Blai Vázquez, alumne de 2n de Batxillerat
Triar què vols fer pel Treball de Recerca és complicat, fins i tot més que el propi treball. Però finalment se’m va acudir el tema dels best-sellers i, encuriosit, vaig decidir posar-m’hi. Primer de tot, vaig establir una hipòtesi, senzilla però que em permetria establir grans fonaments: “Els best-sellers, literatura o màrqueting?”.
Així, vaig diferenciar dues parts fonamentals: la part teòrica, on mostraria la història, els tipus, els gèneres més comuns i alguns altres exemples de best-seller; i la part pràctica, on a partir de l’anàlisi d’un llibre establiria característiques que em poguessin ajudar a determinar per què aquell llibre s’havia venut més. Aquest era el pla original, el qual va variar lleugerament: en lloc d’analitzar un llibre, en vaig acabar analitzant dos, cosa que va augmentar considerablement la longitud del treball. La tria del llibre no va ser fàcil però remenant per casa, vaig trobar La pell freda de l’Albert Sànchez Piñol, el qual m’havia llegit feia cosa d’un any i em va semblar un cas ben curiós.
Quan la calor ja picava amb força, se’m va acudir afegir un segon llibre: la comparativa resulta més fàcil i més entenedora. I agafant la idea d’una bona amiga, que també estava ben capficada en el seu propi garbuix, vaig reclutar La noia del tren de la Paula Hawkins. Per què han triomfat?
Hi ha molts tipus de best-sellers: els long-seller (que es venen durant molt de temps), els super-seller (que es venen molt i en poc temps), els best-sellers eròtics, d’aventures, policíacs, etc. I per això mateix, intentar establir idees específiques que em permetessin veure que allò era un best-seller, resultaria complicat i frustrant. Així, després d’una anàlisi exhaustiva dels dos llibres, vaig detectar que un llibre es ven més per dues característiques fonamentals, el boca-orella; és a dir, la recomanació d’una persona a una altra, i la temàtica; és a dir, allò que tracta el llibre. Un llibre de temàtica independentista cridarà més l’atenció ara o fa 3 anys, que no pas fa 20 anys.
Dins d’aquest procés d’anàlisi també vaig entrevistar la Isabel Martí, editora d’Edicions La Campana, que el 2002 va publicar La pell freda i em va explicar un seguit d’assumptes molt interessants que em van servir per acabar d’encaixar-ho tot. En primer lloc, un llibre no apareix del no-res, sinó que és fruit de quelcom que la societat té explícit. Per exemple, extrapolant-ho a l’àmbit polític: un polític no és algú aliè a la societat, sinó que ha rebut uns vots que l’avalen per a la representació d’una part de la societat. Un best-seller és quelcom similar: la seva presència només s’explica perquè una part de la societat ha vist en aquell llibre quelcom diferent. I, en conseqüència, un escriptor de best-sellers és algú que ha sabut veure allò que pot agradar en un espai i en un temps determinat.
Un llibre no apareix del no-res, sinó que és fruit de quelcom que la societat té explícit.… en conseqüència, un escriptor de best-sellers és algú que ha sabut veure allò que pot agradar en un espai i en un temps determinat.
En segon lloc i directament relacionat amb aquest punt, els best-sellers són un fenomen poc comú i totalment aleatori. És totalment impossible preveure quan sortirà el següent best-seller, ja que si realment se sabés “les grans editorials fabricarien best-sellers constantment”, i això no passa. La creació i posterior aparició al mercat d’un best-seller és realment un fenomen extraordinari que lluny de rebre constants crítiques per la seva baixa qualitat, hauria de ser elogiat per haver pogut captar aquesta essència.
En tercer lloc, un best-seller és una gran introducció a la lectura. I és que només veure les xifres actuals se’m posen els pèls de punta: un 60% de la població catalana afirma que llegeix llibres sovint, però només un 26,4% ho fa habitualment en català, segons un informe de la Generalitat de Catalunya (2016). El predomini del castellà en la lectura és més que evident i cal refusar qualsevol discurs demagògic que capgiri la realitat.
Així, un best-seller, com un llibre que se sap que pot agradar a molta gent, pot promoure que la gent s’introdueixi en el món de la lectura. I potser després ja llegiran altres llibres d’autors de més renom. Però de moment, ja hauran fet el primer pas.
Un best-seller et pot agradar o no et pot agradar, perquè potser la temàtica no està ben enfocada o la història resulta extravagant o massa comuna. Però afirmar que un best-seller no t’agrada pel simple fet de ser un best-seller és una simplificació excessiva. És més, afirmar que tots els best-sellers són dolents perquè els llegeix molta gent és menysprear la humanitat sencera. Potser sí que La noia del tren és un llibre fàcil i carregat d’estigmes, no obstant, cal enfocar la crítica sempre des del respecte i la construcció. La pell freda és potser un altre cas més autòcton, que no ha rebut tantes crítiques. Però no són pas tan diferents. El llibre de Paula Hawkins mostra una societat individualista, on ningú pensa en ningú. I La pell freda és un reflex de les guerres a l’actualitat: si un bàndol no vol diàleg, la guerra continua. Ambdues són perfectament extrapolables al món real, i potser és això el que les ha fet best-sellers, els quals recomano llegir. Llegir només fa bé!
Quines són les característiques que fan que un llibre es vengui més que un altre i que es converteixi en un best-seller?
Deixa un comentari