El neurom\u00e0rqueting \u00e9s una eina utilitzada per investigar el que els clients opinen d’un cert producte i la publicitat que l’envolta, per fer-ho s’utilitzen diferents procediments relacionats amb la neuroci\u00e8ncia com l’eye tracking, la resson\u00e0ncia magn\u00e8tica o el facial Reading. Per tant el neurom\u00e0rqueting barreja dos m\u00f3ns, el de la neuroci\u00e8ncia i el del m\u00e0rqueting, amb l’objectiu de crear un producte el m\u00e9s adequat possible a les necessitats reals dels compradors.<\/p>\n\n\n\n
La hip\u00f2tesi del treball era: \u201cEl neurom\u00e0rqueting afecta la presa de decisions del comprador d’una forma enganyosa, des de la manipulaci\u00f3 subtil\u201d. Per poder decidir si aquesta declaraci\u00f3 era correcta o no vaig endinsarme en la neuroci\u00e8ncia explicant el cervell hum\u00e0 d’una forma general i tractant certs exemples de la neuroci\u00e8ncia aplicada al m\u00e0rqueting, com per exemple les neurones mirall o els missatges subliminals, que igual que el neurom\u00e0rqueting generen un fort debat sobre la seva moralitat.<\/p>\n\n\n\n
A part de les t\u00e8cniques de neuroci\u00e8ncia em va semblar clau desenvolupar t\u00e8cniques psicol\u00f2giques que s’utilitzaven en la publicat, ja que aquestes porten a la pr\u00e0ctica la idea de relacionar l’\u00e0mbit de la ci\u00e8ncia i el de la publicitat. Veient aquestes t\u00e8cniques i els resultats espectaculars que donaven vaig entendre la import\u00e0ncia cabdal que realment podria tenir el neurom\u00e0rqueting i la psicologia al m\u00e0rqueting en el futur.<\/p>\n\n\n\n
Per poder-ho comprovar amb els meus propis ulls vaig fer dos experiments. El primer de tots es basava en una campanya promocional creada per Pepsi l’any 1975, semblava simple des d’un punt de vista extern, fer tastar a gent amb els ulls tancats un glop de Pepsi i un glop de Coca-Cola i demostrar amb els resultats que la gent, sense jutjar per les marques, preferia Pepsi. Tot i aix\u00f2 aquest experiment \u00e9s m\u00e9s complicat del que sembla a primera vista, ja que involucra certs punts de la neuroci\u00e8ncia que s’han de tenir en compte a l’hora de justificar els seus resultats. Vaig decidir recrear l’experiment i comprovar els resultats trobats en el seu experiment. El segon experiment que vaig dur a terme tenia relaci\u00f3 amb el m\u00e0rqueting sensorial, que es basa en l’estudi dels cinc sentits i les estrat\u00e8gies de com utilitzar-los per persuadir els consumidors. L’experiment es basava en veure fins a quin punt els consumidors eren conscients que aquestes t\u00e8cniques estaven sent utilitzades amb ells i els resultats van demostrar que tot i que la majoria de compradors no sabien qu\u00e8 significava el terme concret de “m\u00e0rqueting sensorial” molts podien recon\u00e8ixer la import\u00e0ncia de coses com la m\u00fasica, les olors i les llums a l’hora de comprar en una tenda. Aix\u00f2 va demostrar com els processos mentals que assimilaven i interpretaven aquests sentits realment tenien molta for\u00e7a en la decisi\u00f3 de compra del client, per tant es va destacar un altre cop el fort vincle entre la neuroci\u00e8ncia i el m\u00e0rqueting.<\/p>\n\n\n\n