{"id":2508,"date":"2018-03-07T11:12:51","date_gmt":"2018-03-07T10:12:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=2508"},"modified":"2018-03-19T16:43:36","modified_gmt":"2018-03-19T15:43:36","slug":"anna-ballaro-professora-filosofia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/anna-ballaro-professora-filosofia\/","title":{"rendered":"Entrevista a Anna Ballar\u00f3, professora de Filosofia"},"content":{"rendered":"

– Anna Ballar\u00f3, sempre has volgut ser professora?<\/span><\/em><\/p>\n

– B\u00e9, em va venir la idea de dedicar-me a donar classes quan estava fent els \u00faltims cursos de prim\u00e0ria perqu\u00e8 vaig sentir una conversa d\u2019unes professores que parlaven de com l\u2019educaci\u00f3 permetia d\u2019alguna manera canviar la realitat, canviar la societat i em va semblar una idea molt interessant i s\u00ed, podr\u00edem dir que a set\u00e8 o vuit\u00e8 de prim\u00e0ria tenia clar que m\u2019agradava el tema de l\u2019ensenyament, sobretot per aquesta capacitat que tens d\u2019incidir en, b\u00e9, en la societat d\u2019alguna forma.<\/span><\/p>\n

\"Anna<\/p>\n

– I per qu\u00e8 vas escollir la filosofia? <\/span><\/em><\/p>\n

– Vaig escollir filosofia perqu\u00e8 quan vaig fer tercer de BUP vaig descobrir per primera vegada aquesta mat\u00e8ria. Sempre n\u2019havia sentit \u00a0parlar per\u00f2 no sabia ben b\u00e9 qu\u00e8 era i vaig trobar que quan vaig entrar a tercer i ho vaig veure, vaig connectar molt amb el que suposava la mat\u00e8ria, les preguntes que es feia, les tem\u00e0tiques que tractava i aleshores vaig veure que era, b\u00e9, una disciplina que d\u2019alguna forma sempre m\u2019havia interessat, encara que jo no ho sabia. Per\u00f2, moltes de les preguntes que veia que els fil\u00f2sofs es formularen, d\u2019alguna forma, jo me les havia plantejat. I em va semblar molt interessant i va ser una miqueta el que em va decidir ja quan estava fent tercer de BUP , com que em volia dedicar a l\u2019ensenyament i dintre de l\u2019ensenyament a la filosofia, tenia possibilitats perqu\u00e8 \u00e9s una mat\u00e8ria que s\u2019impartia a batxillerat, aix\u00ed que vaig pensar que era una bona opci\u00f3. <\/span><\/p>\n

– Com descriuries la feia de professora?<\/span><\/em><\/p>\n

– \u00c9s una feina amb molts reptes. Cada any \u00e9s diferent. Quan em trobo exalumnes que a vegades em diuen: com \u00e9s que no et canses, d\u2019un any i un altre, una mica, fer el mateix? I crec que justament \u00e9s una feina for\u00e7a creativa des del punt de vista \u00a0que per molt que els continguts d\u2019un any a un altre no siguin diferents, s\u00ed que \u00e9s una feina que t\u2019exigeix adaptar-te i canviar una mica tamb\u00e9 amb els temps. Jo diria que sobretot \u00e9s una feina de despertar en els alumnes l\u2019inter\u00e8s per aprendre. Crec que la feina dels professors \u00e9s b\u00e0sicament aix\u00f2. Posar una miqueta la llavor que ha de fer que els alumnes vagin encuriosint-se i vagin tenint ganes d\u2019aprendre en aquesta formaci\u00f3 que ha de ser el batxillerat. <\/span><\/p>\n

– Quin paper creus que t\u00e9 la filosofia avui en dia?<\/span><\/em><\/p>\n

– Jo crec que t\u00e9 el paper, especialment, de fer que les persones trobin el seu lloc i hagin de plantejar-se amb cr\u00edtica tot all\u00f2 que \u00e9s important com a \u00e9sser hum\u00e0. La tasca, com et deia abans, de la filosofia, en el fons \u00e9s una tasca que va unida a nosaltres com a individus. Sempre ens l\u2019hem plantejada, encara que no ho sab\u00edem. Sempre hem fet preguntes que tenen un rerefons filos\u00f2fic, aleshores des d\u2019aquest punt de vista jo crec que el paper de la filosofia \u00e9s ajudar \u00a0l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, a entendre qu\u00e8 fa al m\u00f3n, entendre quin moment hist\u00f2ric li ha tocat viure i com ell pot contribuir en aquesta societat a tenir un paper determinat, sobretot com a ciutad\u00e0, per\u00f2 tamb\u00e9 com a \u00e9sser hum\u00e0, \u00e9s a dir, crec que \u00e9s una mat\u00e8ria que toca tots els elements globals que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 ha d\u2019assumir des del punt de vista dels potencials que t\u00e9, des de la seva perspectiva com a individu que coneix, com a individu que ha d\u2019actuar, com a individu que tamb\u00e9 s\u2019ha de comprometre o no amb la realitat. Aleshores, jo crec que abra\u00e7a tots aquests elements. <\/span><\/p>\n

– Qu\u00e8 penses de la reducci\u00f3 d\u2019hores, incl\u00fas del desig de treure la mat\u00e8ria de filosofia? Quin creus que \u00e9s el motiu?<\/span><\/em><\/p>\n

\u2026 a les forces que ens governen no els interessa que la gent tingui un esperit cr\u00edtic ni una reflexi\u00f3 aprofundida de les coses, tampoc els interessa que s\u2019analitzin els temes amb un criteri personal.<\/p><\/blockquote>\n

– B\u00e9, \u00e9s una de les coses que m\u00e9s em preocupa des del punt de vista del futur, ja no nom\u00e9s de l\u2019ensenyament, sin\u00f3 sobretot de les noves generacions. No em puc imaginar massa una poblaci\u00f3 que va cap a la universitat i no ha fet mai pr\u00e0cticament cap hora de filosofia. Crec que, si aix\u00f2 es materialitza com espera la llei Wert, \u00e9s una mancan\u00e7a molt greu que poden tenir les generacions del futur perqu\u00e8 una mat\u00e8ria com filosofia t\u2019ajuda molt a mirar les coses a nivell global, a nivell sobretot del que \u00e9s saber relacionar diferents disciplines, diferents camps. Llavors, no tenir-la et fa descon\u00e8ixer aquesta potencialitat i crec que ser\u00e0 una mancan\u00e7a molt greu, no ja per la mat\u00e8ria en si que deixi de ser tractada m\u00e9s com a mat\u00e8ria acad\u00e8mica, sin\u00f3 per la pr\u00f2pia formaci\u00f3 de la societat, dels \u00e9ssers humans. Si s\u2019ha plantejat la seva supressi\u00f3 o la seva, diguem-ne, menor import\u00e0ncia en els estudis d\u2019aqu\u00ed a uns anys, jo crec que \u00e9s perqu\u00e8 anem cap a una societat on malauradament, a les forces que ens governen no els interessa que la gent tingui un esperit cr\u00edtic ni una reflexi\u00f3 aprofundida de les coses, tampoc els interessa que s\u2019analitzin els temes amb un criteri personal. Aquesta llibertat de pensament que t\u2019atorga o et d\u00f3na la filosofia, crec que \u00e9s el que molesta. Ja molestava en l\u2019\u00e8poca de S\u00f2crates i ha seguit molestant. \u00c9s a dir, no \u00e9s una mat\u00e8ria que est\u00e0 dintre del que s\u00f3n les perspectives d\u2019un poder que no vol que la gent reflexioni. Crec que aquest \u00e9s una miqueta el motiu. <\/span><\/p>\n

– Qu\u00e8 et sembla la s\u00e8rie Merli? Creus que reflecteix com \u00e9s la filosofia? <\/span><\/em><\/p>\n

– A veure, la s\u00e8rie Merli ha tingut dues facetes interessants. Per una banda, per primera vegada s\u2019ha plantejat tractar la filosofia en aquest \u00e0mbit m\u00e9s adolescent, i per mi aix\u00f2 ha estat positiu perqu\u00e8 ha donat import\u00e0ncia, diguem-ne, a temes que tenen relleu d\u2019an\u00e0lisi, de profunditat perqu\u00e8 els joves tamb\u00e9 s\u2019ho plantegin. Per altra banda, ha estat una s\u00e8rie de molt \u00e8xit per\u00f2 jo crec que ja no tant per la filosofia en si que es tracta, sin\u00f3 m\u00e9s pel tarann\u00e0 dels personatges que hi apareixen i que s\u00f3n segurament un reflex bastant interessant per als adolescents de problemes o de coses que ells viuen. Per altra banda, crec que la s\u00e8rie en si no reflecteix ben b\u00e9 el que \u00e9s la vida en un institut o el que \u00e9s la vida m\u00e9s acad\u00e8mica perqu\u00e8 les hores de la s\u00e8rie dedicades a parlar una mica m\u00e9s de les classes, dels estudis o del funcionament, fins i tot de tot el que \u00e9s el curs crec que queda una mica en un segon pla. Ara, s\u00ed que com a cosa interessant la s\u00e8rie ha perm\u00e8s donar-li un cert focus a la filosofia des del punt de vista de tractar-la m\u00e9s com una mat\u00e8ria que t\u2019ajuda a analitzar \u00a0coses de la vida, i segurament tamb\u00e9 est\u00e0 b\u00e9 que ensenyi que els professors no som tan perfectes i que tenim molts elements, diguem-ne, de discussi\u00f3 i de debat entre nosaltres. Ara, s\u00ed que trobo que el personatge mateix del professor \u00e9s un p\u00e8l exagerat en relaci\u00f3 sobretot a com es posa frec a frec, amb un tracte amb els alumnes excessivament, a vegades, de company o de tu a tu. Jo crec que hi ha moments en la s\u00e8rie que perd una miqueta el que hauria de ser la relaci\u00f3 de professor alumne. Aqu\u00ed s\u00ed que jo diria que hi ha alguna cosa que falla. <\/span><\/p>\n

– Qu\u00e8 opines de l\u2019educaci\u00f3 actual? <\/span><\/em><\/p>\n

– Crec que a nivell del que \u00e9s el desenvolupament i la import\u00e0ncia de les mat\u00e8ries, haur\u00e0 d\u2019insistir-se un p\u00e8l m\u00e9s en la part de les humanitats. Trobo a faltar una mica m\u00e9s, donar-li entitat, donar-li valor, donar-li import\u00e0ncia al m\u00f3n de les humanitats. Perqu\u00e8 \u00e9s clar, estem vivim en un m\u00f3n cient\u00edfic-tecnol\u00f2gic on aquesta faceta ja est\u00e0 molt assumida i \u00e9s la que majorit\u00e0riament t\u00e9 seguidors, i jo crec que ja est\u00e0 b\u00e9 que vagi per aqu\u00ed, per\u00f2 paral\u00b7lelament, a mi m\u2019agradaria que, la societat i l\u2019escola don\u00e9s una miqueta m\u00e9s de for\u00e7a i d\u2019import\u00e0ncia el que en general \u00e9s la cultura human\u00edstica. Jo trobo que caldria aprofundir m\u00e9s en com s\u2019han de treballar aquestes q\u00fcestions, com l\u2019alumne ha d\u2019assumir m\u00e9s l\u2019amor per la cultura. Si perdem aquest amor per la cultura, crec que anirem cap a una societat molt m\u00e9s empobrida en general. Per altra banda, crec que l\u2019altre element important \u00e9s que l\u2019alumne vingui amb ganes d\u2019aprendre, amb ganes de treballar i amb motivaci\u00f3 i \u00e9s clar, \u00e9s cert que per una banda, els estudis segurament de prim\u00e0ria o de l\u2019ESO poden ser m\u00e9s renovadors, en el cas del batxillerat estem una mica m\u00e9s vinculats a qu\u00e8 hi ha una Selectivitat i a qu\u00e8 has de preparar els alumnes per un temari que s\u2019ha de fer d\u2019acord amb el que la Selectivitat demana. Llavors aqu\u00ed hi ha segurament \u00a0la variable temps, que no sempre tens tot el temps que voldries per fer b\u00e9 les coses, i aquesta situaci\u00f3 de marcar tamb\u00e9 una obligatorietat en el temari, fa que a vegades al batxillerat, les coses s\u2019hagin de fer molt m\u00e9s acad\u00e8micament seguint, el calendari i seguint les pautes. Per\u00f2 b\u00e9, crec que tamb\u00e9 s\u2019intenta, en la mesura del que es pot, anar introduint coses renovadores i diferents. De tota manera, al batxillerat tamb\u00e9 la feina que ha de fer cada alumne per ell mateix \u00e9s molt important, ha de madurar tot el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge. Jo crec que est\u00e0 molt b\u00e9 fer treballs amb grups i projectes en conjunt, per\u00f2 tamb\u00e9 est\u00e0 molt b\u00e9 desenvolupar un treball personal i de capacitat d\u2019esfor\u00e7 per compte de cada un. I crec que s\u2019han d\u2019equilibrar les dues balances . <\/span><\/p>\n

– I quins canvis faries?<\/span><\/em><\/p>\n

– D\u2019entrada jo crec que intentar que a l\u2019alumne no li pes\u00e9s tant la pressi\u00f3 de la nota i que el motiv\u00e9s molt m\u00e9s l\u2019aspecte de l\u2019aprenentatge. \u00c9s a dir, jo crec que la nota \u00e9s important per\u00f2 la pressi\u00f3 que hi ha a vegades \u00e9s excessiva. No s\u00e9 com hauria de ser la q\u00fcesti\u00f3 de la Selectivitat o de com seleccionar els alumnes despr\u00e9s \u00a0per les diferents carreres, per\u00f2 s\u00ed que seria molt millor que l\u2019alumne pogu\u00e9s fer un batxillerat m\u00e9s vivencial, m\u00e9s d\u2019acord tamb\u00e9 amb els seus interessos, no tant amb aquesta pressi\u00f3 de calendari. I que les coses les poguessin aprofundir amb m\u00e9s tranquil\u00b7litat. Jo crec que aix\u00f2 s\u00ed que seria bastant interessant de fer perqu\u00e8 llavors, la implicaci\u00f3 de cada alumne en un treball, en una tem\u00e0tica determinada, en una feina es veuria m\u00e9s, i no amb aquesta situaci\u00f3 d\u2019estr\u00e9s que porta que l\u2019avaluaci\u00f3 acaba aquest dia i has de poder arribar a fer tot aquest temari. Aquest \u00e9s el handicap que jo veig m\u00e9s important. <\/span><\/p>\n

– Quines transformacions significatives has viscut com a professora?<\/span><\/em><\/p>\n

La transformaci\u00f3 m\u00e9s m\u00e9s significativa va ser el pas d\u2019un batxillerat de quatre anys a un batxillerat de dos anys\u2026 trobo que un batxillerat de dos anys \u00e9s enormement estressant i que estaria millor que la preparaci\u00f3 cap a la universitat es pogu\u00e9s fer d\u2019una manera una mica m\u00e9s tranquil\u00b7la, m\u00e9s pausada.<\/p><\/blockquote>\n

– Home, la m\u00e9s significativa va ser el pas d\u2019un batxillerat de quatre anys a un batxillerat de dos anys. Quan vaig entrar en aquesta escola, encara funcionava el sistema de tres anys de BUP i un any de COU i per tant, el batxillerat eren quatre anys, quatre cursos, en qu\u00e8 l\u2019alumne anava, de mica en mica, fent una progressi\u00f3 cap a la universitat. En el moment en qu\u00e8 es va acordar fer una reforma amb els quatre anys d\u2019ESO i els dos anys de batxillerat, per poder aconseguir que l\u2019alumne que sortia de l\u2019ensenyament obligatori tingu\u00e9s setze anys i si volia anar cap a la via professional o de treball, o b\u00e9 seguint estudiant, ho tingu\u00e9s m\u00e9s clar. Jo crec que si, que ha estat un canvi important, significatiu, per una banda \u00e9s cert que m\u00e9s alumnes s\u2019han escolaritzat fins als setze anys, per\u00f2 per una altra banda trobo que un batxillerat de dos anys \u00e9s enormement estressant. Jo crec que potser estaria millor plantejar el que han plantejat altres pa\u00efsos de fer un batxillerat en tres anys i que la preparaci\u00f3 cap a la universitat es pogu\u00e9s fer d\u2019una manera una mica m\u00e9s tranquil\u00b7la, m\u00e9s pausada. En relaci\u00f3 als canvis s\u00ed que \u00e9s cert que abans \u00a0l\u2019alumne que arribava a COU estava m\u00e9s mentalitzat a qu\u00e8 despr\u00e9s venia la universitat perqu\u00e8 havia tingut tres anys de BUP. A vegades, l\u2019alumne que arriba a primer de batxillerat sap que la universitat la tindr\u00e0 d\u2019aqu\u00ed a dos anys per\u00f2 encara ve molt amb una visi\u00f3 del que ha estat la secund\u00e0ria obligat\u00f2ria i \u00e9s clar en dos anys s\u2019ha de situar a la universitat. Crec que ara l\u2019alumne ha de fer un canvi m\u00e9s r\u00e0pid en dos anys, al que \u00e9s ja el m\u00f3n universitari i el m\u00f3n adult.<\/span><\/p>\n

– Quins canvis has notat entre la teva fase d\u2019alumna i actualment com a professora?<\/span><\/em><\/p>\n

– Uf, els canvis han estat bastant importants. En general, clar, jo vaig viure encara com a alumna els \u00faltims anys del franquisme, per tant era una societat molt m\u00e9s opressiva, molt m\u00e9s controladora, molt m\u00e9s fosca. La relaci\u00f3 amb el professor era m\u00e9s distant. Era una relaci\u00f3 m\u00e9s jer\u00e0rquica: fins i tot jo recordo a l\u2019Institut que els professors explicaven damunt d\u2019una tarima, \u00e9s a dir, que tu la presencia del professor la vei\u00e9s per damunt de la resta de la classe en tots els sentits. \u00c9s clar, \u00a0tamb\u00e9 hi havia professors que eren propers i que estaven molt m\u00e9s en el mateix tipus de discurs que a vegades tu com a alumne feies, per\u00f2 la dist\u00e0ncia era bastant m\u00e9s gran. Jo crec que ara s\u2019ha guanyat en aquest \u00e0mbit de llibertat, en aquest \u00e0mbit de confian\u00e7a tamb\u00e9, l\u2019alumne penso que \u00e9s m\u00e9s lliure a l\u2019hora d\u2019expressar-se, a l\u2019hora de parlar, per\u00f2 de tota manera, s\u00ed que tamb\u00e9 trobo que potser en la meva generaci\u00f3 quan estaves estudiant tenies m\u00e9s clares les coses des del punt de vista de s\u00f3c aqu\u00ed perqu\u00e8 despr\u00e9s vull anar a la universitat i m\u2019he d\u2019esfor\u00e7ar molt. Jo s\u00ed que veia m\u00e9s una cultura de treball i d\u2019esfor\u00e7 en el comportament general de la gent. Ara jo trobo que a vegades cal una miqueta m\u00e9s de treball, de motivaci\u00f3. B\u00e9, darrerament sempre estem parlant de les distraccions de les xarxes socials, de tot el que representa la incorporaci\u00f3 moltes vegades del m\u00f2bil com a instrument que ens ocupa moltes hores, fa que l\u2019alumne potser no posi les hores d\u2019estudi o de treball o de preparaci\u00f3 personal tant en primer terme perqu\u00e8 t\u00e9 m\u00e9s elements de distracci\u00f3 i \u00e9s clar li costa molt m\u00e9s concentrar-se en una tasca d\u2019an\u00e0lisi, en una tasca de treball diari. Crec que en les coses que han canviat n\u2019hi ha de positives i de no tan positives. Trobo m\u00e9s interessant el que hi ha ara de feed back amb el professor a la classe i en aquest \u00e0mbit m\u00e9s de llibertat d\u2019opinar, de plantejar preguntes que estan molt b\u00e9 i que, crec que enfoca tamb\u00e9 una mica m\u00e9s de prop el que s\u00f3n els interessos de l\u2019alumne per\u00f2 per una altra banda, hi hauria d\u2019haver un p\u00e8l m\u00e9s de voluntat de treball o d\u2019esfor\u00e7ar-se en general. \u00c9s el que a vegades trobo a faltar respecte de la meva \u00e8poca d\u2019estudiant.<\/span><\/p>\n

\u2026 sembla ser que els alumnes finlandesos s\u00f3n molt aut\u00f2noms des de molt joves, des de gaireb\u00e9 els \u00faltims anys de prim\u00e0ria, s\u00f3n nens que arriben a casa i ja saben qu\u00e8 han de fer, com posar-se a desenvolupar els deures o la feina. I despr\u00e9s, comenten amb els pares l\u2019evoluci\u00f3 que van fent.<\/p><\/blockquote>\n

– \u00a0Quin pa\u00eds creus que t\u00e9 el millor sistema educatiu?<\/span><\/em><\/p>\n

– A \u00a0veure, si fem cas dels informes PISA, per una banda, Finl\u00e0ndia dins d\u2019Europa \u00e9s un dels pa\u00efsos que fins ara ha tingut millors resultats en totes les compet\u00e8ncies que l\u2019informe PISA acaba reflectint: la compet\u00e8ncia matem\u00e0tica, la compet\u00e8ncia en ci\u00e8ncies, les compet\u00e8ncies en lectura i en llengua per\u00f2 sens dubte en els \u00faltims anys a nivell mundial, els millors resultats els estan obtenint la Xina, Corea, Jap\u00f3. Ara, l\u2019educaci\u00f3 a nivell dels pa\u00efsos asi\u00e0tics, representa un cost d\u2019esfor\u00e7 i de sobretot sacrifici personal dels nens i dels adolescents que moltes vegades \u00e9s absolutament inhum\u00e0. I b\u00e9, tamb\u00e9 veiem molt les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives d\u2019aquests sistemes educatius perqu\u00e8 hi ha molts alumnes que no encaixen dintre d\u2019aquests par\u00e0metres tant, tant, tant exigents i que acaben abandonant els estudis o fins i tot pitjor. Hi ha un nombre molt elevat de su\u00efcidis entre la gent jove per aquesta sensaci\u00f3 de frac\u00e0s en el m\u00f3n educatiu. Jo em quedaria amb el sistema de Finl\u00e0ndia que crec que \u00e9s un sistema bastant \u00a0mesurat en relaci\u00f3 al que ha de ser l\u2019esfor\u00e7 personal i que, a m\u00e9s a m\u00e9s, permet a la persona entrar de ple en els continguts i interessar-se i analitzar les coses amb profunditat. Jo crec que aquesta \u00e9s la clau de l\u2019\u00e8xit. Sembla ser que els alumnes finlandesos s\u00f3n molt aut\u00f2noms des de molt joves, des de gaireb\u00e9 els \u00faltims anys de prim\u00e0ria, s\u00f3n nens que arriben a casa i ja saben qu\u00e8 han de fer, com posar-se a desenvolupar els deures o la feina. I despr\u00e9s, comenten amb els pares l\u2019evoluci\u00f3 que van fent. Crec que \u00e9s una escola que abra\u00e7a molt b\u00e9 la figura de l\u2019alumne amb el que fan a l\u2019escola i despr\u00e9s tamb\u00e9 amb la mirada dels pares a l\u2019entorn de l\u2019evoluci\u00f3. Penso que aix\u00f2 est\u00e0 b\u00e9 perqu\u00e8 l\u2019educaci\u00f3 en el fons \u00e9s una educaci\u00f3 global i integradora entre fam\u00edlia, escola i alumne i jo crec que aquest acord est\u00e0 molt ben aconseguit a Finl\u00e0ndia. <\/span><\/p>\n

– En qu\u00e8 creus que l\u2019educaci\u00f3 de Finl\u00e0ndia \u00e9s diferent de la d\u2019aqu\u00ed?<\/span><\/em><\/p>\n

– Hi ha aspectes diversos. Un d\u2019ells \u00e9s que, per exemple, la gent que es dedica al m\u00f3n educatiu \u00e9s gent triada des de la vocaci\u00f3. Els professors que es dediquen a les diferents etapes a desenvolupar la feina, s\u00f3n persones que realment han tingut una voluntat molt gran de ser professors o de ser mestres, \u00e9s a dir, la part vocacional est\u00e0 molt arrelada en el mestre o el professor finland\u00e8s. \u00c9s una professi\u00f3, tamb\u00e9, molt reconeguda socialment. \u00c9s a dir, els pol\u00edtics o les fam\u00edlies, consideren el paper de l\u2019educador molt important i significatiu per a la societat i per tant, li donen, diguem-ne, un rang, una categoria important a nivell incl\u00fas d\u2019estatuts. Per altra banda, jo crec que hi ha culturalment una q\u00fcesti\u00f3 interessant i \u00e9s que aquesta idea de responsabilitat de l\u2019alumne ja des de ben jove cap als estudis o cap al que ser\u00e0 la seva feina com alumne \u00e9s com molt assimilada en les primeres etapes de l\u2019aprenentatge. \u00c9s a dir, el nen va a l\u2019escola a passar-s\u2019ho b\u00e9, a divertir-se per\u00f2 tamb\u00e9 a aprendre. Jo crec que aix\u00f2 ja ho han comen\u00e7at a assumir des de casa. La seva pr\u00f2pia educaci\u00f3 els ha portat a donar-li molta import\u00e0ncia al que ser\u00e0 la seva progressi\u00f3 des del moment en qu\u00e8 comencen l\u2019escola. I despr\u00e9s, tamb\u00e9 crec que \u00e9s una escola que ha buscat molt aquest element vivencial, \u00e9s a dir , no separar la realitat de l\u2019escola, sin\u00f3 fer que l\u2019escola la visquis com un element clau de la teva persona i dels teus interessos. Per mi, la clau de volta seria tenir alumnes interessats. Perqu\u00e8 \u00e9s clar, sempre pot haver-hi algun cas de persona que t\u00e9 dificultats o que li costa alguna mat\u00e8ria per\u00f2 si tens inter\u00e8s, si tens ganes, si tens motivaci\u00f3, sense dubte ser\u00e0 molt m\u00e9s f\u00e0cil superar aquest problema, aquest entrebanc, aquesta dificultat. Tamb\u00e9 \u00e9s una escola que t\u00e9 molts recursos a nivell d\u2019ajudar \u00a0alumnes amb casos que puguin representar certes dificultats. Per tant, abra\u00e7a tots els elements que poden ajudar a tenir m\u00e9s \u00e8xit a llarg termini. <\/span><\/p>\n

– Com creus que ser\u00e0 el futur de l\u2019educaci\u00f3 catalana?<\/span><\/em><\/p>\n

– Uf, aquesta pregunta a hores d\u2019ara \u00e9s molt dif\u00edcil de contestar. A veure, jo et contestar\u00e9 el que a mi m\u2019agradaria, no s\u00e9 el que podr\u00e0 ser. Confio i espero que l\u2019educaci\u00f3 catalana vagi en una l\u00ednia que \u00e9s la que s\u2019ha iniciat en moltes d\u2019escoles des del punt de vista de fer una escola m\u00e9s renovadora al costat del que representa l\u2019inter\u00e8s de l\u2019alumne, les ganes de progressar dintre del que \u00e9s tamb\u00e9 una feina m\u00e9s interdisciplin\u00e0ria, no tan treballar ara nom\u00e9s matem\u00e0tiques, ara nom\u00e9s llengua o ara hist\u00f2ria, sin\u00f3 poder integrar els coneixements d\u2019una forma m\u00e9s natural, m\u00e9s lligada, m\u00e9s organitzada amb projectes globals. Que l\u2019alumne al final, quan acabava qualsevol etapa, tingui realment una visi\u00f3 de conjunt prou rica havent aprofundit en diferents coneixement concrets, per\u00f2 tenir aquesta visi\u00f3 crec d\u2019inter\u00e8s global i de saber relacionar elements diversos, crec que \u00e9s molt interessant. M\u2019agradaria que fos una escola fonamentalment de defensa de la llengua i de la cultura catalana sense deixar de banda en absolut el castell\u00e0 ni evidentment altres lleng\u00fces: l\u2019angl\u00e8s, el franc\u00e8s, l\u2019alemany o qualsevol altra llengua que en un moment donat sigui interessant treballar. Per\u00f2, b\u00e9, jo sobretot crec que hem d\u2019anar cap a una escola que busqui m\u00e9s respondre als reptes de la societat del futur. Per\u00f2 com que la societat del futur tampoc sabem exactament com ser\u00e0 hem de preparar els alumnes perqu\u00e8 s\u00e0piguen afrontar situacions noves, reptes diferents i sobretot ser una societat que no vagi cap enrere, \u00e9s a dir que la gent preparada per desenvolupar tecnologia, evidentment, pugui tenir acc\u00e9s a la universitat i a projectes incl\u00fas internacionals, per\u00f2 que la gent que vol dedicar-se escriure o a mat\u00e8ries m\u00e9s de caire human\u00edstic pugui tenir tamb\u00e9 el seu espai cultural i de recerca i el seu espai integrador. \u00c9s a dir, m\u2019agradaria que fos una cultura vinculada \u00a0a qu\u00e8 tot el saber estigu\u00e9s ben valorat i que cada persona pogu\u00e9s trobar el seu lloc. Igual que ara hi ha el batxillerat human\u00edstic, l\u2019art\u00edstic i el cient\u00edfic-tecnol\u00f2gic, que la societat respongu\u00e9s a poder donar compliment a tots aquests camps. Que s\u00f3n camps del saber, vinculats a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. <\/span><\/p>\n

– Com creus que ha de ser la figura del professor?<\/em> <\/span><\/p>\n

– \u00c9s una pregunta complicada perqu\u00e8 \u00e9s clar jo te la respondr\u00e9 des del meu tarann\u00e0 i cada professor aqu\u00ed et respondria una mica en relaci\u00f3 a la seva visi\u00f3, a la seva perspectiva. Per mi el professor ha de ser una persona propera a l\u2019alumne per\u00f2 sense perdre el rol que li pertoca. \u00c9s a dir, el que et deia del personatge de Merl\u00ed.\u00a0<\/span>A vegades el personatge del professor perd una mica el seu paper i no sempre est\u00e0 en la millor situaci\u00f3 a l\u2019hora de saber com tractar o com respondre a un alumne. A vegades en alguns cap\u00edtols hem vist aquesta mena d\u2019atac frontal d\u2019un alumne que insulta el professor, que parla malament, no, jo crec que aqu\u00ed, el professor ha de tenir una relaci\u00f3 de cordialitat, de respecte mutu, de proximitat, per\u00f2 tamb\u00e9 sabent el rol de cada un. El professor est\u00e0 guiant, ajudant, marcant un ritme, intentant que l\u2019alumne vagi perfeccionant les seves capacitats per\u00f2 sobretot \u00a0ha de tenir un paper bastant a l\u2019estil socr\u00e0tic, \u00e9s a dir, estar ajudant amb les preguntes, ajudant amb els reptes per\u00f2 alhora preocupant-se perqu\u00e8 l\u2019alumne progressi, evolucioni i crec que perqu\u00e8 pugui haver-hi aquesta doble tessitura entre ell i l\u2019alumne, l\u2019alumne ha de respectar la figura del professor i ha de respectar l\u2019autoritat que el professor s\u2019ha guanyat de l\u2019alumne. Jo no crec que el professor tingui una autoritat com a tal, l\u2019autoritat te la guanyes des del punt de vista de plantejar a l\u2019alumne aspectes d\u2019alguna forma que ell pugui entendre que s\u00f3n interessants i que plantegen reptes que a la llarga, li seran \u00fatils. La tasca del professor \u00e9s fer adonar a l\u2019alumne d\u2019aquesta necessitat de superaci\u00f3, de tirar endavant. Per a mi el professor ha d\u2019estar al costat ajudant i tamb\u00e9 plantejant reptes perqu\u00e8 hi hagi aquest proc\u00e9s de creixement, aquest proc\u00e9s de maduraci\u00f3.<\/span><\/p>\n

\u2026 en tots els cursos hi ha alumnes molt interessats per\u00f2 en el conjunt global veig una tend\u00e8ncia a tenir massa elements de distracci\u00f3 que ens fan aparcar execivament els llibres o les hores d\u2019estudi.<\/p><\/blockquote>\n

– En els teus anys com a professora com veus el nivell dels teus alumnes?<\/span><\/em><\/p>\n

– B\u00e9, diria que en relaci\u00f3 al que han estat els \u00faltims anys s\u00ed que fa la sensaci\u00f3, que potser no \u00e9s del tot real, que la cultura de l\u2019esfor\u00e7 ha quedat una mica eclipsada\u00a0<\/span>per les noves tecnologies i les xarxes socials, per\u00f2 jo diria que cada promoci\u00f3 \u00e9s diferent i en cada promoci\u00f3 hi ha molta variabilitat de maneres de fer, d\u2019actuar, de prendre\u2019s el curs. Jo crec que el nivell s\u2019ha de vigilar que no baixi, perqu\u00e8 crec que s\u00ed que ser\u00e0 un inconvenient important si a mesura que van passant les generacions cada vegada anem trobant que menys alumnes llegeixen llibres, que menys alumnes estan al corrent de l\u2019actualitat o llegeixen diaris, que menys alumnes tenen una certa inquietud per aprofundir en algun tema. B\u00e9, jo crec que no es pot fer una valoraci\u00f3 general perqu\u00e8 cada any hi ha una diversitat molt gran de maneres de fer. Crec que en tots els cursos hi ha alumnes molt interessats per\u00f2 en el conjunt global veig una tend\u00e8ncia a tenir massa elements de distracci\u00f3 que ens fan aparcar execivament els llibres o les hores d\u2019estudi. I falta una miqueta estimular aix\u00f2.<\/span><\/p>\n

– Com t\u2019agrada que et vegin els alumnes?<\/span><\/em><\/p>\n

– Aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que com a professor no t\u00e9 la pots plantejar perqu\u00e8 ja saps que d\u2019entrada fracassar\u00e0s. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 que jo la deixo al que \u00e9s el propi univers que genera aquesta professi\u00f3. \u00c9s a dir, jo crec que el m\u00e9s interessant \u00e9s que hi hagi un espai de llibertat i que cada alumne et vegi com ell \u00e9s capa\u00e7 de valorar-te. Per\u00f2 \u00e9s una pregunta que no m\u2019he plantejat mai. M\u00e9s aviat, l\u2019\u00fanic que m\u2019ha preocupat \u00e9s que la gent aprofit\u00e9s el temps, que tragu\u00e9s un bon coneixement de les coses que s\u2019havien treballat i sobretot aquest aspecte de comprom\u00eds amb l\u2019educaci\u00f3. Penso que la imatge del professor ha de ser, no tant si caus molt simp\u00e0tic o no tant simp\u00e0tic, crec que \u00e9s m\u00e9s interessant que et puguin veure com una persona que s\u2019esfor\u00e7a perqu\u00e8 l\u2019alumne connecti amb aquesta realitat que \u00e9s un tema determinat o que s\u00f3n una s\u00e8rie de q\u00fcestions que cal aprofundir. I en aquest sentit, per mi el m\u00e9s important \u00e9s que et vegin com una persona que est\u00e0 per ajudar-los i per treballar. <\/span><\/p>\n

– Quins creus que s\u00f3n els principals valors que com estudiants i persones s\u2019han de tenir en sortir del batxillerat?<\/span><\/em><\/p>\n

– Uf, aquesta pregunta \u00e9s una mica complicada. Els principals valors jo diria fonamentalment ser una persona amb ganes de fer d\u2019alguna manera un m\u00f3n millor. Per mi \u00a0seria possiblement el valor m\u00e9s important. O sigui, sortir del batxillerat pensant que despr\u00e9s anir\u00e0s a la universitat, haur\u00e0s d\u2019estudiar o voldr\u00e0s estudiar una carrera que despr\u00e9s et portar\u00e0 en el m\u00f3n professional i en aquesta carrera et prepares per ser despr\u00e9s una persona que contribueixi a construir una societat potser millor de la que s\u2019ha trobat o que com a m\u00ednim no pugui perdre alguna de les conquestes que altres han pogut fer abans. Jo crec que l\u2019aspecte m\u00e9s interessant, per mi, no \u00e9s nom\u00e9s saber molt del que has apr\u00e8s sin\u00f3 saber quin \u00fas en far\u00e0s de tot aix\u00f2, com projectar\u00e0s despr\u00e9s aix\u00f2 en el teu dia a dia com a professional, si ets metge, advocat, arquitecte, m\u00fasic, actor… \u00e9s igual, la caseta que sigui, per tenir sobretot la sensaci\u00f3 que el Batxilletrat t\u2019ha servit per madurar com a persona a qui realment li importa la societat en qu\u00e8 viu. Per mi aix\u00f2 seria el m\u00e9s important. <\/span><\/p>\n

– Quin missatge donaries als teus alumnes?<\/em> <\/span><\/p>\n

\u2026 a mi se\u2019m va acudir dir una frase de Nietzsche que m\u2019agrada molt:\u00a0“Fes de la teva vida una obra d\u2019art”\u2026<\/p><\/blockquote>\n

– B\u00e9, ara em repetir\u00e9 perqu\u00e8 ja, un any en una de festes de final de curs quan acomiadaven els alumnes de segon sens va gravar i sens va dir que digu\u00e9ssim alguna cosa als alumnes que aquell any acabaven. I a mi se\u2019m va acudir dir una frase de Nietzsche que m\u2019agrada molt i que va una mica en la direcci\u00f3 d\u2019aix\u00f2 que d\u00e8iem ara. Fes de la teva vida una obra d\u2019art. Procura sentir-te orgull\u00f3s d\u2019all\u00f2 que realment ha estat la teva vida des del punt de vista de com has assumit els problemes, les situacions, les dificultats, com has deixat una mica enrere la mandra, la covardia, \u00e9s a dir, com realment has estat una persona que quan fa balan\u00e7 de tot el que ha representat viure se sent realment tranquil i sobretot content amb ell mateix. Jo crec que, al cap i a la fi, venir a l\u2019escola t\u2019ha de preparar pel futur, per\u00f2 t\u2019ha de preparar tamb\u00e9 pel que deia Arist\u00f2til: poder ser una persona feli\u00e7, una persona que es realitza ella mateixa. Per mi la millor forma d\u2019arribar a la felicitat \u00e9s aquesta: ser un individu capa\u00e7 de viure amb una capacitat, sempre qu\u00e8 fas les coses \u00a0rectificar quan veus que no has acabat d\u2019encertar-la, per millorar la seg\u00fcent ocasi\u00f3. \u00c9s a dir, amb aquesta actitud un p\u00e8l autocr\u00edtica i d\u2019an\u00e0lisi de com les coses les has d\u2019anar polint a poc a poc. Jo crec que el millor \u00e9s que la gent trobi el seu lloc, pugui ser feli\u00e7 per\u00f2 sobretot pugui ser gent que contribueix una miqueta a qu\u00e8 les coses vagin tamb\u00e9 millor per tots.<\/span><\/p>\n