{"id":7245,"date":"2023-03-09T09:01:12","date_gmt":"2023-03-09T08:01:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=7245"},"modified":"2023-05-08T15:51:36","modified_gmt":"2023-05-08T13:51:36","slug":"cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/","title":{"rendered":"Cel\u00b7lulosa bacteriana: un ap\u00f2sit autodegradable i sensible al pH"},"content":{"rendered":"\n

Cada any, 20 milions de persones pateixen h\u00e8rnies abdominals<\/a> i l\u2019\u00fanica manera de curar-les \u00e9s mitjan\u00e7ant la cirurgia. Dues de les complicacions postoperat\u00f2ries m\u00e9s comunes de les operacions d\u2019h\u00e8rnia s\u00f3n les adher\u00e8ncies entre la malla i el teixit i els problemes a les ferides externes (com infeccions, desenvolupament de ferides cr\u00f2niques\u2026). Arrel d\u2019aquest context, els professionals han comen\u00e7at a investigar com solucionar-ho amb l\u2019ajuda d\u2019un nou biomaterial cost-efectiu: la cel\u00b7lulosa bacteriana. El seu \u00fas creixent en els sectors biom\u00e8dics i biotecnol\u00f2gics es deu a les seves propietats f\u00edsiques, entre les quals hi ha ser antiadherent o absorbir els exsudats de les ferides provocant una millor cicatritzaci\u00f3. No obstant, la cel\u00b7lulosa t\u00e9 un inconvenient: els humans som incapa\u00e7os de digerir-la, per tant, si la col\u00b7loquesim dins del cos, necessitar\u00edem d\u2019una segona operaci\u00f3 per extreure-la.<\/p>\n\n\n\n

\"Cel\u00b7lulosa<\/figure>\n\n\n\n

Per aquesta ra\u00f3, l\u2019objectiu del meu treball de recerca ha consistit en crear un ap\u00f2sit de cel\u00b7lulosa bacteriana autodegradable (per evitar la segona operaci\u00f3) i sensible al pH (per poder veure a simple vista si una ferida externa est\u00e0 en condicions \u00f2ptimes per curar-se).<\/p>\n\n\n\n

La creaci\u00f3 d\u2019aquest ap\u00f2sit s\u2019ha dividit en dues parts, la primera \u00e9s la creaci\u00f3 de l\u2019ap\u00f2sit autodegradable (sobretot enfocat a ferides internes), i la segona \u00e9s la creaci\u00f3 de l\u2019ap\u00f2sit sensible al pH (sobretot enfocat a ferides externes).<\/p>\n\n\n\n

Totes dues parts tenen com a denominador com\u00fa l\u2019\u00fas de tres materials essencials: els ap\u00f2sits de cel\u00b7lulosa bacteriana (creats a partir de bacteris Komagataeibacter xylinus<\/em>), les dissolucions tamp\u00f3 (dissolucions que els costa canviar el seu valor de pH i han estat utilitzades per simular ambients concrets) i el Simulated body fluid<\/a><\/em> (SBF; soluci\u00f3 que imita el plasma sanguini hum\u00e0).<\/p>\n\n\n\n

Primera part: ap\u00f2sit autodegradable<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per poder obtenir un ap\u00f2sit autodegradable, vam utilitzar cel\u00b7lulasa. La cel\u00b7lulasa \u00e9s un enzim que hidrolitza la cel\u00b7lulosa (no digerible) i la converteix en glucosa (digerible) solucionant aix\u00ed el problema principal. Concretament, la que vam utilitzar va ser la T. reesei<\/em>. Per aquesta ra\u00f3, l\u2019objectiu de la primera part va ser trobar la quantitat de cel\u00b7lulasa suficient a introduir dins l\u2019ap\u00f2sit per a) mantenir l\u2019ap\u00f2sit intacte durant 1 setmana (temps de recuperaci\u00f3 de l\u2019operaci\u00f3 d\u2019h\u00e8rnia) a uns valors de pH de 3 – 4 (valors que presenta una ferida) i b) passat aquest temps, degradar l\u2019ap\u00f2sit a uns valors de pH de 4 – 5 (valors que adopta la ferida quan s\u2019est\u00e0 curant).<\/p>\n\n\n\n

El primer pas a seguir va ser crear l\u2019ap\u00f2sit. En diferents Eppendorfs, vam barrejar 1.5 ml de dissoluci\u00f3 tamp\u00f3 (amb els valors de pH de 3.5, 4 i 4.9) amb diferents concentracions de cel\u00b7lulasa (8, 10, 11.5 i 15 mg), i es van introduir 200 ul de les barreges als ap\u00f2sits. En conseq\u00fc\u00e8ncia, vam obtenir 12 tipus d\u2019ap\u00f2sits diferents.<\/p>\n\n\n\n

Per comprovar que la cel\u00b7lulasa s\u2019hagu\u00e9s adherit correctament a l\u2019ap\u00f2sit, el vam observar a trav\u00e9s del SEM, i en les micrografies resultants vam poder comprovar que la cel\u00b7lulasa havia cristal\u00b7litzat a la superf\u00edcie de la cel\u00b7lulosa i incl\u00fas es podien veure fibres de l\u2019ap\u00f2sit soltes que indicaven un inici de degradaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Un cop vam tenir l\u2019ap\u00f2sit creat, tocava estudiar la seva degradaci\u00f3. Vam deixar els ap\u00f2sits creats dins d\u2019un pot amb SBF i vam agafar mostres del medi cada dos dies durant una setmana. Com que la cel\u00b7lulosa es va degradant, el medi va adquirint glucosa, i com m\u00e9s glucosa tingui el medi, m\u00e9s degradat estar\u00e0 l\u2019ap\u00f2sit. Al tenir 12 tipus d\u2019ap\u00f2sit i agafar un total de 7 mostres, vam obtenir 84 mostres diferents. El seg\u00fcent pas consistia en quantificar exactament quanta glucosa contenia cada mostra i es va efectuar mitjan\u00e7ant el Trinder method<\/em>. Aquest m\u00e8tode consisteix a barrejar el reactiu GOD – POD amb solucions que continguin glucosa. Quan el reactiu entra en contacte amb la glucosa, canvia el color de la soluci\u00f3 a una tonalitat vermellosa – rosada. Com m\u00e9s intens sigui el color, m\u00e9s glucosa contindr\u00e0 la mostra i, per tant, m\u00e9s degradaci\u00f3 presentar\u00e0 l\u2019ap\u00f2sit. Un cop fetes les barreges, es passen totes per un espectrofot\u00f2metre que en mesura l\u2019absorb\u00e0ncia, i amb l\u2019ajuda d\u2019una recta patr\u00f3 es poden con\u00e8ixer les concentracions de glucosa. El problema que va presentar el nostre experiment, per\u00f2, va ser que cap mostra tenia prou quantitat de glucosa per ser mesurada amb aquest m\u00e8tode. No obstant, visualment es podia veure que els ap\u00f2sits que portaven 10 dies degradant-se presentaven petits tro\u00e7os de cel\u00b7lulosa solts pel medi, per\u00f2 mantenint la forma inicial de l\u2019ap\u00f2sit (signe de degradaci\u00f3 inicial), justament ajustant-se a la temporitzaci\u00f3 que es buscava.<\/p>\n\n\n\n

\"Cel\u00b7lulosa<\/figure>\n\n\n\n

Tot i l\u2019entrebanc, l\u2019ICMAB<\/a> em va permetre realitzar un TGA. El TGA \u00e9s una t\u00e8cnica que mesura els canvis de pes d\u2019un material en relaci\u00f3 a la temperatura i sabem que cada subst\u00e0ncia fon a una temperatura diferent. La limitaci\u00f3 d\u2019aquest test \u00e9s que la mostra analitzada ha de tenir un m\u00ednim de pes determinat per la m\u00e0quina, i com que en un principi no estava planejat fer aquestes an\u00e0lisis, nom\u00e9s vam analitzar dues mostres: les de 15 mg (visualment semblaven donar el millor resultat), 11 dies de degradaci\u00f3 (temps que s\u2019ajusta a l\u2019objectiu) i pH: 3.5 i 4. En els gr\u00e0fics obtinguts es va veure com tots dos ap\u00f2sits presentaven degradaci\u00f3, sent el de pH: 4 m\u00e9s degradat que el de pH: 3.5. Aquest resultat tenia l\u00f2gica ja que el pic d\u2019activitat de la cel\u00b7luasa T. reesei<\/em> es troba a pH: 5.<\/p>\n\n\n\n

Com a conclusions d\u2019aquest apartat vam extreure el seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

a) Per avaluar processos de degradaci\u00f3 lents o petits, el TGA \u00e9s m\u00e9s efectiu que el m\u00e8tode GOD-POD.
b) Tant visualment com quantitativament s\u2019ha vist que a l\u2019onz\u00e8 dia, la cel\u00b7lulosa ja presenta degradaci\u00f3 (a m\u00e9s \u00e9s una degradaci\u00f3 inicial)
c) Falta determinar quan l\u2019ap\u00f2sit es degradaria completament.
d) S\u2019entreveu que 15 mg \u00e9s la quantitat m\u00e9s efectiva, tanmateix, falta determinar si les quantitats de cel\u00b7lulasa es poden optimitzar.<\/p>\n\n\n\n

Segona part: ap\u00f2sit amb indicacions de pH<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu de la segona part va ser introduir dins de la cel\u00b7lulosa bacteriana un indicador de pH org\u00e0nic per poder saber a simple vista si una ferida est\u00e0 en condicions \u00f2ptimes per curar-se. Quan ens fem una ferida, el nostre pH disminueix a uns valors de 3 – 4, i a mesura que es va curant, el pH va augmentant fins a tornar al seu valor inicial (en el cas de la pell, 6 – 7).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019indicador org\u00e0nic que vam utilitzar van ser les antocianines. Les antocianines es troben presents en aliments com la col llombarda i, a banda de ser org\u00e0niques, tenen propietats antioxidants i una \u00e0mplia gamma de colors per als diferents valors de pH.<\/p>\n\n\n\n

El primer pas de la segona part va ser extreure les antocianines d\u2019una col llombarda. La vam triturar, banyar en etanol 80%, vam filtrar tota la soluci\u00f3 i finalment, vam evaporar els dissolvents (etanol i aigua) amb l\u2019ajuda d\u2019un rotavapor. Un cop vam obtenir l\u2019extracte final, el vam sotmetre a una prova de FTIR per comprovar que realment hav\u00edem obtingut antocianines. El FTIR et permet identificar els enlla\u00e7os que presenta la teva mostra per aix\u00ed identificar la mol\u00e8cula. El gr\u00e0fic que vam obtenir era pr\u00e0cticament id\u00e8ntic al d\u2019una antocianina.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\"Cel\u00b7lulosa<\/figure>\n\n\n\n

Un cop assegurat que ten\u00edem el nostre indicador de pH, vam fer tres proves per avaluar el seu funcionament. La primera prova va ser el test del canvi de color. Vam barrejar les antocianines amb diferents valors de pH i, efectivament, cada soluci\u00f3 va adoptar el seu color pertinent. Tot i aix\u00f2, els colors del rang de pH que est\u00e0vem estudiant (3, 3.5, 4, 4.5; per\u00edode de recuperaci\u00f3 d\u2019una ferida) eren molt similars com per diferenciar a simple vista i vam sotmetre les mostres a un test UV-Vis. Els gr\u00e0fics resultants van mostrar que cada soluci\u00f3 tenia una longitud d\u2019ona diferent i, per tant, eren 4 colors diferents.<\/p>\n\n\n\n

\"Cel\u00b7lulosa<\/figure>\n\n\n\n

El seg\u00fcent test va ser el d\u2019absorci\u00f3 i alliberaci\u00f3 per mirar si les antocianines s\u2019introduien a l\u2019ap\u00f2sit i es deixaven anar al medi (simulant la ferida). Per aquesta prova, vam banyar l\u2019ap\u00f2sit de cel\u00b7lulosa dins d\u2019una soluci\u00f3 d\u2019antocianines durant dos dies. Passat el temps, l\u2019ap\u00f2sit havia adoptat el color de les antocianines, indicant que les havia absorbit. Despr\u00e9s, vam col\u00b7locar aquest ap\u00f2sit que contenia antocianines dins d\u2019un pot amb SBF a pH 3 i vam anar agafant mostres del medi al llarg del temps. Un cop recollides, las vam analitzar en un UV-Vis i vam veure com al llarg del temps l\u2019absorb\u00e0ncia augmentava, indicant que les antocianines es deixaven anar. Concretament, vam poder afirmar que les antocianines funcionaven (i, per tant, donaven propietat d\u2019indicaci\u00f3 de pH a l\u2019ap\u00f2sit) durant aproximadament 1 dia.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00faltim test que vam realitzar va ser el test antioxidant per saber quant n\u2019eren les antocianines. El funcionament d\u2019aquest test consisteix a introduir un ap\u00f2sit amb antocianines dins d’una soluci\u00f3 de DPPH en metanol (subst\u00e0ncia lila) i deixar-ho reposar 8h. Passat el temps, si la mostra s\u2019ha tornat groga, vol dir que \u00e9s antioxidant, en canvi si es mant\u00e9 lila vol dir que no ho \u00e9s. Els ap\u00f2sits amb antocianines van donar positiu a la prova (es van tornar grocs) amb un 72% de DPPH scavenging.<\/p>\n\n\n\n

Com a conclusions d\u2019aquest apartat vam extreure el seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

a) L\u2019ap\u00f2sit de cel\u00b7lulosa absorbeix i deixa anar les antocianines.
b) Les antocianines mantenen la seva indicaci\u00f3 de pH dins l\u2019ap\u00f2sit (canvien de color).
c) El rang de colors de l\u2019estudi presenta una tonalitat molt similar i costa diferenciar-los a simple vista.
d) Les propietats antioxidants de les antocianines s\u00f3n elevades i ajuden a una millor cicatritzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Com a conclusi\u00f3 final, l\u2019ap\u00f2sit autodegradable funciona, per\u00f2 falta optimitzar la quantitat de cel\u00b7lulasa afegida, i l\u2019ap\u00f2sit sensible al pH pot funcionar durant un dia i et pot permetre diferenciar si una ferida est\u00e0 en bon estat o no, per\u00f2 no diferenciar en quin estat de cicatritzaci\u00f3 es troba ja que els colors s\u00f3n molt similars.<\/p>\n\n\n\n

Com tota investigaci\u00f3 cient\u00edfica, arribar a un producte final per llen\u00e7ar al mercat necessita molts mesos i moltes proves per reduir al m\u00ednim qualsevol imprevist no esperat. \u00c9s per aix\u00f2 que si ara pogu\u00e9s continuar perfilant l\u2019ap\u00f2sit, aquests serien els meus seg\u00fcents pasos:<\/p>\n\n\n\n

a) Optimitzar la quantitat de cel\u00b7lulasa.
b) Introduir en un sol ap\u00f2sit antocianines i cel\u00b7lulasa.
c) Quantificar el temps per degradar l\u2019ap\u00f2sit completament.
d) Comparar la degradaci\u00f3 entre un film de cel\u00b7lulosa sec i un de mullat.
e) Repetir els experiments en unes condicions m\u00e9s reals.
f) Avaluar les antocianines amb altres valors de pH m\u00e9s diversos no utilitzats en aquest estudi.
<\/p>\n\n\n\n

Per acabar, m\u2019agradaria donar les gr\u00e0cies a l\u2019ICMAB per proporcionar-me el laboratori i tots els materials necessaris, aix\u00ed com l\u2019ajuda i l\u2019aprenentatge ofert.
<\/p>\n\n\n\n

\"Cel\u00b7lulosa<\/figure>\n\n\n\n

Si vols llegir m\u00e9s sobre TRs, fes click aqu\u00ed\u2026!<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ap\u00f2sit de cel\u00b7lulosa bacteriana autodegradable sensible al pH, per curar ferides internes i externes com les h\u00e8rnies abdominals, en una sola operaci\u00f3.
\nUna soluci\u00f3 per reduir les adher\u00e8ncies i identificar l\u2019estat immediat de les ferides.<\/p>\n

Read More<\/a><\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":7253,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"wpupg_custom_link":[],"wpupg_custom_link_behaviour":[],"wpupg_custom_link_nofollow":[],"wpupg_custom_image":[],"wpupg_custom_image_id":[],"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":"","footnotes":""},"categories":[93,444,60],"tags":[81,86,133,142,451,468,73,65],"class_list":{"0":"post-7245","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-darreres-publicacions","8":"category-tr-2122","9":"category-articles","10":"tag-ipsi","11":"tag-escola","12":"tag-recerca","13":"tag-treball-de-recerca","14":"tag-medicina","15":"tag-cura","16":"tag-batxillerat","17":"tag-alumnes","18":"entry"},"yoast_head":"\nCel\u00b7lulosa bacteriana: un ap\u00f2sit autodegradable i sensible al pH - ElFil<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L\u2019objectiu d'aquest treball de recerca ha consistit en crear un ap\u00f2sit de cel\u00b7lulosa bacteriana autodegradable sensible al pH\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Cel\u00b7lulosa bacteriana: un ap\u00f2sit autodegradable i sensible al pH - ElFil\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L\u2019objectiu d'aquest treball de recerca ha consistit en crear un ap\u00f2sit de cel\u00b7lulosa bacteriana autodegradable sensible al pH\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"ElFil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/escolaIPSIOficial\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2023-03-09T08:01:12+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-08T13:51:36+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Cel\u00b7lulosa-bacteriana-portada.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"330\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"330\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Joan Cararach\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@escolaipsi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@escolaipsi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Joan Cararach\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/\",\"name\":\"Cel\u00b7lulosa bacteriana: un ap\u00f2sit autodegradable i sensible al pH - ElFil\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Cel\u00b7lulosa-bacteriana-portada.jpg\",\"datePublished\":\"2023-03-09T08:01:12+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-08T13:51:36+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087\"},\"description\":\"L\u2019objectiu d'aquest treball de recerca ha consistit en crear un ap\u00f2sit de cel\u00b7lulosa bacteriana autodegradable sensible al pH\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Cel\u00b7lulosa-bacteriana-portada.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Cel\u00b7lulosa-bacteriana-portada.jpg\",\"width\":330,\"height\":330},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Cel\u00b7lulosa bacteriana: un ap\u00f2sit autodegradable i sensible al pH\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/\",\"name\":\"ElFil\",\"description\":\"La revista de l'escola IPSI\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087\",\"name\":\"Joan Cararach\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Cel\u00b7lulosa bacteriana: un ap\u00f2sit autodegradable i sensible al pH - ElFil","description":"L\u2019objectiu d'aquest treball de recerca ha consistit en crear un ap\u00f2sit de cel\u00b7lulosa bacteriana autodegradable sensible al pH","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Cel\u00b7lulosa bacteriana: un ap\u00f2sit autodegradable i sensible al pH - ElFil","og_description":"L\u2019objectiu d'aquest treball de recerca ha consistit en crear un ap\u00f2sit de cel\u00b7lulosa bacteriana autodegradable sensible al pH","og_url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/","og_site_name":"ElFil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/escolaIPSIOficial\/","article_published_time":"2023-03-09T08:01:12+00:00","article_modified_time":"2023-05-08T13:51:36+00:00","og_image":[{"width":330,"height":330,"url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Cel\u00b7lulosa-bacteriana-portada.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Joan Cararach","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@escolaipsi","twitter_site":"@escolaipsi","twitter_misc":{"Escrit per":"Joan Cararach","Temps estimat de lectura":"10 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/","name":"Cel\u00b7lulosa bacteriana: un ap\u00f2sit autodegradable i sensible al pH - ElFil","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Cel\u00b7lulosa-bacteriana-portada.jpg","datePublished":"2023-03-09T08:01:12+00:00","dateModified":"2023-05-08T13:51:36+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087"},"description":"L\u2019objectiu d'aquest treball de recerca ha consistit en crear un ap\u00f2sit de cel\u00b7lulosa bacteriana autodegradable sensible al pH","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Cel\u00b7lulosa-bacteriana-portada.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Cel\u00b7lulosa-bacteriana-portada.jpg","width":330,"height":330},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cellulosa-bacteriana-un-aposit-autodegradable-i-sensible-al-ph\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Cel\u00b7lulosa bacteriana: un ap\u00f2sit autodegradable i sensible al pH"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/","name":"ElFil","description":"La revista de l'escola IPSI","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087","name":"Joan Cararach"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7245","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7245"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7245\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7275,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7245\/revisions\/7275"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7253"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7245"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7245"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7245"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}