{"id":8498,"date":"2024-05-29T16:12:52","date_gmt":"2024-05-29T14:12:52","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=8498"},"modified":"2024-05-29T18:17:24","modified_gmt":"2024-05-29T16:17:24","slug":"parlament-alumnes-comiat-batxillerat-2324","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/parlament-alumnes-comiat-batxillerat-2324\/","title":{"rendered":"Comiat 2024: discurs dels alumnes de segon de batxillerat"},"content":{"rendered":"\n

De totes les festes que es fan a l\u2019Escola, una de les m\u00e9s importants \u00e9s el comiat dels alumnes de 2n de batxillerat. Ho \u00e9s perqu\u00e8 constata el punt d\u2019inflexi\u00f3 que suposa aquest moment per als alumnes i sobretot per celebrar els anys compartits i tot el que han viscut.<\/em>
Que \u00e9s un dia important ho diu l\u2019espai on se celebra aquest comiat, aquest curs de nou el teatre Aquit\u00e0nia. Tamb\u00e9 ho diu la soleminitat de l\u2019acte, no us perdeu els vestits que nois i noies llueixen, tamb\u00e9 les actuacions musicals, els parlaments \u2026 i el sopar final. Va ser un dia emocionant, ple de records i de bons i grans projectes de futur que segur que molts recordarem per sempre.<\/em>
Aix\u00ed ho explicaven els alumnes de batxillerat:<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"alumnes<\/figure>\n\n\n\n

Fam\u00edlies, amics i professors, aquest vespre tenim l\u2019honor de celebrar amb alegria i il\u00b7lusi\u00f3, amb felicitat i amb el record de tot el que hem viscut i on hem arribat, el nostre comiat, que posa punt i final a una de les primeres grans etapes de la nostra vida. Per\u00f2 no mirem el got mig buit, aquest final marca el comen\u00e7ament d\u2019una nova aventura, que a primera vista ens pot espantar o cohibir per\u00f2 que, pensant-ho b\u00e9, causa papallones a l\u2019est\u00f3mac, com quan et diuen la classe on vas uns dies abans de comen\u00e7ar l\u2019escola. <\/p>\n\n\n\n

Pels qui no l\u2019han viscut, IPSI \u00e9s una simple escola; per\u00f2 per nosaltres, va m\u00e9s enll\u00e0, perqu\u00e8 hi hem constru\u00eft una fam\u00edlia. Aqu\u00ed hem apr\u00e8s, hem madurat i hem forjat amistats per a tota la vida. IPSI \u00e9s on hem crescut junts i on hem creat la persona que som a dia d\u2019avui.<\/p>\n\n\n\n

Encara podem recordar el primer dia d\u2019escola, plorant quan ens van separar  dels nostres pares, les nostres classes tenien noms d\u2019instruments, de l\u2019espai, d\u2019arbres\u2026 (\u2014Qui d\u2019aqu\u00ed era del timbals?) En aquell moment, la nostra \u00fanica preocupaci\u00f3 era no punxar-nos amb el punx\u00f3 i que el drac del preg\u00f3 no se’ns meng\u00e9s el dia de Sant Jordi. I el que m\u00e9s esper\u00e0vem era entrar a classe i que hi hagu\u00e9s unes boletes de plastilina sobre cada taula. Vam aprendre qu\u00e8 era la paci\u00e8ncia quan hav\u00edem d\u2019esperar que tothom tingu\u00e9s la seva safata per cantar la can\u00e7\u00f3 del menjar abans de comen\u00e7ar a dinar. Vam aprendre a conviure quan hav\u00edem d\u2019ajudar a netejar la classe tots junts per poder tenir l\u2019aula ben neta i polida. I vam sobreviure a barallar-nos per qui tenia m\u00e9s rodes al pati i, en aquell instant, vam comen\u00e7ar a aprendre qu\u00e8 era compartir. <\/p>\n\n\n\n

Ben aviat vam iniciar una nova etapa: la prim\u00e0ria. La nostra generaci\u00f3 va ser la primera en tenir padrins, els quals ens van guiar al que seria la traject\u00f2ria m\u00e9s llarga de la nostra experi\u00e8ncia educativa a l\u2019IPSI. Vam gaudir molt dels dies que marx\u00e0vem de conviv\u00e8ncies, i encara ho van gaudir m\u00e9s els pares, que van poder estar una setmana sense haver de cuidar-nos. Encara podem reviure la il\u00b7lusi\u00f3 que sent\u00edem quan els nostres pares ens venien a veure un dia a piscina, a la rua de Carnestoltes o a la Cantata, la mateixa Il\u00b7lusi\u00f3 que sentim ara al veure\u2019ls venir pel nostre comiat. La prim\u00e0ria ens va ensenyar a respectar, a conviure i a mirar el m\u00f3n d\u2019una forma curiosa. Tamb\u00e9 ens va ensenyar a valorar la nostra cultura i a apreciar una festa tan maca com Sant Jordi, i fer-la nostra, evidentment. \u00bfQui no se\u2019n recorda, d\u2019anar corrents el dia de Sant Jordi per ser el primer a la cua de la Perruqueria Boja o del T\u00fanel del Terror? <\/p>\n\n\n\n

La nostra experi\u00e8ncia a l\u2019ESO va ser inusual. Vam comen\u00e7ar primer d\u2019ESO amb l\u2019incendi a la nostra cuina. Tots vam estar uns dies de dol despr\u00e9s de perdre les nostres estimades boletes de patata i despr\u00e9s de suspendre el nostre primer examen. A segon, el fam\u00f3s 13 de mar\u00e7 es va declarar l\u2019estat de quarantena i realment ens vam pensar que serien nom\u00e9s dues setmanes de vacances. Que innocents que \u00e9rem\u2026 A partir d\u2019aqu\u00ed es va inaugurar l\u2019\u00e8poca de fer classe amb pijama des del llit i de fer v\u00eddeos com a treballs que, malauradament, ens perseguiran la resta de la nostra exist\u00e8ncia, perqu\u00e8 estan penjats al canal de Youtube de l\u2019escola. Finalment, a quart, despr\u00e9s d\u2019estar tota l\u2019ESO esperant el viatge de fi de curs a Berl\u00edn, ens van informar que no es podria fer per la Covid. Aix\u00ed doncs, el nostre dest\u00ed va ser Santa Cristina d\u2019Aro, un dest\u00ed igual d\u2019interessant, sens dubte. Malgrat el canvi de plans, definitivament vam aprofitar molt el viatge. <\/p>\n\n\n\n

Per fi, vam arribar a l\u2019\u00faltima etapa: batxillerat. Vam entrar amb molta por, i amb ra\u00f3, perqu\u00e8 no sab\u00edem el que ens esperava. Crec que tots podem coincidir que ha estat una etapa complicada, per\u00f2 tamb\u00e9 ha estat plena de molts bons moments. Ens emportem amb nosaltres totes les estressants pastissades intentant calcular el canvi, i la quantitat de mals de cap que ens va donar el treball de recerca. <\/p>\n\n\n\n

Tot i que acumulem poques hores de son durant l\u2019any, tot va tenir la seva recompensa quan va arribar l\u2019esperat viatge de fi de curs: el creuer. Realment mai vam recuperar aquelles hores de son perdudes, per\u00f2 va ser un viatge inoblidable. El creuer va ser un punt d\u2019inflexi\u00f3 i quan vam tornar, el ritme a classe va comen\u00e7ar a accelerar. Vam haver de buscar forces d\u2019entre les muntanyes d\u2019apunts i vam haver de fer l\u2019\u00faltim esfor\u00e7 per acabar b\u00e9 el curs.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Hem arribat fins aqu\u00ed, despr\u00e9s d\u2019una llarga traject\u00f2ria plena de records i viv\u00e8ncies que quedaran gravats per sempre a la nostra mem\u00f2ria. Marxem d\u2019IPSI, per\u00f2 mai deixarem enrere el vincle que ens ha unit durant tots aquests anys, que esperem que perduri. Perqu\u00e8, com diu Merc\u00e8 Rodoreda: \u201cCom m\u00e9s anys passaran, m\u00e9s trobar\u00e0s a faltar tot el que mai no es t\u00e9\u201d. Ara ens toca dibuixar el nostre propi cam\u00ed, amb la motxilla plena d\u2019aprenentatges i de sentiments, de valors i d\u2019amistats. <\/p>\n\n\n\n

No podem oblidar que, si hem arribat aqu\u00ed, ha estat pel suport incondicional del nostre entorn m\u00e9s proper. Gr\u00e0cies a les nostres fam\u00edlies per donar-nos l\u2019empenta que ens ha calgut en moments de feblesa, per l\u2019amor i la confian\u00e7a que ens heu transm\u00e8s. Simplement, gr\u00e0cies per ser-hi. <\/p>\n\n\n\n

Volem, tamb\u00e9, agrair l\u2019acompanyament al nostre professorat, no nom\u00e9s als que ens han ensenyat aquests darrers anys, sin\u00f3 a tot el professorat de prim\u00e0ria, per fer la gran feina de comen\u00e7ar a formar-nos; als de l\u2019ESO per suportar-nos en aquesta edat que sabem que \u00e9s dif\u00edcil de suportar, i tamb\u00e9 a aquells amb qui vam compartir 1r de batxillerat per\u00f2 no 2n. Encara que no hagueu estat amb nosaltres aquest \u00faltim any, sempre us recordarem i agrairem la vostra feina, que ens ha portat on som ara. <\/p>\n\n\n\n