![\"Paper](\"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/aina-fil.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
El pare de l\u2019Anita sempre surt tard. En aquest restaurant, qui menys cobra \u00e9s qui m\u00e9s treballa. Al Manuel, el pare de l\u2019Anita, li agradaria pensar que ser immigrant no hi t\u00e9 res a veure. La petita, que avui fa nou anys, ja fa una hora que espera que el cap del Manuel el deixi marxar per anar a casa i fer una mica de festa amb l\u2019\u00e0via. \u00d2bviament no espera cap gran celebraci\u00f3, per\u00f2 fa setmanes que no poden passar una nit els tres junts. I ja s\u00f3n les onze.<\/p>\n
Unes veus comencen a cantar al fons del restaurant. L\u2019Anita es troba asseguda tota sola al reservat del costat, i para l\u2019orella. Sembla que \u00e9s l\u2019aniversari d\u2019una nena que es diu Esther, que fa dotze anys. Mirant amb compte per sobre el seient, l\u2019Anita xafardeja. L\u2019Esther queda d\u2019esquena, per\u00f2 observa que s\u2019aguanta el cap amb una m\u00e0: un senyal inq\u00fcestionable d\u2019avorriment. Els ulls de la petita devoren els regals que desfilen davant l\u2019Esther: un m\u00f2bil, unes sabates, un gos petit\u00f3, una bicicleta i uns auriculars. El cap no s\u2019ha aixecat ni un segon de la m\u00e0, exceptuant les dues ocasions en les quals l\u2019Anita sospita que l\u2019Esther ha badallat. La mare s\u2019ho mira tot a trav\u00e9s de la pantalla del m\u00f2bil. Nom\u00e9s deixa de gravar per publicar-ho a la xarxa.<\/span><\/p>\n El Manuel s\u2019ha disculpat a la seva filla per en\u00e8sima vegada, prometent-li que l\u2019any vinent aniran a sopar junts on ella vulgui. Com si l\u2019Anita culp\u00e9s el seu pare de les ordres del cap: aquest no el deixar\u00e0 marxar fins que el restaurant quedi impol\u00b7lut. I la fam\u00edlia de l\u2019Esther encara \u00e9s aqu\u00ed. Per matar el temps investigant, l\u2019Anita s\u2019acosta a la cuina. Sense saber ben b\u00e9 on m\u00e9s anar, d\u00f3na un parell de voltes i acaba asseguda a terra amb una pila de tovallons de paper i unes tisores massa grosses pels seus ditets. Malgrat aix\u00f2, ella les fa anar amb destresa.<\/span><\/p>\n Retalla una casa, i una nina. No del tot satisfeta amb les proporcions de la porta, hi torna. La nina \u00e9s prou maca. Aquesta podria ser la seva mare, es diu. Se li acut una idea genial, i retalla un Manuel, una \u00e0via i un munt de germanets imaginaris de paper. S\u2019adona que la casa queda massa petita, i en fa una de m\u00e9s gran. La petita pot ser la casa de camp, es diu amb un somriure. No sap ben b\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s una casa de camp, per\u00f2 li sembla que seria bonic tenir-ne una. Segur que l\u2019Esther en t\u00e9 m\u00e9s d\u2019una, i de dues. L\u2019Anita decideix que la podrien compartir, i retalla una Esther de paper. Retalla tota la seva fam\u00edlia, i els seus regals, incl\u00f2s el gos. Ben pensat, el gos tamb\u00e9 hauria de tenir una casa i una fam\u00edlia; aix\u00ed que r\u00e0pidament retalla un palau per la fam\u00edlia canina. Potser la meva fam\u00edlia tamb\u00e9 podria tenir un palau, pensa. Aix\u00ed que fa un gran palau. I un hospital. I una cl\u00ednica veterin\u00e0ria. I un supermercat dels grossos, dels de dues plantes; amb menjar de tot el m\u00f3n, fins i tot del seu pa\u00eds.<\/span><\/p>\n Quan sigui gran, l\u2019Anita vol ser bombera. L\u2019\u00e0via li diu que hauria de ser infermera, per\u00f2 aquesta \u00e9s la seva ciutat; per aix\u00f2 retalla un cami\u00f3 de bombers, i moltes dones bomberes.<\/p><\/blockquote>\n Quan sigui gran, l\u2019Anita vol ser bombera. L\u2019\u00e0via li diu que hauria de ser infermera, per\u00f2 aquesta \u00e9s la seva ciutat; per aix\u00f2 retalla un cami\u00f3 de bombers, i moltes dones bomberes. Buscant per la cuina ha trobat uns llumins, i se li acut una idea de bomber… o m\u00e9s aviat de bombera.<\/span><\/p>\n
![\"Paper](\"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/IMG_3450-retoc-300x300.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"