Dra. Catalina Falo Zamora, metge i mare de l'Escola
Què ve després d’un càncer de mama? Mai es pot generalitzar, però d’entrada…molts canvis i moltes incògnites:
- Pronòstic? Tractament? Pèrdues? Fills? Parella? Feina…?
El càncer de mama és un problema de salut pública a nivell mundial1. A Catalunya es diagnostiquen 4675 casos nous/any (2). Tot i que avui en dia, gràcies al diagnòstic precoç, els avenços en els tractaments i el treball en equips multidisciplinaris, la supervivència de les pacients amb càncer de mama ha augmentat del 65% al 82.5% en els darrers 15 anys, encara som lluny de curar totes les pacients diagnosticades. Per la persona que pateix la malaltia en concret, encara és insuficient, perquè hi ha un 15-20% de les nostres pacients que tot i fer els tractaments correctament poden recaure amb el temps.
Els tractaments que utilitzem avui en dia són més eficaços que els que teníem prèviament però també més tòxics. I cal saber que la toxicitat que generen va més enllà de la duració estricta del tractament.
Davant d’aquest risc de recaiguda de la malaltia, els oncòlegs tractem i tractem. Però a quin preu? Els tractaments que utilitzem avui en dia són més eficaços que els que teníem prèviament però també més tòxics. I cal saber que la toxicitat que generen va més enllà de la duració estricta del tractament. Les pacients sovint refereixen trobar-se pitjor física i anímicament l’any següent a finalitzar els tractaments oncoespecífics que durant la fase aguda del tractament. De fet hi ha estudis que reporten que les dones que han passat un càncer de mama presenten puntuacions pitjors en qualitat de vida que les de la població general ajustada per edat fins i tot més enllà dels 10 anys, especialment aquelles que han rebut quimioteràpia (3,4).
A què és degut to això? Així com els tractaments locals, tant la cirurgia com la radioteràpia, tendeixen a ser cada vegada menys agressius: hem passat de les grans mastectomies de Halstead i les limfadenectomies axil·lars completes (5) a les tumorectomies amb biòpsia selectiva del gangli sentinella amb radioteràpia millorant l’estètica i disminuint el risc de limfedema (6); els tractaments sistèmics, tant la quimioteràpia com la hormonoteràpia, han ampliat la duració i la intensitat. Per exemple en el camp de la quimioteràpia hem passat d’esquemes tipus CMF amb molta toxicitat aguda com les nàusees i els vòmits, però que es recuperaven en deixar el tractament, a quimioteràpics com les antraciclines i els taxans que produeixen certes toxicitats que perduren més en el temps com la cardiopatia, la neuropatia perifèrica o l’astènia (7).
En paraules de les pacients: “ Mai hagués imaginat que hauria de viure amb aquesta manca d’energia”; “ja no soc la que era abans”. Molt sovint els tractaments de quimioteràpia també produeixen alteracions cognitives (8), un fenomen anomenat “chemobrain” i que les pacients descriuen com que no tenen l’agilitat mental que tenien abans, manca de concentració i de memòria, retornar a la feina se’ls fa una muntanya perquè creuen que no tindran la capacitat d’assumir aquesta responsabilitat. I no és un problema local és un problema generalitzat que afecta totes les pacients d’arreu del mon, textualment: “My mind is not as sharp as it was” or “I get mad because I never knew I would have to learn to live with the loss of energy”.
A tot això cal afegir que sovint els tractaments de quimioteràpia provoquen una menopausa precoç amb tot el que comporta: sufocacions, alteracions de l’humor, irritabilitat, pèrdua de la libido, insomni, increment de pes. I aquests símptomes empitjoren si la pacient ha de rebre tractament hormonal que actualment en certs casos s’allarga més enllà dels 10 anys (9). Podeu imaginar els sentiments que es generen: soledat, incomprensió, canvi en la vida de parella, sentiments de culpabilitat.
Un altre factor a tenir en compte és la “por”. Quan a una persona se li diagnostica un càncer de mama sempre hi és present la por10: por al tractament, por al futur, por a no veure créixer els teus fills, por a la mort. Textualment (11): “Cada símptoma penses que és càncer un altre cop”; altres pacients remarquen la por envers la família (12): “A mi no em fa por morir-me, pateixo pels meus”.
Davant d’aquest escenari, com podem ajudar a algú que està passant per aquest procés? Com he dit al principi, mai es pot generalitzar, però… acompanyar i escoltar són bons consells. Voler treure ferro a una situació que “crema” no ajuda. Es fa amb la millor intenció, però a voltes no fa més que augmentar la sensació de solitud i d’incomprensió que senten les pacients. Cal pensar que les dones que estan passant per aquests procés són fortes, valentes, generoses, que pensen més en els altres que en elles mateixes, que han desenvolupat unes estratègies d’afrontament davant l’adversitat que són dignes d’admiració. Per això … quin consell podem donar que no sàpiguen? Potser és millor escoltar-les i aprendre de la seva lliçó de Vida.
La doctora Catalina Falo Zamora és metge adjunta al servei d’Oncologia Mèdica de l’Institut Català d’Oncologia (ICO-Hospitalet) i mare d’una alumna de 3r d’ESO
Referències:
- Ferlay J, Soerjomataram I, Ervik M, Dikshit R, Esec S, Mathers C, et al. GLOBOCAN 2012 v1.0, Cancer Incidence and Mortality Worldwide: IARC Cancer Base No. 11 [Internet]. Lyon, France: International Agency for Research on Cancer; 2013. (Accés 25 juliol, 2016). Available from: http:// http://globocan.iarc.fr
- Izquierdo A, Gispert R, Saladie F, Espinàs JA. Análisis de la incidencia, la supervivencia y la mortalidad según las principales localizaciones tumorales, 1985-2019: cáncer de mama. Med Clin (Barcelona) 2008;131(supl.1):50-52.
- L.Koch, H Bertram, A Eberle et al. Fear of recurrence in long-term breast cancer survivors—still an issue. Results on prevalence, determinants, and the association with quality of life and depression from the Cancer Survivorship—a multi-regional population based study.Psycho-Oncology 23: 547–554 (2014). DOI:10.1002/pon.3452
- Ganz PA, Desmond KA, Leedham B, Rowland J, Meyerowitz B,Belin T. Quality of Life in Long-Term, Disease-Free Survivors of Breast Cancer: a Follow-up Study. J Natl Cancer Inst 2002; 94: 39-49.
- Fisher B, Jeong, JH., Anderson S et al. Twenty-Five-Year Follow-up of a Randomized Trial Comparing Radical Mastectomy, Total Mastectomy, and Total Mastectomy Followed by Irradiation. N Engl J Med 2002; 347:567-575 August 22, 2002 DOI: 10.1056/NEJMoa020128.
- Krag, David N; Anderson, Stewart J; Julian, Thomas B; Brown, Ann M; Harlow, Seth P; et al. Sentinel-lymph-node resection compared with conventional axillary-lymph-node dissection in clinically node-negative patients with breast cancer: overall survival findings from the NSABP B-32 randomised phase 3 trial. Lancet Oncology 11.10 (Oct 2010): 927-33.
- Early Breast Cancer Trialists’ Collaborative Group. Effects of chemotherapy and hormonal therapy for early breast cancer on recurrence and 15-year survival: an overview of the randomised trials. Lancet 2005;365:1687-1717.
- Christine D. Craig&Bradley J. Monk&John H. Farley&Dana M. Chase. Cognitive impairment in gynecologic cancers: a systematic review of current approaches to diagnosis and treatment. Support Care Cancer (2014) 22:279–287. DOI 10.1007/s00520-013-2029-7.
- P.E. Goss, J.N. Ingle, K.I. Pritchard, N.J. Robert, H. Muss et al. Extending Aromatase-Inhibitor Adjuvant Therapy to 10 Years. N Engl J Med 2016. DOI: 10.1056/NEJMoa1604700
- Koch L, Jansen L, Brenner H, et al. Fear of recurrence and disease progression in long-term (>/=5 years) cancer survivors-a systematic review of quantitative studies. Psycho-Oncology 2013;22(1):1–11.
- M.Rosedale, PhD. Confronting the Unexpected: Temporal, Situational, and Attributive Dimensions of Distressing Symptom Experience for Breast Cancer Survivors. Oncology Nursing Forum Vol. 37, No. 1, January 2010.doi: 10.1188/10.ONF.E28-E33.
- Falo C, Villar H, Rodríguez E, Mena M, Font A. Calidad de vida en cáncer de mama metastásico de larga evolución: La opinión de las pacientes. Psicooncología 2014;11(2-3):313 -331
Experiències recollides de les pacients explicades per una oncòloga per apropar-nos a una situació que és difícil d’entendre si no es coneix de prop. Intent de posar-nos a la pell de qui està passant per aquesta malaltia en general, des del reconeixement.
Deixa un comentari