Bach i Händel: Nadal a càrrec de dos grans genis del seu temps!

Nadal, ja ho sabem, va unit a la música de manera inevitable. Ara bé, la pregunta hauria de ser: podem evitar d’escoltar sempre la mateixa música de Nadal i aventurar-nos a conèixer obres que també el representen i que, lamentablement, solen ignorar-se de manera llastimosa?

La resposta, òbviament, ha de ser un sí rotund, encara que sigui en la intimitat de les nostres llars. Aquest apunt, doncs, va dirigit a fer-vos conèixer dues obres magnífiques que poden, perfectament, acompanyar les vostres festes nadalenques, sobretot en els moments de més tranquil·litat, és clar…

Johann Sebastian Bach i Georg Friedrich Händel, van néixer el mateix any: 1685, però no es van arribar mai a conèixer perquè les seves carreres mai no van coincidir. Händel va tenir molt d’èxit tot donant a les seves audiències allò que volien escoltar i fent-ho, és clar, de manera magnífica. Bach, en canvi, no es va preocupar gens de les modes i es va dedicar a estudiar en profunditat els mestres antics i tot tornant a la vella polifonia, va construir una obra gegantina que es projectava de manera inexorable a la modernitat. En aquest sentit, si Händel va ser un músic contemporani del seu temps, Bach va ser, sense cap dubte, un modern del seu temps, encara que els seus coetanis no ho arribessin a apreciar mai i que haguessin de passar molts anys fins que el bo de Mendelssohn decidís treure la pols de sobre de les grans obres injustament oblidades.

Bé, anem al gra! Nombroses són les cantates escrites per Herr Kantor  que tenen Nadal com a centre d’interès, però el 

 Weihnachts Oratorium o Oratori de Nadal és un oratori ( obra llarga de contingut religiós) formada per sis diferents cantates dedicades, cadascuna d’elles a un dia diferent de les festes nadalenques.

1. Nadal
2. Sant Esteve
3. Tercer dia després de Nadal
4. Cap d’any
5. Primer diumenge després de Cap d’any
6. Diada de Reis.

Com que és una obra molt llarga que, actualment, rarament s’executa sencera en una sola sessió, em permeto de recomanar-vos com a “must” tres  números. Són els que segueixen:

1. Jauchzet frohlocket ( Crideu de joia) Minut 0.00 a 8.27
2.  Herr, wenn die stolzen Feinde schauben ( Senyor, quan els nostres enemics bufen)
3. Nun seid ihr wohl gerochen ( Ara que heu estat revenjats)

Extraordinari, oi que si? I no deixeu d’escoltar les àries que també són brutals, en fi, que ja posats, escolteu-lo tot a raó d’una cantata per dia i veureu quina obra tan extraordinària que teniu al davant!

George Frederic Händel.  Händel va acabar els seus dies a Anglaterra i així com Bach fou un músic que no sortí mai de terres de parla alemanya, Händel va optar per viatjar i veure món tot adoptant tradicions i estils que llavors, a les corts europees, eren altament apreciats. En d’altres paraules, va optar per una certa comercialitat en la seva música, cosa que l’amic Bach, ja ho hem dit abans, mai va entrar a considerar. Mentre Händel era el músic més apreciat de la cort anglesa, considerat un músic anglès de ple dret i podia  disposar de forces musicals de grandíssima qualitat, Bach s’esllanguia a Sant Tomàs de Leipzig intentant fer música amb uns materials de dubtosa qualitat i havent de malgastar el seu temps donant classes de tot( Grec, filosofia, catecisme…)  a una colla de marrecs maleducats indignes del seu geni. En Joan Sebastià no s’ho va passar gens bé a Leipzig, pobre…i és que els totxos del consistori de la ciutat no volien a Bach, ells volien a Telemann, que llavors era per a la música religiosa el què ara és la Rosalia  a no sabem ben bé què.

En tot cas, Händel ens deixà també un oratori  que ha esdevingut un gran clàssic de Nadal: The Messiah ( El messies).  Tal i com hem fet amb l’ Oratori de Nadal de Bach, escollirem tres fragments de l’obra de Händel que ens semblen absolutament ineludibles, encara que, lògicament, encoratgem l’escolta completa d’aquesta memorable obra.

Comencem pel més famós dels fragments:

Hallelujah chorus  El famós cor que avui en dia encara s’escolta dempeus la Regne Unit, en record del rei Jordi que es posà dret en sentir-lo, malgrat que males llengües asseguren que era perquè volia marxar ja i es va quedar allí per escoltar un fragment que li havia interessat una mica d’aquell oratori tan llarg.

All we like sheep  Aquest és un cor d’enorme capacitat descriptiva. Si escolteu el moviment que fan el clavicèmbal i violoncels i contrabaix, simulen clarament el remat de bens obedient que després, amb l’aparició del text : We have turned everyone to his own way, s’extravia. Això és exactament el què diu el text i en George Frederic ho posà en notes de manera ben alegòrica!

Why the nations so furiously rage together Excepcional fragment d’enorme virtuosisme per al baix solista i de molta exigència per a les cordes de l’orquestra. La música descriu amb força el sentit del text: Per quina raó  les nacions es barallen amb tanta fúria? doncs això…per què? no tenim resposta, seguim igual que sempre, però ja sabem que per Nadal, ens oblidarem de tot i farem veure que tot va bé, quan en realitat, tots sabem que això no és pas veritat.

No podem deixar de pensar en Joan Salvat-Papasseit:

Demà posats a taula oblidarem els pobres -i tan pobres com som-. Jesús ja serà nat. Ens mirarà un moment a l’hora de les postres i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Bon Nadal a tothom, amb un record especial per als que pateixen arreu del món. Que la música ens acompanyi sempre.

Si voleu escoltar més, feu clic aquí…!