{"id":3232,"date":"2019-02-06T09:26:42","date_gmt":"2019-02-06T08:26:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=3232"},"modified":"2019-02-06T09:26:52","modified_gmt":"2019-02-06T08:26:52","slug":"cap-al-planeta-vermell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/cap-al-planeta-vermell\/","title":{"rendered":"El llarg viatge cap al planeta vermell"},"content":{"rendered":"

Si tot va com la NASA (i Elon Musk) han planejat, d\u2019aqu\u00ed a un futur no gaire lluny\u00e0, un grup d\u2019astronautes iniciar\u00e0 el llarg viatge cap al planeta vermell. Per\u00f2, estem realment tan prop d\u2019aconseguir-ho com creiem? Aquesta pregunta, tot i semblar inofensiva, em va despertar cert inter\u00e8s envers el tema, i finalment va fer que encamin\u00e9s el meu treball de recerca cap a aquesta direcci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Amb l\u2019objectiu de respondre aquesta q\u00fcesti\u00f3, vaig decidir que en el treball exposaria els dos grans problemes d\u2019una missi\u00f3 d\u2019exploraci\u00f3 a Mart: el repte t\u00e8cnic, i el sovint menyspreuat per\u00f2 extremadament important repte psicol\u00f2gic.<\/span><\/p>\n

Per una part, per estudiar el repte t\u00e8cnic que suposaria un viatge a Mart, a partir de diferents articles cient\u00edfics i dades obtingudes de diversos sat\u00e8l\u00b7lits i rovers vaig analitzar les quatre propietats f\u00edsiques m\u00e9s rellevants del planeta (temperatura, pressi\u00f3, clima i radiaci\u00f3). Amb aquesta an\u00e0lisi vaig poder demostrar que la hip\u00f2tesi del meu treball (\u2018<\/span>Una casa a Mart sota el s\u00f2l \u00e9s millor que una casa a la superf\u00edcie marciana\u2019<\/span><\/i>) \u00e9s certa<\/span>.<\/span><\/i><\/p>\n

\u2026 si volem que els nostres astronautes puguin sobreviure a Mart, construir els habitatges sota la superf\u00edcie \u00e9s un imperatiu.<\/p><\/blockquote>\n

Breument, vaig arribar a la seg\u00fcent conclusi\u00f3: considerant nom\u00e9s els efectes de la temperatura, la pressi\u00f3 i el clima, podem debatre eternament si una casa sota el s\u00f2l \u00e9s millor que una casa a la superf\u00edcie o no. Per\u00f2, si mirem atentament els efectes que altes dosis de radiaci\u00f3 tenen sobre els \u00e9ssers humans, r\u00e0pidament ens adonem que, si volem que un cop arribats a Mart els nostres astronautes puguin sobreviure, construir els habitatges sota la superf\u00edcie \u00e9s un imperatiu.<\/span><\/p>\n

Una vegada acabada aquesta primera part, vaig comen\u00e7ar amb la segona, referent als efectes psicol\u00f2gics d\u2019una missi\u00f3 d\u2019exploraci\u00f3 a Mart. <\/span><\/p>\n

Quan planegem missions m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00f2rbita de la Terra, com ara a la Lluna o a Mart, diversos aspectes m\u00e8dics i psicol\u00f2gics esdevenen un tema de gran import\u00e0ncia, i com \u00e9s l\u00f2gic, una millor comprensi\u00f3 d’aquests aspectes \u00e9s essencial si volem assegurar l\u2019\u00e8xit de les nostres missions. Mentre que la recerca a bord de l’ISS (<\/span>International Space Station<\/span><\/i>) \u00e9s perfecte per respondre preguntes sobre l\u2019efecte de la radiaci\u00f3 o la ingravidesa, altres aspectes com l’a\u00efllament a llarg termini i el confinament es poden abordar de forma molt m\u00e9s adequada mitjan\u00e7ant simulacions terrestres, tal i com van fer la NASA i l\u2019ESA amb els seus experiments psicosocials.<\/span><\/p>\n

En aquesta part, volia que el meu treball de recerca destaqu\u00e9s per ser original, i per tant, vaig decidir fer una part pr\u00e0ctica una mica esbojarrada, si m\u00e9s no. Despr\u00e9s de recopilar una quantitat d\u2019informaci\u00f3 considerable sobre el MARS500 i l\u2019HI-SEAS (experiments realitzats per part de les principals ag\u00e8ncies espacials, consistents en mantenir un grup de voluntaris confinat i incomunicat durant un llarg per\u00edode de temps), vaig decidir el seg\u00fcent: agafant els experiments esmentats anteriorment com a model, jo tamb\u00e9 duria a terme el meu propi experiment d\u2019a\u00efllament.<\/span><\/p>\n

\"cap<\/p>\n

Durant una setmana (7 dies i 6 nits) vaig tancar-me en una habitaci\u00f3, que nom\u00e9s abandonava per anar al bany contigu. Aix\u00f2 va significar, entre d\u2019altres coses, haver de menjar aliments deshidratats, en pols o en llaunes de conserva durant tota una setmana. D\u2019aquesta manera, vaig intentar (de la millor manera possible) reproduir al m\u00e0xim les caracter\u00edstiques principals d\u2019un assentament al planeta vermell: el confinament (estar tancat en el mateix espai sense poder sortir-ne per un llarg per\u00edode de temps), l\u2019a\u00efllament (trobar-se sol en un lloc, no tenir cap mena de contacte amb cap altra persona) i la monotonia (tenir un nombre limitat d\u2019activitats possibles a realitzar, i viure amb un horari definit i igual cada dia).\"cap<\/span><\/p>\n

Un cop l\u2019eterna setmana va acabar, vaig poder extreure\u2019n les conclusions pertinents: Pel que fa el confinament, va ser una caracter\u00edstica que els dos primers dies gaireb\u00e9 ni vaig percebre, per\u00f2 que r\u00e0pidament va esdevenir molt feixuga, i cada dia que passava era m\u00e9s conscient que estava tancada. Realment, el que vaig trobar m\u00e9s dur no \u00e9s el fet d\u2019estar en un espai redu\u00eft, sin\u00f3 el fet de no poder sortir fora, a l\u2019exterior, i no poder respirar aire fresc. L\u2019a\u00efllament, a difer\u00e8ncia del confinament, va ser una caracter\u00edstica que es va mantenir estable al llarg de tot l\u2019experiment (\u00e9s a dir, trobava a faltar de la mateixa manera el contacte amb alg\u00fa m\u00e9s al principi de l\u2019experiment que al final) \u00a0i que no vaig notar tant com m\u2019esperava inicialment. Per acabar, la monotonia, que comportava fer sempre el mateix, em va produir un clar sentiment d\u2019avorriment (tal i com va dir Diego Urbina, un dels astronautes voluntaris de la NASA, en acabar un dels experiments d’a\u00efllament m\u00e9s llargs fest fins ara). <\/span><\/p>\n

Aix\u00ed que, resumidament, vaig veure que totes les caracter\u00edstiques eren for\u00e7a feixugues de suportar, per\u00f2 que la del confinament era, sense dubte, la m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019aguantar, i que de fet, accentuava molt m\u00e9s les altres dues caracter\u00edstiques. Tot i aix\u00ed, tamb\u00e9 vaig veure que es tracta d\u2019un experiment molt lligat a la percepci\u00f3 personal i que, per tant, els resultats seran diferents per a cada subjecte.<\/span><\/p>\n

\"cap<\/p>\n

Realment estic molt contenta d\u2019haver realitzat aquest treball de recerca: tot i haver descobert que, definitivament, no s\u00f3c una bona candidata a astronauta, he pogut aprendre moltes coses sobre un tema que realment m\u2019agrada, i he pogut dur a terme la meva pr\u00f2pia investgaci\u00f3 de principi a fi, cosa que valoro molt\u00edssim.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n