Judit Badia, Mercè Carrasco, Clàudia Carulla, Helena Iglesies, Clara Jufresa, alumnes de 4t d’ESO
El curs de 4t d’ESO va començar amb una nova matèria: Projecte de Recerca. Una part important de la matèria consistia en fer un treball de recerca sobre un tema relacionat amb Alemanya. Una de les propostes va ser l’escola d’artesania, disseny, art i arquitectura Bauhaus, fundada per Walter Gropius a Weimar, Alemanya, i clausurada pel partit nazi el 1933. Tot i ser un tema desconegut per nosaltres, ens cridava molt l’atenció. Un tema amb molta història i molts perquès, un estil i una manera de pensar diferent que va destacar en la seva època i que ha tingut molta repercussió. Ens apassionava la idea que projectes arquitectònics i de disseny de fa més de noranta anys continuïn sent moderns avui en dia. Ens interessava molt aquest gran moviment, trencador però alhora senzill i minimalista.
Ens apassionava la idea que projectes arquitectònics i de disseny de fa més de noranta anys continuïn sent moderns avui en dia. Ens interessava molt aquest gran moviment, trencador però alhora senzill i minimalista.
Com a primera impressió ens va sorprendre trobar tanta informació i no sabíem per on començar. Molts professors van col·laborar i ens van ajudar a obtenir informació deixant-nos llibres, documents, fotografies… Vam mirar vídeos i documentals i vam buscar informació a internet i a diferents biblioteques. De cop teníem molta informació i moltes ganes de començar el treball. Ens repartíem els diferents temes del treball segons les preferències de cada persona i a les estones de classe especials per al treball cooperatiu els posàvem en comú.
Per començar el treball, vam decidir informar-nos sobre el context històric pertinent. Vam comprovar que després de la Primera Guerra Mundial, la societat alemanya estava destrossada, i en aquest gran mar de derrota, unes persones amb ganes d’innovar van decidir obrir una escola que trenqués amb la societat imposada. Necessitaven fer un salt en l’estil artístic de l’època. Buscaven un art que deixés de ser elitista i que estigués a l’abast de totes les classes socials. En aquesta escola educaven els alumnes perquè tinguessin consciència social i rigor intel·lectual per no caure en els tòpics. Es va crear un pla d’estudis d’acord amb els principis de la Bauhaus, on s’havien de superar un seguit d’exàmens per tal d’arribar a tenir el títol d’artista. Tot això tenint en compte que no només tractaven les disciplines principals (arquitectura, pintura i disseny) sinó que també s’impartien classes de fotografia, dansa, teatre, enquadernació, tipografia, escultura… Aquestes diferents disciplines, encara que aparentment no presentaven cap semblança, tenien una cosa en comú; s’havia fet un salt en el temps, les creacions eren tan modernes que observant-les ara no ens podem imaginar que tinguin origen a la dècada dels anys vint. A més es van assignar mitjançant una enquesta als estudiants, un color primari a cada una de les formes bàsiques, de manera que es va acordar el triangle groc, el quadrat vermell i la rodona blava. Aquestes característiques ens demostren la modernitat de l’estil.
La innovació de la Bauhaus no és només en l’àmbit professional, sinó també en l’àmbit social. L’estil de vida dins l’escola contrastava amb el de la societat de l’època. A la Bauhaus defensaven la individualitat de cada alumne i tothom formava part d’una comunitat amb una gran convivència que es diferenciava amb la restricció d’aquella època.
La Bauhaus no només es va quedar en aquella època. Va ser tan important que ha durat fins avui. Hi ha estil Bauhaus arreu del món. Un exemple és la ciutat de Tel Aviv (Israel) on hi ha molta arquitectura de la Bauhaus, resultat de l’arribada de molts arquitectes jueus alemanys. També en trobem a Barcelona en el pavelló Mies Van der Rohe, a Montjuïc.
En finalitzar el treball escrit vam haver d’exposar-lo davant de tot el curs. Com que la Bauhaus és un tema que destaca per la seva creativitat vam pensar que ens tocava fer alguna cosa original en algun moment de la presentació. Finalment vam decidir resumir el treball en cinc paraules que el definissin un cop acabada l’explicació. Aquestes paraules van ser: modernitat, originalitat, simplicitat, racionalitat i funcionalitat. Per acompanyar aquestes paraules vam fer un cartell dividit en cinc peces que, totes juntes, formaven un pòster típic de la Bauhaus.
No només vam gaudir de l’elaboració del treball, sinó que durant el viatge que vam fer a Berlín abans d’acabar el curs vam tenir la sort de visitar l’arxiu de la Bahuhaus, un fet que ens va impactar i emocionar.
Aumnes de 4t d’ESO estudien el moviment artístic Bauhaus i visiten el seu arxiu a Berlín
Deixa un comentari