El compositor Igor Stravinsky deia que la m\u00fasica, per si sola, era incapa\u00e7 de descriure res que no fossin relacions interv\u00e0liques entre notes. Que nom\u00e9s podia fer-ho a partir d\u2019uns continguts literaris que, d\u2019alguna manera, influenciessin l\u2019oient en una direcci\u00f3 determinada.<\/p>\n\n\n\n
Boutade stravinskiana?<\/em> Potser s\u00ed o potser no, per\u00f2 el cas \u00e9s que hi ha m\u00fasiques que, no sabem exactament el perqu\u00e8, ens transmeten una determinada idea. La tardor, amb les seves estampes de verema, cacera, coloracions dels boscos, fulles mortes, ha estat i \u00e9s una de les estacions m\u00e9s clarament pict\u00f2riques. Per\u00f2 la m\u00fasica recull tamb\u00e9 aquesta estaci\u00f3, igual que ho fa la pintura? <\/p>\n\n\n\n S\u00ed, \u00e9s clar que s\u00ed, Vivaldi hi dedica un concert a la seva obra \u201cLes quatre estacions\u201d, per\u00f2 no \u00e9s precisament del \u201cprete rosso<\/em>\u201d de qui us volem parlar avui sin\u00f3 dels altres compositors que tamb\u00e9 han escrit m\u00fasica que ens pot recordar, en algun moment la placidesa de la tardor, el caminar sobre un llit de fulles seques, els primers freds, el vi novell\u2026<\/p>\n\n\n\n Comencem?<\/p>\n\n\n\n Per a mi, el n\u00famero 1 sense cap mena de dubte, \u00e9s aquest segon moviment del concert de piano en sol major de Maurice Ravel. Segur que Ravel estava molt influenciat pels desastres de la primera guerra mundial, i d\u2019aqu\u00ed la tristesa que regna durant tot el fragment, per\u00f2 qui pot negar aquest car\u00e0cter tardoral, sobretot quan entra la flauta a dialogar amb el piano al minut 3.04?<\/p>\n\n\n\n Una aut\u00e8ntica meravella, que traspua una melancolia sense l\u00edmits.
<\/p>\n\n\n\n