{"id":3204,"date":"2019-01-31T10:24:35","date_gmt":"2019-01-31T09:24:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=3204"},"modified":"2019-01-31T10:24:35","modified_gmt":"2019-01-31T09:24:35","slug":"entrevista-amb-joan-cararach","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/entrevista-amb-joan-cararach\/","title":{"rendered":"Entrevista amb Joan Cararach"},"content":{"rendered":"

– Joan Cararach, moltes gr\u00e0cies per deixar que et fem aquesta entrevista, et farem unes quantes preguntes sobre l\u2019art en general i esperem que les responguis amb sinceritat i sense por.<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0D\u2019acord, pregunteu, pregunteu\u2026<\/span><\/p>\n

–\u00a0Quin \u00e9s el teu primer record sobre l\u2019art?<\/span><\/em><\/p>\n

\"joan<\/p>\n

–\u00a0Fa molt temps d\u2019aix\u00f2, per\u00f2 em sembla que quan era petit si deia: \u201cmare, m\u2019avorreixo\u201d, em donaven un paper i un llapis de colors blau i vermell i m\u2019entretenia molt a gust. El meu pare havia estudiat a l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis -la LLotja- aqu\u00ed a Barcelona abans de la guerra, pintava quadres, a casa meva hi havia pintures i colors per totes bandes i, sobretot, m\u2019agradava molt mirar llibres amb dibuixos i amb quadres, i copiava tot aix\u00f2. Aix\u00f2 \u00e9s el primer que recordo.<\/span><\/p>\n

–\u00a0Quin tipus d\u2019art tenies al teu voltant quan eres petit?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0A casa meva quadres pintats pel meu pare, paisatges, retrats de familiars, de l\u2019avi etc, per\u00f2 sobretot, sobretot, un diumenge s\u00ed i un no, el meu pare -jo vivia a Madrid, aleshores- cada dos diumenges em duia al Prado, i un diumenge tocava Goya i un altre diumenge tocava Vel\u00e0zquez i alg\u00fan extra, an\u00e0vem a veure alguna altra sala i m\u2019agradava molt fer-ho, i a m\u00e9s me\u2019n recordo molt que despr\u00e9s baix\u00e0vem a la Cuesta de Moyano, es deia, era com el mercat de Sant Antoni dels llibres vells i usats, i sempre queien un parell o tres o quatre tebeos de segona m\u00e0 i vaig comen\u00e7ar a llegir c\u00f2mics abans que llegir qualsevol cosa, em sembla.<\/span><\/p>\n

–\u00a0Quins c\u00f2mics llegies?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0Uf, sobretot Superman i Batman perqu\u00e8 el meu germ\u00e0 els circulava, se\u2019ls passaven molt amb els seus amics i jo me\u2019ls llegia tamb\u00e9; no els entenia, per\u00f2 mirava els dibuixos i quan vaig aprendre a llegir se\u2019m va obrir un m\u00f3n, aleshores no vaig parar, vaig comen\u00e7ar amb el que hi havia aleshores i que ens agradava als nens que eren \u201cEl Jabato\u201d \u201cEl Capit\u00e1n Trueno\u201d, sobretot aventures, i \u00a0no vaig tirar gaire cap a coses que van sortir despr\u00e9s, que molts dels nostres lectors recordaran com ara els \u201cDDTS\u201d, els \u201cTiovivos\u201d, els \u201cPulgarcitos\u201d aquestes coses de Bruguera, m\u2019agradaven per\u00f2 no, jo era, en aquella \u00e8poca, de \u201ccapa y espada\u201d i despr\u00e9s recordo tamb\u00e9 que el meu avi em va regalar el meu primer \u201cTint\u00edn\u201d que me’l va comprar en catal\u00e0 -en una llibreria de Madrid!-, que era Els cigars del fara\u00f3<\/em> i, no s\u00e9, sempre he tingut ganes de fer-me un tattoo<\/em> amb el signe de Kih Oskh, els meus alumnes no s\u2019ho creuen per\u00f2 \u00e9s veritat, no descarto fer-me\u2019l algun dia.<\/span><\/p>\n

–\u00a0L\u2019art ha significat el mateix per a tu durant tota la vida o ha anat canviant?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0Home, ha anat canviant, efectivament, perqu\u00e8 quan ets jove ets rom\u00e0ntic i creus que l\u2019art serveix per canviar el m\u00f3n, per exemple, sempre he tingut aquest esperit d\u2019avantguarda dintre, sempre ho he pensat, per\u00f2 despr\u00e9s el m\u00f3n s\u2019obstina en portar-te la contr\u00e0ria i en dir-te que \u201cesto no lo cambia nadie\u201d, no s\u00f3c gaire optimista, l\u2019art en el fons, com que vosaltres tres sou de l\u2019art\u00edstic m\u2019heu sentit dir que l\u2019art, i aix\u00f2 \u00e9s lo bo i lo dolent del art, que l\u2019art no serveix per res, l\u2019art serveix per estimular la consci\u00e8ncia de la gent, estimular el pensament, per fer-nos enraonar, vaja.<\/span><\/p>\n

–\u00a0Llavors dir\u00edem que l\u2019art no \u00e9s necessari?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0De cap manera, \u00e9s molt m\u00e9s interessant aprendre a ca\u00e7ar o aprendre a persuadir a la gent.<\/span><\/p>\n

–\u00a0Quins s\u00f3n els pitjors problemes que has pogut trobar en l\u2019art?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0Problemes no gaires, no s\u00e9, que m\u2019he gastat molts quartos viatjant per Europa anant a veure museus, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s un problema, \u00e9s un plaer, a mi m’agrada, s\u00f3c un gaudidor de l\u2019art i m\u2019agrada anar a veure coses noves, problemes no me n\u2019ha donat mai cap.<\/span><\/p>\n

–\u00a0Tens alguna an\u00e8cdota interessant sobre l\u2019art?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0Podria dir per exemple: anar a un museu de Londres al que \u00e9s ara la Tate Britain, abans que exist\u00eds la Tate Modern, i entrar a la sala on hi havia les pintures de Mark Rothko, \u00a0eren unes pintures que estaven en una sala tancada, unes pintures molt grans, d\u2019uns colors molt determinats, obscurs, de pintura obscura, entrar i veure una persona asseguda mirant els quadres i plorant, plorant desconsoladament\u2026 \u00a0recordo tamb\u00e9 una turista americana a Flor\u00e8ncia, dic que era americana perqu\u00e8 cridava molt i se la sentia enraonar per tota la sala, doncs aquesta senyora de nacionalitat nord-americana cridava molt, cridava molt\u00a0fort i a m\u00e9s estava refredada, esternudava constantment, i es va acostar a mirar de la vora el Naixement de Venus, de Botticelli, i li va esternudar al damunt, i es va quedar tan ampla. La seg\u00fcent vegada que hi vaig anar ja hi havia un vidre protector al davant, no s\u00e9 si el van posar arrel de l\u2019esternut d\u2019aquella senyora o no, per\u00f2 ara hi ha un vidre al davant.<\/span><\/p>\n

–\u00a0Parlant dels estudis, tu volies ser artista o volies ser profesor de l\u2019art?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0Jo volia ser artista, ja us he dit que era molt rom\u00e0ntic, abans. Ara encara s\u00f3c rom\u00e0ntic per\u00f2 d\u2019una altra manera, diguem que tinc esperit rom\u00e0ntic. I jo vaig comen\u00e7ar estudiant a l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis aqu\u00ed a Barcelona, perqu\u00e8 els meus determinants politics m\u2019impedien anar a estudiar a la facultat. Vaig anar a Arts i Oficis i, al cap de tres anys d\u2019estudiar a Arts i Oficis, b\u00e9, \u201cd\u2019estudiar\u201d, ben b\u00e9 no gaire, no? no estudiava gaire. Per\u00f2 en canvi treia unes notes extraordin\u00e0ries quan em presentava als ex\u00e0mens i, amb \u00a0tot aix\u00f2, vaig pensar \u2018aqu\u00ed hi ha alguna cosa que no funciona gaire b\u00e9, un dels dos menteix\u2019. Llavors vaig pensar: agafat-ho en serio, assenta el cap. Vaig fer la prova d\u2019acc\u00e9s a Belles Arts, aleshores s\u2019havia de fer una prova espec\u00edfica, i hi vaig entrar i vaig fer la carrera. I me la vaig agafar molt en serio. Mentres estava fent la carrera, em vaig adonar, per exemple que tamb\u00e9 m\u2019agradava molt l\u2019arquitectura, vaig comen\u00e7ar a \u2018entendre\u2019 l\u2019arquitectura i vaig pensar: \u2018ostres! passa\u2019t a arquitectura!\u2019 per\u00f2 dos canvis de carrera \u00e9s excessiu, i vaig acabar Belles Arts.<\/span><\/p>\n

–\u00a0I treballaves, en aquell moment?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0Jo treballava els estius per pagar-me els estudis, des que tinc mem\u00f2ria no, per\u00f2 jo crec que als dotze anys ja treballava als estius; a m\u00e9s en un poble i amb una fam\u00edlia molt extensa com he tingut jo, tots els meus cosins de la meva edat treballaven als estius i tots ten\u00edem calers a la butxaca, i aix\u00f2 ens agradava molt perqu\u00e8, si treballaves, a casa meva volia dir que eres responsable, i si eres responsable tenies llibertat, i la llibertat era una cosa que ens agrdava molt aleshores, pod\u00edem fer el que volgu\u00e9ssim i jo em vaig pagar la carrera, treballant molt als estius i estalviant em pagava la vida.<\/span><\/p>\n

–\u00a0Has venut alguna obra, algun cop?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0S\u00ed, de fet sense haver-ne fet cap exposici\u00f3, no m\u2019he entes mai b\u00e9 amb el m\u00f3n de les galeries, ho vaig intentar, no ens vem entendre gaire b\u00e9, per\u00f2 he venut coses a amics a gent que coneix a gent que coneix a gent, coses d\u2019aquestes fa molts d\u2019anys, ara si pogu\u00e9s ho tornaria a comprar tot, si pogu\u00e9s resetejar i tenir-ho jo tot una altra vegada, tenir-ho tot guardat en un guardamobles…<\/span><\/p>\n

\"joan<\/p>\n

–\u00a0No penges les teves obres a casa?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0No, alguna cosa s\u00ed, per\u00f2 no, no \u00e9s una cosa que t\u2019agradi molt veure com pintes tu, m\u2019agrada m\u00e9s veure les coses que tinc d\u2019altres.<\/span><\/p>\n

–\u00a0De les obres que has fet tu quina \u00e9s la que m\u00e9s t\u2019agrada?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0Vaig fer una s\u00e8rie de pintures enganxades, fa molts anys, devia ser cap l\u2019any vuitanta- quatre, entre el vuitanta-quatre i el vuitanta-cinc, eren peces enormes i, com que no em cabien a l\u2019estudi les pintava a trossos i les enganxava fora, i en vaig quedar molt content, i en conservo quatre, per\u00f2 ara em damanareu que posi una fotografia, i \u00e9s impossible.<\/span><\/p>\n

–\u00a0Fa 5 anys quin tipus d\u2019art creies que hi hauria ara?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0Jo crec que bastant semblant al que \u00e9s, potser si m\u2019haguessin preguntat aleshores hauria dit que hi hauria menys pintura encara de la que n\u2019hi ha, que n\u2019hi ha poca, no? perqu\u00e8 de seguit -ja us he dit que jo era molt rom\u00e0ntic- pensava que les noves tecnologies, els videos, la perfomance, les accions… abans a Belles Arts el moviment que m\u00e9s m\u2019ineteresava era el dadaisme, i el dadaisme \u00e9s un moviment antiart\u00edstic, \u201cantiart\u00edstic\u201d, jo veia que les coses anaven per all\u00e0 i crec que no m\u2019he equivocat gaire, jo amb els meus amics ja ho discutia, vull dir\u2026<\/span><\/p>\n

–\u00a0I en el futur?<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0L\u2019art en el futur? Hi ha una cosa que m\u2019intriga molt, que em sedueix molt\u00edssim, que s\u00f3n els\u2026 ho vaig veure una vegada en un video de Youtube, un pinzell experimental que es\u2026 em sembla que era Google el que l\u2019estaven muntant, unes ulleres de visi\u00f3 virtual, un pinzell amb el qual pintes directament en tres dimensions\u2026 aix\u00f2 \u00e9s molt interessant, perqu\u00e8 es salta les fronteres entre la pintura i l\u2019escultura. Est\u00e0s pintant alhora que escolpeixes, ets a dintre i a fora de l\u2019obra i el senyor que treballa amb aix\u00f2 ha de \u00a0tenir \u2026 el cap, jo crec, moblat d\u2019una manera especial, i m\u2019intriga molt, m\u2019agradar\u00e0 veure si alg\u00fa s\u2019hi fica per aquesta banda, m\u2019agradaria molt veure-ho, jo ja em sembla que s\u00f3c massa vell per aix\u00f2, no?\u00a0S\u00e9 que si ho agaf\u00e9s no faria res de bo, aix\u00f2 ho ha de fer una persona que s’hi dediqui\u2026 dedicaci\u00f3 absoluta. L’art exigeix aquesta dedicaci\u00f3. Sacrifici.<\/span><\/p>\n

–\u00a0Joan, moltes gr\u00e0cies per deixar-nos fer-te l\u2019entrevista, ha estat molt interessant.<\/span><\/em><\/p>\n

–\u00a0Ha estat un plaer<\/span><\/p>\n