{"id":1731,"date":"2017-02-22T11:41:30","date_gmt":"2017-02-22T10:41:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=1731"},"modified":"2018-06-04T09:57:33","modified_gmt":"2018-06-04T07:57:33","slug":"voluntari-a-tanzania","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/voluntari-a-tanzania\/","title":{"rendered":"De voluntari per Tanz\u00e0nia"},"content":{"rendered":"

Quan alg\u00fa decideix agafar-se una exc\u00e8dencia d\u2019 un any a la feina (sabent que no cobrar\u00e0 ni un euro durant el mateix temps), \u00e9s que t\u00e9 raons de pes per fer-ho. En el meu cas, dues poderoses raons. Per una banda, fer un “break\u201d a la feina (mentalment molt saludable) despr\u00e9s de quasi 30 anys treballant a IPSI, i per altra banda, el desig de fer un voluntariat a l\u2019estranger, i que aquesta activitat no fos a l\u2019estiu, \u00fanica \u00e8poca de l\u2019any en qu\u00e8 les ONGs ja tenen voluntaris de sobres.<\/span><\/p>\n

\"Voluntari<\/p>\n

Feia temps que tenia ganes de fer totes dues coses, per\u00f2 prendre una decisi\u00f3 com aquesta no \u00e9s f\u00e0cil perqu\u00e8 la rutina di\u00e0ria no et deixa temps per parar-te a pensar. Calia fer un cop de cap…<\/span>
\n<\/span>Un cop decidit, vaig planificar-me l\u2019any sab\u00e0tic amb molta il\u00b7lusi\u00f3: el voluntariat a l\u2019estranger estava clar, per\u00f2 tamb\u00e9 vaig buscar altres maneres de millorar aquest m\u00f3n: fer de voluntari en un menjador social de Ciutat Vella i professor de refor\u00e7 en un casal d\u2019infants del Raval van ser altres petites i gratificants activitats que van omplir-me part d\u2019aquests mesos. Especialment impactant va ser ajudar al menjador social. <\/span><\/p>\n

Per\u00f2 el que realment va convertir aquest any es una cosa especial va ser anar a fer de voluntari a Tanz\u00e0nia. De fet, jo no vaig escollir aquest pa\u00eds, sin\u00f3 que Tanz\u00e0nia em va escollir a mi. Vull dir que buscant ofertes de voluntariat per fer de professsor a pa\u00efsos del 3r m\u00f3n, vaig trobar una feina en una petita ONG anomenada Born to Learn, \u00a0a Moshi, al nord de Tanz\u00e0nia, que encaixava perfectament amb el que estava buscant: una feina de professor de suport a l\u2019escola de Prim\u00e0ria que la mateixa ONG havia construit en una petita comunitat rural anomenada Newlands, a 15 kil\u00f2metres de Moshi, de gent pobra i senzilla que viu de la collita de la canya de sucre o de fer maons artesanals de fang.<\/span><\/p>\n

En aquestes circumst\u00e0ncies, la tasca que duen a terme les ONGs \u00e9s fonamental per a nens i adults. La meva no tan sols escolaritza els infants de la comunitat esmentada, sin\u00f3 que tamb\u00e9 porta a terme revisions sanit\u00e0ries i xerrades sobre conceptes de salut i higiene,a c\u00e0rrec dels metges i infermeres voluntaris que hi van.<\/p><\/blockquote>\n

Dit i fet, un dia del febrer passat, vaig agafar un vol cap all\u00e0. Mai havia estat a l\u2019\u00c0frica subsahariana, o \u00c0frica negra, i la veritat \u00e9s que impacta des del mateix moment en qu\u00e8 hi arribes. Aixo s\u00ed que \u00e9s el tercer m\u00f3n! <\/span><\/p>\n

Moshi, el lloc on dormia amb la resta de voluntaris de l\u2019ONG, \u00e9s una ciutat de tamany mitj\u00e0 als peus de l\u2019imponent cim del Kilimanjaro, amb una destacable quantitat de turistes de tota mena que hi van a fer safaris, o a pujar al Kili, com li diuen ells. Malgrat aquesta aparent font d\u2019ingressos, molt pocs carrers de la ciutat estan asfaltats, les voreres s\u00f3n m\u00e9s perilloses que la cal\u00e7ada pels enormes esvorancs que hi ha, no hi ha cap sem\u00e0for i tampoc ni un sol fanal al carrer, ni papereres ni contenidors…Les deixalles s\u00f3n a qualsevol lloc, i la pols de la sabana, omnipresent. Fora del centre, i no cal dir al senzill suburbi de Newlands, no hi ha xarxa de clavegueram ni aigua corrent, i moltes cases no tenen ni tan sols v\u00e0ter o latrina. L\u2019aigua s\u2019ha d\u2019anar a buscar als pous.<\/span><\/p>\n

El tr\u00e0nsit, no gaire abundant, est\u00e0 format en general per vehicles que aqu\u00ed no passarien la itv ni de broma, i els accidents s\u00f3n relativament freq\u00fcents. <\/span><\/p>\n

Pr\u00e0cticament cada dia hi ha talls de llum, a vegades de pocs minuts, a vegades de 8 o 10 hores. Els pocs hotels dignes de la ciutat han de tenir generadors propis per poder funcionar; internet \u00e9s un luxe a l\u2019abast de pocs. Tamb\u00e9 s\u00f3n un luxe, i aix\u00f2 ja \u00e9s m\u00e9s greu, la sanitat i l\u2019educaci\u00f3, que s\u00f3n de pagament. Si no tens diners, ser\u00e0s un analfabet o pots morir d\u2019una apendicitis. Aix\u00ed de dur.<\/span><\/p>\n

\"Voluntari<\/p>\n

En aquestes circumst\u00e0ncies, la tasca que duen a terme les ONGs \u00e9s fonamental per a nens i adults. La meva no tan sols escolaritza els infants de la comunitat esmentada, sin\u00f3 que tamb\u00e9 porta a terme revisions sanit\u00e0ries i xerrades sobre conceptes de salut i higiene,a c\u00e0rrec dels metges i infermeres voluntaris que hi van. <\/span><\/p>\n

Sense gaire temps per acostumar-me a aquest entorn i a la calor tropical, al dia seg\u00fcent vaig comen\u00e7ar la meva tasca \u00a0a la classe de \u201cstandard 3\u201d (una mena de 3r de Prim\u00e0ria on tenia 23 nens de entre 9 i 11 anys). <\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019unes hores d\u2019observaci\u00f3, vaig comen\u00e7ar la meva tasca. Es tractava b\u00e0sicament de fer de professor d\u2019angl\u00e8s ( \u00e9s la seva segona llengua despr\u00e9s del swahili), per\u00f2 tamb\u00e9 ajudava a les altres mat\u00e8ries, com a professor de suport d\u2019aquells alumnes que tenien m\u00e9s dificultats. Fins i tot vaig estar fent de \u201cprofessor\u201d, entre cometes, d\u2019Educaci\u00f3 f\u00edsica . De fet , no tenia cap secret. Ells anomenen l\u2019assignatura Jocs d\u2019equip, i donat que nom\u00e9s practiquen futbol amb una pilota que cau a trossos, el fet d\u2019ensenyar-los una s\u00e8rie de jocs esportius practicats durant anys a les col\u00f2nies d\u2019Ipsi com a monitor, els va entusiasmar i motivar com mai. Una cursa de relleus, o el joc d\u2019estirar la corda, o el joc de l\u2019aranya, els \u00a0van semblar una novetat divert\u00eddissima, malgrat que calia fer-ho en un descampat polseg\u00f3s amb un sol equatorial de just\u00edcia. Per\u00f2 ells ja hi estan acostumats.<\/span><\/p>\n

Molt impressionant tamb\u00e9 \u00e9s el final de la jornada escolar: veure els infants de l\u2019escola, de 4 a 14 anys, marxar sols cap a casa, sense pares, a peu per la sabana en trajectes que podien durar mitja hora o m\u00e9s, amb els perills que aix\u00f2 comporta, et deixa impactat.<\/p><\/blockquote>\n

Moltes coses de la meva estada a l\u2019escola em van impactar: per comen\u00e7ar en ordre cronol\u00f2gic, veure els nens en formaci\u00f3 quasi militar cantant l\u2019himne nacional a les 8 del mat\u00ed amb el cim nevat del Kilimanjaro al fons. <\/span><\/p>\n

A l\u2019hora de dinar, unes cuineres (dues mares volunt\u00e0ries), repartien a les criatures un plat \u00fanic, for\u00e7a senzill per\u00f2 abundant, que els nens literalment devoraven asseguts a terra sota l\u2019ombra de qualsevol arbre dels voltants. Jo tamb\u00e9 ajudava a repartir coberts i plats, i mai vaig veure cap nen queixar-se del que hi havia per menjar, i tots sense excepci\u00f3 deixaven el plat net com una patena. El motiu el vaig entendre poc despr\u00e9s: per a molts nens, el menjar que rebien a l\u2019escola, tant el bol de cereal per esmorzar com el dinar, era l\u2019\u00e0pat m\u00e9s complet del dia. Aix\u00ed de clar.<\/span><\/p>\n

Molt impressionant tamb\u00e9 \u00e9s el final de la jornada escolar: veure els infants de l\u2019escola, de 4 a 14 anys, marxar sols cap a casa, sense pares, a peu per la sabana en trajectes que podien durar mitja hora o m\u00e9s, amb els perills que aix\u00f2 comporta, et deixa impactat.<\/span><\/p>\n

La tasca a les aules tampoc no em va deixar indiferent. Va ser all\u00e0 on vaig valorar de deb\u00f2 els recursos que tenim a la nostra escola. La infraestructura de l\u2019aula, de construcci\u00f3 ja de per si prec\u00e0ria, consisteix en unes taules i tamborets de conglomerat de fusta, una pissarra i un guix. L\u2019ONG podia proporcionar un llibre de text per cada dos o tres nens. Els llapis o gomes i, \u00e9s clar, els fulls estaven estrictament racionats.<\/span><\/p>\n

Entre els nens de la meva classe hi havia una diversitat d\u2019edats i de capacitats que no contribu\u00efa precisament a fer la tasca educativa m\u00e9s f\u00e0cil. Tenia nens brillants al costat d\u2019alumnes amb una greu disl\u00e8xia, retards cognitius, o fills de fam\u00edlies desestructurades (a la manera africana). No cal dir que no pots comptar amb l\u2019ajut de cap logopeda, psic\u00f2leg, pedagog, ni res semblant. All\u00e0 hi ets tu i el teu grup de nens. A partir d\u2019aqu\u00ed , fes el que puguis.<\/span><\/p>\n

Les fam\u00edlies tampoc no ajuden gaire. Segons em van explicar, el pitjor que podies dir-li a un nen conflictiu (que eren pocs) era amena\u00e7ar-lo amb enviar-lo a casa expulsat un dia. Aix\u00f2 volia dir pallissa segura dels pares, i que haurien de treballar a casa ajudant a qualsevol tasca. De fet, l\u2019escola de l\u2019ONG, pel seu tarann\u00e0 europeu, era el lloc on els nens podien fer realment de nens, jugar al pati i conviure amb els companys a m\u00e9s d\u2019aprendre. No havien de treballar i no els pegava ning\u00fa.<\/span><\/p>\n

\"Voluntari<\/p>\n

Per compensar aquestes dificultats, \u00e9s sorprenent la motivaci\u00f3, l\u2019agra\u00efment i el respecte al professor que tenien els meus alumnes tanzans. Valoren molt l\u2019oportunitat d\u2019educaci\u00f3 que els d\u00f3na l\u2019ONG, i valoren encara m\u00e9s que un \u201cmusungu\u201d (un blanc en llengua swahili), agafi un avi\u00f3 i vagi fins tan lluny a donar-los un cop de m\u00e0. Mai podr\u00e9 oblidar el meu \u00faltim dia a l\u2019escola, quan els alumnes em demanaven que no marx\u00e9s, i l\u2019inevitable sensaci\u00f3 d\u2019abandonar-los que et queda quan has de tornar a Europa, mentre et preguntes qu\u00e8 ser\u00e0 d\u2019aquells nens \u00a0que has conegut i a qui has intentat ajudar, i quin ser\u00e0 el seu futur incert i dif\u00edcil. No puc ni vull oblidar-los.<\/span><\/p>\n

Sens dubte, recomano a tothom una experi\u00e8ncia vital com aquesta. A banda de la tasca concreta d\u2019ajut que facis, et serveix per valorar m\u00e9s la sort que hem tingut els que hem nascut aqu\u00ed, i et queden unes ganes tremendes de tornar-hi i seguir ajudant a nens amb menys sort que nosaltres perqu\u00e8 puguin tenir una oportunitat en una societat tan dif\u00edcil com l\u2019africana. Per la meva banda, jo hi he posat el meu granet de sorra, malgrat que el desert de les desigualtats segueix sent immens.<\/span><\/p>\n

\"ElFil<\/a>

Click per accedir a la galeria de fotos de ElFil: Voluntari a Tanz\u00e0nia – Jordi Altimiras<\/p><\/div>\n