{"id":1688,"date":"2017-02-08T09:01:12","date_gmt":"2017-02-08T08:01:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/?p=1688"},"modified":"2017-02-08T16:11:13","modified_gmt":"2017-02-08T15:11:13","slug":"lefecte-kuppers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ipsi.cat\/elfil\/lefecte-kuppers\/","title":{"rendered":"L\u2019efecte K\u00fcppers"},"content":{"rendered":"

El m\u00e9s de juny passat, convocat per l’AMPA, Victor K\u00fcppers ens va venir a fer una xerrada a la sala d’actes de l’escola.<\/span><\/p>\n

Tot va ser especial des del primer moment que li vaig demanar si ens podia venir a fer la xerrada. I \u00e9s que, com ell diu, fer que tots els moments siguin especials \u00e9s el que separa els cracs dels \u201cxusqueros\u201d. Me’l vaig trobar a Construmat, per casualitat, i li vaig demanar si podria venir a l’escola. De seguida em va dir que s\u00ed i que, a m\u00e9s, a les AMPA no els cobrava res! Aleshores, com que no ten\u00edem cap paper, em va escriure el seu mail al bra\u00e7. Comen\u00e7\u00e0vem molt b\u00e9! <\/span><\/p>\n

\"L\u2019efecte
\n<\/span>Jo ja l’havia sentit un parell de cops i sabia el que ens esperava, per\u00f2 la xerrada que ens va fer encara em va semblar molt millor que les que recordava. Des que va comen\u00e7ar fins que va acabar no vam parar de riure! La sala era plena (fins i tot hi va haver una seixantena de pares i mares que es van quedar sense pla\u00e7a) i tothom s’ho va passar molt b\u00e9.<\/span>
\n<\/span>Amb molt d’humor ens va fer veure algunes de les nostres ximpleries i ens va recordar quines s\u00f3n les coses realment importants de la vida. Hi ha frases que em van quedar gravades i en les que encara penso de tant en tant; per\u00f2 crec que el m\u00e9s impactant de Victor K\u00fcppers \u00e9s la gr\u00e0cia amb qu\u00e8 diu les coses i, sobretot, la seva actitud i la seva generositat.<\/span><\/p>\n

Ell reivindica la pausa: cal que ens aturem a pensar per qu\u00e8 fem les coses, perqu\u00e8 nom\u00e9s hi ha una vida i l’hem d’aprofitar cada instant.<\/p><\/blockquote>\n

Ens ho va dir tot com si no tingu\u00e9s cap import\u00e0ncia, per\u00f2 tot era important\u00edssim! Molt m\u00e9s que moltes de les coses que fem quan anem pel m\u00f3n corrent com “pollos sin cabeza”. Ell reivindica la pausa: cal que ens aturem a pensar per qu\u00e8 fem les coses, perqu\u00e8 nom\u00e9s hi ha una vida i l’hem d’aprofitar cada instant. Per qu\u00e8 no l’aprofitem vivint amb entusiasme? Diu que qui t\u00e9 les coses importants ben situades va “xutat” per la vida. Sovint no ens adonem de tot el que tenim i no ho agra\u00efm prou o no ho agra\u00efm gens. Ens va dir que a la vida hi ha drames (malalties, morts, …), i que qui els pateix t\u00e9 tot el dret \u00a0d\u2019estar malament; per\u00f2 que els que tenim la sort de no tenir drames hem d’ajudar els que s\u00ed que en tenen primer, i despr\u00e9s, estar molt contents i agra\u00efts.<\/span>
\n<\/span>Ens va recordar que D\u00e9u reparteix les cartes per\u00f2 nosaltres podem decidir com juguem. Sempre hi ha aquest petit espai en qu\u00e8 nosaltres podem escollir la nostra actitud. Com ell diu, “cada instant estem triant la nostra actitud. Per aix\u00f2 cada instant ens acosta m\u00e9s a la grandesa o a la mediocritat. L’\u00fanic objecte que t\u00e9 aquesta vida \u00e9s sumar instants fant\u00e0stics i lluitar cada dia per ser la millor persona que tu pots arribar a ser en els \u00e0mbits que t’han tocat.”<\/span>
\n<\/span><\/p>\n