{"id":8983,"date":"2025-03-26T12:27:32","date_gmt":"2025-03-26T11:27:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=8983"},"modified":"2025-03-26T12:33:02","modified_gmt":"2025-03-26T11:33:02","slug":"la-masia-el-dia-a-dia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/","title":{"rendered":"La masia: el dia a dia"},"content":{"rendered":"\n

En aquesta segona part, i com a continuaci\u00f3 de l\u2019article anterior<\/a>, compartim amb vosaltres les respostes de la Sra. Juani Hern\u00e1ndez a les preguntes que l\u2019alumnat de 1r va preparar amb molta cura per als avis, dins del projecte de la masia<\/em>, ara per con\u00e8ixer el dia a dia a la masia<\/p>\n\n\n\n

Tutores de 1r<\/p>\n\n\n\n

Part II. El dia a dia a la masia.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– Qu\u00e8 menj\u00e0veu?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– Menj\u00e0vem de les coses que f\u00e8iem a casa: verdures d\u2019hivern o d\u2019estiu (patates, p\u00e8sols, faves, cigrons, mongetes) de l\u2019hort, fruita incl\u00f2s el ra\u00efm a l\u2019estiu i la carn l\u2019obten\u00edem dels animals que cuid\u00e0vem, com ara conills, pollastres i cada any f\u00e8iem la \u201cmatan\u00e7a del porc\u201d que ens donava menjar per molt de temps: pernils, llonganisses, lloms, botifarres, botifarres de la llengua, etc. Ten\u00edem alguna cabreta de la qual en tr\u00e8iem la llet que, per cert, era bon\u00edssim el fet de beure-la directament despr\u00e9s de munyir-la.
En aquella \u00e8poca hav\u00edem d\u2019anar molt poc a la botiga. De fet, pr\u00e0cticament nom\u00e9s compr\u00e0vem el peix, que en menj\u00e0vem nom\u00e9s de tant en tant, la xocolata, el caf\u00e8 en gra i poca cosa m\u00e9s.
A les masies i les cases de poble hi havia un rebost, amb unes canyes al sostre, hi penj\u00e0vem les llonganisses, els xori\u00e7os, les cansalades, els pernils, els bulls negres i tamb\u00e9 hi guard\u00e0vem el tup\u00ed. El tup\u00ed \u00e9s una tina prou gran, plena d\u2019oli l\u2019oliva a la qual s\u2019hi posava la costella del porc tallada, llonganissa seca, botifarra negra seca, talls de cansalada ja seca i aix\u00ed s\u2019hi guardava tot l\u2019any. D\u2019aquesta manera els talls anaven agafant el gust de l\u2019oli i era molt bo. S\u2019anava traient del tup\u00ed el que era necessari per al dia a dia i sense necessitat de nevera, que no n\u2019hi havia. 
Acostum\u00e0vem a menjar olla barrejada, tamb\u00e9 coneguda com a escudella, que s\u2019anava preparant durant tot el mat\u00ed al foc. Les brases ens ajudaven a coure la carn i per postres, menj\u00e0vem alguna fruita del temps i els diumenges algun pastisset o alguna fruita del temps, com ara figues o palosantos<\/em> o ra\u00efm.  Tamb\u00e9 s\u2019assecava el ra\u00efm i aix\u00ed f\u00e8iem les panses per l\u2019hivern.
Recordo que a canvi de deixar pasturar al pastor el seu ramat, de tant en tant ens corresponia amb un corderet<\/em> (xai) que ens servia per tenir d\u2019aquesta carn que nosaltres no cri\u00e0vem.<\/p>\n\n\n\n

\"La<\/figure>\n\n\n\n

– Com obten\u00edeu els aliments?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– Una mica ja ho he explicat a l\u2019apartat anterior. La majoria dels nostres aliments es criaven a casa i els produ\u00edem entre tots. Ten\u00edem el que ara s\u2019anomena com una \u201ceconomia de subsist\u00e8ncia\u201d, per\u00f2 que funcionava molt b\u00e9.
Ten\u00edem gallines que ponien ous, dels ous en sortien pollets que creixien i es tornaven gallines i pollastres. Ten\u00edem conills que tamb\u00e9 criaven. Engreix\u00e0vem dos porcs per fer la matan\u00e7a quan arribava el moment. Es matava el porc i la truja servia per a la crian\u00e7a de m\u00e9s porquets. A cada part naixien de 10 a 12 porquets. Ten\u00edem dues cabres per la llet.
La matan\u00e7a del porc es feia abans de Nadal. Com diu la can\u00e7\u00f3, \u201cper Nadal el porc en sal\u201d. Aix\u00f2 era aix\u00ed per tenir prou menjar quan ens reun\u00edem per les festes familiars, que eren a tocar.
No ens passava mai all\u00f2 d\u2019anar a una superf\u00edcie comercial per comprar tres coses i comprar-ne deu, perqu\u00e8 entressin pels ulls. No hi havia aquestes superf\u00edcies comercials sin\u00f3 nom\u00e9s petites botigues on hi venien all\u00f2 que no ten\u00edem a les cases. Gast\u00e0vem molts menys diners que ara i els productes eren ben b\u00e9 de proximitat, exactament tanta proximitat que venien de menys de cent metres.<\/p>\n\n\n\n

– Com eren les tasques quotidianes?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– A les masies hi viv\u00edem tota una fam\u00edlia sencera i tothom tenia la seva feina a fer:
Els nens an\u00e0vem a l\u2019escola, a peu. Hi an\u00e0vem al mateix poble o a vegades hav\u00edem de caminar una estona des de la masia fins al poble on hi havia l\u2019escola. Els nens ens an\u00e0vem trobant pel cam\u00ed i arrib\u00e0vem en grupets a l\u2019escola.  Les escoles eren molt petitetes. En una mateixa classe hi havia nens i nenes de tota la prim\u00e0ria, fent tasques diferents \u00e9s clar, i tots sota l\u2019atenci\u00f3 del mateix mestre o mestra.
El pare i els germans grans anaven a treballar a les terres fent la feina que calia d\u2019acord amb el curs de l\u2019any, sempre procurant que hi hagu\u00e9s una bona collita de blat, una bona fruita i l\u2019alfals i altres cereals, com el blat de moro del qual tamb\u00e9 en menjaven les b\u00e8sties.
La mare preparava el dinar amb l\u2019ajuda de la padrina i tamb\u00e9 arreglava la casa. Cosia els pantalons del pare i la roba de tots els de casa i tamb\u00e9 donava menjar als animals que ten\u00edem al corral, que era a la planta baixa, i la seva  calor a l\u2019hivern ens donava una mica d\u2019escalforeta a les habitacions. De vegades,  quan els homes treballaven lluny i els costava molta estona tornar a casa nom\u00e9s per dinar, la mare els portava el menjar al tros o camp, amb una somera o un ruc.
La padrina ajudava la mare a fer el dinar i tamb\u00e9 s\u2019entretenia parlant amb les ve\u00efnes algunes estones. Tamb\u00e9 rentava la roba al safareig que hi havia a totes les masies. El padr\u00ed anava a buscar l\u2019aigua al pou, per preparar les sopes i tamb\u00e9 cuidava l\u2019hortet que hi havia al costat de casa, sense cansar-se massa, perqu\u00e8 era molt gran i ja no podia. 
En aquella \u00e8poca quan els padrins es feien molt grans es quedaven a casa i els cuidava la fam\u00edlia. Gaireb\u00e9 no existien les resid\u00e8ncies com les tenim ara. Les fam\u00edlies constitu\u00edem \u201cunitats funcionals\u201d independents i autosuficients d\u2019una mateixa societat, sense necessitar massa recursos que venien de fora. La sanitat, per\u00f2, \u00e9s molt millor ara i l\u2019administraci\u00f3 ens cuida millor, per\u00f2 s\u00ed que en aquell moment ens semblava necessitar menys de coses que vinguessin de fora, perqu\u00e8 tampoc n\u2019hi havia.<\/p>\n\n\n\n

– Com era la casa per dins?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– A la planta baixa hi havia el corral o estable, on hi havia els animals i nosaltres tamb\u00e9 l\u2019aprofit\u00e0vem com a lloc on fer-hi les nostres necessitats, en un raconet. D\u2019aquesta manera quan netejaven el corral, ho netejaven tot. Hi pos\u00e0vem palla nova i les b\u00e8sties hi estaven molt b\u00e9. Tenir els animals a la planta baixa ens donava escalforeta a les habitacions i tamb\u00e9 els ten\u00edem a prop per donar-los menjar. A les mules que servien per treballar, per exemple, se\u2019ls havia de donar menjar durant la nit perqu\u00e8 l\u2019endem\u00e0 estiguessin ben fortes i aix\u00f2 ho feia el padr\u00ed.
A la primera planta hi havia el menjador i cuina amb el foc a terra i un banc de fusta a cada costat, que era la part central i m\u00e9s important de la casa, ja que s\u2019hi preparava el menjar, s\u2019hi menjava, s\u2019explicava com havien anat les coses aquell dia, el padr\u00ed aconsellava si s\u2019havia de sembrar d\u2019acord a si plouria o no. Al vespre, el padr\u00ed i la padrina explicaven contes o rondalles, pel fet que no hi havia contes en llibres, a la vora del foc. Alguns contes feien de vegades una mica de por.
Les habitacions eren senzilles, hi havia un llit, una tauleta de nit i un orinal, per si ten\u00edem ganes de fer les nostres necessitats durant la nit, que no calgu\u00e9s baixar al corral, perqu\u00e8 era una o dues plantes m\u00e9s a baix i era desavinent i a m\u00e9s feia fred a l\u2019hivern.
Algunes masies, una mica les m\u00e9s avan\u00e7ades, disposaven d\u2019una comuna, que era un molt petit habitacle, en el que hi cabia una persona, amb un seient amb un forat, tapat amb una fusta, que servia per seure i fer les necessitats, que feien cap a una fossa s\u00e8ptica o un bra\u00e7al, per on baixava aigua. La comuna acostumava a ser al costat de la cuina, que \u00e9s on viv\u00edem.
A dalt de tot de la casa, hi havia el perxe<\/em> o les golfes, que sovint servia com un magatzem per la llenya del foc i la palla dels animals.<\/p>\n\n\n\n

– Com era un dia en l\u2019entorn rural?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– Tothom tenia la seva tasca a fer, sense que li ho hagu\u00e9s d\u2019explicar ning\u00fa i a l\u2019hora tothom ajudava, si calia, al que fos. Quan era necessari jo tamb\u00e9 ajudava en algunes tasques del camp o a la mare amb el menjar.
Els padrins eren molt presents a la nostra vida i v\u00e8iem com els  feien molt de cas amb els consells que donaven i amb el que s\u2019havia de fer. Tamb\u00e9 ens renyaven i ens ensenyaven coses.
No existia la televisi\u00f3 ni cap pantalla per distreure\u2019ns. Per\u00f2 no ens feien pas falta. Jug\u00e0vem amb el que trob\u00e0vem. S\u00ed que \u00e9s veritat que en aquell temps va comen\u00e7ar a \u201cvenir la r\u00e0dio\u201d. Pujava un senyor amb bicicleta, que quan li havies encomanat un aparell de r\u00e0dio, el portava i tota la fam\u00edlia escolt\u00e0vem \u201cel parte\u201d, les not\u00edcies, escolt\u00e0vem les novel\u00b7les que hi difonien i tamb\u00e9 m\u00fasica. Tot era en castell\u00e0 en aquella \u00e8poca.
Els diumenges s\u2019anava a missa i era on ens trob\u00e0vem amb els ve\u00efns i algunes festes m\u00e9s assenyalades corresponien a aplecs que se celebraven a diferents ermites del voltant, que eren petites esgl\u00e9sies. Els dies dels aplecs s\u2019hi anava a peu o en somera o mula i cada fam\u00edlia hi portava el seu menjar que compartien amb tothom.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"L'evolucio\u0301<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

– A qu\u00e8 jug\u00e0veu? Com ho f\u00e8ieu per entretenir-vos?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– Jo vaig estar sola sense m\u00e9s nens durant molt temps a indrets for\u00e7a a\u00efllats del bosc. Jugava amb les pedres, que imaginava que eren personatges. Jo mateixa feia personatges amb diferents veus. Jugava amb els esquirols petits vius que em portaven els companys del meu pare i que sovint em mossegaven i tamb\u00e9 amb picots que trobaven en talar un arbre.
En aquell temps, els nens est\u00e0vem molt integrats a la vida familiar i cuid\u00e0vem els nostres germans petits, ja que no hi havia cangurs. Ajud\u00e0vem  la mare amb el dinar i jug\u00e0vem a cuines, per\u00f2 de veritat. \u00c9s a dir, algunes coses que ara fan els nens fent veure que ho fan, nosaltres ho practic\u00e0vem m\u00e9s de deb\u00f2, tant a la cuina com canviant els bolquers del germ\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

– Viv\u00edeu molts en una casa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– A les masies simplement hi vivia tota una fam\u00edlia, fossin els membres que fossin.
El fill o filla gran, hereu o pubilla, es quedaven a la casa pairal i cuidaven els pares fins que ells esdevenien els padrins i els altres germans, que s\u2019anomenaven \u201ccabalers\u201d, marxaven de casa a treballar o guanyar-se la vida a un altre indret.
Els hereus tenien la gr\u00e0cia de l\u2019her\u00e8ncia del mas i de les terres, amb l\u2019excepci\u00f3 d\u2019una petita part que se\u2019ls  donava als cabalers perqu\u00e8 poguessin subsistir, per\u00f2 tamb\u00e9 tenien el deure de cuidar els padrins, de la casa i de les terres per tota la fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n

– Com us escalf\u00e0veu a l\u2019hivern?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– M\u00e9s f\u00e0cil que ara. Les parets de les masies fan m\u00e9s d\u2019un metre de gruix, per tant, s\u00f3n cases molt ben a\u00efllades. Suposo que en aquest sentit el seu certificat energ\u00e8tic seria molt bo.
El foc sempre era enc\u00e8s, poc o molt, estiu i hivern, perqu\u00e8 all\u00e0 hi cuin\u00e0vem i donava un caliu de bona temperatura a tota la casa.
Tal com he dit abans, el bestiar tamb\u00e9 ens donava certa escalforeta.
Hi havia brasers, que eren recipients com plats grans de ferro, on s\u2019hi posaven les brases, que es posaven a sota de les taules, per tenir calentons els peus i les cames mentre menj\u00e0vem.<\/p>\n\n\n\n

– Quina difer\u00e8ncia hi havia amb les comoditats d\u2019avui dia? (no hi havia llum, calefacci\u00f3, despla\u00e7aments, etc.)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– Sovint no not\u00e0vem la manca de comoditats perqu\u00e8 no les coneix\u00edem. El padr\u00ed sempre deia que no calia estudiar geografia, perqu\u00e8 ben pensat nom\u00e9s li calia saber com anar al poble del costat. Ell no imaginava mai del m\u00f3n pujar a un avi\u00f3. De fet, va morir sense haver vist mai el mar.
La llum la ten\u00edem amb els quinqu\u00e9s o llums d\u2019oli que vaig portar a l\u2019escola, per\u00f2 temps despr\u00e9s ja va arribar l\u2019electricitat i llavors ten\u2019iem una bombeta de 40 W per il\u00b7luminar la cuina i el menjador. El foc, per\u00f2, tamb\u00e9 feia claror.
Quan hav\u00edem d\u2019anar a fer una feina al defora durant la nit, era quan feien servir els llums de carbur. El carbur eren unes pedres que barrejades amb l\u2019aigua, desprenien un gas, inflamable, que feia una llum incandescent. S\u2019hi veia molt amb els carburs. 
No hi havia calefacci\u00f3 pel que us he explicat abans quan parlava de com ens escalf\u00e0vem.
Ens bany\u00e0vem en un gibrell, que era un recipient gran de metall, on hi cab\u00edem i s\u2019hi posava aigua que hav\u00edem escalfat al foc. El sab\u00f3 era fet a casa.
Tampoc ens hav\u00edem de despla\u00e7ar massa i en qualsevol cas hi an\u00e0vem a peu. Nom\u00e9s an\u00e0vem al mercat setmanal del poble, on hi ven\u00edem algun pollastre, els ous que ens sobraven de les gallines, algun conill i, amb els diners, la mare comprava roba o la xocolata pels diumenges.<\/p>\n\n\n\n

– Quina era la part m\u00e9s important de la masia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– Sense dubte ho era la cuina-menjador amb el banc o bancs de fusta, a cada costat del foc, on s\u00e8iem per menjar. All\u00e0 hi passava la vida familiar. En aquells moments la fam\u00edlia ho compartia tot, el bo i el dolent i all\u00e0, al banc, s\u2019hi explicaven hist\u00f2ries, els padrins arreglaven el cul d\u2019una cadira de boga, la mare desgranava les mongetes o els p\u00e8sols per a l\u2019endem\u00e0 i els nens s\u00e8iem davant el foc escoltant-los a tots i aprenent de tots, perqu\u00e8 un dia, sab\u00edem que nosaltres far\u00edem el que feien ells.<\/p>\n\n\n\n

I, com a cloenda, les mestres li voldr\u00edem preguntar:<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

– Com es va sentir durant la xerrada?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– He de dir que al principi em feia una mica de \u201ccosa\u201d o vergonya, perqu\u00e8 jo no he parlat mai en p\u00fablic ni he fet mai cap xerrada. No sabia com m\u2019hi trobaria. El que em va passar, no obstant aix\u00f2, \u00e9s que m\u2019hi vaig trobar molt b\u00e9 i se\u2019m va fer curt. M\u2019hi hauria quedat m\u00e9s estona.
Veia que els nens i les nenes estaven molt atents i em va agradar particularment, com varen gaudir tocant els objectes que els vaig portar, precisament perqu\u00e8 els poguessin tocar: el molinet de caf\u00e8 amb qu\u00e8 varen moldre uns grans de caf\u00e8, les claus, la ratera, els quinqu\u00e9s, el carbur, la planxa, etc.
Alguns nens i nenes, de forma espont\u00e0nia, quan em trobaven davant el pati blau, perqu\u00e8 jo vinc a buscar cada dia a la meta neta, Jana, venien de forma molt natural i em deien com els havia agradat el que els havia explicat i que s\u2019ho havien passat molt b\u00e9. Mai no m\u2019hauria imaginat que els hagu\u00e9s pogut agradar tant una cosa tan senzilla per a mi, com \u00e9s parlar de com era la vida a les cases d\u2019abans.<\/p>\n\n\n\n

– Quina impressi\u00f3 va tenir quan va notar tants ullets expectants d\u2019un p\u00fablic tan menut?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

– En una de les xerrades hi havia la meva neta Jana, amb qui visc cada dia i ella tamb\u00e9 viu a una masia durant l\u2019estiu. Em va agradar molt que els seus companys i companyes tinguessin inter\u00e8s per saber com es vivia a les masies.
\u00c9s una experi\u00e8ncia inexplicable veure com tants nens i nenes, tan petits, tenen ulls de curiositat. Veritablement, era com si els expliqu\u00e9s aspectes molt normals de la vida a persones que era la primera vegada que se\u2019ls explicaven i, per tant, quedaven bocabadats.
Ha estat una de les meves millors experi\u00e8ncies dels darrers anys.
Vull agrair a l\u2019equip de l\u2019escola IPSI que hagin tingut aquesta iniciativa i els vull felicitar per com ho han fet. Crec que la comunitat educativa, que ens abra\u00e7a a tots, escola i fam\u00edlia, avis inclosos, funciona molt b\u00e9 quan fem coses junts i aquest n\u2019\u00e9s un bon exemple. Enhorabona.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Les mestres valorem molt positivament la visita a l\u2019escola del Sr. Joan Ros\u00e0s i la Sra. Juani Hern\u00e1ndez per explicar en primera persona als nostres alumnes com era la vida a la masia i com ha canviat al llarg del temps a partir de les seves experi\u00e8ncies personals. L\u2019alumnat va tenir l\u2019oportunitat d\u2019explorar i manipular estris antics, sentir paraules que han caigut en des\u00fas com ara els clem\u00e0stecs, viatjar al passat i recon\u00e8ixer difer\u00e8ncies amb la vida actual. Ha estat una experi\u00e8ncia \u00fanica i molt enriquidora. Moltes gr\u00e0cies!<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ara \u00e9s la Sra. Juani Hern\u00e0ndez Mart\u00ednez, \u00e0via de la Jana Benabarre, alumna de 1r de Prim\u00e0ria, qui ens explica la vida quotidiana al mas, del menjar a les feines i els jocs<\/p>\n

Read More<\/a><\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":8996,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"wpupg_custom_link":[],"wpupg_custom_link_behaviour":[],"wpupg_custom_link_nofollow":[],"wpupg_custom_image":[],"wpupg_custom_image_id":[],"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":"","footnotes":""},"categories":[93,1],"tags":[81,86,238,666,742,770,771,773,774,39,70,65],"class_list":{"0":"post-8983","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-darreres-publicacions","8":"category-general","9":"tag-ipsi","10":"tag-escola","11":"tag-societat","12":"tag-relacions-socials","13":"tag-vivenda","14":"tag-vida","15":"tag-quotidianitat","16":"tag-grup","17":"tag-tasques","18":"tag-primaria","19":"tag-familia","20":"tag-alumnes","21":"entry"},"yoast_head":"\nLa masia: el dia a dia - ElFil<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Compartim amb vosaltres les respostes a les preguntes que l\u2019alumnat de 1r va preparar per als avis, per con\u00e8ixer el dia a dia a la masia\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La masia: el dia a dia - ElFil\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Compartim amb vosaltres les respostes a les preguntes que l\u2019alumnat de 1r va preparar per als avis, per con\u00e8ixer el dia a dia a la masia\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"ElFil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/escolaIPSIOficial\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2025-03-26T11:27:32+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-03-26T11:33:02+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/La-masia-portada-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"330\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"330\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Joan Cararach\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@escolaipsi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@escolaipsi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Joan Cararach\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"17 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/\",\"name\":\"La masia: el dia a dia - ElFil\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/La-masia-portada-1.jpg\",\"datePublished\":\"2025-03-26T11:27:32+00:00\",\"dateModified\":\"2025-03-26T11:33:02+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087\"},\"description\":\"Compartim amb vosaltres les respostes a les preguntes que l\u2019alumnat de 1r va preparar per als avis, per con\u00e8ixer el dia a dia a la masia\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/La-masia-portada-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/La-masia-portada-1.jpg\",\"width\":330,\"height\":330,\"caption\":\"La masia portada\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La masia: el dia a dia\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/\",\"name\":\"ElFil\",\"description\":\"La revista de l'escola IPSI\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087\",\"name\":\"Joan Cararach\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La masia: el dia a dia - ElFil","description":"Compartim amb vosaltres les respostes a les preguntes que l\u2019alumnat de 1r va preparar per als avis, per con\u00e8ixer el dia a dia a la masia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La masia: el dia a dia - ElFil","og_description":"Compartim amb vosaltres les respostes a les preguntes que l\u2019alumnat de 1r va preparar per als avis, per con\u00e8ixer el dia a dia a la masia","og_url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/","og_site_name":"ElFil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/escolaIPSIOficial\/","article_published_time":"2025-03-26T11:27:32+00:00","article_modified_time":"2025-03-26T11:33:02+00:00","og_image":[{"width":330,"height":330,"url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/La-masia-portada-1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Joan Cararach","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@escolaipsi","twitter_site":"@escolaipsi","twitter_misc":{"Escrit per":"Joan Cararach","Temps estimat de lectura":"17 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/","name":"La masia: el dia a dia - ElFil","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/La-masia-portada-1.jpg","datePublished":"2025-03-26T11:27:32+00:00","dateModified":"2025-03-26T11:33:02+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087"},"description":"Compartim amb vosaltres les respostes a les preguntes que l\u2019alumnat de 1r va preparar per als avis, per con\u00e8ixer el dia a dia a la masia","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/La-masia-portada-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/La-masia-portada-1.jpg","width":330,"height":330,"caption":"La masia portada"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-masia-el-dia-a-dia\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La masia: el dia a dia"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/","name":"ElFil","description":"La revista de l'escola IPSI","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087","name":"Joan Cararach"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8983","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8983"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8983\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9004,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8983\/revisions\/9004"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8996"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8983"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8983"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8983"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}