Alfred Picó, crític de cinema

Aquesta setmana en l’àmbit de les Jornades Culturals ens ha visitat Alfred Picó, crític de cinema a més de periodista i escriptor. Moltes gràcies per venir.

– Encantat

– Què és el que t’apassiona del cinema?

– Sempre m’ha agradat molt el cine perquè crec que és un moment per desconnectar, quan tens problemes… és entrar a la sala, tancar-se els llums, quedar-te a les fosques, començar la pel·lícula i són dues hores per somiar, per animar-te, per ser feliç, per mi és una desconnexió dels problemes del dia a dia.

– Què és el que t’agrada de ser crític de cinema? Com van ser els teus inicis en aquest món?

– Els meus inicis van ser en un programa de ràdio de fa molts anys que es deia “Imatges”, un programa de “Ràdio 4”. A mi ja m’agradava molt el cine, jo volia ser periodista, vaig fer la carrera de periodisme i em va sortir l’oportunitat de fer un programa de cine; imagineu-vos quina felicitat i quina alegria! És molt ‘xulo’ poder explicar a la gent si una pel·lícula t’ha agradat, per què t’ha agradat… parlar d’un tema tan bonic com el cine a mi em fa molt feliç.

– Segons el teu punt de vista, quins són els ingredients que necessita una pel·lícula per ser bona?

– Per mi és bàsic l’argument, el guió, potser perquè sóc periodista i això ho mirem molt, però cal explicar una bona història. Després la pel·li si que pot tenir efectes especials, pots riure, pots plorar, pot ser de terror… Però que expliqui una història, que expliqui alguna cosa que diguis “ostres!” i que et faci pensar una mica, i quan surtis del cine pensis “Aquesta història m’ha agradat”. Quan veig una pel·li on no hi ha guió, no hi ha història, m’emprenyo molt, m’indigno i li poso un 0 de puntuació en el meu blog .

– A inicis d’any és quan s’entreguen els principals premis del cinema. Comencem per la situació del cinema català. Quina creus que és la seva situació?

– A l’última gala dels Gaudí vaig veure que la presidenta del cine català demanava més diners. És veritat, no és barat, no és com fer un llibre o fer un “compact” de música, el cine costa diners. Jo crec que s’hauria d’invertir més diners perquè tinguéssim més pel·lícules. El nivell sempre ha estat molt bo perquè Catalunya té molt bons creadors. Els directors catalans, tan si han fet pel·lícules en català com en castellà, sempre ho han fet força bé, però trobo que falta una cosa que es diu indústria, que hi hagi a Catalunya indústria de veritat; que es facin moltes produccions, que es facin pel·lis comercials, que se’n facin també d’autor… Però que hi hagi molta varietat perquè, realment, trobo  a faltar més pel·lícules.

– Quin paper creus que té el cinema català a la resta d’Espanya?

– Hi ha directors catalans que fan bon cine, i que és famós; per exemple, el Balagueró amb les seves pel·lícules de zombies, com REC; tot i que ens podríem preguntar “això és cine català? cine espanyol? cine europeu?”. També, Un monstruo viene a verme és cine català? Perquè la majoria de gent que ha treballat en aquest projecte és catalana. Jo crec que hi ha bones pel·lis, però falta una mica d’indústria. Com per exemple, tenim bons escriptors catalans, bons grups de música, però  en canvi el cine és una mica com la germaneta pobra.

– Quina valoració fa del cine espanyol aquests últims anys?

… el cine espanyol dels anys 70 i 80 arriscava molt, feien pel·lícules molt divertides, molt originals… I ara, potser és perquè amb la crisi no pots arriscar i has de fer pel·lis que sàpigues que faran diners, portes una pel·lícula i el productor, el primer que vol saber és “guanyarem diners amb això?”

– Trobo a faltar alguna cosa més. A mi m’agraden directors com l’Amenábar, el Pedro Almodóvar… Trobo a faltar que arrisquin una mica més, un cine espanyol una mica més valent, més divertit, més arriscat… El cine espanyol dels anys 70 i 80 arriscava molt, feien pel·lícules molt divertides, molt originals… I ara, potser és perquè amb la crisi no pots arriscar i has de fer pel·lis que sàpigues que faran diners, portes una pel·lícula i el productor, el primer que vol saber és “guanyarem diners amb això?”, si és una pel·li arriscada… Jo crec que li falta una miqueta més de risc.

– De diners també va la següent pregunta, creus que l’IVA ha afectat  les produccions.

– Suposo que sí, no és que ho conegui però és clar, posar pals a les rodes jo crec que sí que ha afectat, com ha afectat en molts àmbits.

– De fet en l’última gala dels Goya hi ha hagut moltes reivindicacions feministes. Què en penses i quin és el paper de la dona al cinema?

– Podríem estar dies parlant d’això. No sé què dir-te, de directores, evidentment, de vegades en trobo a faltar, és una indústria una mica masculina. Estaria bé que hi hagués més directores, que s’animessin les noies a fer pel·lícules. En actrius i actors jo crec que està una mica més repartit: hi ha grans estrelles masculines i també femenines; i on trobo a faltar més presència femenina és en la direcció, perquè quan una dona fa una pel·lícula, aquella pel·lícula té un punt de vista una mica diferent. M’agrada molt per això.

– Estem a pocs dies de la gala dels Oscars, com preveus la gala?

– He vist pràcticament totes les pel·lis que estan nominades, totes set i crec que és un any de pel·lícules creatives. No hi ha una gran pel·lícula comercial, en general, Manchester frente al mar, Moonlight, La la land, són, com a mínim, una mica especials. Crec que guanyarà La la land, penso que està una mica sobrevalorada: a mi m’ha agradat però potser no tant com perquè tingui tantes nominacions, en té moltíssimes. És una pel·li moderna, que agrada molt a la gent jove, ho respecto; m’ha agradat… potser l’he de tornar a veure dues vegades, cosa que els crítics hem de fer, a vegades el primer dia que la veus no t’hi fixes molt, i la segona vegada t’agrada més.

– De fet La la land és la pel·lícula del moment, hi ha moltíssimes opinions diferents, la teva és que no has quedat del tot satisfet, per què creus que hi ha hagut tanta disparitat, com pot ser?

En el tema de l’amor a mi no m’acaba d’agradar que per els protagonistes sigui més important la feina que l’amor, aquest és el meu punt de vista, potser ja sóc una mica gran.

– En el tema de l’amor a mi no m’acaba d’agradar que per els protagonistes sigui més important la feina que l’amor, aquest és el meu punt de vista, potser ja sóc una mica gran. En canvi, a la gent jove els ha agradat, perquè diuen: “Potser és més important la feina quen l’amor”. Per tant, jo veig que a la gent jove, de 20 -25 anys els agrada molt i als que sóm una mica més carrossa no ens ha agradat tant, són diferetns punts de vista.

– A mode de resum, quines creus que han estat les millors pel·lícules del 2016?

– Pel·lícules que m’han agradat moltíssim del 2016 són Sing Street, ambientada als anys 80, al 1985 a Dublin. Em va agradar, amb història d’amor, història de música, una pel·li fresca, encantadora. Per altra banda, em va agradar molt, per pensar, Trumbo, tot el tema de la caça de bruixes als Estats Units als anys 50, em va impressionar. El protagonista és en Trumbo, un guionista que va ser empresonat, el van acusar de ser comunista, quan de fet no ho era. Terror, jo us he de parlar del cinema de terror, en sóc bastant fan i la pel·lícula del Tren a Busan, de zombies, és original, tota la pel·lícula passa en un tren, té molt de ritme, no es fa avorrida. Trobo que tant el guionista com el director van estar brillantíssims. També em va agradar, com a pel·li comercial, que a vegades penses: “Totes les comercials són dolentes? No, no, no, n’hi ha de comercials que són molt bones” Aliados, ambientada també a la Guerra Mundial, sobre espies, la trobo molt xula, perquè a meitat de la pel·lícula hi ha un gran gran cop d’efecte, cosa que m’encanta, que quan portes una hora de pel·li tot canvii. A la pel·lícula, al protagonista li diuen que la seva dona és una espia nazi, bon cop d’efecte. Aquestes serien les quatre que m’han agradat molt, i que us he comentat a les Jornades Culturals.

– Tens un llibre, també ets escriptor. 100 idees per ser un gran comunicador, què té aquest llibre

– Ja sabeu que jo, a part de ser crític de cine, em guanyo la vida fent tallers i cursos de comunicació, m’agrada molt que la gent es comuniqui bé. Estem en uns temps en què no sé si la gent es comunica gaire bé. Dono idees per comunicar en diferents àmbits, per exemple, parlar en públic, com es pot fer un bon discurs, o per fer una bona presentació. Treballs de recerca de 2n de batxillerat, com ho poden fer per comunicar bé, que els professors ho entenguin bé. Comunicació escrita, un correu electrònic, com s’ha d’escriure? L’important al principi del correu o al final. Whatsapp, un tema que m’interessava molt, perquè la gent s’escriu molt i també hi ha molts embolics, malentesos, com fer un bon Whatsapp? com evitar paraules com cosa:

“- Tu i jo hem de fer una cosa

– Quina cosa serà?”

– Explicar, comunicar clar. Les xarxes socials, també parlo de Facebook, Twitter, Instagram. Són xarxes diferents. El que poses a Facebook, per què ho has de posar exactament igual a Twitter, o a Instagram? Cada xarxa té el seu llenguatge. El que volia era fer un repàs de món de la comunicació perquè m’agradaria que tots ens comuniquéssim bé per poder entendre’ns millor. És el que explico als meus cursos, als meus tallers de comunicació que porto uns quants anys fent.

– Moltes gràcies per atendre’ns, ha estat un plaer!

– A vosaltres, moltíssimes gràcies.

Et seguirem, al blog, a les llibreries i anirem molt al cinema.

Podeu seguir el nostre entrevistat a:

http://elcinedelpico.blog.cat