{"id":8228,"date":"2024-03-06T09:41:51","date_gmt":"2024-03-06T08:41:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=8228"},"modified":"2024-03-07T14:40:25","modified_gmt":"2024-03-07T13:40:25","slug":"oppenheimer-licar-del-segle-xx","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/","title":{"rendered":"Oppenheimer, l\u2019\u00cdcar del segle XX"},"content":{"rendered":"\n

A mitjan 2023 es va estrenar Oppenheimer<\/em>, un biopic dirigit per l’arxiconegut director angl\u00e8s Christopher Nolan. La pel\u00b7l\u00edcula narra la vida de J. Robert Oppenheimer, el f\u00edsic te\u00f2ric estadonidenc que lider\u00e0 el Projecte Manhattan, el programa secret dels Estats Units portat a terme durant la Segona Guerra Mundial encarregat de la investigaci\u00f3 i desenvolupament de la bomba at\u00f2mica, la primera arma nuclear de la hist\u00f2ria. La pel\u00b7l\u00edcula ensenya l’altra cara de la moneda del Projecte Manhattan<\/a>; el costat hum\u00e0 de la bomba que va matar pr\u00e0cticament 145.000 persones a Hiroshima i Nagasaki, al Jap\u00f3, tot a trav\u00e9s d’un llargmetratge ple de sentiments trepidants i que et fa fer sortir les emocions m\u00e9s profundes.<\/p>\n\n\n\n

\"Oppenheimer
Cillian Murphy en el seu paper<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 ambientada en el transcurs de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), durant la qual els Aliats van competir contra les pot\u00e8ncies de l’Eix en el desenvolupament de tecnologies i armament, com en aquest cas la bomba nuclear. Tal succ\u00e9s, per\u00f2, va ser tamb\u00e9 la causa de l’inici d’una guerra paral\u00b7lela a la b\u00e8l\u00b7lica, la cient\u00edfica, la qual potenciada pels interessos pol\u00edtics va negar el treball conjunt de la comunitat cient\u00edfica, arribant-la a enfrontar pel desenvolupament d’una arma de destrucci\u00f3 massiva que serviria per acabar la guerra. Alemanya va ser qui va iniciar les investigacions d’armament nuclear, tot i que no va tenir \u00e8xit en el seu desenvolupament. El seu projecte va ser anomenat “Uranprojekt” (Projecte d’Uranium). Posat en marxa l’any 1930, va ser impulsat per la descoberta de la fissi\u00f3 nuclear per part dels cient\u00edfics alemanys Otto Hahn i Fritz Strassmann l’any 1938. No obstant aix\u00f2, els cient\u00edfics alemanys van enfrontar-se a problemes financers i a la manca de recursos i coordinaci\u00f3 que van portar al frac\u00e0s d’aquest projecte. Els Estats Units, per contra, van establir el Projecte Manhattan l’any 1939 despr\u00e9s de rebre la informaci\u00f3 sobre els esfor\u00e7os alemanys en la recerca nuclear. Dirigit pel f\u00edsic te\u00f2ric J. Robert Oppenheimer, el projecte va acabar reunint gran part dels millors cient\u00edfics del m\u00f3n, inclosos jueus que havien fugit d’Europa amena\u00e7ats per les persecucions del r\u00e8gim nazi. Els m\u00e9s destacats van ser Enrico Fermi, Richard Feynman, Niels Bohr, entre d’altres. Es van invertir una enorme quantitat de recursos financers i industrials en el projecte, el qual va ser mantingut en un alt nivell de secretisme durant el transcurs de la investigaci\u00f3 i la guerra. Les instal\u00b7lacions de recerca estaven ubicades a Los \u00c1lamos, Nou M\u00e8xic, on es va dur a terme la major part del treball cient\u00edfic i t\u00e8cnic. El 16 de juliol de 1945, es va realitzar amb \u00e8xit la primera prova nuclear a Alamogordo. Poc despr\u00e9s, les bombes van ser llan\u00e7ades sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki el 6 i 9 d’agost, respectivament. En conseq\u00fc\u00e8ncia, Jap\u00f3 es va rendir, marcant el final de la Segona Guerra Mundial. El Projecte Manhattan va ser un esfor\u00e7 massiu que va tenir un enorme impacte en la hist\u00f2ria del segle XX i va marcar l’inici de l’era nuclear.<\/p>\n\n\n\n

Si ens fixem en la pel\u00b7l\u00edcula, veurem que aquesta narra m\u00faltiples hist\u00f2ries a la vegada. Per una banda, s’explica el desenvolupament de la bomba i les investigacions dutes a terme per aconseguir la fita abans que l’Alemanya nazi. D’altra banda, es descriu el judici del senyor Oppenheimer que va ser acusat per Lewis Strauss, un comissionista de la Comissi\u00f3 d’Energia At\u00f2mica dels Estats Units (AEC), per ser considerat un risc per a la seguretat nacional a causa de les seves afiliacions comunistes, d’haver protegit a sospitosos de ser-ho i de la seva oposici\u00f3 respecte el projecte de la bomba d’hidrogen. El 1954, va ser sotm\u00e8s a una audi\u00e8ncia de seguretat davant d’un tribunal de tres jutges durant quatre setmanes, en el qual va haver-hi persones que van testificar en contra seu, i d’altres que el van defensar. Al final, el tribunal va decidir revocar la seva autoritzaci\u00f3 de seguretat, per dos vots en contra i un a favor. En conseq\u00fc\u00e8ncia, es va posar fi a la relaci\u00f3 d’Oppenheimer amb el govern i la pol\u00edtica. Aquesta decisi\u00f3 va generar molta controv\u00e8rsia i va afectar la reputaci\u00f3 d’Oppenheimer.<\/p>\n\n\n\n

Un dels aspectes m\u00e9s destacables del film i en part el perqu\u00e8 s’ha guanyat el cor de la cr\u00edtica \u00e9s la seva cinematografia, per la qual el director Christopher Nolan \u00e9s conegut. Un denominador com\u00fa entre les seves pel\u00b7l\u00edcules sempre ha estat la seva coneguda enemistat amb els efectes especials generats per ordinador, i Oppenheimer no n’\u00e9s l’excepci\u00f3. L’\u00fas de la pantalla verda \u00e9s m\u00ednim; per gravar la pel\u00b7l\u00edcula va apostar per construir tots els sets a la vida real, fins i tot construint un poble sencer amb carreteres i comoditats incloses per recrear Los \u00c1lamos, la localitzaci\u00f3 secreta on es va desenvolupar la major part del projecte Manhattan. Tamb\u00e9 altres moments de la pel\u00b7l\u00edcula com la detonaci\u00f3 de la primera bomba nuclear en la prova Trinity van ser creats de forma pr\u00e0ctica (no cal dir, evidentment , que no va fer explotar una bomba nuclear realment). Una altra part a destacar pel que fa a aquest aspecte \u00e9s que Nolan l’ha filmada completament en IMAX 65 mm, fet que s’ha utilitzat molt per intentar conv\u00e8ncer la gent per anar-la a veure al cinema, per\u00f2 que molta no sap que \u00e9s (fora que sona bastant professional). Aix\u00f2 significa que la pel\u00b7l\u00edcula no s’ha gravat en format digital com la majoria del seu g\u00e8nere ‘avui en dia, sin\u00f3 que s\u2019ha fet anal\u00f2gicament (s\u00ed, com les c\u00e0meres antigues), per\u00f2 no en una qualsevol, una enorme i encarregada a mida per Nolan. I on \u00e9s la gr\u00e0cia de tot aix\u00f2? En el fet que al ser projectada ofereix una resoluci\u00f3 equivalent a 18k, m\u00e9s de 4,5 vegades el que qualsevol altra pel\u00b7l\u00edcula projectada al cinema pot oferir, donant un detall espectacular. Per posar un exemple, aquesta pel\u00b7l\u00edcula de 65 mm t\u00e9 les mateixes caracter\u00edstiques que les fotografies fetes a la superf\u00edcie de la Lluna durant la missi\u00f3 Apollo 11 (les quals van ser les de millor qualitat del m\u00f3n a l’\u00e8poca, la NASA no escatimava en costos). Ara imagineu-vos aquesta qualitat d’imatge en 24 fotogrames per segon, que multiplicat per 10800 segons que dura la pel.l\u00edcula.<\/p>\n\n\n\n

Un dels principals reptes de Nolan causats per la gravaci\u00f3 en aquest format va ser el so. L’\u00fanica c\u00e0mera capa\u00e7 de gravar una pel\u00b7l\u00edcula IMAX \u00e9s tan gran i sorollosa que a excepci\u00f3 d’escenes on no hi ha di\u00e0legs, l’\u00e0udio ha de ser gravat a banda i amb la c\u00e0mera apagada. Per exemple, repetint l’escena sencera despr\u00e9s de ser filmada i “enganxant” la veu dels actors en postproducci\u00f3. Una altra limitaci\u00f3 d’aquest format \u00e9s que les c\u00e0meres IMAX nom\u00e9s poden gravar 3 minuts seguits, despr\u00e9s s’acaba la pel\u00b7l\u00edcula i han de recarregar-la de nou, cosa que es tradueix en molts m\u00e9s talls dels necessaris i un allargament important de la producci\u00f3. Per aquest motiu i perqu\u00e8 la pel\u00b7l\u00edcula \u00e9s excessivament cara, totes les escenes en el film final s\u00f3n la primera i \u00fanica presa, demanant als actors l’excel\u00b7l\u00e8ncia cont\u00ednua de si mateixos pel fet que Nolan no dona segones oportunitats.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00faltima curiositat dona a entendre el gran paper de tots els actors involucrats en la pel\u00b7l\u00edcula, destacant el protagonista del film. Cillian Murphy, fam\u00f3s per altres papers com el de protagonista en la s\u00e8rie \u201cPeaky Blinders\u201d, \u00e9s qui interpreta a Oppenheimer. Pels espectadors adeptes de Nolan, en Cillian no els hi \u00e9s res nou, ja que ha treballat pr\u00e8viament amb el director en altres importants pel\u00b7l\u00edcules com Inception o Dunkerque, sent premiat en totes, i Oppenheimer no n’\u00e9s una excepci\u00f3. Murphy ha sigut \u00e0mpliament elogiat per la cr\u00edtica per la seva actuaci\u00f3, puix interpretar un paper com el que ha fet no \u00e9s gens f\u00e0cil i l’efic\u00e0cia amb qu\u00e8 transmet les complexes i variades emocions del personatge a l’espectador mostra la qualitat de la seva actuaci\u00f3 i la seva dedicaci\u00f3. Per tot aix\u00f2, i m\u00e9s, merescudament ha sigut nominat a molts premis com l’Oscar i el Bafta al millor actor (resultat del qual encara est\u00e0 per decidir) i ha guanyat premis com el Globus d’Or a millor actor de drama.<\/p>\n\n\n\n

Murphy, per\u00f2, no ha sigut l’\u00fanic guardonat, Robert Downey Junior,-conegut pel seu paper com a Ironman- \u00e9s qui interpreta a Lewis Strauss i ha guanyat el Globus d’Or al  millor actor secundari, a m\u00e9s d\u2019estar nominat al mateix premi als Oscars; Emily Blunt (Kitty), ha guanyat el Globus d\u2019or a la millor actriu de drama, i com Downey JR. ha sigut nominada a millor actriu secund\u00e0ria. Finalment Matt Damon, que ha passat m\u00e9s desapercebut guanyant nom\u00e9s un Bafta.<\/p>\n\n\n\n

En diverses categories la pel\u00b7l\u00edcula ha sigut nominada a 13 Oscars, incloent-hi millor pel\u00b7l\u00edcula, millor director, millor gui\u00f3 original, millor fotografia, etc. Aix\u00ed doncs, finalitzar dient que Oppenheimer \u00e9s considerada la millor pel\u00b7l\u00edcula de l’any per molts i recomanem molt\u00edssim veure-la,  si encara no ho heu fet, i, si no, fer-ho quan estigui disponible en les plataformes d’estr\u00edming o es reestreni en els cinemes.<\/p>\n\n\n\n

\"Oppenheimer
J. Robert Oppenheimer<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Voleu llegir m\u00e1s articles sebre cinema a ElFil<\/em>? Aqu\u00ed<\/a> en trobareu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els alumnes de batxillerat el desembre passat, per acomiadar les classes abans de les vacances de Nadal, vam anar a veure la pel\u00b7l\u00edcula Oppenheimer, que tracta la vida i treball d\u2019un dels cient\u00edfics m\u00e9s importants i controvertit de l’\u00faltim segle: el pare de la bomba at\u00f2mica. <\/p>\n

Read More<\/a><\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":8230,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"wpupg_custom_link":[],"wpupg_custom_link_behaviour":[],"wpupg_custom_link_nofollow":[],"wpupg_custom_image":[],"wpupg_custom_image_id":[],"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":"","footnotes":""},"categories":[93,60],"tags":[81,86,132,205,624,625,626,73,65],"class_list":{"0":"post-8228","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-darreres-publicacions","8":"category-articles","9":"tag-ipsi","10":"tag-escola","11":"tag-filosofia","12":"tag-cinema","13":"tag-bomba-atomica","14":"tag-perill-nuclear","15":"tag-destruccio-total","16":"tag-batxillerat","17":"tag-alumnes","18":"entry"},"yoast_head":"\nOppenheimer, l\u2019\u00cdcar del segle XX - ElFil J. Robert Oppenheimer<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Per acomiadar les classes abans de Nadal, vam anar a veure Oppenheimer, sobre el treball d\u2019un dels cient\u00edfics m\u00e9s importants i controvertit de l'\u00faltim segle\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Oppenheimer, l\u2019\u00cdcar del segle XX - ElFil J. Robert Oppenheimer\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Per acomiadar les classes abans de Nadal, vam anar a veure Oppenheimer, sobre el treball d\u2019un dels cient\u00edfics m\u00e9s importants i controvertit de l'\u00faltim segle\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"ElFil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/escolaIPSIOficial\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2024-03-06T08:41:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-03-07T13:40:25+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Oppenheimer-portada.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"330\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"330\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Joan Cararach\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@escolaipsi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@escolaipsi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Joan Cararach\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/\",\"name\":\"Oppenheimer, l\u2019\u00cdcar del segle XX - ElFil J. Robert Oppenheimer\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Oppenheimer-portada.jpg\",\"datePublished\":\"2024-03-06T08:41:51+00:00\",\"dateModified\":\"2024-03-07T13:40:25+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087\"},\"description\":\"Per acomiadar les classes abans de Nadal, vam anar a veure Oppenheimer, sobre el treball d\u2019un dels cient\u00edfics m\u00e9s importants i controvertit de l'\u00faltim segle\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Oppenheimer-portada.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Oppenheimer-portada.jpg\",\"width\":330,\"height\":330,\"caption\":\"Oppenheimer portada\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Oppenheimer, l\u2019\u00cdcar del segle XX\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/\",\"name\":\"ElFil\",\"description\":\"La revista de l'escola IPSI\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087\",\"name\":\"Joan Cararach\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Oppenheimer, l\u2019\u00cdcar del segle XX - ElFil J. Robert Oppenheimer","description":"Per acomiadar les classes abans de Nadal, vam anar a veure Oppenheimer, sobre el treball d\u2019un dels cient\u00edfics m\u00e9s importants i controvertit de l'\u00faltim segle","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Oppenheimer, l\u2019\u00cdcar del segle XX - ElFil J. Robert Oppenheimer","og_description":"Per acomiadar les classes abans de Nadal, vam anar a veure Oppenheimer, sobre el treball d\u2019un dels cient\u00edfics m\u00e9s importants i controvertit de l'\u00faltim segle","og_url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/","og_site_name":"ElFil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/escolaIPSIOficial\/","article_published_time":"2024-03-06T08:41:51+00:00","article_modified_time":"2024-03-07T13:40:25+00:00","og_image":[{"width":330,"height":330,"url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Oppenheimer-portada.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Joan Cararach","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@escolaipsi","twitter_site":"@escolaipsi","twitter_misc":{"Escrit per":"Joan Cararach","Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/","name":"Oppenheimer, l\u2019\u00cdcar del segle XX - ElFil J. Robert Oppenheimer","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Oppenheimer-portada.jpg","datePublished":"2024-03-06T08:41:51+00:00","dateModified":"2024-03-07T13:40:25+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087"},"description":"Per acomiadar les classes abans de Nadal, vam anar a veure Oppenheimer, sobre el treball d\u2019un dels cient\u00edfics m\u00e9s importants i controvertit de l'\u00faltim segle","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Oppenheimer-portada.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/Oppenheimer-portada.jpg","width":330,"height":330,"caption":"Oppenheimer portada"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/oppenheimer-licar-del-segle-xx\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Oppenheimer, l\u2019\u00cdcar del segle XX"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/","name":"ElFil","description":"La revista de l'escola IPSI","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087","name":"Joan Cararach"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8228","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8228"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8228\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8236,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8228\/revisions\/8236"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8230"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8228"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8228"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8228"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}