![\"La](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/La-lluita-racial-floyd.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\nLa hip\u00f2tesi que vaig plantejar des d\u2019un inici fou la seg\u00fcent: <\/p>\n\n\n\n
\u201cDonat que la societat nord-americana est\u00e0 fonamentada, entre d\u2019altres, en el supremacisme blanc, caldr\u00e0 incidir fermament en establir unes bases igualit\u00e0ries perqu\u00e8 les noves generacions deixin enrere el racisme\u201d.<\/p>\n\n\n\n El treball consta d\u2019una part m\u00e9s te\u00f2rica, on s\u2019aprofundeix en els or\u00edgens i evoluci\u00f3 de la lluita racial i una part pr\u00e0ctica, amb entrevistes a un catedr\u00e0tic d\u2019universitat, que em va aportar reflexions molt interessants i profundes i a dos joves americans que m\u2019han aportat una visi\u00f3 m\u00e9s fresca de la realitat actual des d’una perspectiva generacional propera a la meva.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 vaig dur a terme una enquesta en angl\u00e8s i en catal\u00e0 que van respondre 126 persones de diverses nacionalitats.<\/p>\n\n\n\n Els or\u00edgens del racisme als Estats Units podem dir que es remunten a l\u2019\u00e8poca del descobriment d\u2019Am\u00e8rica i els anomenats vaixells negrers provinents del continent afric\u00e0. L\u2019esclavisme i el colonialisme van molt lligats i el colonialisme s’est\u00e9n fins el segle XVIII i consisteix en l\u2019ocupaci\u00f3 pol\u00edtica del territori a partir de petits assentaments. Els esclaus esdevenen m\u00e0 d\u2019obra barata i necess\u00e0ria per a dur a terme les accions colonials.<\/p>\n\n\n\n Posteriorment, i arrel de les oportunitats que el nou continent va obrir a nous mercats i noves oportunitats de desenvolupament econ\u00f2mic, les col\u00f2nies s\u2019acaben independitzant de la metr\u00f3polis (declaraci\u00f3 d\u2019Independ\u00e8ncia dels Estats Units).<\/p>\n\n\n\n Els esclaus van ser destinats majorit\u00e0riament a les plantacions de cot\u00f3 dels Estats del Sud, mentre que els Estats del Nord estaven molt industrialitzats (ind\u00fastria t\u00e8xtil i sider\u00fargica fonamentalment) i el poder econ\u00f2mic residia en la burgesia industrial.<\/p>\n\n\n\n Les grans difer\u00e8ncies en els models econ\u00f2mics i socials entre els Estats del Sud i del Nord van acabar desembocant en una guerra civil: la Guerra de Secessi\u00f3 (1861-1865). La figura del 16\u00e8 President dels Estats Units Abraham Lincoln fou clau en el conflicte. El final de la guerra, que van guanyar els Estats del Nord (abolicionistes) va dur la Declaraci\u00f3 d\u2019Emancipaci\u00f3<\/a>. L\u2019esclavitud va quedar il\u00b7legalitzada, per\u00f2 encara s\u2019estava molt lluny d\u2019acabar amb el conflicte. De fet, tot just s\u2019iniciaven nous per\u00edodes convulsos en la lluita racial.<\/p>\n\n\n\n Els esclaus dels Estats del Sud, malgrat la Declaraci\u00f3 d\u2019Emancipaci\u00f3, no havien estat alliberats i el ferrocarril subterrani (nom que es refereix a la xarxa de camins i rutes secretes que els esclaus feien fins arribar a territori unionista) fou clau en l\u2019evoluci\u00f3 de la lluita i es pot dir que va ser la primera resposta organitzada i coordinada de la societat afroamericana en la seva cerca de la llibertat. Fou tamb\u00e9 la gestaci\u00f3 del posterior Moviment pels Drets Civils.<\/p>\n\n\n\n Mentre els esclaus lluitaven per fugir, al Sud van comen\u00e7ar a sorgir grups organitzats de persecuci\u00f3 i intimidaci\u00f3 dels afroamericans: el 24 de desembre de 1865 va sorgir el \u201cKu-Klux-Klan\u201d.<\/p>\n\n\n\n El per\u00edode despr\u00e9s de la guerra de Secessi\u00f3, la reconstrucci\u00f3, havia d\u2019afrontar uns estats del Sud devastats econ\u00f2micament i aquest context alimentava sentiments d\u2019odi i rancor envers els afroamericans. Els Estats del Sud van crear una societat segregacionista per mitj\u00e0 de les \u201cLleis Crow\u201d (\u201cseparats per\u00f2 iguals\u201d), a finals del segle XIX, cap al 1896. En aquesta \u00e8poca es van comen\u00e7ar a establir les principals difer\u00e8ncies entre blancs i negres, que s\u00f3n a la base estructural de moltes institucions encara avui en dia i propaguen el racisme i les desigualtats.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 es tradueix en aspectes fonamentals com l\u2019educaci\u00f3, les oportunitats laborals, les condemnes penals, l\u2019economia, les pr\u00e0ctiques banc\u00e0ries, els serveis p\u00fablics, l\u2019organitzaci\u00f3 urban\u00edstica, etc.<\/p>\n\n\n\n Malgrat les discriminacions i persecucions, els afroamericans no es van rendir i a la d\u00e8cada dels 60 va sorgir el Moviment pels Drets Civils. Els precedents d\u2019aquest moviment els podem trobar a la NAACP (National Association for the Advancement of Colored People<\/em>), aix\u00ed com en diversos casos judicials, com ara el cas de \u201cBrown vs Board of Education\u201d (en relaci\u00f3 a l\u2019escolaritzaci\u00f3 segregada) i en la qual Thurgood Marshall va tenir-hi un paper fonamental, o el boicot d’autobusos de Montgomery i el cas de Rosa Parks. El seu acte pac\u00edfic per\u00f2 determinat fou una inspiraci\u00f3, un missatge de for\u00e7a i coratge que va desafiar el sistema establert, negant-se a cedir el seu lloc a l\u2019autob\u00fas a ciutadans blancs. Va demostrar que a trav\u00e9s de protestes pac\u00edfiques i la uni\u00f3 del poble era possible canviar les lleis i la vida de les persones.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2, a banda d\u2019organitzacions de caire pacifista, tamb\u00e9 van sorgir organitzacions que promovien la lluita armada i violenta, com els Black Panthers. Malcom X en fou la principal cara visible.<\/p>\n\n\n\n Martin Luther King, per contra, fou el personatge m\u00e9s significatiu de la lluita pac\u00edfica pels Drets Civils. Va pronunciar el seu fam\u00f3s i inspirador discurs \u201cI have a dream\u201d a la marxa de Washington, el 28 d\u2019agost de 1963. MLK fou assassinat 5 anys m\u00e9s tard. Abans de morir, per\u00f2, va veure com es complia el seu somni en aprovar-se la Llei dels Drets Civils.<\/p>\n\n\n\n Semblava que aquesta llei acabaria amb el racisme, per\u00f2 res m\u00e9s lluny de la realitat. La mentalitat de la societat no va canviar en ess\u00e8ncia. En la separaci\u00f3 urban\u00edstica i l\u2019exist\u00e8ncia de guetos i l\u2019acc\u00e9s desigual a l\u2019educaci\u00f3\u2026 es continuava propagant el racisme. La bretxa racial econ\u00f2mica, de fet, va seguir augmentant.<\/p>\n\n\n\n Avui en dia encara hi ha un fort sentiment de supremacia blanca arrelat a la cultura occidentals i als EUA. Les desigualtats racials es tradueixen en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic, en el sistema bancari i l\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge, en l\u2019\u00e0mbit educatiu i laboral i en els empresonaments i el sistema penitenciari que penalitza fortament els afroamericans. La brutalitat i viol\u00e8ncia policial que ha actuat fins ara amb for\u00e7a impunitat \u00e9s el que denuncia el Moviment Black Lives Matter (sorgit el 2013). Casos com els de Trayvon Martin, George Floyd o Breonna Taylor o fins i tot Jacob Blake han esdevingut malauradament mundialment coneguts.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s de rec\u00f3rrer i analitzar la situaci\u00f3 de la lluita racial als Estats Units, des dels seus or\u00edgens fins als nostres dies, he concl\u00f2s que la meva hip\u00f2tesi \u00e9s certa, per\u00f2 amb certs matisos.<\/p>\n\n\n\n Tot i que \u00e9s cert que cal canviar les estructures m\u00e9s profundes del pa\u00eds i establir unes noves bases igualit\u00e0ries i respectuoses amb tothom, no n\u2019hi ha prou amb l\u2019aplicaci\u00f3 de noves lleis i reformes educatives. Caldr\u00e0 incidir en la mentalitat de la poblaci\u00f3 a trav\u00e9s de l\u2019educaci\u00f3 i la cultura. No hi ha una soluci\u00f3 racional a aquesta q\u00fcesti\u00f3 perqu\u00e8 el racisme no apel\u00b7la a la ra\u00f3. Cal un canvi de paradigma a la societat. <\/p>\n\n\n\n Cal tamb\u00e9 una reforma policial que restringeixi la impunitat dels oficials a l\u2019hora d\u2019aplicar la for\u00e7a. Calen injeccions de capital a les fam\u00edlies que viuen en guetos. Amb m\u00e9s oportunitats els joves d\u2019aquests barris tindrien millors opcions de futur i millor esperan\u00e7a de vida i igualtat d\u2019oportunitats per accedir a un bon nivell educatiu, una vivenda digna i acc\u00e9s a millors llocs de treball. Caldria dissenyar pol\u00edtiques laborals de discriminaci\u00f3 positiva envers els afroamericans i penalitzar qualsevol tipus de discriminaci\u00f3 banc\u00e0ria a l\u2019hora de concedir cr\u00e8dits per ra\u00f3 de ra\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n A nivell individual, proposo comen\u00e7ar per les petites coses, denunciant els abusos per acabar amb els microracismes.<\/p>\n\n\n\n El discurs de Martin Luther King tamb\u00e9 va ser inspirador per a mi i em va emp\u00e8nyer a desenvolupar el treball i a lluitar contra la desigualtat social. Els i les joves tenim les claus dels futur. Confio en l\u2019esp\u00e8cie humana i en la seva bondat. Tinc un somni: que algun dia puguem viure lliures, iguals, en fraternitat. Podeu llegir m\u00e9s sobre treballs de recerca aqu\u00ed\u2026<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Recorregut hist\u00f2ric des dels or\u00edgens del racisme als Estats Units, la lluita per erradicar-lo, l\u2019an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 actual, i algunes propostes de futur<\/p>\n![\"La](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/La-lluita-racial-aigua.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"racial](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/La-lluita-racial-canya.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"racial](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/La-lluita-racial-klan.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"La](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/La-lluita-racial-LK-MX.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"racial](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/La-lluita-racial-marxa.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n![\"La](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/La-lluita-racial-autor.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n