{"id":2907,"date":"2018-10-17T12:34:06","date_gmt":"2018-10-17T10:34:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=2907"},"modified":"2018-10-17T12:34:06","modified_gmt":"2018-10-17T10:34:06","slug":"itaipu-desastre-ecologic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/","title":{"rendered":"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic"},"content":{"rendered":"

Durant la visita a l\u2019Ecomuseu sobre la presa d\u2019Itaip\u00fa, vaig descobrir per casualitat una realitat que ha canviat la meva perspectiva inicial sobre una de les m\u00e9s profitoses obres d\u2019enginyeria al m\u00f3n. En aquest museu, a part de tota la informaci\u00f3 respecte al proc\u00e9s de construcci\u00f3, el di\u00e0leg pol\u00edtic per l\u2019acord entre Paraguai i Brasil per la construcci\u00f3, etc., vaig fixar-me en una maqueta que representava una gran regi\u00f3 de l\u2019Estat del Paran\u00e1, concretament el territori circumdant de la presa, anteriorment a la seva construcci\u00f3. En la maqueta es podia observar tota la zona, la ciutat de Foz, les cascades del Igua\u00e7\u00fa, i \u00f2bviament tot el territori cobert pel pant\u00e0 (remarcat amb una l\u00ednia sobre els territoris anteriors a la presa). En la seva majoria s\u2019hi apreciaven prats i camps, la llera del riu Paran\u00e1 i sorprenentment una zona de cascades m\u00e9s grans comparades amb les del riu Igua\u00e7\u00fa. La curiositat em va fer preguntar a un vigilant de la sala qu\u00e8 era exactament aquella zona de cascades, i molt amablement em va comentar breument qu\u00e8 eren: A Sete Quedas do Gua\u00edra (Les set \u201ccaigudes\u201d de Gua\u00edra, el nom amb el qual es coneix aquell territori), eren unes cascades considerablement m\u00e9s grans que les d\u2019Igua\u00e7\u00fa, completament desaparegudes per la presa de Itaip\u00fa, i un desastre ecol\u00f2gic completament silenciat.<\/span><\/i><\/p>\n

\"itaipu\u0301

As Sete Quedas do Gua\u00edra<\/p><\/div>\n

En aquest nou viatge a Brasil he decidit visitar Foz do Igua\u00e7\u00fa, la ciutat frontera amb Paraguai i Argentina que rep el nom per les impressionants cascades del riu Igua\u00e7\u00fa. Per\u00f2 en aquesta regi\u00f3 del Paran\u00e1 (riu principal que desemboca al Rio de la Plata) tamb\u00e9 s\u2019hi troba la major presa del m\u00f3n (superada fa uns anys en grand\u00e0ria pel macroprojecte de la Xina de la presa de les Tres Gorges), per\u00f2 que encara lidera el r\u00e0nquing en quantitat d\u2019energia el\u00e8ctrica produ\u00efda. El projecte binacional entre Paraguai i Brasil \u00e9s una proesa d\u2019enginyeria formidable, per\u00f2 com en molts altres casos tamb\u00e9 \u00e9s exemple de la paradoxa brasilera en termes de desenvolupament econ\u00f2mic. A continuaci\u00f3 presento un breu escrit merament divulgatiu sobre el cas, constru\u00eft a partir de la informaci\u00f3 que he pogut extreure de la meva visita i complementada per dades bibliogr\u00e0fiques d\u2019internet.<\/span><\/p>\n

\"Itaip\u00fa,<\/p>\n

La presa de Itaip\u00fa, \u00e9s la presa hidroel\u00e8ctrica que genera m\u00e9s energia al m\u00f3n, uns 14 GW de capacitat de generaci\u00f3 d\u2019energia instal\u00b7lats, per\u00f2 que a escala humana es comprenen millor com al 80% de tota l\u2019energia el\u00e8ctrica del Paraguai i un 18% de mitjana del Brasil.<\/strong> L\u2019enclavament de la presa \u00e9s a sobre d\u2019una gran roca bas\u00e0ltica que li confereix una gran resist\u00e8ncia des d\u2019un punt de vista estructural, i permet l\u2019altura descomunal de 196 metres. La localitzaci\u00f3 de la presa, en el riu Paran\u00e1, que fa de frontera entre el Paraguai i el Brasil, va donar pas a la creaci\u00f3 de l\u2019empresa Itaip\u00fa Binacional el 1974, la gestora de la presa controlada a parts iguals per brasilers i paraguais (de fet la sala de control de la presa consta de cinc treballadors, dos del Brasil dos del Paraguai i un supervisor que canvia depenent de la nacionalitat cada 6 hores). La construcci\u00f3 es va iniciar el 1975 quan es van acabar les negociacions entre els dos governs militars del Paraguai i del Brasil (el fet que ambd\u00f3s pa\u00efsos estiguessin sota el poder militar va facilitar en gran mesura la destrucci\u00f3 de les Sete Quedas do Gua\u00edra), i va acabar el 1985. Des de llavors fins a l\u2019actualitat la presa ha sofert una ampliaci\u00f3 de 18 a 20 turbines que va acabar de culminar el projecte l\u2019any 2007.<\/span><\/p>\n

A grans trets qualsevol persona pot arribar a la conclusi\u00f3 que una construcci\u00f3 d\u2019aquesta envergadura ha estat i ser\u00e0 enormement profitosa a nivell econ\u00f2mic, fins i tot es podria afirmar que l\u2019impacte ecol\u00f2gic podria ser menor en comparaci\u00f3 amb altres m\u00e8todes de generaci\u00f3 d\u2019energia el\u00e8ctrica. Per\u00f2 com en molts altres aspectes del desenvolupament econ\u00f2mic del Brasil que resulten paradoxals, cal buscar la cara oculta de la moneda, que en aquest cas concret, ambd\u00f3s governs (del Paraguai i del Brasil) han fet un treball efica\u00e7 i a consci\u00e8ncia per amagar-ho (almenys per aquells que no busquen espec\u00edficament els detalls de la construcci\u00f3 de la presa).<\/span><\/p>\n

\"Itaip\u00fa,<\/p>\n

Com he relatat anteriorment, a l\u2019ecomuseu que mostra la hist\u00f2ria de la presa, no es fa ni menci\u00f3 a l\u2019exist\u00e8ncia de les <\/span>Sete Quedas do Gua\u00edra<\/span><\/i>, les cascades m\u00e9s grans (en aquell moment, del m\u00f3n) situades m\u00e9s amunt de l\u2019enclavament de la presa, i que a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva construcci\u00f3 desapareixerien. Si b\u00e9 eren lleugerament m\u00e9s baixes que les del riu Igua\u00e7\u00fa, tenien una extensi\u00f3 notablement major, resultant en un cabal un 40 per cent superior que Igua\u00e7\u00fa. Formaven part d\u2019una atracci\u00f3 tur\u00edstica important, que es complementava amb Igua\u00e7\u00fa, malgrat que en aquell temps no reb\u00e9s el turisme que actualment rep Igua\u00e7\u00fa. El cas \u00e9s que despr\u00e9s de l\u2019anunci de la construcci\u00f3 d\u2019Itaip\u00fa i la conseg\u00fcent desaparici\u00f3 de les cascades, el turisme va augmentar en gran mesura, atret en part pel possible ress\u00f2 medi\u00e0tic de la not\u00edcia, per\u00f2 principalment pel temps limitat del qual es podria gaudir de les cascades. La combinaci\u00f3 de l\u2019augment d\u2019aflu\u00e8ncia de turistes i el fet que s\u2019ignoressin les tasques de manteniment de les instal\u00b7lacions (com que quedarien submergides no era necessari invertir diners a fons perdut), va acabar provocant la trag\u00e8dia del dia 17 de gener de 1982, on una de les passarel\u00b7les de les cascades es trenc\u00e0 i va provocar la mort de 32 persones<\/strong>. <\/span><\/p>\n

Si aquest fet no demostra amb escreix la neglig\u00e8ncia dels dos governs davant de la situaci\u00f3, s\u2019ha de remarcar que les suposades tasques de recuperaci\u00f3 de la fauna que va quedar submergida s\u00f3n pr\u00e0cticament una farsa que serveix b\u00e0sicament per donar una bona impressi\u00f3 de cara al p\u00fablic, per\u00f2 que s\u00f3n en gran part in\u00fatils comparades amb la gran quantitat de zona de mata atl\u00e0ntica destru\u00efda, els canvis en la fauna de la zona i l\u2019ecosistema en general (recordem que la legislaci\u00f3 del Brasil obliga als propietaris de terres a conservar nom\u00e9s un 7 per cent del territori de mata atl\u00e0ntica). <\/span><\/p>\n

Si l\u2019impacte ecol\u00f2gic no \u00e9s prou greu, la quantitat de persones despla\u00e7ades (clarament de manera for\u00e7osa) arriba fins a la xifra de m\u00e9s de 40.000, una poblaci\u00f3 obligada a refer la seva vida des de zero en un altre lloc.<\/span><\/p>\n

\"Itaip\u00fa,<\/p>\n

Amb el temps s\u2019ha calculat l\u2019impacte econ\u00f2mic que ha tingut per\u00f2, si b\u00e9 \u00e9s obvi que juga a favor de la presa a primera vista, s\u2019han fet estudis que diuen que si s\u2019haguessin conservat les <\/span>Sete Quedas do Gua\u00edra<\/span><\/i> el turisme a la regi\u00f3 podria suposar un gran benefici econ\u00f2mic, i sobretot un impuls molt important per al desenvolupament de la regi\u00f3. <\/span><\/p>\n

Finalment cal mencionar una dada rellevant pel futur: la presa i les cascades no s\u00f3n compatibles. \u00c9s probable que alg\u00fa hagi pensat en la idea de reduir el volum d\u2019aigua acumulat per la presa per aix\u00ed recuperar les cascades, per\u00f2 no \u00e9s possible, perqu\u00e8 (a part de ser improbable per temes pol\u00edtics), despr\u00e9s de submergir les cascades el govern brasiler va dinamitar la part superior per assegurar una \u201cnavegaci\u00f3 pel riu segura\u201d. Aquesta mesura \u00e9s a efectes pr\u00e0ctics in\u00fatil, ja que el riu Paran\u00e1 rarament \u00e9s navegat, a causa de la gran quantitat de preses que n\u2019aprofiten el seu cabal.<\/span><\/p>\n

Finalment \u00e9s a partir d\u2019aquest punt que cadasc\u00fa ha de valorar segons el seu propi criteri moral si ha valgut la pena l\u2019esfor\u00e7 i les conseq\u00fc\u00e8ncies de crear Itaip\u00fa per assolir els beneficis energ\u00e8tics actuals. A continuaci\u00f3 adjunto dos fragments de visions oposades sobre el tema, la primera del poeta Carlos Drummond de Andrade (poema <\/span>Adeus a Sete Quedas<\/span><\/i>) i la segona del\u00a0<\/span>director de l\u2019empresa Itaip\u00fa Binacional.<\/p>\n

Jos\u00e9 Costa Cavalcanti, director-general de l\u2019empresa Itaip\u00fa Binacional<\/i><\/b><\/p>\n\n\n\n
Sete quedas por n\u00f3s passaram,
\n<\/i>e n\u00e3o soubemos, ah, n\u00e3o soubemos am\u00e1-las,
\n<\/i>e todas sete foram mortas,<\/i>\u00a0
\n<\/i>e todas sete somem no ar,<\/i>
\nsete fantasmas, sete crimes
\n<\/i>dos vivos golpeando a vida<\/i>
\nque nunca mais renascer\u00e1.<\/i><\/td>\n		Set caigudes per nosaltres passar\u00e0n,
\n<\/i> i no ho sab\u00edem, ah, no les vam saber estimar,
\n<\/i>i totes set van morir,
\ni totes set s\u00f3n a l’aire,
\nset fantasmes, set cims
\ndels vius colpejant la vida
\nque ja mai renaixer\u00e0<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

Carlos Drummond de Andrade In Jornal do Brasil, Caderno B 09\/09\/1982<\/i><\/b><\/p>\n

\u201cNo estem destruint les Set Caigudes de Gua\u00edra. Nom\u00e9s les transferirem a la presa de Itaip\u00fa, on l\u2019estructura de drenatge de la presa ser\u00e0 el substitut\u00a0de la bellesa de les cascades\u201d<\/span><\/i><\/p>\n

\"Itaip\u00fa,<\/p>\n

Bibliografia<\/b><\/p>\n

LEDEZMA MENESES, Gerson Galo – CALAMB\u00c1S TR\u00d3CHEZ, Licet Fernanda. \u201cEcomuseo de Itaipu y Museo de la Tierra Guaran\u00ed: tiempo, historia y memoria en la frontera Paraguay y Brasil\u201d, <\/span>Revista SURES<\/span><\/i>, n\u00fam. 4 (juliol 2014), p. \u00a090-102. [En l\u00ednia] Disponible en: <\/span>http:\/\/www.repositorio.ufc.br\/bitstream\/riufc\/20387\/3\/2014_art_gglmeneses.pdf<\/span><\/a> [Data de consulta: 30\/8\/2018]<\/span><\/p>\n

Farewell, Seven Falls <\/span><\/i>[En l\u00ednia] International Rivers (divendres 14\/3\/2018). Disponible en: <\/span>https:\/\/www.internationalrivers.org\/blogs\/232\/farewell-seven-falls<\/span><\/a> \u00a0[Data de consulta: 30\/8\/2018]<\/span><\/i><\/p>\n

DRUMMOND DE ANDRADE, Carlos <\/span>Adeus a Sete Quedas<\/span><\/i> [En l\u00ednia] n\u00fam. 30 (dilluns 11\/11\/2002). Disponible en: <\/span>http:\/\/www.algumapoesia.com.br\/drummond\/drummond30.htm<\/span><\/a> [Data de consulta: 30\/8\/2018]<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quin \u00e9s el preu a pagar per l\u2019energia el\u00e8ctrica? Per Paraguai i Brasil van ser les cascades m\u00e9s grans del m\u00f3n i milers de persones despla\u00e7ades i for\u00e7ades a refer la seva vida des de zero.<\/p>\n

Read More<\/a><\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":2908,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"wpupg_custom_link":[],"wpupg_custom_link_behaviour":[],"wpupg_custom_link_nofollow":[],"wpupg_custom_image":[],"wpupg_custom_image_id":[],"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":"","footnotes":""},"categories":[93,61,1],"tags":[81,83,86,110,124,154,155,74,73,65],"class_list":{"0":"post-2907","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-darreres-publicacions","8":"category-reportatges","9":"category-general","10":"tag-ipsi","11":"tag-el-fil","12":"tag-escola","13":"tag-exalumnes","14":"tag-entorn","15":"tag-energia","16":"tag-ecologia","17":"tag-eso","18":"tag-batxillerat","19":"tag-alumnes","20":"entry"},"yoast_head":"\nItaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic, la major font d'energia hidroel\u00e8ctrica, no \u00e9s viable<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic, \u00e9s la presa que genera m\u00e9s energia hidroel\u00e8ctrica del m\u00f3n, per\u00f2 ens hem de questionar la seva viabilitat ecol\u00f2gica\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic, la major font d'energia hidroel\u00e8ctrica, no \u00e9s viable\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic, \u00e9s la presa que genera m\u00e9s energia hidroel\u00e8ctrica del m\u00f3n, per\u00f2 ens hem de questionar la seva viabilitat ecol\u00f2gica\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"ElFil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/escolaIPSIOficial\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-10-17T10:34:06+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/itaipu\u0301-00.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"300\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"300\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Joan Cararach\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@escolaipsi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@escolaipsi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Joan Cararach\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/\",\"name\":\"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic, la major font d'energia hidroel\u00e8ctrica, no \u00e9s viable\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/itaipu\u0301-00.jpg\",\"datePublished\":\"2018-10-17T10:34:06+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087\"},\"description\":\"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic, \u00e9s la presa que genera m\u00e9s energia hidroel\u00e8ctrica del m\u00f3n, per\u00f2 ens hem de questionar la seva viabilitat ecol\u00f2gica\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/itaipu\u0301-00.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/itaipu\u0301-00.jpg\",\"width\":300,\"height\":300},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/\",\"name\":\"ElFil\",\"description\":\"La revista de l'escola IPSI\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087\",\"name\":\"Joan Cararach\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic, la major font d'energia hidroel\u00e8ctrica, no \u00e9s viable","description":"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic, \u00e9s la presa que genera m\u00e9s energia hidroel\u00e8ctrica del m\u00f3n, per\u00f2 ens hem de questionar la seva viabilitat ecol\u00f2gica","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic, la major font d'energia hidroel\u00e8ctrica, no \u00e9s viable","og_description":"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic, \u00e9s la presa que genera m\u00e9s energia hidroel\u00e8ctrica del m\u00f3n, per\u00f2 ens hem de questionar la seva viabilitat ecol\u00f2gica","og_url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/","og_site_name":"ElFil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/escolaIPSIOficial\/","article_published_time":"2018-10-17T10:34:06+00:00","og_image":[{"width":300,"height":300,"url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/itaipu\u0301-00.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Joan Cararach","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@escolaipsi","twitter_site":"@escolaipsi","twitter_misc":{"Escrit per":"Joan Cararach","Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/","name":"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic, la major font d'energia hidroel\u00e8ctrica, no \u00e9s viable","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/itaipu\u0301-00.jpg","datePublished":"2018-10-17T10:34:06+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087"},"description":"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic, \u00e9s la presa que genera m\u00e9s energia hidroel\u00e8ctrica del m\u00f3n, per\u00f2 ens hem de questionar la seva viabilitat ecol\u00f2gica","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/itaipu\u0301-00.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/itaipu\u0301-00.jpg","width":300,"height":300},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/itaipu-desastre-ecologic\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Itaip\u00fa, desastre ecol\u00f2gic"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/","name":"ElFil","description":"La revista de l'escola IPSI","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087","name":"Joan Cararach"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2907","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2907"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2907\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2920,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2907\/revisions\/2920"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2908"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2907"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2907"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2907"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}