Per qu\u00e8 vas decidir ser professora?<\/b><\/p>\n
Vaig decidir ser professora d’alguna manera perqu\u00e8 tota la meva vida he estat fent classes. Recordo que de petita, quan estudiava, ja explicava la lli\u00e7\u00f3 que m’havia apr\u00e8s als ninos que tenia col\u00b7locats a sobre el llit. Era la meva forma d’estudiar, aix\u00ed m’assegurava que m’ho havia apr\u00e8s perfectament quan era capa\u00e7 d’explicar-ho i per mi era molt divertit i sempre d’alguna forma he estat explicant les coses que estudiava, ajudant a companys de classe, fent classes particulars, per tant m’hi vaig trobar perqu\u00e8 tota la meva vida havia estat fent de professora.<\/span><\/p>\n Quins van ser els teus inicis com a professora?<\/b><\/p>\n A veure, els meus inicis com a professora van ser fer classes particulars quan era molt joveneta tenia 15 anys i la psicopedagoga de l’escola on anava ja em passava alumnes de prim\u00e0ria que necessitaven ajuda i per tant vaig comen\u00e7ar molt, molt jove a fer classes particulars. Mentre era estudiant vaig continuar fent-ne a alumnes m\u00e9s grans, a 2n de batxillerat amb un sou, etc, i quan vaig tenir el CAP i vaig acabar la carrera ja vaig buscar feina com a professora a jornada completa, per tant, professionalment.<\/span><\/p>\n Quan vas comen\u00e7ar a ser tutora?<\/b><\/p>\n Vaig comen\u00e7ar ja el meu primer any a IPSI, al cap de quatre mesos d’aterrar a l\u2018escola una companya, l’Helena es va quedar embarassada i jo vaig agafar la seva tutoria de segon d’ESO i des d’aleshores fins ara sempre he estat tutora.<\/span><\/p>\n Quin \u00e9s el vincle que es crea entre l’alumne i la tutora en les teves tutories?<\/b><\/p>\n Jo crec que els alumnes que m’han tingut i em coneixen diuen que s\u00f3c una persona molt propera. \u00a0De fet, s\u00f3c bastant la tutora de les abra\u00e7ades col\u00b7lectives i de “fem pinya” i de, b\u00e9, d’emocionar-nos una mica, de fer saltar la llagrimeta i sempre agraeixo \u00a0aquesta proximitat o aquesta confian\u00e7a. Jo veig que els alumnes normalment em tenen confian\u00e7a i m’expliquen coses i es deixen ajudar i s’acosten a mi i crec que \u00e9s un vincle sempre molt bonic, molt sincer i, jo personalment, ho visc aix\u00ed, vosaltres que em coneixeu podr\u00edeu dir alguna cosa per\u00f2… jo ho visc aix\u00ed. Un vincle molt proper i molt honest i afectu\u00f3s.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s t’agrada de ser tutora?<\/b><\/p>\n El que m\u00e9s m’agrada de ser tutora \u00e9s aquesta part de proximitat amb l’alumne i de veure com a vegades trobant petits consells, petites preguntes, veus que la persona se sent millor, que acad\u00e8micament progressa, que no se sent sola, se sent acompanyada… Aquesta part m\u00e9s humana, no tant el seguiment de notes, que tamb\u00e9, per\u00f2 sobretot m’agrada aquesta part m\u00e9s personal m\u00e9s emocional.<\/span><\/p>\n Com determines un l\u00edmit a l’hora d’emportar-te els problemes dels alumnes a casa?<\/b><\/p>\n El que m\u00e9s m’agrada de ser tutora \u00e9s la part m\u00e9s humana, no tant el seguiment de notes com aquesta m\u00e9s personal i m\u00e9s emocional.<\/p><\/blockquote>\n Aquest l\u00edmit, a vegades, costa de posar i tamb\u00e9 t\u00e9 molt a veure amb l’experi\u00e8ncia, els meus primers anys de tutora em costava molt m\u00e9s, incl\u00fas com a professora abans de ser tutora. Jo com a professora tamb\u00e9 estableixo contacte amb els alumnes i segons la situaci\u00f3, segons la magnitud de la trag\u00e8dia, \u00e9s bastant inevitable tornar a casa i amb la motxilleta a sobre. Amb el temps i amb els anys, comences a separar les coses i cada cosa t\u00e9 el seu moment i el seu espai, \u00e9s l’experi\u00e8ncia que t’ho ensenya. Els meus primers anys recordo que, a vegades, somiava \u00a0i tot amb els alumnes i ara, gr\u00e0cies al que sigui, gaireb\u00e9 mai.<\/span><\/p>\n Creus que en un any pots arribar a con\u00e8ixer i encarinyar-te amb els alumnes de la teva tutoria?<\/b><\/p>\n Si no \u00e9s el cas que marquin una dist\u00e0ncia clar\u00edssima i que no m’expliquin res i que quan pregunto abaixin la vista i s’amaguin, doncs jo crec que s\u00ed, en un any hi ha temps. A vegades \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de setmanes i altres vegades \u00e9s impossible perqu\u00e8 hi ha una barrera que no es pot travessar i \u00a0no hi ha res a fer. Per\u00f2 vaja, normalment en un curs jo crec que conec a tots els alumnes que he tingut i a m\u00e9s a m\u00e9s estic a diferents nivells i per tant, no nom\u00e9s els conec un any, sin\u00f3 que els veig cr\u00e9ixer i aix\u00f2 tamb\u00e9 em d\u00f3na molta informaci\u00f3 i fa m\u00e9s vincle.<\/span><\/p>\n Quines s\u00f3n les difer\u00e8ncies que veus entre una tutoria de segon de l’ESO i una tutoria de quart?<\/b><\/p>\n Les difer\u00e8ncies s\u00f3n moltes. Cada edat t\u00e9 les seves coses, a segon s\u00f3n m\u00e9s petits, necessiten un tipus de consignes diferents, el discurs \u00e9s molt diferent, quan entres a la classe te’ls trobes tirats per terra d’una manera diferent, \u00e9s el que en diem m\u00e9s chiquipark… A quart les coses ja s’entenen d’una altra manera, els discursos es donen en un to diferent… Hi ha menys desgast en aquest sentit. I despr\u00e9s tamb\u00e9 hi ha una part molt bonica, que \u00e9s ajudar-los en un any que \u00e9s l’any d’orientaci\u00f3, \u00e9s quan estan pensant qu\u00e8 faran al curs seg\u00fcent, i llavors \u00e9s una edat molt especial d’acompanyament pel que implica. A segon els has d’ajudar a cr\u00e9ixer i a quart, d’alguna forma, els has d’acompanyar en la seva decisi\u00f3, que tot i que no sigui determinant en absolut, \u00e9s molt important. I a nivell d’activitats que pots fer a tutoria, tamb\u00e9 \u00e9s molt diferent, sobretot perqu\u00e8 l’edat \u00e9s diferent, la forma de pensar i de relacionar-se entre ells tamb\u00e9 \u00e9s molt diferent i personalment, pel meu tarann\u00e0, encaixo millor amb els alumnes de quart que amb els alumnes m\u00e9s petitons.<\/span><\/p>\n Et sembla b\u00e9 que hi hagi tutories individualitzades per alumnes amb problemes o dificultats?<\/b><\/p>\n Em sembla molt b\u00e9 perqu\u00e8 cada vegada les classes s\u00f3n m\u00e9s nombroses i un tutor per tanta colla d’alumnes a vegades no disposa del temps suficient per dedicar-se a les necessitats concretes de cadascun. Per tant, penso que des que es van establir aquestes tutories individualitzades s’ha fet un gran aven\u00e7. El tutor, d’alguna forma, disposa de temps per ajudar els altres i aquests alumnes que necessiten m\u00e9s temps o una ajuda m\u00e9s personalitzada disposen tamb\u00e9 de m\u00e9s temps amb el seu tutor individual. Jo crec que tots hi guanyem, els professors perqu\u00e8 tenim la sensaci\u00f3 de poder ajudar m\u00e9s els alumnes i els alumnes perqu\u00e8 poden ser ajudats d’una forma molt millor.<\/span><\/p>\n Creus que ho haurien de fer totes les escoles?<\/b><\/p>\n S\u00ed, jo penso que totes les escoles haurien de tenir un pla d’atenci\u00f3 individualitzada adequat i suficient. Per\u00f2 aix\u00f2, \u00e9s clar, demana recursos i cada escola fa una mica el que pot, per\u00f2 s\u00ed, opino que totes les escoles avui en dia haurien de tenir \u00a0atesos els alumnes com ho necessiten, amb tot el ventall de diversitat que hi ha, aquest pla \u00e9s necessari a totes les escoles.<\/span><\/p>\n![\"silvia](\"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/12\/silvia-Jansa\u0300-01.jpg\")
<\/p>\n