Raquel Artigas, mestra d’Educació Infantil
Els alumnes que fan p5 a IPSI arrenquen el curs amb un treball globalitzador que, partint de l’àrea de Descoberta d’un mateix, aprofundeix en el Coneixement de l’Entorn i treballa àmpliament la Comunicació i els llenguatges. “Qui sóc jo?” Es tracta d’un projecte guiat en què demanem la col·laboració de les famílies per ajudar els nens a descobrir què és allò que els caracteritza: com som, cadascú de nosaltres, per dins i per fora. Així, de la recopil·lació de dades en família, passem a l’anàlisi a la classe, a fer les primeres definicions, mesures, etc.
Avui, però, ens centrem en un aspecte de caire pràctic del treball que fem a les aules, perquè la verbalització i la capacitat de comunicació necessàries per a dur a terme aquest treball no han de suposar-se. I és que quan diem que la nostra és una escola inclusiva ho fem des del coneixement del conjunt d’actuacions que es duen a terme de forma sistemàtica per fer que tothom pugui participar i aprendre cada dia.
Els pictogrames són traduccions visuals del llenguatge oral i es poden emprar en paral·lel tant a l’oralitat com a l’escriptura.
A l’edat de cinc anys el nen sol ser capaç de generar un petit discurs coherent referent a algun aspecte relatiu a la seva experiència més propera: la família, els amics, casa seva, etc. De vegades, però, passa que tenim algun alumne amb dificultats en l’aspecte comunicatiu, sigui per alguna disfunció física, sigui per immaduresa o timidesa, o bé sigui perquè es tracta d’un nen amb un trastorn de l’espectre autista (TEA). En qualsevol d’aquests casos, els docents disposem d’eines per tal d’afavorir la comunicació: si la dificultat és en l’expressió oral, donat que estem en un tram d’edat per definició àgrafa, podem fer ús d’eines de comunicació augmentativa, en concret ens referim aquí a l’ús del llenguatge pictogràfic.
Els pictogrames són traduccions visuals del llenguatge oral i es poden emprar en paral·lel tant a l’oralitat com a l’escriptura. Així, quan expliquem com érem al néixer, podem acompanyar la fotografia de la pertinent frase oral, podem escriure-la i també podem construir-la amb els pictogrames : “jo era petita”. Igualment ho podem fer per “m’agrada jugar a nines” o “jo sóc valent”: es poden construir amb aquests pictogrames bé retallant i enganxant, bé disposant-los amb un velcro aliniats, seguint la direccionalitat d’esquerra a dreta pròpia de la nostra escriptura.
Per dur a terme aquestes activitats necessitem no només tenir pensades les sessions que farem sinó també prioritzar què volem aconseguir amb aquestes activitats, només així podrem oferir les adaptacions pertinents de caire metodològic que ens permetin a tots enriquir-nos mútuament i afavorir la generació en els nens d’un autoconcepte positiu.
Generar discurs, sigui oral o visual, és generar estructures de pensament, és organitzar el teu pensament i comunicar-te amb els altres. L’ús dels pictogrames ens fa aquí de pont, vinculant-los els uns als altres.
Pensem que generar discurs, sigui oral o visual, és generar estructures de pensament, és organitzar el teu pensament i comunicar-te amb els altres. Així, l’ús del llenguatge pictogràfic és una eina bidireccional: ens permet a nosaltres fer les demandes pertinents i assegurar-ne la comprensió, però també permet al nen expressar-se. El fet que no hi hagi discurs oral no implica que l’infant no tingui desitjos, necessitats, coneixements, etc. L’ús dels pictogrames ens fa aquí de pont, vinculant-los els uns als altres.
D’altra banda, disposar d’un suport visual és sempre una eina útil per al conjunt del grup; així organitzem les seqüències temporals, les rutines de treball, i és també un camí a recórrer en paral·lel a l’aprenentage de la lectoescriptura. Disposar dels pictogrames acompanyats de la paraula impresa és, així doncs, una eina més de les que disposem a l’aula.
A l’edat de cinc anys el nen sol ser capaç de generar un petit discurs coherent referent a algun aspecte relatiu a la seva experiència més propera; de vegades, però, algun alumne es mostra amb dificultats en l’aspecte comunicatiu.
Deixa un comentari