Maria París, alumna de 2n de Batxillerat
El màrqueting, un dels termes clau del meu treball, podem dir que és la investigació dels gustos i interessos dels potencials clients d’un producte o un servei, l’aprofitament d’aquesta informació i l’aplicació d’aquestes dades amb la finalitat de millorar les vendes d’una empresa. D’altra banda, cal que aclarim un altre concepte més específic per entendre-ho tot: el neuromàrqueting. De la mateixa manera que el màrqueting, investiga els gustos i preferències dels clients a l’hora de comprar i ho utilitza a favor seu. Ara bé, el neuromàrqueting consisteix a obtenir aquesta informació a través del cervell dels clients, del seu subconscient, d’aquí el prefix neuro.
Distingim entre dos tipus de metodologies en el neuromàrqueting: les que ens serveixen per obtenir la informació que necessitem, i les que ens serveixen per potenciar les compres un cop a la botiga. En el primer grup hi destaquen els “trucs psicològics” i el màrqueting sensorial, i dins del segon grup hi destaca la psicologia dels colors.
En primer lloc, vaig enfocar el meu treball cap a la part més teòrica del màrqueting: parts del cervell, el subconscient, metodologies i la història de la publicitat, que va ser també la part més extensa. Més tard, vaig fer un apartat més curt sobre les marques blanques, i finalment vaig dur a terme un treball de camp com a part pràctica.
Vaig elaborar una hipòtesi que afirmava que el neuromàrqueting només serveix per a l’exterior d’un producte, l’ajuda a crear una expectativa de la qualitat que no tindria per ell sol.
Vaig elaborar una hipòtesi que afirmava que el neuromàrqueting només serveix per a l’exterior d’un producte, l’ajuda a crear una expectativa de la qualitat que no tindria per ell sol. Les conclusions que en vaig treure van ajudar-me a desmentir aquesta hipòtesi, tot i que no al 100%.
Per començar, vaig poder complir tots els meus objectius. En primer lloc, vaig poder analitzar i conèixer totes les metodologies que inclou el neuromàrqueting, i vaig poder aprofundir sobretot en una de les tàctiques, l’Eye Tracking, gràcies a una entrevista que em va proporcionar el director de l’empresa Fusión Comunicación, Gabriel Carrascosa.
D’altra banda, també volia conèixer més les marques blanques, un concepte relativament innovador i popular al meu entorn. Vaig decidir fer una mica d’investigació, i vaig descobrir, sorprenentment, que les marques blanques no es gastaven ni un euro en promocionar els seus productes, i, per tant, tots els diners que s’estalviaven en publicitat, els invertien a millorar la qualitat dels seus productes.
Va ser aquí on vaig passar una enquesta a 125 persones, de sexes i edats diverses, on els preguntava si compraven productes de marca blanca, què n’opinaven, quines marques en coneixien, i, finalment els mostrava quatre fotografies: una d’una pizza de marca blanca amb una d’una pizza de primera marca, i les altres dues eren d’un Cacaolat i un batut de xocolata de marca blanca.
Les respostes a aquesta enquesta van ser sorprenents: mentre una gran majoria afirmava que consumien productes de marca blanca i ho feien perquè eren més econòmics, més de la meitat coincidia en el fet que eren de bastant mala qualitat. Finalment, a l’hora d’escollir els productes basant-se en les fotografies, van guanyar per majoria en els dos casos els productes de primera marca.
Per tant, cal que tinguem presents que tot i que les marques blanques no són tan dolentes com ens pensem i sovint són un bon recurs i alternativa, el públic segueix preferint gastar-se una mica més en productes més coneguts i de qualitat sòlida.
Finalment, l’últim objectiu que m’havia marcat era afirmar o negar la meva hipòtesi, i això ho vaig aconseguir mitjançant la meva part pràctica, que consistia en unes proves de gust fetes a 15 persones. El projecte es dividia en tres parts: en la primera, el participant tastava una galeta María de primera marca i una de marca blanca; i el mateix passava en la segona i tercera etapa, però amb pernil salat i amb patates de bossa. El participant tenia els ulls tapats, i havia de dir quin dels dos productes, en cada cas, hauria comprat.
Aquí els resultats no em van sorprendre tant, tot i que els gustos són molt subjectius, ja que van guanyar per majoria, altra vegada, els productes de primera marca. Això indica que el neuromàrqueting no és un engany, perquè realment ajuda la gent a comprar productes a través de la influència que aconsegueix pels sentits dels clients, com s’ha pogut comprovar a la primera enquesta. D’altra banda, també vaig poder desmentir que el neuromàrqueting creava una falsa expectativa de la qualitat del producte, cosa que també vaig poder negar gràcies al projecte final, on la gent, guiada només pel gust, va escollir igualment els productes de primera marca.
Cal tenir en compte igualment que el neuromàrqueting aprofita tècniques que influeixen a l’hora de la compra dels clients perquè enganyen els sentits, els encaminen cap on els interessa; és efectiu però podria dir que “enganya” els clients.
El neuromàrqueting es pot veure com una manipulació, un joc d’enganys, una contradicció i un tema molt polèmic que es podria debatre durant hores i hores. Tanmateix, també m’agradaria que el màrqueting es veiés menys com una enganyifa i manipulació, com un truc perquè les empreses s’enriqueixin i el comprador quedi com un ignorant. Preferiria que es veiés molt més enllà de tot això, que es presentés més aviat com una forma de conèixer els consumidors, de saber què li agrada a cadascú i que això servís per fer una compra més eficient de cara al futur.
La gran influència de les empreses a l’hora de decidir les nostres compres
David Valls i Roig says
Hola María,
Felicitats pel teu treball, veig que l’has fet amb rigor acadèmic, esforç i (crec) amb molta il·lusió. Com a pare de nens IPSI però sobre tot com a professor de Marketing, puc dir-te que el teu article (i segur que tot el treball) està ben redactat, ben fet des del principi fins al final (hipòtesis a conclusions) i que de ben segur que ajudarà a totes aquelles persones interessades en el món del Marketing. Jo acostumo a dir als meus alumnes (citant el Mestre Philip Kotler) que la disciplina del Marketing ens ha d’ajudar a conèixer millor als nostres clients, per saber detectar les seves necessitats (que van canviant amb el temps) i poder-los oferir allò que volen, i fer-ho millor que els nostres competidors. Per tant, per treballar en un departament de Marketing, cal que tinguem tots els sentits al servei del mercat, i sobre tot, dels nostres clients. FELICITATS per aportar-nos un treball tan ben fet! David Valls
Huma says
Hola
En hora buena por el articulo de Maria , y en general por la revista .Me parece una una manera creativa de inspirar la reflexión y el dialogo entre alumnos, padres y profesores . Gracias
Jordi Mayné says
Molt be l’article, força interessant tot el que plantejes i expliques. Un bon tast que ha m’ha fet venir ganes de “consumir” la lectura integra del treball. Una gran feina. Felicitats.
Jordi Mayné
Pare IPSI
Nota: on puc llegir el treball sencer?