Ja fa m\u00e9s d’un any que els del curs de primer de batxillerat vam comen\u00e7ar el treball de recerca, que ens acompanyaria durant gaireb\u00e9 tot un curs. En el moment de triar el tema vaig tenir molts dubtes, tenia moltes idees diferents i de temes oposats i cap m’agradava, fins que la meva mare em va proposar la idea de fer-ho sobre les adaptacions liter\u00e0ries, ja que combinava dos temes que m’interessen: el cinema i la literatura. Per tant, vaig decidir fer el treball sobre aquest tema. La motivaci\u00f3 pel treball, era molt simple: investigar amb m\u00e9s profunditat la literatura i el cinema i la relaci\u00f3 conflictiva entre aquests dos, ja que adaptar un llibre a la gran pantalla \u00e9s una tasca molt dificultosa que pot portar una gran pol\u00e8mica.<\/p>\n\n\n\n
Els meus objectius es centraven en la productora: per qu\u00e8 tria adaptar un llibre, quins son els canvis m\u00e9s comuns i per qu\u00e8 es produeixen. Pel que fa a la part pr\u00e0ctica, el meu objectiu principal era estudiar 9 adaptacions liter\u00e0ries diferents seguint diferents criteris, per\u00f2 ben r\u00e0pidament em vaig adonar que era una tasca inacabable i ho vaig acabar reduint a tres llibres: Sentit i Sensibilitat<\/em> de Jane Austen, L’esplendo<\/em>r de Stephen King, i El Gran Gatsby<\/em> de F. Scott Fitzgerald.<\/p>\n\n\n\n
<\/figure><\/div>\n\n\n\n
Per \u00faltim, l’objectiu principal del treball era afirmar o desmentir la hip\u00f2tesi: les adaptacions liter\u00e0ries no segueixen l’obra original fidelment, ja que prefereixen atreure a un p\u00fablic m\u00e9s ampli i cenyir-se als corrents est\u00e8tics de l’\u00e8poca.<\/p>\n\n\n\n
El meu treball era principalment te\u00f2ric, ja que tot i que hi ha una part pr\u00e0ctica, aquesta es basa en l’estudi de llibres i pel\u00b7l\u00edcules. A m\u00e9s a m\u00e9s, vaig entrevistar a la guionista Shannon Masters, que em va ajudar molt a acabar d’arrodonir les meves conclusions i em va donar un altre punt de vista.<\/p>\n\n\n\n
Va ser molt dificult\u00f3s trobar informaci\u00f3 ver\u00eddica, ja que no hi havia moltes fonts per trobar informaci\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, les adaptacions liter\u00e0ries s\u00f3n inherentment subjectives i per tant era molt dif\u00edcil extreure’n conclusions objectives i refermades. No obstant aix\u00f2, al final del treball vaig arribar a les seg\u00fcents conclusions.<\/p>\n\n\n\n
El motiu principal pel qual un llibre \u00e9s diferent de la seva adaptaci\u00f3 \u00e9s simple: s\u00f3n dos m\u00e8todes d’expressi\u00f3 diferents, un s’expressa mitjan\u00e7ant paraules i l’altre mitjan\u00e7ant imatges.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n
Pel que fa a la hip\u00f2tesi, en un primer moment, \u00e9s certa; tanmateix, les adaptacions no canvien nom\u00e9s per atreure a un p\u00fablic m\u00e9s ampli i cenyir-se a uns corrents est\u00e8tics, sin\u00f3 que hi ha un altre motiu principal que impera sobre els altres. El motiu principal pel qual un llibre \u00e9s diferent que la seva adaptaci\u00f3 \u00e9s simple: s\u00f3n dos m\u00e8todes d’expressi\u00f3 diferents, un s’expressa mitjan\u00e7ant paraules i l’altre mitjan\u00e7ant imatges. Per tant, la preocupaci\u00f3 principal dels guionistes \u00e9s traslladar el llenguatge literari a un llenguatge visual, un llenguatge que sigui compatible amb el cinema.<\/p>\n\n\n\n
Com ja he dit anteriorment, les adaptacions son inherentment subjectives, i \u00e9s molt dif\u00edcil establir unes conclusions objectives quan la valoraci\u00f3 d’una adaptaci\u00f3 \u00e9s un fet completament subjectiu. Cada adaptaci\u00f3 \u00e9s una interpretaci\u00f3. Les persones involucrades en la creaci\u00f3 de l’adaptaci\u00f3 i la seva posada en pr\u00e0ctica interpreten el llibre de manera diferent. El que s’ha fet per analitzar les adaptacions \u00e9s col\u00b7locar uns fets objectius sobre la manera en qu\u00e8 s’ha adaptat un llibre, demostrant aix\u00ed les diferents interpretacions que hi ha.<\/p>\n\n\n\n
Un dels objectius que em proposava al principi del treball era entendre per qu\u00e8 una productora decideix adaptar un llibre si aix\u00f2 representa un risc, i la resposta \u00e9s ben senzilla. Una adaptaci\u00f3 sempre representa un risc menor que un gui\u00f3 original, perqu\u00e8 una adaptaci\u00f3 compta amb una audi\u00e8ncia preexistent, una adaptaci\u00f3 ja comporta un inter\u00e8s, i encara que pugui fracassar, els beneficis superen els riscos.<\/p>\n\n\n\n
El seg\u00fcent objectiu era definir per qu\u00e8 una productora canvia el material original, i aquest ja queda respost per la hip\u00f2tesi. En resum: per traslladar el llenguatge literari al visual, per aconseguir una millor recepci\u00f3 de l’audi\u00e8ncia, per “modernitzar” determinats fets del llibre, per escur\u00e7ar-lo… Els motius pels quals una productora canvia el treball original s\u00f3n infinits, tants com interpretacions hi ha.<\/p>\n\n\n\n
Anthony Perkins llegint un gui\u00f3<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
Pel que fa a la part pr\u00e0ctica, l’objectiu era analitzar dues adaptacions, Sentit i Sensibilitat <\/em>i L’esplendor<\/em>. Aquesta an\u00e0lisi m’ha ajudat a corroborar les conclusions i a introduir la idea de la interpretaci\u00f3, que ha canviat la meva perspectiva pel que fa a les adaptacions. Despr\u00e9s vaig analitzar les quatre adaptacions que s’han dut a terme durant la hist\u00f2ria d’El Gran Gatsby<\/em>, on vaig observar com el temps \u00e9s un factor vital pel que fa a la interpretaci\u00f3 d’una mateixa obra. El temps i la perspectiva fan que un llibre pugui ser interpretat de maneres completament diferents, donant import\u00e0ncia a temes i personatges diferents i posant esment a idees diferents.<\/p>\n\n\n\n
Amb tot, el punt m\u00e9s important del treball ha estat la idea que tota adaptaci\u00f3 \u00e9s una interpretaci\u00f3 d’un material, i que aquesta interpretaci\u00f3 pot ser molt diferent del llibre o molt semblant. A m\u00e9s a m\u00e9s, no nom\u00e9s hi ha la interpretaci\u00f3 de l’adaptador, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ho interpreta el director, els actors… En definitiva, les adaptacions es diferencien del llibre per dos motius, perqu\u00e8 s\u00f3n dos llenguatges diferents i perqu\u00e8 s\u00f3n interpretacions, que poden assemblar-se m\u00e9s o menys. Una adaptaci\u00f3 \u00e9s una obra d’art que es basa en una altra, i com totes les obres d’art, la seva subjectivitat inherent \u00e9s el que les fa especials.<\/p>\n\n\n\n
En el fons, per mi el treball de recerca no s’ha basat nom\u00e9s a arribar a unes conclusions determinades, sin\u00f3 que m’ha donat una autonomia i una idea del que \u00e9s realment una investigaci\u00f3, que t\u00e9 una gran utilitat no nom\u00e9s per a la universitat sin\u00f3 per a la vida en general. <\/p>\n\n\n\n
La preocupaci\u00f3 principal dels guionistes \u00e9s traslladar el llenguatge literari a un llenguatge visual, un llenguatge que sigui compatible amb el cinema<\/p>\n
![\"adaptacions](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/adaptacions-litera\u0300ries-06.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\n\n![\"adaptacions](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/adaptacions-litera\u0300ries-04-744x1024.jpg\")
![\"adaptacions](\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/adaptacions-litera\u0300ries-07.jpg\")
<\/figure><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"