{"id":2092,"date":"2017-06-21T15:56:36","date_gmt":"2017-06-21T13:56:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=2092"},"modified":"2017-06-21T15:59:04","modified_gmt":"2017-06-21T13:59:04","slug":"comiat-2017","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/comiat-2017\/","title":{"rendered":"Comiat 2017"},"content":{"rendered":"

Estimats directors, professors, pares i mares, convidats especials, companys, exalumnes, benvinguts a l’Acte de Comiat 2017.<\/b><\/p>\n

\"Comiat

Marta Rod\u00f3, Adri\u00e0 Yus, Miquel Garc\u00eda i Clara Rius<\/p><\/div>\n

Per la majoria de nosaltres l\u2019IPSI ha suposat la nostra segona casa, us recordeu dels primers anys, quan les nostres classes s\u2019anomenaven Timbals, Baldufes, Astronautes, Roures, Avets\u2026 tot era molt diferent. Encara recordo quan els nostres pares ens deixaven plorant a l\u2019ascensor i, pobres de nosaltres ens v\u00e8iem encabits en aquella caixa de sardines esperant arribar a la nostra classe.<\/p>\n

Per\u00f2, no ens enganyem, que b\u00e9 ens ho pass\u00e0vem! Jugant amb plastilines, fent manualitats, dibuixant, aprenent a llegir\u2026 i fent aquella migdiadeta en els llitets de color verd despr\u00e9s de dinar. <\/span><\/p>\n

D\u2019aquesta manera vam iniciar el nostre viatge per l\u2019escola, sense preocupacions ni obligacions, gaudint de la nostra inf\u00e0ncia. <\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, els anys es van anar succeint fins arribar a la prim\u00e0ria, el primer canvi que suposa passar \u201cd\u2019infant\u201d a \u201cnen\u201d. Ara ja \u00e9rem la classe A, B, C o D i cadasc\u00fa tenia la seva taula i havia d\u2019aprendre a organitzar-se. Aqu\u00ed ja tenim els primers records: aprendre les hores, la cantata, l\u2019obra de teatre <\/span>La musa del desvan<\/span><\/i>, les conviv\u00e8ncies on particip\u00e0vem en aquelles discoteques ( ll\u00e0stima que nom\u00e9s duraven 1 nit ) i ja ens pens\u00e0vem que \u00e9rem grans! Amb les primeres parelletes del curs, la relaci\u00f3 es basava en enviar-se notes, mirar-se…<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9, els nostres ca\u00f2tics patis, on fins i tot hi jug\u00e0vem a celebrar casaments, els trajectes amb l\u2019autocar i les nostres can\u00e7ons, i el millor record de tots: les atraccions de Sant Jordi. Quants de vosaltres no vau somiar en preparar el fam\u00f3s \u201c T\u00fanel del terror\u201d? I quants de vosaltres vau arribar a casa amb un pentinat estramb\u00f2tic?<\/span><\/p>\n

Suposo que tots recordareu les primeres classes amb el Fite, tothom callat, parant atenci\u00f3, el tema s\u2019ho mereixia, alhora que se\u2019ns escapava el riure per sota el nas. <\/span><\/p>\n

I no ens podem deixar d\u2019esmentar la nostra estimada bata, alguns amb les butxaques sempre trencades i les rebel\u00b7lions perqu\u00e8 a final de curs ens la deixessin treure\u2026 quina calor pass\u00e0vem. <\/span><\/p>\n

La prim\u00e0ria, en definitiva, representa molt m\u00e9s que tot aquest conjunt d\u2019an\u00e8cdotes i records, \u00e9s on fas les primeres amistats, algunes potser encara fins a dia d\u2019avui, assentes les bases del coneixement i, per sobre de tot, comences a ser conscient del m\u00f3n que t\u2019envolta, de la realitat, veus que hi ha m\u00e9s coses fora de la bombolla on ens ha tocat viure.<\/span><\/p>\n

\"Comiat

Sofia Llovet, J\u00falia Montserrat, S\u00edlvia Muntany\u00e0, Martina Berglund i N\u00faria Gurrea<\/p><\/div>\n

I aleshores vam fer el primer gran salt, tancant l\u2019etapa on t\u2019anomenen \u201cnen\u201d i passant a ser \u201cadolescent\u201d. L\u2019ESO se\u2019ns va llen\u00e7ar a sobre sense avisar, com una onada que et rebolca per la sorra i et fa un tastet de com \u00e9s aquesta realitat. Encara recordo com si fos ahir, el primer discurs del Xavier Mart\u00ed, on ens presentava l\u2019edifici del \u201cgrans\u201d, dels responsables, dels qui s\u2019esforcen i comencen a forjar el seu futur.<\/span><\/p>\n

Durant l\u2019ESO vivim una quantitat enorme de noves experi\u00e8ncies, un conjunt de situacions, de vegades f\u00e0cils de vegades dif\u00edcils, que anem superant a mesura que anem creixent, amb la inigualable ajuda d\u2019un professorat que ens feia costat en tot.<\/p><\/blockquote>\n

\u201cAra entreu amb cara de nens i en 4 anys sortireu amb barba i bigoti\u201d, va dir una professora el primer dia. Una etapa dif\u00edcil, on et mires al mirall i et preguntes qui ets, qu\u00e8 hi fas en aquest m\u00f3n, on et reivindiques i ho q\u00fcestiones tot a casa. Ja no vols que se\u2019t tracti com un nen i vols comen\u00e7ar a caminar sol, per\u00f2 tampoc vols ser un adult. <\/span>Tanmateix, durant l\u2019ESO vivim una quantitat enorme de noves experi\u00e8ncies: fent noves amistats, sortint per primer cop de festa, coneixent el nostre primer amor o rebent el primer examen susp\u00e8s. Un conjunt de situacions, de vegades f\u00e0cils de vegades dif\u00edcils, que anem superant a mesura que anem creixent, amb la inigualable ajuda d\u2019un professorat que ens feia costat en tot. <\/span><\/p>\n

Impossible d\u2019obviar aquells cr\u00e8dits de S\u00edntesi, meitat activitats l\u00fadiques i meitat exercicis que tots copi\u00e0vem a l\u2019autocar. Com oblidar els mosquits tigre al Delta de L\u2019Ebre a 1r, \u00a0els Tubbies de Port del Comte a 2n, \u00a0o la casa sostenible de les Planes de Son a 3r. Sortides que tots anhel\u00e0vem amb impaci\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

I b\u00e9, recordar l\u2019incre\u00efble viatge de final de curs a Berl\u00edn, que m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una excel\u00b7lent manera d\u2019aprendre, representa la culminaci\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s cap a la maduresa. Un primer comiat on alguns ens deien ad\u00e9u i prenien un cam\u00ed diferent al nostre. <\/span><\/p>\n

Encara recordo aquell atape\u00eft hostal tur\u00edstic a la vora d\u2019Alexanderplatz, on a les nits no dorm\u00edem de l\u2019excitaci\u00f3 i l\u2019endem\u00e0 ens pos\u00e0vem ulleres de sol, a veure si durant la visita guiada a l\u2019autocar, ning\u00fa s\u2019adonava que est\u00e0vem fent una dormida. \u00a0<\/span><\/p>\n

I ja fa dos anys v\u00e0rem comen\u00e7ar l\u2019\u00faltima etapa, el batxillerat, on passes d\u2019adolescent a adult. <\/span>Ara et toca decidir a tu<\/span><\/i>, et diu tothom, <\/span>\u00e9s la teva responsabilitat, la teva elecci\u00f3\u2026<\/span><\/i>\u00a0I la majoria de nosaltres encara dubt\u00e0vem si hav\u00edem triat el Batxillerat correcte\u2026<\/span><\/p><\/blockquote>\n

I ja fa dos anys v\u00e0rem comen\u00e7ar l\u2019\u00faltima etapa, el batxillerat, on passes d\u2019adolescent a adult. <\/span>Ara et toca decidir a tu<\/span><\/i>, et diu tothom, <\/span>\u00e9s la teva responsabilitat, la teva elecci\u00f3\u2026<\/span><\/i>\u00a0I la majoria de nosaltres encara dubt\u00e0vem si hav\u00edem triat el Batxillerat correcte\u2026\u00a0<\/span>Aquests dos cursos s\u2019han fet molt durs, interminables i \u00a0sovint ens hem passat setmanes senceres sense gaireb\u00e9 veure la llum del sol, tancats a casa, estudiant, fent el Treball de recerca o trencant-nos el cap pensant en qu\u00e8 far\u00edem quan acab\u00e9ssim el batxillerat. <\/span>Per\u00f2 no tot han estat penes, sempre recordarem moments entranyables com els intercanvis amb Su\u00e8cia i Alemanya, les obres de teatre, les pastissades, el Preg\u00f3 \u00a0o el creuer de final de curs. <\/span><\/p>\n

I com oblidar el dia a dia? Aquells dilluns a les vuit, amb tota la setmana per endavant, pujant les escales endormiscats i saludant \u00a0l\u2019incombustible David que ens saluda amablement \u201c Bon dia, jove\u201d mentre avancem cap a l\u2019aula.<\/span><\/p>\n

I \u00e9s que alguns professors ens han deixat frases \u00e8piques: el \u201cpasito adelante, pasito atr\u00e1s\u201d a les classes d\u2019Hist\u00f2ria amb la Neus, o les inacabables lli\u00e7ons de Filosofia i Geografia amb l\u2019Anna, repassant l\u2019actualitat i deixant-nos comentaris com: \u201c la democr\u00e0cia \u00e9s una planta fr\u00e0gil\u201d , \u00a0\u201c No \u00e9s temps de vaques grosses, m\u00e9s aviat escarrinsidetes\u201d o \u201cla revoluci\u00f3 verda significa pa per avui i gana per dem\u00e0\u201d . O la literatura catalana amb l\u2019Olga , i els seus afalacs \u201c Estic encantada, l\u2019allau de treballs ha estat brutal, per\u00f2 brutal !” I\u00a0com no oblidar els intents de la Magda per fer-nos agradable la poes\u00eda castellana \u201cVenga chicos, se que est\u00e1is cansados, viernes pen\u00faltima hora, relajaos y disfrutad de la literatura\u201d o aquells discursos metaf\u00f2rics d\u2019en Joan a Economia \u201c No esteu escoltant res, i despr\u00e9s a l\u2019examen posareu molta palla i coses sobre el sexe dels \u00e0ngels\u201d o quan arribaves \u00a0tard i et deia \u201cqu\u00e8 , qui en t\u00e9 la culpa, Renfe, Rodalies, la pluja, o el reial Madrid? \u201c. <\/span><\/p>\n

Centenars d\u2019hores amb professors incansables, una carrera contra rellotge per arribar a temps, un proc\u00e9s d\u2019aprenentatge intens de m\u00e9s de 12 anys. <\/span><\/p>\n

I en els temps actuals, on les tecnologies ens posen tota la informaci\u00f3 a l\u2019avast, en l\u2019era de la postveritat, \u00a0el batxillerat a l\u2019IPSI t\u2019ensenya a dubtar, a fiar-te dels\u00a0<\/span>teus instints i afrontar la vida de cara, fent \u00fas d\u2019unes eines que et van ensenyar a infantil i prim\u00e0ria, has \u00a0polit a l\u2019ESO, i utilitzes ara, quan ets un adult, a batxillerat. \u00a0<\/span><\/p>\n

Veient tot el recorregut escolar que hem fet ara i recordant tants bons moments a nivell escolar que hem tingut, tamb\u00e9 ens hem vist amb la necessitat de fer menci\u00f3 \u00a0d\u2019aquelles activitats que molts de nosaltres hem pogut fer, a nivell extraescolar, gr\u00e0cies a l\u2019escola.<\/span><\/p>\n

Havent \u00a0estat fent b\u00e0squet, far\u00e9 m\u00e9s d\u2019un cop al\u00b7lusions al que considero el meu esport, per\u00f2 de ben segur que aquells que van optar per una altra disciplina ja sigui esportiva o art\u00edstica hi podran trobar m\u00e9s d\u2019una similitud,<\/span> \u00a0<\/span>i si alg\u00fa comparteix el meu punt de vista sobre aquesta traject\u00f2ria ja em sentir\u00e9 enormement honorat.<\/span><\/p>\n

Per a mi el b\u00e0squet era, i \u00e9s, aquell moment del dia en qu\u00e8 veia a tots els nens i nenes amb un somriure d\u2019orella a orella, i en qu\u00e8 tots d\u00e8iem, i alguns encara ho seguim dient, quina mandra l\u2019escola, per\u00f2 en aquell moment no \u00e9rem capa\u00e7os de comprendre que hi segu\u00edem sent i n\u2019est\u00e0vem gaudint. I aix\u00f2 ara, fent la valoraci\u00f3 de tot aquest viatge, em fa veure tot el que hi he apr\u00e8s.<\/span><\/p>\n

Crec que aquest esport i la resta d\u2019activitats igual o m\u00e9s importants per l\u2019altra gent, \u00a0ens han ensenyat gran part dels valors que ara defenso com a meus, aquells que tota aquesta gent que hem tingut al darrere m\u2019ha ensenyat.<\/span><\/p>\n

\u2026 sovint potser tendim a pensar que l\u2019\u00fanica o la m\u00e9s important de les responsabilitats que t\u00e9 un nano \u00e9s estudiar \u00a0per\u00f2, \u00a0com un nen de 6 o 7 anys apr\u00e8n a assumir una responsabilitat?<\/p><\/blockquote>\n

Per exemple, sovint potser tendim a pensar que l\u2019\u00fanica o la m\u00e9s important de les responsabilitats que t\u00e9 un nano \u00e9s estudiar \u00a0per\u00f2, \u00a0com un nen de 6 o 7 anys apr\u00e8n a assumir una responsabilitat? Aqu\u00ed entra en joc l\u2019extraescolar, a mi \u00a0l\u2019esport em va servir per sentir-me part d\u2019un projecte del qual jo n\u2019era protagonista i aquesta sensaci\u00f3 de saber que jo mateix podia prendre les meves decisions i que l\u2019altra gent depenia de mi em va ajudar a fer-me, per poc que fos, una miqueta m\u00e9s gran (la bossa ja no es feia sola, l\u2019esfor\u00e7 d\u2019aixecar-te ben d\u2019hora un mat\u00ed pagava la pena).<\/span><\/p>\n

Aquests extraescolars han estat per alguns de nosaltres una manera totalment inconscient \u00a0d\u2019entendre valors com el comprom\u00eds, la solidaritat, l\u2019esportivitat i<\/span><\/p>\n

l\u2019amistat i aix\u00f2 no s\u2019apr\u00e8n si no hi ha alg\u00fa al darrere, per aix\u00f2 tamb\u00e9 ho agraeixo a aquells que \u00a0m\u2019ho han ensenyat, encara que potser no saben que em refereixo a ells.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 el que mai oblidar\u00e9 ser\u00e0 la lli\u00e7\u00f3 que em van donar els meus dos primers entrenadors i que crec que he compr\u00e8s ara fent aquest redactat. Cada dia, al arribar, veia dues persones implicades amb el que feien, dos nois que, tenint l\u2019edat que tenim nosaltres ara, ens van ensenyar i transmetre tant, que mai podr\u00e9 agrair-los-ho prou. Aquesta actitud \u00e9s el que em fa admirar l\u2019enorme treball que es fa per formar-nos a nosaltres com a persones.<\/span><\/p>\n

i recordant totes les experi\u00e8ncies viscudes, entenc que el que fa forta a una persona \u00e9s la passi\u00f3 de les seves accions, aquella felicitat que empeny una persona sabent que all\u00f2 que fa \u00e9s el que li agrada.<\/p><\/blockquote>\n

I \u00e9s en aquest moment que, fent-ne la reflexi\u00f3, i recordant totes les experi\u00e8ncies viscudes, entenc que el que fa forta a una persona \u00e9s la passi\u00f3 de les seves accions, aquella felicitat que empeny una persona sabent que all\u00f2 que fa \u00e9s el que li agrada. D\u2019aqu\u00ed en trec la idea que no hem de treballar per assolir el que la resta espera de nosaltres, sin\u00f3 que cal lluitar pel que a nosaltres ens omplir\u00e0 i \u00e9s aix\u00ed com, de ben segur, serem feli\u00e7os fent el que fem i farem feli\u00e7 a molta gent del nostre entorn amb el que fem.<\/span><\/p>\n

Per aix\u00f2, lluitar per un campionat, per la perfecci\u00f3 a l\u2019hora de tocar una can\u00e7\u00f3, per acabar el quadre que tant ens ha costat o per la vida que volem, sabem que ser\u00e0 complicat, feixuc i sabem que ens trobarem amb adversitats que no esper\u00e0vem, per\u00f2 assumir aquesta \u00a0bonica responsabilitat que a un li pertoca al fer-se gran, ens servir\u00e0 per tenir les metes \u00a0que perseguim, una miqueta m\u00e9s a prop .<\/span><\/p>\n

En aquests anys que hem compartit hem apr\u00e8s moltes coses diferents. Per\u00f2 no nom\u00e9s pel que fa a l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic sin\u00f3 tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit dels valors que considerem que encara \u00e9s m\u00e9s important. ( Sobretot en hem format com a persones).<\/span><\/p>\n

Cadasc\u00fa de nosaltres t\u00e9 habilitats i febleses i com cada \u00e9sser hum\u00e0 no som perfectes. Per\u00f2 tenim moltes qualitats millors que el que engloba aquesta paraula: som valents, tenim coratge, ens esforcem. I \u00e9s aix\u00ed com hem arribat fins on som: afrontant el que era dif\u00edcil i equivocant-nos. Per despr\u00e9s gaudir del moment en qu\u00e8 veiem que hem superat cada meta que ens proposem. Per tant, penseu sovint en com sou i estimeu-vos sempre perqu\u00e8 cadasc\u00fa de nosaltres \u00e9s especial. I moltes persones especials juntes formen un grup tamb\u00e9 especial. Si ara tanqu\u00e9ssim els ulls, i us digu\u00e9ssim: penseu en moments en qu\u00e8 hem gaudit junts, cadasc\u00fa pensaria en diferents instants. Aquests instants s\u2019anomenen records, records que han quedat dins nostre. Desitgem que d\u2019aqu\u00ed uns anys, si tornem a tancar els ulls tinguem moltes imatges de bons records que viurem. I s\u00ed, tamb\u00e9 en tindrem de dolents segur: perqu\u00e8 la vida tamb\u00e9 n\u2019engloba d\u2019aquests. Per\u00f2 amb tota l\u2019\u00e8tica que hem anat adquirint i que hem de cuidar, farem fora totes les nostres pors per aix\u00ed arribar on ens proposem.<\/span><\/p>\n

Acabem aquesta etapa i en comencem una altra, i, per aix\u00f2 volem donar un agra\u00efment a tots els aqu\u00ed presents: a companys i companyes, a les fam\u00edlies i a l\u2019escola. A partir de la voluntat i el respecte creixerem i cada dia us convidem a viure\u2019l sent simplement vosaltres mateixos. Voldr\u00edem agrair la dedicaci\u00f3 a tot el professorat que ens ha acompanyat tots aquests anys, donant-nos suport en els mals moments i felicitant-nos quan f\u00e8iem feina ben feta.<\/span><\/p>\n

I en un dia com avui, tan \u00fanic, volem recordar l\u2019Albert Arnalot, un amic incre\u00efble que ens va deixar fa dos anys per\u00f2 que sempre ha estat amb nosaltres. L\u2019 Albert sempre estar\u00e0 dins del nostre cor i tots ens l\u2019emportem. <\/span><\/p>\n

Per acabar, compartir amb vosaltres un proverbi afric\u00e0 que fa pensar i \u00a0diu el seg\u00fcent:<\/span> l\u2019amabilitat \u00e9s un idioma que els cecs poden veure i els sords sentir.<\/span><\/i><\/p>\n

Fins aqu\u00ed les nostres paraules.<\/span><\/p>\n

Gr\u00e0cies a tots!<\/p>\n

\"Comiat<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n