![\"Esperant](\"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/noa-text.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
No recordo com vaig arribar al lloc on s\u00f3c ara, tan sols recordo com vaig arribar a ser el que ara s\u00f3c, una paraula escrita i empresonada.<\/span><\/p>\n No recordo com vaig arribar al lloc on s\u00f3c ara, tan sols recordo com vaig arribar a ser el que ara s\u00f3c, una paraula escrita i empresonada.<\/p><\/blockquote>\n Des de la ment d\u2019un jove escriptor, que buscava en el seu interior la for\u00e7a i la inspiraci\u00f3 suficient per realitzar un treball que impression\u00e9s \u00a0la seva editorial, jo observava com els seus ca\u00f2tics i desendre\u00e7ats pensaments s’entortolligaven i giraven donant salts i piruetes, omplint fins els m\u00e9s profunds espais, sense deixar-me gaireb\u00e9 lloc.<\/span><\/p>\n Amagada entre records quasi oblidats estava jo, intentant passar desapercebuda davant el corrent despietat de pensaments. Sempre havia estat aix\u00ed, i no em molestava, la veritat.<\/span><\/p>\n Maleeixo el moment en el qual vaig passar de ser un idea indefinida que flotava entre les rec\u00f2ndites cantonades de la ment al que ara s\u00f3c, i com m’agradaria tornar enrere i canviar el que vaig fer. Tot va passar quan, cansada de quedar-me observant com la riera imparable de pensaments es movien ocupant cada rac\u00f3 i giravoltant feli\u00e7ment, vaig decidir sortir de l\u2019avorrida rutina a la qual m’havia acostumat. Amb molta precauci\u00f3 vaig treure el cap, encara amagada vaig contemplar meravellada la gran immensitat i la complexitat d\u2019aquell intel\u00b7lecte: colors formes i xiuxiuejos omplien aquella gran sala proporcionant-li un aspecte intimidant i alhora fascinant. Oblidant completament l\u2019antiga prud\u00e8ncia, vaig sortir a l’exterior. Durant uns minuts no va passar absolutament res, vaig passejar la mirada per les parets escorcollant el meu voltant satisfent aix\u00ed una curiositat que ja feia temps em rosegava per dintre.<\/span><\/p>\n De sobte, un silenci esp\u00e8s va omplir l’habitaci\u00f3, i les antigues reflexions que ballaven es van aturar, una for\u00e7a estranya em va arrossegar cap a l’exterior. Em sentia impotent amb el que estava passant, vaig provar de resistir-me, de tornar a l’interior, per\u00f2 res semblava donar resultat. Resignant-me al meu futur vaig abandonar el meu esfor\u00e7, el meu voltant es va transformar, tot era blanc, una superf\u00edcie plana i llisa, mentre notava com la meva ess\u00e8ncia m\u2019era arrencada amb un punx\u00f3 de gotes negres com la nit, que eren impreses sobre la blanca fulla, fins a deixar tot el meu \u00e9sser escrit.<\/span><\/p>\n Des d\u2019aquell dia estic atrapada en el que he dedu\u00eft que \u00e9s un llibre, les dures cobertes retenen en el seu interior mil paraules o hist\u00f2ries que esperem ser llegides, enyoro poder estar lliure, encara que estigu\u00e9s amagada, podia observar, treure el cap i sentir-me part d’alguna cosa.<\/span><\/p>\n No s\u00e9 quan temps fa que estic tancada en aquest infern per\u00f2 em semblen segles, mai no passa absolutament res, i no puc fer res per distreure\u2019m a part de llegir-me a mi mateixa. El meu voltant est\u00e0 sumit en una tranquil\u00b7litat que ho acapara tot. No puc sortir de la meva calmada pres\u00f3 i nom\u00e9s em queda esperar a ser llegida.<\/span><\/p>\n El temps passa, i ja em s\u00e9 la meva hist\u00f2ria al complet, comen\u00e7o a desesperar-me quan sobtadament el llibre \u00e9s sacsejat. Un cop fort obre el llibre i noto com una llum brillant m’il\u00b7lumina. Desorientada i encegada per la llum, no m’adono de com la meva p\u00e0gina s’obre, noto com em xiuxiuegen suaument, i alliberant-me de la meva pres\u00f3 de paper m’enlairo seguint el cam\u00ed que tra\u00e7a la veu, fluixet, molt fluixet, per\u00f2 suficient per donar-me la llibertat tan esperada. Em passejo entre els pensaments del meu salvador i vaig saltant i girant per tota la immensitat de la seva ment, sense t\u00e9mer res. S\u00f3c part d’una corrent r\u00e0pida que ho arrossega tot. S\u00f3c una idea definida, una hist\u00f2ria per explicar, una paraula lliure.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La Noa Gabriel ens narra la hist\u00f2ria d\u2019una paraula. Aquesta narraci\u00f3 ha guanyat el premi Sambori de Literatura catalana de la demarcaci\u00f3 de Barcelona en la categoria segon cicle d\u2019ESO.<\/p>\n![\"Esperant](\"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/NoaFil-300x300.jpg\")
<\/p>\n