2017, un any literari

Des de la revista El Fil, hem tingut el plaer de comptar amb la col·laboració d’un alumne que no ens deixa indiferents. En aquests sis anys escolars a Primària, ha guanyat dues vegades els Jocs Florals a l’escola, i una, els Jocs Florals de Barcelona i ha representat aquesta mateixa ciutat als de Catalunya, sens dubte, una proesa difícil d’aconseguir. Per aquest motiu, li hem demanat que ens expliqui com va viure, amb només nou anys, aquesta experiència tan especial. Us presentem la història, en primera persona, de l’Oriol Huete.

Bé, tot això comença a finals del segon trimestre del curs 2016-17, quan feia quart. El dia de l’entrega de premis, com cada any, ens van fer seure a tots i també, com cada any, sentíem els nervis i les emocions de, potser, guanyar un premi. Tanmateix, no em feia gaires il·lusions, ja que mai havia guanyat cap premi així i tampoc havia sobresortit gaire en cap àmbit lingüístic. Aquell any, però, va ser diferent. Primer, els dos premis de l’escola i, després, és clar, la cerimònia.

Encara recordo la sensació de sortir corrents a l’escenari i, després, regalar la rosa a la meva àvia.

Encara recordo la sensació de sortir corrents a l’escenari i, després, regalar la rosa a la meva àvia: És una barreja de felicitat i emoció que et remou la panxa i, en el meu cas, em fa parlar com una cotorra. Aleshores, quan, aproximadament, feia un mes de tot això, un bon dia, em diuen que he d’anar a un altre acte, aquest cop als premis de l’Eixample, on hi participen els guanyadors de totes les escoles d’aquesta zona. Ens va acompanyar la Maite. I va succeir un altre cop.

Quan em van posar a l’escenari, al costat dels dos altres finalistes, recordo haver pensat (estava molt vergonyós) que almenys les persones del públic no sabrien si el guanyador era jo o els nens que hi havia al meu costat. Prefereixo saltar-me la part d’aquesta història on guanyo els Jocs Florals de BCN, perquè crec que si no aquest relat seria massa pompós. Aleshores, m’arriba la gran notícia. Jo representaré a Barcelona als Jocs Florals de Catalunya. I aquell assolellat 17 de juny, acompanyat del meu pare i la meva àvia, guanyo el primer premi entre una atronadora pluja d’aplaudiments.

No sé què em depararà el futur en el tema literari, però el que sí que sé és que sempre m’agradarà escriure i que sempre recordaré amb afecte l’any 2017, un any literari.