![\"Andy](\"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/20171025_095905.jpg\")
<\/p>\nEls alumnes de segon de batxillerat art\u00edstic vam anar el passat 25 d’octubre a l’exposici\u00f3 d’Andy Warhol al Caixa F\u00f2rum, anomenada l’Art Mec\u00e0nic. Deixar enrere les aules per tal de veure amb els nostres propis ulls les obres que lideren els museus d’art contemporani va ser una ra\u00f3 de pes per realitzar la sortida. Els alumnes ten\u00edem moltes ganes de respirar art en tots els sentits, i aquesta va ser la primera sortida que realitz\u00e0vem en dos anys, ja era hora, d\u00e8iem alguns. Tots hav\u00edem sentit a parlar d’Andy Warhol, l’artista d’avantguarda, la figura central del pop art, la persona que va fer de la seva obra un producte i de si mateix una obra.<\/p>\n
<\/p>\n
Andy Warhol estudi\u00e0 disseny gr\u00e0fic i publicitat. L’artista treballava amb tot tipus de materials que li permetien industrialitzar, mecanitzar l’art. El pes de la ind\u00fastria, i alhora, de l’objecte desviat de la norma, tenen una gran pres\u00e8ncia a la seva obra. Warhol cercava modernitat en la seva publicitat, i aconseguia elevar, com b\u00e9 v\u00e0rem veure els alumnes a l’exposici\u00f3, qualsevol producte quotidi\u00e0 a un nivell molt superior, i aix\u00f2 ho feia reconstruint-lo amb materials especials, creant tamb\u00e9 un concepte nou per al producte representat i, amb molta cura i precisi\u00f3, fent pensar al p\u00fablic.<\/span><\/p>\n Warhol\u00a0 aconseguia elevar, com b\u00e9 v\u00e0rem veure els alumnes a l’exposici\u00f3, qualsevol producte quotidi\u00e0 a un nivell molt superior<\/p><\/blockquote>\n Com pot quelcom que mai tenim en compte pot arribar a les galeries? Andy Warhol esdevenia una obra en si mateix; jugava amb la idea que sempre hem tingut de “l’alegria que \u00e9s viure”, de “la trag\u00e8dia que \u00e9s morir”, emprant uns colors vius i una gran expressivitat en el tra\u00e7, mostrant amb les seves pel\u00b7l\u00edcules la veritat amagada darrere de la fama, documentant les festes que solia celebrar a la <\/span>Factory<\/span><\/i>… Se’ns mostra una Marilyn que tots coneixem, com en les seves s\u00e8ries de repeticions veiem, m\u00e9s clara que mai, la mecanitzaci\u00f3 de l’art. Nom\u00e9s Andy Warhol \u00e9s capa\u00e7 de convertir en icona un dictador com Mao Se Tung; nom\u00e9s Andy Warhol \u00e9s Andy Warhol: El seu bagatge personal i art\u00edstic li ho permeten, la mem\u00f2ria del p\u00fablic li d\u00f3na vida, com la seva obra en si.<\/span><\/p>\n En certa manera, Andy Warhol ridiculitzava la figura del ric que penjava al menjador de casa seva un quadre amb la representaci\u00f3 d’una cadira el\u00e8ctrica pel simple fet que els colors combinaven. Per\u00f2 no per aix\u00f2 perdia clients, si no en guanyava, realitzant un art de i per a les masses, mancat d’autoritat i imposici\u00f3. La seva obra agradava, i l’\u00e8xit li permet\u00e9 reunir el capital que com a artista li donava llibertat.<\/span><\/p>\n Pass\u00e0, com tot artista, per diferents etapes, per moments on la fotografia, la producci\u00f3 audiovisual, o la serigrafia li despertaven m\u00e9s inter\u00e8s unes que d’altres, per\u00f2 crear quelcom que pogu\u00e9s viure per ell quan ell no hi fos, deixar a la terra un projecte que fos mirall de l’obra que ell mateix representava, era potser, un dels seus objectius fonamentals. I quan \u00e9s viu i creu aix\u00ed, m\u00e9s important \u00e9s experimentar que obtenir resultats, i en el seu cas, m\u00e9s valu\u00f3s era viure creant, amb fredor i cr\u00edtica, un art industrial, un art mec\u00e0nic com el que vam poder apreciar els alumnes de l’art\u00edstic el passat 25 d’octubre.<\/span><\/p>\n
![\"Andy](\"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/20171025_104331.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"