Anna Enjuanes. mare i membre de l’AMPA i Fatiha El Mouali. tècnica de l’Arae
El passat 12 de desembre vam tenir el luxe de tenir amb nosaltres a Fatiha El Mouali, tècnica en diversitat cultural i en prevenció de conflictes de l’Arae, economista i mare d’adolescents. Ens venia a fer una xerrada que duia el títol Educant en la pau i la diversitat. Hi havia 25 mares i pares apuntats però només en vam ser 5 per això vam acabar a la biblioteca fent més tertúlia que xerrada formal.
Com que la Fatiha és llicenciada en Economia i tècnica en l’àmbit migratori va centrar la xerrada a parlar sobre la diversitat que caracteritza actualment la societat espanyola i catalana degut a l’arribada de moltes persones immigrades a partir de mitjans dels anys 80.
…conèixer com viuen i pensen les persones del Magrib que viuen al nostre país i la seva situació faria que fóssim més conscients de la realitat del nostre país.
L’enfocament buscava posar en perspectiva la realitat dels immigrats partint de l’experiència dels moviments migratoris del Magrib cap a Europa des d’un punt de vista econòmic. Ella ens ho va explicar amb molt detall però al final ens va venir a dir que els països europeus han propiciat la immigració provinent del Magrib quan els ha interessat per afavorir la pròpia economia i l’han obstaculitzada quan els ha deixat d’interessar. Això ja va passar a França en l’època colonial i ha seguit passant a Holanda, Bèlgica i Alemanya en l’etapa postcolonial. Així ha estat també a Espanya arran de la seva entrada a la Unió Europea i el boom immobiliari.
La immigració magrebí va ser, a l’inici, masculina, i amb el temps han anat arribant les dones i la canalla. Al principi eren bàsicament homes sense formació però posteriorment van començar a immigrar diplomats i joves amb carreres.
Si bé és cert que el PIB per càpita d’Espanya era el 2016 9,4 vegades el del Marroc, la situació en la que es troben els marroquins que arriben a Espanya no és, ni de bon tros, la que s’esperaven. Es troben abocats a feines molt mal pagades i, a vegades, dins el “sector submergit”. Reben sous molt inferiors als dels nadius i acaben vivint en habitatges molt humils de barris marginals. Tot molt diferent del que s’imaginaven al decidir marxar del seu país on els salaris nominals són més baixos que els nostres però no els reals (relació entre el salari i el cost de la vida). A sobre han d’afrontar el menyspreu, més o menys dissimulat, de molts de nosaltres pels prejudicis existents sobre els habitants del Magrib i, també, sobre els musulmans. Com en altres casos, ens costa molt treure’ns el filtre dels prejudicis i veure cadascú com una persona més i no com un àrab, un musulmà o un magrebí. En aquest moment es va comentar com els nens petits no tenen encara aquests prejudicis que tots hauríem d’intentar treure’ns de sobre. Una de les mares assistents ens va explicar com anècdota que el seu fill tenia un amic del que sempre en parlava i que fins al cap de molt de temps que ella va conèixer aquest nen, no va saber que era negre perquè, pel seu fill, aquesta característica tenia tan poca importància que no li ho havia comentat mai.
Després vam començar a parlar de la situació actual de la comunitat magrebina a Catalunya. Els prejudicis, com dèiem, els fan molt mal. La Fatiha té tres fills; els dos grans estan estudiant el batxillerat i es troben, com la majoria de joves d’origen immigrant, que han de viure sota l’estigma que els considera propicis, pel seu origen familiar, a treure pitjors notes i a abandonar abans els estudis. És molt complicat per aquests nois tenir les mateixes oportunitats que els joves autòctons que viuen en “bons” barris. Molts dels prejudicis són falsos com ara els de pensar que les dones d’origen marroquí no treballen perquè no volen. La Fatiha, va venir amb el reagrupament familiar, com moltes altres dones del seu país; va voler venir perquè el seu home havia vingut abans i va pensar que era l’oportunitat perfecta per ampliar els seus estudis d’economia fent un postgrau, però es va trobar, com moltes altres dones en la seva situació, que la seva tarja de residència hi deia específicament que no podia treballar. Aquesta és la veritable raó per la qual moltes dones marroquines que van arribar per l’època que ho va fer la Fatiha (fa uns 15 anys) no treballessin.
Tots ens vam adonar del poc que coneixem com viuen i pensen les persones del Magrib que viuen al nostre país. Des de l’AMPA ens estem plantejant fer cada any una setmana dedicada a algun dels països d’origen de les persones que viuen a Catalunya, convidant persones del país que expliquin la seva situació, les seves inquietuds, els seus costums, tradicions,… Crec que ens enriquiria molt a tots i faria que els nostres fills, i nosaltres mateixos, fóssim més conscients de la realitat del nostre país.
Fatiha El Mouali, tècnica en diversitat cultural i en prevenció de conflictes de l’Arae, economista i mare d’adolescents ens va parlar sobre la realitat econòmica de la immigració del Maghrib
Deixa un comentari