![\"km](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/km-0-sara-1.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\n\nDe sobte, un dijous al migdia, la not\u00edcia que mai t’imaginaves que es faria realitat va\narribar i ens van dir: “dem\u00e0 l’escola tanca”, dem\u00e0, divendres, quedeu-vos a casa\nconfinats.
\nAmb un total desconcert i amb un sentiment d’estat d’emerg\u00e8ncia mai viscut,\naquella tarda, em vaig acomiadar dels meus alumnes i vaig agafar de l’aula el que\npotser necessitaria per\u00f2 sense saber la magnitud de la import\u00e0ncia del que agafes i\ndel que no agafes.\n<\/p>\n\n\n\n
De sobte em vaig trobar a casa i no acabava d’entendre el que estava passant.\nSemblava una pel\u00b7l\u00edcula de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3…
\nQuan van passar uns quants dies vaig comen\u00e7ar a sentir el que jo he batejat com\n“s\u00edndrome de la mestra interrompuda” i em vaig comen\u00e7ar a adonar que alguna\ncosa no anava b\u00e9, notava un buit a dins i un cert neguit. Vaig comen\u00e7ar a ser\nconscient que el que estava passant era real. Comen\u00e7ava a pensar i a fer-me\npreguntes com: “Que estic fent jo a casa?, “per\u00f2 si hem d’estrenar l’obra!!! “i com i\nquan assajarem?” “i qu\u00e8 deuen est\u00e0 fent els nens a casa?”, “i com deuen estar?”, “i\nles fam\u00edlies com s’ho deuen fer treballant i a la vegada confinats amb els fills a\ncasa?” Durant uns dies no vaig tenir resposta a totes aquestes preguntes. Estava\ndesconnectada dels nens i de les fam\u00edlies. Tots est\u00e0vem en estat de xoc i encara no\npod\u00edem reaccionar.\n<\/p>\n\n\n\n
A la vegada vaig anar veient les not\u00edcies i vaig comen\u00e7ar a adornar-me que no nom\u00e9s serien uns quants dies com tots ens pens\u00e0vem sin\u00f3 que la cosa anava per llarg. I a m\u00e9s a m\u00e9s comen\u00e7aven a dir que potser aquest curs no podr\u00edem tornar a l’escola. Una allau de pensaments em van venir al cap: “No, no, aix\u00f2 no pot ser!!!, no ens hem acomiadat dels alumnes com cal, no estem preparats per no tornar. No \u00e9s un final de trimestre, no \u00e9s moment de vacances. Tenim molta feina per fer, per tancar trimestre! “Per\u00f2 qu\u00e8 est\u00e0 passant”? <\/p>\n\n\n\n
De dins meu va comen\u00e7ar a sorgir una necessitat de reconnexi\u00f3 amb les\npersonetes de la meva classe i les seves fam\u00edlies.
\nA partir d’aquest moment el meu cap va comen\u00e7ar a anar a cent per hora i vaig\ntenir la necessitat de parlar amb la meva fam\u00edlia i amb la meva directora d’infantil\nper desfogar-me. M’estava tornant boja d’impot\u00e8ncia. Mai a la vida havia tingut\naquest “s\u00edndrome” que abans us he mencionat.\n<\/p>\n\n\n\n
En un moment de lucidesa, cosa que el confinament et pot regalar, vaig comen\u00e7ar a imaginar les carones de les Enxanetes a la pantalla del meu iPad (sort que me’l vaig endur…)i quina podria ser la possible aplicaci\u00f3 que em permetria fer-ho realitat. Un cop instal\u00b7lada vaig fer la primera prova amb les meves companyes de P4 i va ser aix\u00ed com v\u00e0rem tenir la primera reuni\u00f3 virtual. Que guai!!! Tamb\u00e9 les trobava a faltar i em va fer molta il\u00b7lusi\u00f3 veure-les, encara que fos a trav\u00e9s d’una pantalla. Per cert, en el seu moment va ser molt terap\u00e8utic.
A partir d’aquest moment tecnol\u00f2gic i revelador l’escola decideix i ens comunica a les mestres un nou concepte que comen\u00e7arem a aplicar com m\u00e9s aviat millor. “Les rotllanes virtuals”. Vaig tenir una gran alegria al pensar que tindria l’oportunitat de tornar a parlar amb les Enxanetes i veure a les fam\u00edlies. “Quin privilegi que ens proporciona la tecnologia”!!! <\/p>\n\n\n\n
B\u00e9, ja no puc escriure m\u00e9s. Els articles tamb\u00e9 tenen el seu l\u00edmit de paraules. Per\u00f2 s\u00ed\nque abans d’acabar voldria compartir amb vosaltres una reflexi\u00f3 que m’ha fet\nvalorar encara m\u00e9s la meva feina i el meu dia a dia no confinat a l’escola.
\nSi em rellegeixo el que he escrit fins ara i em poso a comptar les paraules que s\u00f3n\nde color vermell veig que totes v\u00e9nen del verb comen\u00e7ar.\n<\/p>\n\n\n\n
Em sembla que el que m’est\u00e0 passant ha donat peu a molts comen\u00e7aments. Alguns\nfan refer\u00e8ncia a sentiments i d’altres a situacions i viv\u00e8ncies que potser mai m’hauria\nimaginat que tindria o duria a terme.
\nTamb\u00e9 he tingut uns quants acabaments al meu entorn que no he pogut aturar i\nque m’han entristit molt.\n<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 ‘hi ha un “possible acabament” que tinc molt clar que entre tots hem de fer el que estigui a les nostres mans perqu\u00e8 no s’esdevingui i ho dir\u00e9 amb veu alta perqu\u00e8 si no rebento: “NO VULL QUE L’ESCOLA S’ACABI MAI”. Ara valoro m\u00e9s que mai aquest espai f\u00edsic que en diem “escola” on regna la pres\u00e8ncia i s’hi troben persones, algunes petites, d’altres mitjanes i d’altres m\u00e9s grans per compartir la car\u00edcia, la mirada, el gest, l’abra\u00e7ada, el pet\u00f3 i la proximitat real sense pantalla divis\u00f2ria i amb la proximitat, mai millor dit, del km 0. <\/p>\n\n\n\n