{"id":3384,"date":"2019-04-03T16:08:33","date_gmt":"2019-04-03T14:08:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=3384"},"modified":"2019-04-03T16:18:59","modified_gmt":"2019-04-03T14:18:59","slug":"intercanvi-goteborg","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/intercanvi-goteborg\/","title":{"rendered":"Intercanvi a G\u00f6teborg"},"content":{"rendered":"

Envoltats de turistes ansiosos per visitar la ciutat comtal i de barcelonins <\/span>concienciant-se que els tocaria tornar a la normalitat<\/span>, un grup d’alumnes impacients i professors emocionats ens prepar\u00e0vem el passat diumenge 24 de febrer per iniciar un viatge a G\u00f6teborg que ens nodriria d\u2019una formaci\u00f3 ben diferent i ens regalaria noves amistats. Hav\u00edem quedat a dos quarts de deu davant les taquilles de facturaci\u00f3 i, un cop la rotllana formada per 25 alumnes i 2 professors va estar completa i vam haver dedicat els \u00faltims petons i paraules d\u2019acomiadament a les fam\u00edlies, ens vam encaminar cap al control de seguretat.<\/span><\/p>\n

\"intercanvi<\/p>\n

Ja llavors est\u00e0vem animats amb la idea de gaudir d\u2019una setmana diferent i escapar-nos uns 2540 quil\u00f2metres de la rutina. En el transcurs del trajecte d\u2019anada, per\u00f2, uns i altres vam anar adonant-nos del que comportava haver de viure a casa d\u2019una persona amb qui nom\u00e9s hav\u00edem coincidit una setmana a la vida i una fam\u00edlia totalment desconeguda. Rememor\u00e0vem el passat mes d\u2019octubre: un grup de nois i noies, la gran majoria alts i rossos, havien passat a formar part de la nostra fam\u00edlia durant set dies. Aquesta vegada, l\u2019experi\u00e8ncia seria a l\u2019inrev\u00e9s, i la incertesa ens generava algunes inquietuds.<\/span><\/p>\n

\"intercanvi<\/p>\n

En arribar a G\u00f6teborg, vora les tres de la tarda, cadasc\u00fa va comen\u00e7ar a viure la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia sueca. Alguns ens vam haver d\u2019ajustar ben r\u00e0pid als horaris europeus, sorpresos i confusos quan a les cinc de la tarda ens posaven el sopar a taula; d’altres ens vam endinsar a la ciutat tan sols aterrar, amb el desig d’aprofitar cada minut de llum solar; i uns quants ens vam encaminar cap a les nostres respectives cases, on ens esperava m\u00e9s d\u2019una sorpresa. Fos com fos, vam finalitzar la jornada amb la mateixa il\u00b7lusi\u00f3 amb qu\u00e8 l\u2019hav\u00edem empr\u00e8s, decidits a gaudir de l\u2019oportunitat \u00fanica que tan l\u2019escola com, especialment, els pares ens proporcionaven. Al llarg dels seg\u00fcents dies, i adaptant-nos a la vida dels nostres companys suecs, vam anar descobrint la veritable cultura que el pa\u00eds escandinau posseeix.<\/span><\/p>\n

\"Go\u0308teborg<\/p>\n

Una de les principals difer\u00e8ncies que vam percebre va ser, ja des d’un principi, el clima. Conscients que els carrers suecs tendien a ser bastant m\u00e9s freds que els catalans, an\u00e0vem preparats amb una infinitat de capes d\u2019abric per estar oberts a tots els g\u00e8lids escenaris amb qu\u00e8 ens pogu\u00e9ssim trobar, per\u00f2 vam tenir la sort de poder-ne deixar unes quantes oblidades dins la maleta. La setmana de la nostra estada va coincidir amb una onada de calor i va ser considerada pels suecs un respir de primavera al mig de l\u2019hivern. El seu horari tamb\u00e9 diferia del nostre: quasi totes les fam\u00edlies dinaven a la 1, sopaven a les 6 i abans de les 10 tothom era al llit. Tanmateix, no vam passar gens de gana at\u00e8s que all\u00e0, tant al mat\u00ed com a la tarda, qualsevol excusa \u00e9s bona per fer <\/span>fika<\/span><\/i>: una pausa per prendre un caf\u00e8 i tastar algun dol\u00e7 en bona companyia.<\/span><\/p>\n

\"intercanvi<\/p>\n

Cal destacar que aquestes reunions amistoses constitueixen l\u2019\u00fanica activitat social dels joves suecs durant els hiverns, ja que, a causa de les restriccions hor\u00e0ries presents durant l\u2019estaci\u00f3 freda, les poques activitats exteriors de les quals es pot gaudir a G\u00f6teborg estan tancades, o no en les condicions id\u00f2nies per ser visitades. El fam\u00f3s parc d\u2019atraccions de Liseberg, per exemple, no obre fins l’abril, o el fred no convida a fer una excursi\u00f3 pels voltants boscosos de la ciutat. Aix\u00ed doncs, les activitats del nostre viatge van ser la gran majoria sota sostre, per\u00f2 tan sueques com va ser possible. Unes de les que m\u00e9s ens van agradar van ser les visites i rutes que vam fer tant amb els professors durant els matins com amb els estudiants a les tardes. Perdent-nos pels carrers empedrats de G\u00f6teborg vam explorar la ciutat, una ciutat immersa en espais verds i franquejada per llargs canals. <\/span><\/p>\n

\"intercanvi<\/p>\n

Vam rec\u00f3rrer la zona passant per Haga, un dels barris m\u00e9s antics i lloc per excel\u00b7l\u00e8ncia de botigues de souvenirs; l\u2019arxip\u00e8lag, on algunes valentes i valents es van atrevir a submergir-se en les aig\u00fces gla\u00e7ades del mar del Nord; i, en un tramvia hist\u00f2ric i amb un curi\u00f3s i molt bon guia, vam poder visitar des d’un punt de vista diferent tota la vila. Tamb\u00e9 vam tenir l\u2019oportunitat de gaudir de l\u2019esport nacional suec: l\u2019hoquei sobre gel. Tot i la complicada adquisici\u00f3 d\u2019entrades a causa de la poca planificaci\u00f3, a l\u2019hora del partit tothom ocupava el seu seient. El pavell\u00f3 era ple i l\u2019ambient que s\u2019hi respirava prometia un esdeveniment esportiu com cap altre. I la sensaci\u00f3 final no ens va defraudar. El p\u00fablic local no dubtava en animar al seu equip i xiular el club visitant amb totes les forces, sense pensar en la m\u00e9s que probable afonia que tindrien l\u2019endem\u00e0. Per altra banda, els aficionats visitants, sent minoria, es deixaven, tamb\u00e9, la veu per tal de ser escoltats i encoratjar els seus jugadors. Els combats a les grades i, sobretot, a la pista de gel, van endolcir un partit carregat de tensi\u00f3 i nervis que no va ser resolt fins a l\u2019\u00faltim segon. El resultat final va ser de 4 a 2 a favor de l’equip de G\u00f6teborg, fet que va provocar que l\u2019emoci\u00f3 creix\u00e9s de forma exponencial i fins i tot nosaltres ens trob\u00e9ssim festejant la vict\u00f2ria al costat dels veritables fans del club. Un altre dia vam ser nosaltres qui ens vam posar a prova en una pista de patinatge sobre gel. M\u00e9s d\u2019un i de dos vam caure i hem de recon\u00e8ixer que el nostre estil deixava molt a desitjar, per\u00f2 aix\u00f2 no va impedir que aquella fos, tamb\u00e9, una tarda inoblidable i farcida de rialles.<\/span><\/p>\n

\"Go\u0308teborg<\/p>\n

El darrer dia de la nostra estada ens va envair un sentiment de tristesa, sens dubte ens hi hagu\u00e9ssim quedat una setmana m\u00e9s. A banda de l\u2019oportunitat de posar en pr\u00e0ctica i millorar el nostre nivell d\u2019angl\u00e8s, el viatge ens havia aportat un munt de viv\u00e8ncies meravelloses que no oblidarem mai. Els lligams que vam establir amb els nostres companys suecs van ser molt especials i ja n\u2019hi ha uns quants que parlen de tornar a Barcelona aquest estiu. Els vincles entre els estudiants catalans tamb\u00e9 es van enfortir i la complicitat entre tots plegats va augmentar. Ara b\u00e9, tot en aquesta vida t\u00e9 un final i, ja tornant, els nostres professors ens van aclarir per qu\u00e8 valor\u00e0vem tan b\u00e9 el viatge: trencava amb el que f\u00e8iem habitualment. Si sempre estigu\u00e9ssim viatjant ja faria temps que ho haur\u00edem avorrit. Ens van recordar aleshores que el dimarts tocava tornar a la rutina i que era important que ho f\u00e9ssim amb ganes. D\u2019una banda com a mostra d\u2019agra\u00efment pels dies viscuts, per\u00f2, sobretot, perqu\u00e8 quan torn\u00e9ssim a marxar de viatge ho visqu\u00e9ssim de nou com una experi\u00e8ncia fant\u00e0stica. <\/span><\/p>\n

I ja ho estem desitjant!<\/span><\/p>\n

\"Go\u0308teborg<\/p>\n

Si voleu m\u00e9s informaci\u00f3:<\/p>\n