Joan Abel i Susana Turmo, alumnes de segon de Batxillerat. Fotografia: Núria Prats, alumna de segon de Batxillerat
El passat 25 d’octubre un grup d’alumnes de segon de batxillerat de l’Escola IPSI de Barcelona vam participar en una sortida a Mataró, a propòsit d’una visita extraordinària al Centre Integral de Valoració de Residus del Maresme i a la Nau Gaudí. Un cop vam arribar a l’estació de tren de Mataró, després d’una breu estona per esmorzar, vam dirigir-nos al Centre de Valoració de Residus del Maresme.
El personal de la instal·lació ens va rebre a l’entrada del recinte. Ens vam dividir en quatre grups i vam iniciar l’activitat, que constava de tres parts: una breu exposició en què ens explicaven les funcions de la planta, una visita a les instal·lacions i un espai multimèdia.
Primerament, vam entrar en un auditori on ens van explicar les principals funcions del recinte que visitàvem, així com una visió global del reciclatge. Van explicar-nos els diferents tractaments que es realitzen al centre, amb l’ajuda d’un vídeo introductori que presentava la història i la fundació de la planta.
Vam descobrir procediments com el pretractament de la fracció resta. Aquest procediment consisteix a recuperar els materials que no s’han separat selectivament (residus orgànics, paper, plàstic, vidre o metall) per poder-los reciclar. Després d’aquest procés, el que és realment rebuig s’incinera.
Amb el pretractament del rebuig, els gestors del centre de residus pretenen aconseguir un doble benefici. D’una banda, reciclar tots els materials que sigui possible i enviar menys brossa a incinerar. De l’altra, aconseguir que la brossa que finalment es porti a cremar tingui unes propietats de combustió més bones i, per tant, el rendiment de la planta incineradora sigui més alt.
Un cop acabada la xerrada introductòria vam equipar-nos amb casc i armilla i vam visitar els diferents espais del centre. Vam començar amb l’entrada per als camions i l’abocador de residus, on ens van explicar les diferents màquines que els classifiquen, com el garbell rotatiu (trommel), el lector òptic, etc. Tot i la pudor del recinte, el fet que el que ens explicaven resultés molt interessant i impactant va fer que no perdéssim el fil de l’exposició.
…a través de testimonis i de l’opinió d’agents locals, es volia conscienciar els alumnes i els visitants de la importància del reciclatge.
Finalment, vam gaudir de l’experiència multimèdia del centre. Es basava, en primer lloc, en una visita a l’aula multimèdia on, a través de testimonis i de l’opinió d’agents locals, es volia conscienciar els alumnes i els visitants de la importància del reciclatge. En segon lloc, vam visitar l’Esfera Verda, un simulador 4D en què, seient en unes butaques davant d’una projecció, tenies la sensació de fer el mateix recorregut que un residu de la planta. Amb aquest bon gust de boca vam acabar aquesta part de la visita.
Després vam anar a dinar a la plaça, on ens vam dispersar en diferents grups i es va donar un toc de crida per a les diferents classes, que estàvem dividides en dos grups. Quan va arribar l’hora, ens vam reunir i vam dirigir-nos cap al primer edifici que va crear Gaudí. Allà, una noia molt amable ens va fer una visita guiada, la qual consistia a veure les dues obres exposades de dos arquitectes.
El conjunt de les obres provocava una reflexió sobre els diferents tipus d’habitatge que hi ha al món, des d’una vessant creativa de l’art arquitectònic.
En entrar a la nau, vam poder veure l’obra de Mario Merz, que consistia en una instal·lació de la seva sèrie d’iglús d’iglús, anomenada El camí per venir aquí (1986); i Des del terrat (1985-1986), l’evolució escultòrica d’una gran urbs a escala reduïda de l’escultor valencià Miquel Navarro.
Ambdues obres es complementaven a la perfecció dins de l’espai de la nau. El primer disseny, l’iglú de Mario Merz estava travessat per una filera de diaris antics del mateix dia, cosa que mostrava una altra característica de l’autor, l’ús de la successió Fibonacci, que consistia en la suma d’una progressió (1,1,2,3,5,8…), i donava un sentit a l’obra mitjançant l´ús de neons que la complementaven.
Pel que fa a la creació de Miquel Navarro, vam poder observar dues ciutats distingides principalment per l´ús de dos materials diferents.
Per un costat, una població càlida amb cases petites i una convivència harmònica, que recorda el passat en què la tecnologia no afectava el desenvolupament dels grans centres urbans.
Respecte a l’altra ciutat, representa la metròpolis amb totes les seves cares. L’ambient és gèlid i et sents intimidat i estrany enmig dels alts edificis. Et transmet la sensació de no pertanyença i de voler tornar a la ciutat càlida i oblidar-te de l’urbs industrialitzada.
Per crear aquesta visió òptica va utilitzar, en la primera ciutat, terracota, un material que li donava aquell aire antic de quan els primers homes sedentaris s’hi van instal·lar; per al nucli urbà va utilitzar el zinc, que creava la sensació freda de les grans ciutats actuals, i produïa un fort contrast entre totes dues.
El conjunt de les obres provocava una reflexió sobre els diferents tipus d’habitatge que hi ha al món, des d’una vessant creativa de l’art arquitectònic. Aquesta part tan sols va durar trenta minuts, però van ser molt interessants i van tenir un fort impacte en la memòria dels estudiants.
Els alumnes de segon de Batxillerat descobreixen el funcionament d’una planta de residus i s’endinsen en els inicis artístics de Gaudí.
Deixa un comentari