Aina Orduña, alumna de 2n de Batxillerat
El disseny d’una font tipogràfica és un projecte molt elaborat que m’ha empès a desenvolupar unes habilitats i unes eines desconegudes fins aquell moment. L’objectiu era dissenyar tots els caràcters d’una font, seguint unes regularitats i cercant una funció pràctica determinada. A més, volia crear una font que fos utilitzable, de manera que, a part de dissenyar els caràcters, vaig aprendre a utilitzar els programes específics per definir tots els paràmetres necessaris per instal·lar la font a l’ordinador i poder-la utilitzar amb normalitat. La dificultat principal requeia sobre el fet que mai abans havia treballat en res relacionat amb el món de la tipografia: vaig haver d’aprendre tot un conjunt de conceptes específics, entendre el funcionament de les fonts i entrenar els meus ulls per ser capaç de veure detalls i particularitats que sovint passen desapercebuts a aquelles persones que no treballen dins aquest món.
El primer pas a l’hora de dissenyar la font va ser traçar a mà l’estructura base de tots els caràcters que volia incloure-hi: majúscules, minúscules, números i signes, inclosos els diacrítics. En total, la suma de tots els caràcters i les seves combinacions (les vocals accentuades, la ñ, la ç…) dóna una xifra de 134 glifs.
A partir del traçat bàsic, vaig començar la part de treball a ordinador: vaig dissenyar cada caràcter, seguint unes regularitats que m’havia definit prèviament, individualment. Ha estat la primera vegada que he treballat tantes hores i tan intensament en un sol projecte. Vaig haver-me d’informar i aprendre a fer servir el programari específic de tipografia per poder crear la font com a tal, definir paràmetres que desconeixia que existien (quantes vegades abans havia sentit a parlar del kerning?) i treballar gairebé amb microscopi, polint tots els petits detalls.
Crec que el de la tipografia és un univers del qual, un cop hi has entrat, no en pots sortir; ara no puc evitar mirar-me qualsevol text amb les ulleres crítiques de tipògrafa.
El més important que he après de la tipografia és que les fonts són un conjunt. S’ha de tractar el conjunt de lletres, i no cada caràcter individualment, ja que treballen en grup; en general, un únic caràcter no té cap utilitat si no s’utilitza combinat amb altres en una paraula o un text.
Em vaig sorprendre a mi mateixa quan em vaig adonar que gaudia sincerament mentre treballava la font. Entendre la tipografia i tots els seus elements va convertir la feina de disseny en un joc, un repte creatiu que em resultava increïblement entretingut i amè, tot i ser complicat. És el tipus de diversió dels addictes als puzles de mil peces. La tipografia és un món desconegut i per tant molt poc aprofitat per les persones que no treballen dins el món del disseny o la impressió, i gràcies a la realització d’aquest treball he descobert una eina potentíssima de comunicació.
Durant la realització del treball, una altra de les coses més importants que vaig aprendre va ser que no totes les fonts tenen el mateix objectiu ni funcionalitat, i per tant en un mateix context no totes les fonts seran igualment efectives: això no converteix una font en millor o pitjor que una altra, senzillament en més o menys adequada en certs contexts. Hi ha determinades característiques, invisibles per a la majoria de persones, que defineixen la utilitat de la font; i és important recordar que, tot i que la gent no veu els petits detalls decisius, s’adonen perfectament de si una font és inadequada en el context emprat. Aquesta és la màgia de la tipografia: s’han de dedicar moltes hores a detalls que passaran per alt a la majoria dels lectors, ja que en cas contrari aquests mateixos lectors notarien que la font està mal dissenyada.
La meva font, Fontr, per les seves característiques formals, és llegible quan s’utilitza en un text de vint línies en mida 14 i interlineat senzill; però no és la font més adequada per a aquest context, per trets com el seu gruix elevat o la mida reduïda de les minúscules en relació a les majúscules (això és, l’ull mitjà de la font). L’Helvetica (la font en la qual està basada l’Arial de Microsoft), en canvi, és una font perfecta per un text d’aquestes característiques. La meva font, d’altra banda, és molt més adequada per a la composició d’un logotip, un cartell o un títol.
Posteriorment a la realització del treball de recerca, he dissenyat els estils negreta i cursiva de la meva font, i no tinc intenció de concloure aquí la meva incursió al món de la tipografia. Crec que és un univers del qual, un cop hi has entrat, ja no en pots sortir; des d’aquest treball, no puc evitar mirar-me qualsevol text amb les ulleres crítiques de tipògrafa. Em sembla que els meus familiars i amics comencen a estar farts que critiqui els rètols de tots els locals de l’Eixample. Però a mi, sincerament, m’agrada molt haver obtingut aquesta sensibilitat i aquest nou punt de vista.
Quins són els reptes a l’hora de dissenyar una font tipogràfica, tenint en compte la seva funció final?
Josep Talló Forn says
Dins la meva ignorància en aquest tema, m’adono del tremendo esforç que significa entrar en un mon nou i molt més complexe del que sembla a primer cop d’ull.
Crec que es una experiència considerable per la seva complexitat i haver-la portat a bon terme, un al·licient per explorar camins nous.