Pregó de Sant Jordi 2016

Un dels esdeveniments més esperats de l’escola és la festa major: Sant Jordi. Des de ben petits escoltem i observem amb il·lusió la història del valent cavaller Sant Jordi que rescata la princesa de les urpes d’un drac ferotge i afamat, cada any amb el toc personal dels alumnes de segon de batxillerat, que busquen els cavallers més estrambòtics i divertits que intenten, sense èxit, salvar la princesa.

Som els alumnes d’últim curs que ens encarreguem d’aquesta representació, ja tradició de l’escola. És un dels actes que ens acomiaden de l’escola, i ens toca redactar un guió, repartir papers, crear un drac i apa, a assajar. Hem volgut compartir el guió de la representació d’aquest any, tant per aquells que no van poder veure-ho, com per aquells que vulguin rememorar un dia molt alegre.

 

ACTE PRIMER

(DAENERYS creua l’escenari portant un cistell amb tres ous.)

ESCENA 1

NARRADOR 1: Vet aquí que una vegada, en una ciutat no gaire llunyana, hi vivien un rei i una reina amb les seves dues filles.

NARRADOR 2: La més gran era molt agradable i estimada per tothom; fins i tot per als seus pares, els reis, era la preferida. (Surt la PRINCESA a l’escenari, i parla i riu amb diversos VILATANS)

NARRADOR 1: Però la petita, en canvi, es deixava portar per l’enveja i l’ambició. (Surt la INFANTA amb actitud de superioritat, mentre els VILATANS i la PRINCESA se la miren, comentant la jugada.)

NARRADOR 2: Les dues germanes estaven sempre discutint. I això que anys abans havien estat millors amigues! Però ara la seva re…

(La INFANTA agafa la corona a la PRINCESA)

PRINCESA: Torna’m això, aquesta corona és meva!

INFANTA: Tu no te la mereixes! Hauria de ser meva!

(Se senten diversos crits entre les GERMANES i els VILATANS. La discussió acaba quan arriben els REIS.)

REI: Pareu totes dues ara mateix!

(Sentencia el REI amb veu solemne. Els REIS s’emporten la PRINCESA d’escena. Els VILATANS els segueixen. La INFANTA, amb cara d’enfadada, es queda sola.)

ESCENA 2

(Arriba DAENERYS amb els ous)

NARRADOR 1: Un dia va arribar a la vila una misteriosa dona que duia un cistell amb tres ous estranyament escamats.

INFANTA: Ei tu, atura’t! Qui ets? Què hi fas aquí? I… (Mirant el cistell) Què hi portes aquí?

DAENERYS: Són els ous dels quals naixeran els meus fills! (Mirant l’horitzó i amb emoció) Tres dracs colossals que m’ajudaran a conquerir Ponent i retornar-me el tro, que em correspon legítimament.

INFANTA: (A part) Què diu aquesta boja?! Així que ous de drac, eh…? Crec que la meva germaneta s’emportarà un petit ensurt… (Riu cruelment)

(La INFANTA segueix DAENERYS i quan es distreu li agafa un dels ous. Ensenya un ou de guatlla al públic i els intercanvia. Surten les dues i l’escenari queda buit, a excepció dels NARRADORS.)

ESCENA 3

NARRADOR 2: Així va ser com un drac monstruós va arribar al poble. Al principi, era petit i la infanta l’alimentava sense que no se n’adonés ningú. Va arribar un dia en què la infanta va perdre el control del drac, que va començar a aterrir els habitants de la vila.

(Pugen a l’escenari els vilatans, els REIS i les GERMANES, xerrant i rient tranquil·lament. Per l’altra banda de l’escenari puja el DRAC, cosa que fa que tots fugin per on han vingut, cridant.)

NARRADOR 1: El drac va fer-se cada cop més gran, i el menjar de la seva cuidadora ja no el convencia. (La INFANTA puja sola a l’escenari, on es troba el drac. Intenta donar-li alguna cosa de menjar, però el DRAC gruny i la INFANTA torna a fugir.)

NARRADOR 2: Tothom estava realment espantat, quan de cop i volta el rei va trobar una solució al problema.

ESCENA 4

(Els REIS pugen a l’escenari, seguits de les seves filles i els VILATANS. El DRAC segueix a l’altra banda de l’escenari)

REINA: Vilatans i vilatanes, haurem de fer un sacrifici! Cadascú haurà de donar els seus animals per alimentar el drac. Sé que és dur, però si no el frenem, la seva gana se’ns acabarà menjant a nosaltres! (Els VILATANS fan un crit i, seguidament, assenteixen amb el cap.)

(Els diferents personatges es queden a la part de darrere de l’escenari. Pugen llavors les ovelles que, al ritme de la música, són menjades pel drac, que segueix a l’altra banda de l’escenari. Els VILATANS van fent ganyotes d’espant.)

NARRADOR 1: Aquesta solució els va funcionar durant unes quantes setmanes, però va arribar un moment en el qual no quedaven animals ni res amb què alimentar aquell drac tan ferotge i afamat.

REINA: I ara què farem? (Plora tapant-se la cara. El rei l’abraça, intentant calmar-la.)

REI: Només ens queda una opció… (Xiuxiueja alguna cosa a l’orella de la REINA.)

REINA: No ho podem fer això!

REI: No ens queda cap més opció…

NARRADOR 1: I d’aquesta manera Sa Majestat el Rei va comunicar al poble la seva decisió…

REI: Vilatans i vilatanes, ens enfrontem a una situació molt complicada i ja hem utilitzat totes les nostres cartes. L’últim que ens queda és… (Fa una pausa, mirant als diversos personatges) Cada dia farem un sorteig per decidir qui de nosaltres serà el menjar del drac. (Els VILATANS criden i es miren amb cares de terror.)

ESCENA 5

(Surt una DONA vestida de forma estrafolària amb una peixera amb papers a la mà. Sense que ningú ho vegi, la INFANTA busca el seu paper dins de la peixera i el treu. Seguidament, la DONA comença a recitar noms de VILATANS, que van col·locant-se en cercle.)

 

DONA: Pepita Ferrandis, Julià Mandarina, Katniss Everdeen, Pau Esglésies, Antoni Pomes, Maria Encarni Figueres,…

NARRADOR 2: Sembla que la jugada els va sortir bé i l’abominable bèstia va quedar satisfeta després que els jocs de la fam comencessin. (El DRAC persegueix els vilatans i se’ls va menjant)

NARRADOR 1: Un dia qualsevol, però…

DONA: Sa Altesa Reial la Princesa! (La REINA, sorpresa, es tapa el rostre amb les dues mans i es posa a plorar desconsoladament.)

REI: Això no pot ser de cap manera! Vilatans i vilatanes, amb l’objectiu de salvar la meva hereva al tron, convoco qualsevol cavaller que estigui disposat a matar aquesta terrible bèstia per tal de salvar la meva estimada filla! (Pare i filla s’abracen. Seguidament, baixa tothom de l’escenari, menys el DRAC)

ACTE SEGON

ESCENA 1

NARRADOR 2: A causa d’aquesta convocatòria van començar a arribar cavallers de totes les terres…

NARRADOR 1: Ui, un moment! Em sembla que sento algú cridar…

DAENERYS: Fill, on ets? Sóc la mama Daenerys! Vine aquí ara mateix! Has d’ajudar-me a conquerir Ponent amb els teus germans. (DAENERYS puja a l’escenari, corrent i enfadada). Així que eres aquí! Quants cops t’he dit que no pots anar amb desconeguts!

DRAC: Tia, tu qui ets? No em ratllis! No et conec de res! No siguis pesada! Ja sé el que em faig, no em calen els teus consells!

DAENERYS: Però… m’has d’ajudar a vèncer els Lannister i els Stark! (Molt enfadada) I a mi no em parlis així, eh, maleducat!

DRAC: (A part) Aquesta tia està flipada… I jo tinc mooooolta gana… Mmmh!! (A DAENERYS) A veure, a veure, vine més a prop a explicar-m’ho… (Ella s’apropa i el DRAC es menja DAENERYS i, en acabar, es tira un rot).

ESCENA 2

NARRADOR 1: Dies després d’aquest esdeveniment, que va donar peu a molts xafardejos sobre qui era aquella misteriosa senyora que s’havia crospit el drac, van arribar a la vila tres estranys homes vestits de blanc…

CUPAIRE 1: Bon dia Palestina! Hem vingut a alliberar el poble d’aquest drac feixista i opressor.

CUPAIRE 3: Primer ho hem de votar en assemblea.Que vingui el poble!

(Pugen a l’escenari uns quants VILATANS de blanc amb punters de colors.)

CUPAIRE 3: Qui vota sí? (La meitat exacta aixeca el braç.)

CUPAIRE 1: Però el meu és un sí crític.

CUPAIRE 3: Qui vota no? (L’altra meitat aixeca el braç.)

CUPAIRE 2: Però un no tranquil.

CUPAIRE 3: Sempre el mateix a les assamblees. Ja n’estic fart. Ataquem!

(Els VILATANS i els CUPAIRES apunten amb els punters el DRAC. Aleshores, el DRAC agafa una Constitució del 78 i tots són menjats.)

ESCENA 3

NARRADOR 2: Ja ha quedat provat que la via democràtica no és la més eficient… Però compte! Sembla que arriba algú del costat fosc de la força.

(Sona la música clàssica del costat fosc de la força)

VADER: (Respira profundament) Així que tu ets la bèstia que haig d’eliminar. No podràs fer res contra el gran Lord Sith Darth Vader.

DRAC: Però tu qui ets, el senyor dels frikis? Què és aquesta màscara negra? Si no et deixa ni respirar, iaio!

VADER: Què t’has cregut animal? No saps amb qui estàs parlant, et desintegraré! (VADER, enfadat, treu l’espasa i ataca reiteradament el DRAC, però aquesta no li fa ni pessigolles) Com pot ser això?!

DRAC: Has acabat? Ja són les tres i encara em falta menjar les postres… Em faràs arribar tard a la cita amb la princesa.

NARRADOR 1: Em sembla que aquestes espases làser no són massa efectives contra la pell d’un drac, senyor… (El NARRADOR, sorprès, deixa la frase a mitges en veure l’escena)

VADER: Aaaah! (Frustrat i cridant, realitza un últim intent i es llança corrents contra el DRAC, però ell se’l menja)

ESCENA 4

NARRADOR 2: Em sembla que avui el drac es quedarà ben tip de cavallers.

NARRADOR 1: Doncs encara no hem acabat! Em sembla que veig una cosa groga allà al fons. (Un MINION entra a escena amb tot de plàtans sota el braç i un mata-sogres a la boca, mentre de fons va sonant la cançó de “Banana”)

DRAC: Cada cop ve gent més rara a deixar-se menjar. Eh, tu! El de groc! Vine ràpid cap aquí que ja vaig tard.

MINION: (Fa sonar el mata-sogres)

DRAC: M’has sentit, quatre ulls?

MINION: (Fa sonar el mata-sogres un altre cop)

DRAC: Ja n’hi ha prou, de bogeries… (El DRAC s’acosta al MINION i se l’intenta menjar, però ell l’esquiva i comença a tirar-li plàtans de cartró.)

MINION: Ba-na-naaa! (El MINION tira l’últim plàtan que li quedava i es posa a cantar)

DRAC: Ara és la meva! (El DRAC s’acosta al MINION i se’l menja, mentre ell va fent sonar el mata-sogres cada cop més fluix.)

ACTE TERCER

ESCENA 1

(Els VILATANS, els REIS i la PRINCESA fan cara de desesperació. La INFANTA manté una cara de pòquer.)

NARRADOR 2: Ja tot semblava perdut quan, inesperadament, va arribar un altre cavaller. Ple de valentia, portava una llança i un escut blanc amb una creu vermella. Es feia dir…

NARRADORS: Sant Jordi!!!

(Arriba SANT JORDI i mira desafiant el drac. Els altres personatges segueixen en un segon pla de l’escenari, i es mantenen a l’espectativa. El REI s’interposa entre SANT JORDI i el DRAC.)

REI: Fugiu! Fugiu ràpidament d’aquí, noble cavaller! Si no, la bèstia us devorarà!

SANT JORDI: No patiu, Majestat. Jo no tinc por! Si sóc aquí és perquè he vingut expressament des de molt lluny per protegir-vos i alliberar-vos d’aquesta fera.

PRINCESA: (A alguns VILATANS, amb un somriure) Que n’és d’agosarat, aquest bell cavaller!

NARRADOR 1: El misteriós Sant Jordi estava decidit a atacar el drac, i res ni ningú el faria canviar d’opinió. Just abans de començar la lluita, va dirigir-se a la princesa…

SANT JORDI: Tranquil·la, estimada princesa! No cal que patiu més! Jo derrotaré el drac i us salvaré!

(SANT JORDI i el DRAC lluiten, amb música de fons. Després de certes dificultats, SANT JORDI mata el DRAC. Els VILATANS i els REIS s’abracen. La INFANTA es queda plorant a un racó, sola. La PRINCESA fa un pas endavant, molt contenta.)

ESCENA 2

NARRADOR 2: De la sang que va brollar del drac en va sorgir un roser amb roses d’un vermell intens i preciós.

NARRADOR 1: Les més vermelles que mai s’haguessin vist a la vila! El jove cavaller en va tallar una i l’hi va oferir a la princesa, tot dient…

SANT JORDI: Com a prova del meu amor, us dono, princesa, aquesta rosa.

PRINCESA: Oh, amable i valent cavaller! És tot un detall per la vostra part, i us estic completament agraïda (Amb vergonya, agafant la rosa que l’altre li ofereix. Els REIS s’apropen).

REINA: Ens heu salvat, cavaller Sant Jordi! No us podeu ni imaginar com d’agraïts estem que hàgiu vingut.

REI: Amb la vostra força, no només heu salvat la princesa, sinó tothom aquí present. Ara, en nom de tot el poble, us agraeixo la vostra ajuda i us demano, si us plau, que em digueu què voleu a canvi. Com a rei, us concediré alló més preuat: la mà de la meva filla.

SANT JORDI: Benvolgut rei, des de la meva arribada els meus ulls no han pogut apartar la seva mirada d’un tresor molt preuat que només està en el vostre poder. La vostra filla, la princesa, és la dona més bella que he pogut contemplar en tots els meus viatges. Tanmateix, no puc acceptar la vostra oferta. El meu deure és viatjar per protegir els pobles d’amenaces com aquest drac.

REI: Bé, si és el que vols, ho respecto (Marxen tots de l’escenari i queda la INFANTA sola).

ESCENA 3

NARRADOR 2: Un cop mort el drac, el poble ja estava fora de perill. Ara, però, només quedava una sola persona que encara era infeliç.

INFANTA: Aiii, tot m’ha sortit malament! Intento espantar la meva germana i acabo creant un drac incontrolable i ferotge, i després me l’acaben matant… Com puc ser tan inútil? (En aquest moment, entra la PRINCESA).

PRINCESA: Perdona que t’hagi escoltat, però no ho he pogut evitar, germana.

INFANTA: Com? M’has escoltat? Doncs ara ja ho saps… Tot això ha estat culpa meva. Jo sóc l’única culpable d’aquest desastre! Ara pots fer el que vulguis, com si li dius al nostre pare o decideixes no parlar-me mai més. (Es gira, es tapa la cara amb una mà i plora desconsoladament).

PRINCESA: Germana meva, germana estimada… encara no has entès que tu i jo no som tan diferents? Jo també t’envejo, però és per aquest mateix motiu que t’admiro. Tens un caràcter fort, ets una dona decidida i sense pors. Com no podria estimar-te, si tenim la mateixa sang?

INFANTA: De veritat? Potser és cert que no som tan diferents…

PRINCESA: Avui totes som princeses (Li entrega la corona i les dues germanes s’abracen i baixen de l’escenari).

NARRADOR 1: I així, tots van viure feliços molts i molts anys, sense cap drac ni perill al seu voltant. Ara, en honor seu, gaudiu d’aquest Sant Jordi preuat, festa dels enamorats, amb llibres i roses a grapats!