{"id":9327,"date":"2026-04-09T12:02:31","date_gmt":"2026-04-09T10:02:31","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=9327"},"modified":"2026-04-09T12:07:14","modified_gmt":"2026-04-09T10:07:14","slug":"empuries-en-femeni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/empuries-en-femeni\/","title":{"rendered":"Emp\u00faries en femen\u00ed"},"content":{"rendered":"\n
Quan anem a un museu d\u2019hist\u00f2ria (en aquest cas el jaciment d\u2019Emp\u00faries), sovint donem per fet que el que se\u2019ns est\u00e0 explicant s\u2019est\u00e0 presentant de forma completa, objectiva i representativa, perqu\u00e8 puguem rebre una idea clara del que van ser les societats del passat. Per\u00f2 ens hem plantejat alguna vegada que aquestes explicacions no siguin del tot completes i els falti informaci\u00f3? Aix\u00f2 \u00e9s el que vaig pensar jo en plantejar-me aquest treball de recerca. I si, una part de la civilitzaci\u00f3 d\u2019Emporion i Emporiae, va quedar invisibilitzada per un relat principalment mascul\u00ed de la hist\u00f2ria? Per aix\u00f2 el meu treball de recerca proposa reformular la visita al jaciment d\u2019Emp\u00faries i el seu museu perqu\u00e8 tingui una perspectiva de g\u00e8nere i fer la visita m\u00e9s completa i real.<\/p>\n\n\n\n
La hip\u00f2tesi inicial del treball planteja que la visita al jaciment ofereix la part m\u00e9s masculina de la hist\u00f2ria, centrada en el comer\u00e7, la pol\u00edtica, l\u2019urbanisme o la guerra, deixant de banda el relat de la vida de les dones, i altres col\u00b7lectius. Aquesta abs\u00e8ncia no significa que aquestes hist\u00f2ries no existissin sin\u00f3 que encara no han estat correctament explicades. A partir d\u2019aquesta idea, el treball es va fixar dos objectius. El primer, examinar el recorregut pel jaciment i el museu per veure si es podia reformular una visita perqu\u00e8 compt\u00e9s amb la perspectiva de g\u00e8nere que jo li volia donar. El segon objectiu consistia a examinar les restes arqueol\u00f2giques que podrien estar relacionades amb les dones per poder investigar quins rols tenien les dones dins d’aquestes societats, per reflexionar com la perspectiva de g\u00e8nere podria reformar la interpretaci\u00f3 del patrimoni hist\u00f2ric.<\/p>\n\n\n\n
Per assolir aquests objectius es va dur a terme un estudi detallat dels espais del recorregut muse\u00edstic, com els panells informatius, les vitrines del museu i la narrativa de l\u2019audioguia. Aquesta an\u00e0lisi va permetre concloure que la informaci\u00f3 proporcionada se centra majorit\u00e0riament en les figures i activitats masculines, mentre que les dones apareixen de forma puntual i sense una explicaci\u00f3 profunda i concisa del seu context social, legal o econ\u00f2mic.<\/p>\n\n\n
\n<\/figure><\/div>\n\n\n
Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, el meu treball va optar per ampliar la mirada i reconstruir com podria haver estat la vida de les dones a Emp\u00faries a partir de l\u2019estudi d\u2019altres ciutats gregues i romanes com Esparta o Roma. Aix\u00f2 em va permetre aproximar-me a aspectes fonamentals com l\u2019estudi social i legal de les dones, el matrimoni i la maternitat, la seva participaci\u00f3 en la religi\u00f3, la cultura i l\u2019economia, aix\u00ed com la seva vida quotidiana dins de la societat tant durant l\u2019etapa d\u2019Emporion com durant la d\u2019Emporiae.<\/p>\n\n\n\n
Un cop es va tenir aquesta base te\u00f2rica, es va realitzar una nova an\u00e0lisi dels espais del jaciment, com ara les domus, el f\u00f2rum, les termes, les zones dedicades a la religi\u00f3, l\u2019\u00e0gora o la stoa, aquesta vegada tenint en compte tota la informaci\u00f3 que es va trobar en la fase te\u00f2rica. Amb aquesta relectura es va poder veure com, tot i ser espai on la figura de l’home era m\u00e9s destacada, tamb\u00e9 eren espais clau per a la vida d\u2019una dona en aquell temps. El que faltava fins ara no eren proves sin\u00f3 un relat que les tingui en compte. En aquest punt del treball de recerca hom s’adona que l\u2019arqueologia amb perspectiva de g\u00e8nere esdev\u00e9 una eina fonamental, ja que sense aquesta, la hist\u00f2ria i viv\u00e8ncies de milers de dones queden amagades darrere de la figura de l\u2019home. Aquesta arqueologia permet a partir de restes materials, textos o representacions iconogr\u00e0fiques que aquesta invisibilitzaci\u00f3 no succeeixi. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 \u00e9s possible concloure que la dona no nom\u00e9s ocupava i residia a l\u2019espai dom\u00e8stic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 eren pilars fonamentals del bon funcionament d\u2019aquelles ciutats.<\/p>\n\n\n\n
A partir de totes aquestes conclusions, el treball ha desenvolupat una proposta per reformular la visita al jaciment i al museu d\u2019Emp\u00faries sense eliminar la informaci\u00f3 ja existent i necess\u00e0ria, sin\u00f3 completant-la. La proposta inclou la creaci\u00f3 de nous panells informatius que mostrin correctament el paper de les dones en espais com el f\u00f2rum, les cases o les zones de comer\u00e7, aix\u00ed com noves propostes interpretatives per als escrits de dintre del museu. L\u2019objectiu mai va ser substituir un relat per l\u2019altre sin\u00f3 construir una visi\u00f3 m\u00e9s completa, diversa i fidel del que de veritat van ser aquelles ciutats. Les conclusions del treball indiquen que hi ha prou informaci\u00f3 per explicar el paper de les dones en \u00e0mbits com la religi\u00f3, la vida dom\u00e8stica i l\u2019economia, fet que fa viable la reforma del discurs muse\u00edstic. A m\u00e9s a m\u00e9s, aquesta proposta seguiria l\u2019exemple de diversos museus que en els darrers anys han comen\u00e7at a incorporar la perspectiva de g\u00e8nere amb l\u2019objectiu d\u2019incloure tot el conjunt de la poblaci\u00f3 en el nou relat hist\u00f2ric. Alguns exemples d\u2019aquests s\u00f3n: El museu d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya amb exposicions com Dones: ficcions i realitats (2017) o Dones que parlen de dones, aix\u00ed com el MACBA, que ha impulsat exposicions feministes per replantejar les seves visites. La incorporaci\u00f3 d\u2019aquesta mirada no nom\u00e9s aporta m\u00e9s just\u00edcia hist\u00f2rica, sin\u00f3 tamb\u00e9 una visi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia, global i propera del que van ser aquestes ciutats. Per aix\u00f2, el meu treball Emp\u00faries en femen\u00ed posa de manifest que una gran part de la hist\u00f2ria no ha estat explicada correctament i \u00e9s la responsabilitat dels arque\u00f2legs i la nostra fer que part de la nostra hist\u00f2ria no desaparegui perqu\u00e8, tal com va dir Caterina Albert l\u2019any 1920: “la dona \u00e9s capa\u00e7 de tot quan se li deixa cam\u00ed franc”.<\/p>\n\n\n\n<\/figure>\n\n\n\n
\u00c9s possible que el que veiem als museus d’hist\u00f2ria sigui nom\u00e9s la meitat de la realitat? A partir d’un estudi detallat d’Emporion i Emporiae, aquest treball planteja el disseny de nous itineraris i panells informatius que recuperen la mem\u00f2ria de les dones en espais com el f\u00f2rum o l’\u00e0gora, demostrant que la seva pres\u00e8ncia va ser un pilar fonamental per al funcionament de la ciutat.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/image1-1024x1024.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2026\/04\/peupagina.png\")
<\/figure>\n\n\n\n