Daniel Klamburg, director de Primària, i Maria Marco, educadora social
Tot just fa unes setmanes que vam dir adéu al Carnestoltes. Encara ressonen els colors i els timbals al pati de l’escola i si tanquem els ulls segur que podrem veure nens i nenes disfressats baixant l’escala i les comparses més boges desfilant pel carrer seguint de prop el Borrell i la Provença.
Sovint les nostres festes populars són esperades amb candeletes per petits i grans i aquesta especialment, perquè per un dia deixem de ser qui som i juguem a disfressar-nos de personatges coneguts o imaginaris que ens conviden a mostrar-nos d’altres maneres. Per un moment canviaran les lleis i donarem pas a la disbauxa i trobarem una espècie de llibertat i diversió compartida entre mestres i alumnes. Aquesta és una festa que obliga sovint a posar-se d’acord nens, pares i, fins i tot, avis per confeccionar una disfressa cada cop més sorprenent. A l’escola IPSI sempre es veuen vestuaris increïbles que de ben segur guanyarien tots els concursos on es presentessin. És fantàstic, però, que sense premis la gent aguditzi l’enginy i la creativitat per sorprendre’ns un curs darrere l’altre.
Aquest ha estat un any especial perquè el Rei Carnestoltes ha arribat dos dies abans de la gran festa. Els alumnes de 4t de primària el portaven concentrats, alçat dalt d’un tron, els de 5è l’acompanyaven tocant el timbal tots a una, i els de 6è van llegir seriosos i responsables el pregó i les absoltes del monarca.
Aquest ha estat un any especial perquè el Rei Carnestoltes ha arribat dos dies abans de la gran festa. Els alumnes de 4t de primària el portaven concentrats, alçat dalt d’un tron, els de 5è l’acompanyaven tocant el timbal tots a una, i els de 6è van llegir seriosos i responsables el pregó i les absoltes del monarca.
Aquest any, també, els mestres de primària i infantil es van trobar dies abans per organitzar l’esdeveniment i després de l’èxit de la trobada segur que la “comissió carnestoltes” seguirà treballant emocionada per les futures edicions d’aquesta festa tan esbojarrada.
Però abans d’acomiadar el rei de les disfresses, hem tingut la necessitat de buscar l’origen de tot plegat i hem descobert en el llibre del Costumari Català d’en Joan Amades moltes coses que desconeixíem. Sabíeu que Carnaval i Carnestoltes són sinònims i que les festes pròpies d’aquesta època es creu que tenen l’origen en rituals de les primeres tribus caçadores del paleolític i dels cultes agraris del neolític?
Sembla que l’origen de les disfresses és la representació de les divinitats d’antigues religions. Els rituals dels pobles antics ens arriben de la mà dels escriptors clàssics que ja eren crítics amb la decadència i l’abandó en què havien caigut aquest tipus de manifestacions culturals a la seva època.
Quant el significat del terme Carnaval, hi ha diferents opinions. La més comuna és la de creure que està format pels termes llatins carnis avalis, o sigui carns privades. Responen a la privació de consumir carn per prevenir el cos de l’exaltació vital que comporta la primavera. Més modernament s’ha cregut que ve de carrus navalis, una tradició grega que consistia a muntar una nau dalt d’un carro i passejar-la per la ciutat. Es diu que el nom Carnestoltes es va originar més tard amb l’establiment de la Quaresma pel papa Gregori el Gran, a la qual va donar el nom de carnes toldren, que equival a tallament de carns o privació de menjar-ne. És dóna el cas curiós, doncs, que Carnestoltes és una paraula que no fa referència al període de l’any de màxima llibertat i diversió, sinó a l’època de privació i abstinència immediatament posterior.
Ja veieu, les nostres festes populars estan plenes d’història i fins i tot sembla impossible saber-ne exactament l’origen.
Ha arribat l’hora d’acomiadar-se de les disfresses i la gresca. Hem jutjat el rei Carnestoltes i l’hem trobat d’allò més culpable. Tornem a les nostres vides civilitzades i recuperem el seny. Tot i així, com que som gent agraïda, recordarem l’alegria que ens ha encomanat el personatge i l’esperarem l’any que ve amb els braços ben oberts.
Adéu Carnestoltes, fins l’any que ve.
Aquest any, la celebració del Carnestoltes l’hem feta una mica més nostra!
Deixa un comentari