{"id":2446,"date":"2018-02-15T11:00:14","date_gmt":"2018-02-15T10:00:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=2446"},"modified":"2018-02-15T11:00:14","modified_gmt":"2018-02-15T10:00:14","slug":"la-paradoxa-del-brasil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/","title":{"rendered":"La paradoxa del Brasil"},"content":{"rendered":"

El Brasil \u00e9s considerat un dels pa\u00efsos en proc\u00e9s de desenvolupament amb m\u00e9s capacitats i possibilitats d’esdevenir pot\u00e8ncia mundial, juntament amb la resta de pa\u00efsos designats com a BRIC (R\u00fassia, \u00cdndia, la Xina i actualment tamb\u00e9 Sud-\u00c0frica). I si b\u00e9 l’\u00cdndia i sobretot la Xina s’han imposat com a pot\u00e8ncies amb capacitat de rivalitzar amb els Estats Units, el Brasil ha quedat en un segon pla, estancat, i immers en una crisi des de 2015 o abans.<\/p>\n

El Brasil \u00e9s considerat un dels pa\u00efsos en proc\u00e9s de desenvolupament amb m\u00e9s capacitats i possibilitats d’esdevenir pot\u00e8ncia mundial, per\u00f2 ha quedat en un segon pla, estancat, i immers en una crisi des de 2015 o abans.<\/p><\/blockquote>\n

Si b\u00e9 d’una banda, el Brasil t\u00e9 totes les capacitats per esdevenir pot\u00e8ncia, un gran territori, recursos naturals abundants i un gran capital hum\u00e0; d’altra banda no ha fet un pas endavant i no ha acomplert les grans expectatives que s’esperaven des de 2010. \u00c9s aqu\u00ed on interv\u00e9 el concepte de paradoxa, que es repeteix en molts \u00e0mbits i sectors.<\/p>\n

D’aquesta manera, el meu treball ha anat enfocat cap a fer una an\u00e0lisi multidisciplin\u00e0ria del pa\u00eds per poder arribar a les causes del seu baix desenvolupament com a estat del primer m\u00f3n. Per poder trobar una via de futur per a la crisi actual \u00e9s necessari fer una retrospectiva per analitzar els problemes que han impedit el seu creixement. A continuaci\u00f3 l’article exposa els principals motius de la situaci\u00f3 actual.<\/p>\n

En la redacci\u00f3 del treball cal tenir present que es fa una retrospectiva \u00e0mplia, per\u00f2 que se centra sobretot en els \u00faltims anys, pel seu car\u00e0cter convuls per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 \u00e9s el per\u00edode en qu\u00e8 he pogut tenir contacte amb el pa\u00eds. De fet l’estudi es basa en diversos punts en la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia dels quatre viatges que he pogut realitzar en els \u00faltims cinc anys al Brasil. Realment els viatges m’han aportat la visi\u00f3 global de la situaci\u00f3, i un aprofundiment m\u00e9s prec\u00eds que divergeix de la pura recerca bibliogr\u00e0fica o dels estereotips que es creuen d’una cultura. Tamb\u00e9 \u00e9s important recalcar que moltes anotacions i opinions personals s\u00f3n fonamentades en el que s’ha observat, la visi\u00f3 d’amistats del pa\u00eds i tamb\u00e9 l’opini\u00f3 d’experts en dret del Brasil. Per tant, aquest \u00e9s un treball amb un fort car\u00e0cter vivencial, que despr\u00e9s ha estat contrastat i arrodonit amb una recerca bibliogr\u00e0fica m\u00e9s exhaustiva. A continuaci\u00f3 s’exposen les principals causes de la situaci\u00f3 actual.<\/p>\n

\u2026 el Brasil t\u00e9 una economia heretada del passat colonial, \u00e9s a dir, s’ha convertit en un estat simplement exportador de mat\u00e8ries primeres.<\/p><\/blockquote>\n

Les respostes a la hip\u00f2tesi s\u00f3n diverses, i impliquen molts \u00e0mbits diferents referents al pa\u00eds. En primer lloc, cal remarcar l’economia brasilera com a molt potent per\u00f2 poc diversificada en els diferents sectors. Concretament, el Brasil t\u00e9 una economia heretada del passat colonial, \u00e9s a dir, s’ha convertit en un estat simplement exportador de mat\u00e8ries primeres. Nom\u00e9s cal observar que el 20 per cent del producte interior brut (PIB) de tot el pa\u00eds correspon al sector miner (generalment extractor). Tamb\u00e9 l’extracci\u00f3 de petroli o el cultiu massiu de canya de sucre (per generar biocombustibles com l’etanol) s\u00f3n sectors que otenen gran part del seu benefici a partir de l’exportaci\u00f3 a altres pa\u00efsos. Malgrat que cal remarcar que en ambd\u00f3s sectors hi ha una potent ind\u00fastria de tractament i refinament, s\u00f3n els dos \u00fanics \u00e0mbits d’ind\u00fastria que realment s’han desenvolupat els darrers anys. Aix\u00f2 implica que, tanmateix, hi ha un sector secundari fort al pa\u00eds, per\u00f2 no \u00e9s suficientment ampli com per provocar una “revoluci\u00f3 industrial,” indispensable per al desenvolupament com a pot\u00e8ncia del primer m\u00f3n.<\/p>\n

En segon lloc, el fet que es produeixi aquesta situaci\u00f3 \u00e9s essencial per solucionar el segon dels grans problemes end\u00e8mics del Brasil, que \u00e9s la pobresa extrema i la desigualtat social. El 30 per cent de la poblaci\u00f3 del pa\u00eds viu en gaireb\u00e9 extrema pobresa, i \u00e9s una part de la societat que s’ha quedat estancada en un m\u00f3n que no possibilita l’ascens de classe. \u00c9s aqu\u00ed on la necessitat de generar llocs de treball de manufactura per part de la suposada ind\u00fastria provocaria un punt d’inflexi\u00f3. El fet de cobrar un sou mitjanament digne, propiciaria un creixement d’estatus social considerable per a moltes fam\u00edlies que viuen de manera indigna a les faveles i barris marginals.<\/p>\n

\u2026 un dels grans mals del Brasil (com tamb\u00e9 d\u2019Espanya) \u00e9s la corrupci\u00f3 i una classe pol\u00edtica mediocre i desinteressada pels problemes socials urgents del pa\u00eds.<\/p><\/blockquote>\n

En tercer lloc, un dels grans mals del Brasil (com tamb\u00e9 d\u2019Espanya) \u00e9s la corrupci\u00f3 i una classe pol\u00edtica mediocre i desinteressada pels problemes socials urgents del pa\u00eds. Probablement el nom de Lula da Silva \u00e9s for\u00e7a conegut, a causa del seu carisma i popularitat, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 durant el seu mandat (dues legislatures 2003-2010) va ser quan el Brasil va experimentar el creixement m\u00e9s important de l’\u00faltim segle i va catapultar-se a l’escena internacional. Si b\u00e9 Lula forma part del PT (Partit dels Treballadors, tradicionalment d’esquerres) durant el seu govern va dur a terme una pol\u00edtica pr\u00f2pia de dretes, va fracassar en pol\u00edtiques socials com en la repartici\u00f3 de terres entre el sindicat de petits agricultors i els grans terratinents, i la seva esperan\u00e7adora proposta per disminuir la pobresa va ser insuficient. Davant d’aquesta situaci\u00f3 va ser la seva successora Dilma Rousseff qui va acabar pagant la inestabilitat pol\u00edtica (accentuada per la corrupci\u00f3) que va acabar amb el seu impeachment<\/em>.<\/p>\n

Finalment l’arribada de l’actual president del Brasil Michel Temer, ha suposat el descontentament de la poblaci\u00f3, ja que \u00e9s el candidat amb els \u00edndexs de popularitat m\u00e9s baixos de la hist\u00f2ria. Tota aquesta situaci\u00f3 d’inestabilitat pol\u00edtica ha anat acompanyada de l’esclat de grans casos de corrupci\u00f3, implicant l’elit pol\u00edtica (el mateix Temer, l’expresident de la cambra de diputats, del senat, i altres) i tamb\u00e9 dirigents de les majors empreses del pa\u00eds (com la petroliera Petrobras).<\/p>\n

Tota aquesta situaci\u00f3 pol\u00edtica convulsa ha resultat en un agreujament de la crisi econ\u00f2mica que s’havia plantejat, i la impossibilitat d’un govern fort que pugui gestionar la situaci\u00f3 amb dilig\u00e8ncia i solv\u00e8ncia. Tamb\u00e9 els diners defraudats han causat un cert impacte en el capital de l’estat. La necessitat d’una classe pol\u00edtica que estigui a l’altura \u00e9s urgent, ja que l’allargament de la situaci\u00f3 pot posar en perill el futur del desenvolupament del Brasil.<\/p>\n

Finalment, per plasmar el concepte de paradoxa tamb\u00e9 s’ha tingut en compte l’impacte dels JJOO de Rio de Janeiro de 2016 que es preveia molt positiu i es considerava una oportunitat de reforma urban\u00edstica per la ciutat. La veritat \u00e9s que, observats en perspectiva, un any m\u00e9s tard, han acabat resultant un frac\u00e0s econ\u00f2mic, for\u00e7ant a la ciutat a endeutar-se i a demanar diners a la capital central a costa de fortes retallades, incl\u00f2s el tancament de la principal universitat de la ciutat. De la mateixa manera, els problemes succe\u00efts durant la celebraci\u00f3 dels Jocs no han afavorit la bona imatge de la ciutat a l’estranger.<\/p>\n

Resumint, les capacitats del Brasil s\u00f3n enormes, per\u00f2 no implicaran una projecci\u00f3 internacional com a gran pot\u00e8ncia fins que l’elit pol\u00edtica es renovi i recuperi la confian\u00e7a dels brasilers i brasileres. Aix\u00ed mateix el Brasil tampoc culminar\u00e0 el seu progr\u00e9s fins que no s’elimini l’alta taxa de pobresa social a trav\u00e9s d’un enfortiment del sector industrial.<\/p>\n

Les capacitats del Brasil s\u00f3n enormes, per\u00f2 no s’aprofitaran correctament fins que l’elit pol\u00edtica es renovi i recuperi la confian\u00e7a dels brasilers i brasileres.<\/p>\n

El Brasil tampoc culminar\u00e0 el seu progr\u00e9s fins que s’elimini l’alta taxa de pobresa social a trav\u00e9s d’un enfortiment del sector industrial i l\u2019educaci\u00f3.<\/p>\n

\"brasil<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una visi\u00f3 vivencial profunda del creixement del gegant sud-americ\u00e0<\/p>\n

Read More<\/a><\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":2447,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"wpupg_custom_link":[],"wpupg_custom_link_behaviour":[],"wpupg_custom_link_nofollow":[],"wpupg_custom_image":[],"wpupg_custom_image_id":[],"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":"","footnotes":""},"categories":[93,134,60,1],"tags":[81,83,133,73,65],"class_list":{"0":"post-2446","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-darreres-publicacions","8":"category-treballs-de-recerca-curs-1718","9":"category-articles","10":"category-general","11":"tag-ipsi","12":"tag-el-fil","13":"tag-recerca","14":"tag-batxillerat","15":"tag-alumnes","16":"entry"},"yoast_head":"\nEl Brasil t\u00e9 tot el que caldria per convertir-se en pot\u00e8ncia mundial.<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"El Brasil t\u00e9 tot el que caldria per convertir-se en pot\u00e8ncia mundial, per\u00f2 ha de patir el llast d'una \u00e8lit econ\u00f2mica amb h\u00e0bits postcolonials.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El Brasil t\u00e9 tot el que caldria per convertir-se en pot\u00e8ncia mundial.\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El Brasil t\u00e9 tot el que caldria per convertir-se en pot\u00e8ncia mundial, per\u00f2 ha de patir el llast d'una \u00e8lit econ\u00f2mica amb h\u00e0bits postcolonials.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"ElFil\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/escolaIPSIOficial\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-02-15T10:00:14+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/brasil-01.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"390\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"390\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Joan Cararach\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@escolaipsi\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@escolaipsi\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Joan Cararach\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/\",\"name\":\"El Brasil t\u00e9 tot el que caldria per convertir-se en pot\u00e8ncia mundial.\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/brasil-01.jpg\",\"datePublished\":\"2018-02-15T10:00:14+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087\"},\"description\":\"El Brasil t\u00e9 tot el que caldria per convertir-se en pot\u00e8ncia mundial, per\u00f2 ha de patir el llast d'una \u00e8lit econ\u00f2mica amb h\u00e0bits postcolonials.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/brasil-01.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/brasil-01.jpg\",\"width\":390,\"height\":390},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La paradoxa del Brasil\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/\",\"name\":\"ElFil\",\"description\":\"La revista de l'escola IPSI\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087\",\"name\":\"Joan Cararach\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El Brasil t\u00e9 tot el que caldria per convertir-se en pot\u00e8ncia mundial.","description":"El Brasil t\u00e9 tot el que caldria per convertir-se en pot\u00e8ncia mundial, per\u00f2 ha de patir el llast d'una \u00e8lit econ\u00f2mica amb h\u00e0bits postcolonials.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El Brasil t\u00e9 tot el que caldria per convertir-se en pot\u00e8ncia mundial.","og_description":"El Brasil t\u00e9 tot el que caldria per convertir-se en pot\u00e8ncia mundial, per\u00f2 ha de patir el llast d'una \u00e8lit econ\u00f2mica amb h\u00e0bits postcolonials.","og_url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/","og_site_name":"ElFil","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/escolaIPSIOficial\/","article_published_time":"2018-02-15T10:00:14+00:00","og_image":[{"width":390,"height":390,"url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/brasil-01.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Joan Cararach","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@escolaipsi","twitter_site":"@escolaipsi","twitter_misc":{"Escrit per":"Joan Cararach","Temps estimat de lectura":"7 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/","name":"El Brasil t\u00e9 tot el que caldria per convertir-se en pot\u00e8ncia mundial.","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/brasil-01.jpg","datePublished":"2018-02-15T10:00:14+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087"},"description":"El Brasil t\u00e9 tot el que caldria per convertir-se en pot\u00e8ncia mundial, per\u00f2 ha de patir el llast d'una \u00e8lit econ\u00f2mica amb h\u00e0bits postcolonials.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/brasil-01.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/brasil-01.jpg","width":390,"height":390},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/la-paradoxa-del-brasil\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La paradoxa del Brasil"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#website","url":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/","name":"ElFil","description":"La revista de l'escola IPSI","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/#\/schema\/person\/eefedada267d1f42425b2e978abc5087","name":"Joan Cararach"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2446","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2446"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2446\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2472,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2446\/revisions\/2472"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2447"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2446"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2446"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2446"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}