Jordi Miralles, professor d’ESO i meteoròleg
Aquest càlid estiu de 2.019 ha estat molt calorós a tot Catalunya. Segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia. La temperatura mitjana dels mesos de juny, juliol i agost ha estat de 22,4 ºC, el que representa 1,2 ºC per damunt de la mitjana del període 1.981-2.010. És el cinquè estiu més càlid de la sèrie meteorològica iniciada l’any 1.940. En meteorologia, l’estiu són els mesos de juny a agost, no el període comprès entre l’inici de l’estiu astronòmic, cap al 21 de juny, i l’inici de la tardor astronómica cap al 21 de setembre.
Si mirem per separat aquests mesos d’estiu, cadascun d’ells també ha estat clarament per damunt de la mitjana. Això ho veurem millor en la següent taula de temperatures:
Un fet molt destacable d’aquest estiu també ha estat l’onada de calor que va tenir lloc entre els dies 27 i 29 de juny, amb valors que des que es prenen dades de temperatura mai s’havien assolit en un mes de juny. A més a més, a Lleida es va arribar a 43,4 ºC, el que representa la temperatura més alta mai assolida a la capital del Segrià. A l’Observatori Fabra de la ciutat de Barcelona es va arribar als 37,7 ºC.
Cal destacar també que la mitjana de les temperatures màximes de juny a Catalunya ha estat de 27,3ºC. Aquest valor superior als 27 graus s’ha superat diverses vegades des que va començar el segle XXI, mentre que cap mes de juny del període 1.940-2.000 va superar aquest valor. Una altra dada a tenir en compte és que set dels vuit estius més càlids des de l’any 1940 corresponen al segle XXI.
Pel que fa al mes de juliol de 2.019, ha estat el sisè juliol més calorós des de l’any 1.940.
Però si juny va ser anormal per la calor, hi va haver un fet que fa que aquest mes sigui encara més estrany. Hi va haver una forta entrada d’aire fred els dies 11 i 12 del mes. A Núria, al Ripollès, es va arribar fins a -2,7 ºC, la temperatura més baixa registrada en un mes de juny des del 1.998, any en què s’hi van començar a prendre dades. Fins i tot va caure un gruix de 10 centímetres de neu a la cota 1.800 metres.
Pel que fa a les precipitacions, ha estat un estiu normal (fregant el sec), amb una mitjana a Catalunya de 111 litres per metre quadrat durant els tres mesos d’estiu. Això representa el 82% del que hauria d’haver plogut. Tot i això, la distribució mensual ha estat molt irregular, amb una precipitació de només el 38% del normal el mes de juny, el 164% el mes de juliol i un 76% el mes d’agost.
I com serà la tardor? Doncs els models numèrics que regeixen les previsions meteorològiques a la Península a llarg termini indiquen que els tres mesos de tardor, és a dir, setembre, octubre i novembre, seran una mica més calorosos de l’habitual i plourà al voltant de la precipitació normal de l’estació. A primers de desembre ho sabrem.
Acabem de passar el cinquè estiu més càlid dels últims 80 anys.
Deixa un comentari