{"id":2559,"date":"2018-03-22T09:47:35","date_gmt":"2018-03-22T08:47:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=2559"},"modified":"2018-03-22T09:47:35","modified_gmt":"2018-03-22T08:47:35","slug":"entrevista-amb-montse-sole","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/entrevista-amb-montse-sole\/","title":{"rendered":"Entrevista amb Montse Sol\u00e9"},"content":{"rendered":"

– Montse Sol\u00e9\u2026 quan vas saber que et volies dedicar a la doc\u00e8ncia?<\/span><\/em><\/p>\n

– A veure, saber-ho clar jo crec que no ho vaig saber fins que no feia COU que aqu\u00ed equival al segon de batxillerat. Vaig tenir molts dubtes al moment de triar, tot i que m’agradava i sempre m’havia agradat molt el tema de l’ensenyament probablement per la tradici\u00f3 familiar: el meu pare era director de l’escola en aquell moment, ho havia estat molts anys, havia sentit \u00a0parlar molt d’educaci\u00f3 a casa, m’atreia estar amb nens per\u00f2 em va passar que en aquella \u00e8poca el m\u00f3n del teatre em venia molt de gust, tamb\u00e9 em va passar pel cap una cosa estrany\u00edssima el m\u00f3n de la biologia, no s\u00e9 per qu\u00e8 em va passar pel cap i em van passar pel cap moltes coses, nosaltres no f\u00e8iem aix\u00f2 d’orientaci\u00f3 que feu vosaltres a quart, deien: la setmana que ve trieu i ens agafava a tots una mena de cangueli fort\u00edssim i comen\u00e7\u00e0vem: I tu qu\u00e8 fas? I tu qu\u00e8 fas? I qu\u00e8 has pensat? Per\u00f2 un dia vaig tenir una il\u00b7luminaci\u00f3 i \u00a0vaig pensar: a veure, en qu\u00e8 tinc tra\u00e7a?, ho explico sempre quan us he tingut a classe, qu\u00e8 se’m dona b\u00e9? Quina cosa podria fer que quan treball\u00e9s vei\u00e9s que puc afegir valor a la feina que estic fent? I em vaig adonar que estar amb nens se’m donava molt b\u00e9, sobretot fer de germana gran, tinc una germana 11 anys m\u00e9s petita que jo i la cuidava molt i jo notava que aquesta germana meva sempre volia estar amb mi, li agradava quan li explicava contes, volia estudiar sempre amb mi, i ara ha fet magisteri, \u00e9s mestra, i crec que aix\u00f2 em va fer donar moltes voltes, vaig parlar molts cops amb el meu pare, jo el veia molt apassionat de la feina que feia, del m\u00f3n de l’ensenyament i vaig pensar doncs va, tiro endavant i faig pedagogia i la veritat \u00e9s que estic molt contenta de la decisi\u00f3 que vaig prendre.<\/span><\/p>\n

i \u00a0vaig pensar: \u00a0a veure, en qu\u00e8 tinc tra\u00e7a?, ho explico sempre quan us he tingut a classe, qu\u00e8 se’m dona b\u00e9? Quina cosa podria fer que quan treball\u00e9s vei\u00e9s que puc afegir valor a la feina que estic fent?<\/span><\/p><\/blockquote>\n

– Qui et va inspirar? Suposo que va ser el teu pare.<\/span><\/em><\/p>\n

– Hi ha una part que va ser el meu pare i despr\u00e9s pensar molt en les meves aptituds i les meves habilitats, on les podia traslladar i qu\u00e8 era el que em faria m\u00e9s feli\u00e7 aix\u00f2 tamb\u00e9, no? I veure que em sentia realitzada i que servia per all\u00f2 que feia i tothom em deia: tens molta tra\u00e7a amb els nens. Tamb\u00e9 m’agrada molt ballar i havia pensat a fer alguna cosa de ball. Recordeu que us ho deia a classe, que m’agradava molt ballar? Per\u00f2, \u00e9s clar, no m\u2019hi veia jo. De petita ja tenia aquest dilema de si ser una gog\u00f3, en aquella \u00e8poca les que es dedicaven al ball a les discoteques es deien gog\u00f3s, i jo de petita volia ser una gog\u00f3. Despr\u00e9s em vaig adonar que no ho veia massa clar aix\u00f2 de fer de gog\u00f3, deia: si vull ballar, ja me n’anir\u00e9 a la discoteca, \u00a0a una festa, me n’anir\u00e9 on sigui i ja ballar\u00e9, per\u00f2 el motiu clar\u00edssim \u00e9s perqu\u00e8 veia que jo tenia aptituds per poder estar en un altre sector d’activitat professional.<\/span><\/p>\n

\"Entrevista<\/p>\n

– \u00a0Has exercit alguna altre tipus de professi\u00f3?<\/span><\/em><\/p>\n

– A veure, dins del m\u00f3n de l’ensenyament crec que les he ex\u00e8rcit totes perqu\u00e8 he estat de recepcionista, de monitora de menjador, de monitora de casal, de professora d’extraescolar, de professora d’infantil, de professora de prim\u00e0ria, de secund\u00e0ria, despr\u00e9s tota la part de gesti\u00f3 i administraci\u00f3 que \u00e9s la que faig ara, la part de direcci\u00f3 de projectes i de qualitat que \u00e9s la que m\u00e9s m’apassiona, un m\u00e0ster despr\u00e9s de gran per poder-ho fer m\u00e9s intensament, per\u00f2 sempre relacionat amb el m\u00f3n de l’educaci\u00f3. <\/span><\/p>\n

Una vegada no em van contractar, perqu\u00e8 en aquella \u00e8poca no contractaven com ara, era diferent, per\u00f2 vaig treballar de venedora i me\u2019n recordo que la persona que em va contractar era per unes pintures que es deien ‘Tacamaca’ que eren unes pintures per pintar la roba. En aquells temps jo tenia 18 anyets, o sigui que imagineu-vos, i la persona que em va dir que an\u00e9s a treballar amb aix\u00f2, em va comentar: escolta, tu has pensat en la part m\u00e9s comercial o m\u00e9s empresarial perqu\u00e8 m’enrotllava amb tothom que venia, jo crec que me la compraven per pesada, \u00e9s a dir, perqu\u00e8 em posava all\u00e0 \u00a0vinga, vinga i li deia totes les virtuts de la pintura.<\/span><\/p>\n

He fet aix\u00f2 i jo crec que res m\u00e9s \u00a0perqu\u00e8 tota la rest\u00e0 est\u00e0 relacionada amb el m\u00f3n de l’escola: monitora de col\u00f2nies, de col\u00f2nies d’estiu… tot relacionat, sempre. B\u00e9, tamb\u00e9 vaig fer de cangur, classes particulars.. des de molt joveneta he treballat. Als 15 anys vaig comen\u00e7ar a donar classes particulars i tamb\u00e9 treballava a la mitja pensi\u00f3 de l’escola i als 15 tamb\u00e9 vaig comen\u00e7ar a fer molt de cangur i llavors me\u2019n recordo que els divendres al vespre feia cangurs de pares que em demanaven perqu\u00e8 volien sortir. I a partir dels 18 vaig fer de cangur fix a les tardes, estudiava la carrera i feia 2 tardes, anava a buscar uns nens i els portava, per\u00f2 eren treballs d’aquests eventuals que necessitava per guanyar calerons i per poder fer cosetes que ens venien de gust, o comprar-me aquelles sabates que em venien de gust, o aquelles pintures o el que fos.<\/span><\/p>\n

Jo, de la que faig ara, no canviaria res perqu\u00e8 ja tinc 51 anys i crec que he arribat a torbar la feina que realment m’agrada tant per la situaci\u00f3 com per l\u2019edat, com per tot\u2026 sempre m’ha agradat aquest punt d’endre\u00e7ar, donar coher\u00e8ncia a les coses, donar-hi moltes voltes, m’agrada el m\u00f3n de l’ensenyament i m’agrada molt organitzar, de tota la vida m’ha agradat\u2026<\/p><\/blockquote>\n

– Canviares un fet o alguna cosa de la teva feina?<\/span><\/em><\/p>\n

– Jo, de la que faig ara, no canviaria res perqu\u00e8 ja tinc 51 anys i crec que he arribat a torbar la feina que realment m’agrada tant per la situaci\u00f3 com per l\u2019edat, com per tot. A mi, ara, tot el dia estar fent classes, tot el dia en una aula m’esgotaria molt\u00edssim ni s\u00e9 si tinc la paci\u00e8ncia, que se’n necessita molta, ni l’energia necess\u00e0ria com per poder-hi estar. M’encanta donar classes als quarts, \u00e9s a dir, \u00e9s el punt just el que estic fent jo ara, perqu\u00e8 ho combino amb la part de direcci\u00f3 de projectes i qualitat de l’escola, formo part de l’equip directiu i la veritat \u00e9s que estic fent una feina de gesti\u00f3 que passa per intentar organitzar, planificar, endre\u00e7ar tot el que fem, donar sentit a tot el que fem, que aix\u00f2 m’encanta. \u00c9s que sempre m’ha agradat aquest punt d’endre\u00e7ar, donar coher\u00e8ncia a les coses, donar-hi moltes voltes, m’agrada el m\u00f3n de l’ensenyament i m’agrada molt organitzar, de tota la vida m’ha agradat i ara organitzo molt\u00edssim per\u00f2 tinc el meu despatx, tinc un espai, \u00e9s com una mica la feina que em va a la mida en el moment vital que jo estic passant ara, aix\u00ed que no canviaria res del que estic fent, res.<\/span><\/p>\n

– Si poguessis anar enrere en el temps a quina \u00e8poca de la teva vida aniries?<\/span><\/em><\/p>\n

– A veure, per passar-m’ho molt b\u00e9, a una \u00e8poca d’aquelles que m’ho vaig passar pipa campe\u00f3n, me n’aniria als 21 anys. Oh, \u00e9s div\u00ed, estava molt ennoviada molt enamorada, estava estudiant la carrera i m’ho passava super b\u00e9 amb la gent de la carrera, a sobre tenia una colla magn\u00edfica, tenia la llibertat i l’autonomia per fer i desfer bastant, a cas confiaven en mi \u00a0i si volia anar-me\u2019n un cap de setmana m’ho deixaven fer, a sobre els estudis m’anaven super b\u00e9, f\u00edsicament podria dir que \u00e9s l’\u00e8poca de la meva vida en qu\u00e8 m’he trobat millor, anava molt al gimn\u00e0s, estava molt primeta… Va ser una \u00e8poca gloriosa. I despr\u00e9s, una altra \u00e8poca tamb\u00e9 que tiraria enrere, va ser cap als 40, 40 i tants quan vaig tenir els meus dos fills, quan vaig poder anar a buscar la Bipaixa a l\u2019\u00cdndia, i vam tornar i est\u00e0vem tots quatre a casa, tamb\u00e9 \u00e9s un moment de plenitud molt fort de la meva vida.<\/span><\/p>\n

-Podries explicar alguna an\u00e8cdota que t’hagi passat mentre exercies de professora?<\/span><\/em><\/p>\n

– A veure, com a profe a vegades passes coses que fan una mica de vergonya, sincerament. Per\u00f2 aix\u00f2 m’ha passat m\u00e9s d’una vegada, sort que m’ho he pres amb una certa filosofia<\/span><\/p>\n

Una vegada \u00a0recordo que havien de fer un esquema, m\u2019heu vist fent classe, el to de veu que tinc \u00a0\u00e9s alt i intento anar a totes… I me’n recordo que vaig dir: que tothom agafi el coll\u00f3!; i jo de veritat en aquell moment, dic, \u201cpor Dios\u201d. I tots rient i dic: ai perd\u00f3, el color verd. Per\u00f3 em va sortir el coll\u00f3…Per\u00f2, impressionant, \u00e9s clar, aix\u00f2 va portar molta tela, va ser… Altres an\u00e8cdotes de l’escola, estar parlant all\u00e0, a primera fila amb els alumnes i all\u00f2 t\u00edpic que et salta un capell\u00e0, saps all\u00f2, per\u00f2 \u00e9s que parlem molt i la saliva, ens passa a tots aix\u00f2, no? I \u00e9s clar, veus que l’alumne est\u00e0 all\u00e0 davant, a primera fila i aix\u00f2 no s\u00e9 si em va passar amb alguna de vosaltres o no, no s\u00e9 quan em va passar, no me\u2019n recordo. I vaig fer el (chxxxx) aix\u00ed i l\u2019alumne de davant pobre que no gosava, per\u00f2 es que a m\u00e9s li va caure l’escupinadeta all\u00e0, a la tauleta entre el full i ell, i ell pobre amb el punt aquest d’em pixo de riure ara mateix o qu\u00e8 faig? Si ric molt \u00e9s capa\u00e7 de treure’m de classe, tal qual, i vaig optar per dir amb naturalitat: senyors, m’acabo de tirar un mini \u201clapo\u201d aix\u00ed, amb un tir parab\u00f2lic que ha anat directe a la taula, per sort el vostre company l\u2019ha sortejat estupendament. I jo crec que \u00e9s la millor manera de portar-ho a la classe, perqu\u00e8 si jo intentava dissimular o netejar el que havia fet \u00a0\u00a0crec que hagu\u00e9s quedat fatal. I llavors explicava el motiu que els profes, no portem l’aig\u00fceta a classe perqu\u00e8 no \u00e9s correcte si no us deixem tenir aigua a vosaltres per\u00f2 \u00e9s cert que nosaltres parlem molt m\u00e9s que vosaltres a la classe i a vegades et poses nervi\u00f3s i se t \u2018asseca la boca, \u00e9s de les primeres coses que passen i quan se t\u2019 asseca fas (chxxx) a vegades, saps? Ja en tenim prou amb aquestes an\u00e8cdotes que us he explicat, oi?<\/span><\/p>\n

– Preferiries orientar a uns alumnes d’una escola privada o tractar amb alumnes d’un bari m\u00e9s marginal i un ambient de delinq\u00fc\u00e8ncia?<\/span><\/em><\/p>\n

– A veure, a mi m’agrada molt orientar els alumnes d’IPSI i sou d’una escola privada i concertada, eh. Jo mentre pugui orientar els de l\u2019 IPSI estar\u00e9 contenta, per\u00f2 si que us he de dir la veritat, jo per ajudar \u00a0alumnes que estan en una situaci\u00f3 marginal, hauria de fer una orientaci\u00f3 molt diferent a la que us faig a vosaltres, molt diferent. Per\u00f2 est\u00e0 molt b\u00e9 poder ajudar i contribuir, jo crec que estan molt necessitats i vosaltres emocionalment esteu, majoritariament, m\u00e9s coberts, i llavors penso que podria donar la meva energia a gent que ho necessita una mica m\u00e9s, tot i que m’encanta orientar a IPSI, que quedi clar.<\/span><\/p>\n

– Preferiries treballar en una escola on no et paguessin gaire b\u00e9 i l\u2019ambient fos agradable o en una on et pagussin molt b\u00e9 i en canvi no estiguessis d’acord amb els m\u00e8todes i l’ambient?<\/span><\/em><\/p>\n

– Jo necessito estar en un lloc on estic d’acord amb l’ideari, seria incapa\u00e7 d’estar en un lloc en contra del que jo penso o de com jo entenc l’educaci\u00f3, seria incapa\u00e7, no podria. Vaja, a no ser que hagu\u00e9s d’alimentar \u00a0la meva fam\u00edlia i no em qued\u00e9s m\u00e9s remei que treballar, i faria el que fos, per\u00f2 no,no, no. M’\u00e9s igual cobrar menys per\u00f2 necessito estar en un lloc on jo pugui creure en all\u00f2 que defenso.<\/span><\/p>\n

– Preferiries trobar l\u2019 amor de la teva vida que guanyar la loteria?<\/span><\/em><\/p>\n

– L’amor de la meva vida, clar\u00edssim, clar\u00edssim, ja l’he trobat i a part el coneixeu o sigui que s\u00ed.<\/span><\/p>\n

– Preferiries saber com morir o quan morir?<\/span><\/em><\/p>\n

– Uf, quan.<\/span><\/p>\n

– Per qu\u00e8?<\/span><\/em><\/p>\n

– Em fa molta por aquest tema a mi, no s\u00f3c gaire valenta i m\u00e9s des que s\u00f3c mare, la meva por no \u00e9s tant a morir, la meva por \u00e9s a no poder estar amb els meus fills, \u00e9s aquesta, per tant si sab\u00e9s quan, podria preveure moltes coses.<\/span><\/p>\n

– Preferiries realitzar un estil de ball que no t’agrad\u00e9s per\u00f2 se’t don\u00e9s molt b\u00e9 o un que t’agrad\u00e9s per\u00f2 no se’t don\u00e9s tan b\u00e9?<\/span><\/em><\/p>\n

– Jo un que se’m doni b\u00e9.<\/span><\/p>\n

– Encara que no t’agradi?<\/span><\/em><\/p>\n

– B\u00e9, \u00e9s clar, tens tota la ra\u00f3, espera, si no m’agrada…si em fessin fer tango, per exemple, que a mi no m’atrau… He de fer un tipus de m\u00fasica que m’agradi i ara m\u00b4ho imagino, a mi m’encanta el funk, la salsa, la rumba per\u00f2 \u00e9s clar jo no m\u2019hi veig; les sevillanes s\u00ed que les provaria, ara, segons quina dansa, tango, bolero, no. Per tant que he de contestar, ara m’heu d’ajudar vosaltres, que faria m\u00e9s el que m’agrad\u00e9s tot i que em cost\u00e9s, o sigui, he canviat.<\/span><\/p>\n

– Preferiries viure m\u00e9s temps amb menys diners o viure m\u00e9s temps amb menys diners?<\/span><\/em><\/p>\n

– Jo preferiria viure m\u00e9s temps, ho tinc clar\u00edssim, si hi ha menys diners ja em buscar\u00e9 la vida, \u00a0ja ens espavilarem. Per\u00f2 m\u00e9s temps,s\u00ed.<\/span><\/p>\n