Rafel Viladrosa, professor d'Economia de Batxillerat
Acabo de llegir el resum de l’informe Global Entrepeneurship Monitor (GEM) Catalunya 2022-2023 promogut pel Govern, pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i per la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Carles Guallarte. El GEM pretén analitzar l’activitat d’emprendre negocis i té abast internacional, en 51 països (1).
Les dades són positives, i us exposo les més rellevants : A la demarcació de Barcelona, arriba al 10,4 el percentatge de persones a l’espera d’emprendre. Tanmateix, a tot Catalunya, passa al 9,90%, encara prou lluny de la mitjana europea, 15,00% i de la mitjana mundial, del 20,70%.
Pel que fa a la població activada en emprenedoria en el període de l’estudi, (altrament dit la Taxa d’Activitat Emprenedora, la TEA) a la demarcació de Barcelona és del 7,30%, i a tot Catalunya, 6,90%, a Espanya és del 6,00%, però a la UE és del 9,20%.
És reconfortant veure que Barcelona i Catalunya en conjunt lideren la TEA espanyola, malgrat estar encara molt lluny de la mitjana de la UE o Mundial.
Emprendre implica tres coses, bàsicament : tenir una bona idea, saber-la vendre i saber organitzar-se perquè tot funcioni bé.
La bona idea és aquella que soluciona o creu solucionar necessitats de la gent, dels futurs clients. Saber vendre i saber organitzar-se són unes habilitats escasses, i totes tres coses quasi mai les he vistes juntes en la mateixa persona. Tanmateix, el 47,00% de la població catalana enquestada (GEM) declara que posseeix els coneixements i habilitats necessaris per emprendre, molt similar a la UE amb un 49,00%. En canvi, els pregunten per les expectatives a curt termini per emprendre en ferm, i a Catalunya les respostes afirmatives baixen al 26,00%, mentre a la UE mantenen un 50,00%.
Si bé la majoria de les noves emprenedores i emprenedors tenen estudis de grau o postgrau (76,00%) no sembla que els coneixements superiors tinguin una correlació directa amb la propensió a l’emprenedoria o l’èxit empresarial per se. Mirant enrere, podríem citar aquí una llarga llista d’empresaris exitosos que, mancats de coneixements tècnics, ho han fiat tot a la seva perseverança i a les seves habilitats innates amb els negocis. La seva escola de la vida empresarial ha estat saber aixecar-se després de cada caiguda i mantenir el capteniment inicial. L’altra cara del fracàs és l’aprenentatge, però cal voluntat per reeixir-hi. S’ha de voler. O guanyes, o aprens. Sense excuses.
Tenim al nostre entorn sud-europeu una educació moral que -en general- deplora el fracàs, i només valora l’èxit, no tant l’esforç. Per contra, en altres indrets (de cultura anglosaxona: USA, UK i altres) es valora el coratge d’emprendre un cop i un altre, i el fracàs es veu com una pausa d’un llarg viatge, un pas inevitable, posant en valor l’esforç de lluitar per allò que creus.
Malgrat tot, és important que a Batxillerat s’aprenguin els coneixements teòrics necessaris per engegar una activitat per compte propi. Una altra cosa seran les habilitats personals per la venda, la innovació, les operacions, el mercat, la organització, la direcció de persones, el lideratge, etc. que requeriran més voluntat i constància per adquirir hàbits i acumular experiència, que altra cosa. Hem de contribuir tots plegats a què les expectatives dels futurs emprenedors i emprenedores no decaiguin a curt termini (GEM) i això només es fa transmetent confiança en ells mateixos. Per cert, també estaria molt bé que la finestreta única per crear empreses (societats limitades, SLU, SCP ) funcionés de manera més eficient a casa nostra. Els tràmits administratius retarden el naixement de les activitats de les noves empreses, encara.
El primer dia de classe vaig preguntar per l’emprenedoria a l’aula 10 i, a braç alçat, vaig constatar que no estem alineats amb la mitjana de Barcelona: només el 8% dels alumnes preveuen dedicar-se a emprendre el seu propi negoci. No és una mostra representativa, és clar, entre altres motius perquè la classe compta amb alumnes de diferents branques, però us confesso que m’agradaria constatar algun dia que tenim més emprenedors potencials entre nosaltres.
En fi, les dades de l’informe GEM no són dolentes, i deixen entreveure un bri d’esperança. Estic segur que el talent hi és, només l’hem d’encarrilar. Les ganes d’emprendre són presents a tot Catalunya. Molts joves i no tan joves volen emprendre i la nostra missió és ajudar tant com es pugui, o com a mínim, no malbaratar el seu camí a la lliure empresa. És la seva idea i, per tant, és la seva decisió.
Ara mateix, Barcelona i Catalunya en conjunt lideren la Taxa d’Activitat Emprenedora espanyola. Els alumnes de batxillerat d’avui, emprenedors del futur, recullen el testimoni d’aquest lideratge?
Deixa un comentari