Vanessa Hoste, tutora de EI5
A P5 ja fa uns tres anys que hem iniciat el projecte de la robòtica amb uns simpàtics robots en forma d’abella, la Bee-Bot. Són una eina perfecta per iniciar-se en la programació i la robòtica a l’aula fent activitats de seqüenciació, estimació i resolució de problemes d’una forma engrescadora.
La Bee-Bot es mou amb passes de 15 cm i girs de 90°, per fer-ho, disposa d’unes tecles direccionals al llom que s’utilitzen per introduir fins a 40 ordres que envien Bee-Bot cap endavant, enrere, esquerra i dreta. Al prémer el botó GO verd, la Bee-Bot comença el seu camí, els ulls parpellegen i emet sons a la conclusió de cada comandament per permetre que els nens segueixin la Bee-Bot a través del programa que hagin introduït i després confirmi la seva finalització amb llums i so
Durant el primer trimestre duem a terme unes activitats de coneixement del robot, el seu funcionament, el seu gir de 90º. Un cop experimentat el seu moviment, els nens aprenen a desplaçar el petit robot sobre una quadrícula de mides determinades. Un cop fet aquest aprenentatge, vam pensar que podríem utilitzar la Bee-Bot com a eina per treballar alguns dels continguts de la nostra etapa.
Al plantejar-nos com treballar aquest projecte transversal de l’Escola, a P5 vam pensar que no volem dur a terme una robòtica descontextualitzada dels aprenentatges globals que fan els alumnes i sense tenir en compte ni els continguts, ni l’organització de l’aula, sinó que vam creure que s’ha de treballar d’una manera harmònica i integrada en el marc curricular d’Educació Infantil.
El nostre pensament està preparat per treballar de manera seqüencial i fer-ho d’una altra manera fa que funcioni de forma caòtica i per impulsos. La robòtica ajuda a mantenir un ordre en el pensament, a aprendre que per arribar a un punt de destí primer hi ha uns passos a seguir i, en definitiva, ens ajuda a aprendre a pensar.
Aquest trimestre, aprofitant el treball que estem fent sobre Barcelona, les mestres hem proposat un nou repte de pensament i lògica als nostres alumnes: Seríeu capaços de construir una ciutat per a les nostres Bee-bots? Com haurien de ser els carrers?
Aquesta activitat l’hem dut a terme a les sessions de matemàtiques que fem amb docència compartida. Els nens, atrets pel repte i organitzats en equips, han posat en marxa tota la seva imaginació i creativitat per representar una ciutat amb material que tenen al seu abast a l’aula.
Dissenyem carrers amb voreres, edificis i mobiliari urbà fets amb objectes que tenen volum; edificis amb forma de cilindre, de prisma i fins i tot creem nous volums amb la composició d’altres. Recordem, analitzem i anomenem els cossos geomètrics: reforcem conceptes com figura plana, volum i la seva diferència. Ens posem d’acord per decidir la direcció dels carrers i tots hem de tenir clar que han de ser perpendiculars (per poder fer girs a la dreta o a l‘esquerra).
Tal com vam veure en el passeig guiat que vam fer amb autocar per la nostra ciutat, Barcelona, hem d’ubicar llocs emblemàtics com a destí on puguin anar les Bee-Bots.
Hi hem de posar La sagrada Família!!!… Aquí posem l’escola Ipsi!. Aquí el camp del Barça!! Falta el Peix Daurat! Això serà el Passeig de Gràcia…
Treballant cooperativament, aporten idees, les contrasten, es posen d’acord, aprenen els uns dels altres… i entre tots construeixen Bee-Bot City! Mentrestant, entre tots, aprofitem per reforçar els temes que hem tractat en el projecte d’aprenentatge sobre Barcelona.
Ja tenim la nostra ciutat i hem de fer circular la bee-bot… encaixarà en els nostres carrers? S’adonen que els carrers no tenen una mesura prou adient i hauran de fer estimacions i càlculs aproximats per saber quantes vegades cal prémer la Bee-Bot perquè avanci i giri per arribar al seu destí.
L’Arnau decideix portar la Bee-Bot a visitar l’Escola IPSI! 4 endavant, 1 gir, 2 endavant i go! Però sorpresa…la Bee-Bot no hi arriba i destrossa alguns carrers de la ciutat!!! Els càlculs no són els correctes i decideixen com fer-ho. Ja saben que no és que la Bee-Bot s’hagi equivocat sinó que són ells qui no ho han fet prou bé; saben que ella es mou perquè ells l’han programada.
Recordem que en una de les primeres sessions que vam fer vam descobrir quant mesurava la unitat de desplaçament de la Bee-Bot.
L’Arlet ho recorda i mesura amb pams el seu desplaçament i veu quantes pulsacions cal fer perquè el seu recorregut sigui bo. D’aquesta manera els alumnes apliquen la mesura en pams: és un aprenentatge significatiu. Ells, tots sols, aprenen a resoldre els problemes que s’han anat trobant per aconseguir el repte proposat: en aquest cas, arribar a l’Escola Ipsi!
En el nostre present, és molt important que els nens aprenguin a ser creatius, que aprenguin a dissenyar solucions als petits reptes que es van trobant en la vida diària i a d’altres que els proposi l’adult, que aprenguin a construir coneixement mitjançant l’assaig/error… I la robòtica és una gran eina per a aconseguir-ho!
La robòtica a P5
Deixa un comentari