Jaume Mayos, alumne de 2n de Batxillerat
El Brasil és considerat un dels països en procés de desenvolupament amb més capacitats i possibilitats d’esdevenir potència mundial, juntament amb la resta de països designats com a BRIC (Rússia, Índia, la Xina i actualment també Sud-Àfrica). I si bé l’Índia i sobretot la Xina s’han imposat com a potències amb capacitat de rivalitzar amb els Estats Units, el Brasil ha quedat en un segon pla, estancat, i immers en una crisi des de 2015 o abans.
El Brasil és considerat un dels països en procés de desenvolupament amb més capacitats i possibilitats d’esdevenir potència mundial, però ha quedat en un segon pla, estancat, i immers en una crisi des de 2015 o abans.
Si bé d’una banda, el Brasil té totes les capacitats per esdevenir potència, un gran territori, recursos naturals abundants i un gran capital humà; d’altra banda no ha fet un pas endavant i no ha acomplert les grans expectatives que s’esperaven des de 2010. És aquí on intervé el concepte de paradoxa, que es repeteix en molts àmbits i sectors.
D’aquesta manera, el meu treball ha anat enfocat cap a fer una anàlisi multidisciplinària del país per poder arribar a les causes del seu baix desenvolupament com a estat del primer món. Per poder trobar una via de futur per a la crisi actual és necessari fer una retrospectiva per analitzar els problemes que han impedit el seu creixement. A continuació l’article exposa els principals motius de la situació actual.
En la redacció del treball cal tenir present que es fa una retrospectiva àmplia, però que se centra sobretot en els últims anys, pel seu caràcter convuls però també perquè és el període en què he pogut tenir contacte amb el país. De fet l’estudi es basa en diversos punts en la pròpia experiència dels quatre viatges que he pogut realitzar en els últims cinc anys al Brasil. Realment els viatges m’han aportat la visió global de la situació, i un aprofundiment més precís que divergeix de la pura recerca bibliogràfica o dels estereotips que es creuen d’una cultura. També és important recalcar que moltes anotacions i opinions personals són fonamentades en el que s’ha observat, la visió d’amistats del país i també l’opinió d’experts en dret del Brasil. Per tant, aquest és un treball amb un fort caràcter vivencial, que després ha estat contrastat i arrodonit amb una recerca bibliogràfica més exhaustiva. A continuació s’exposen les principals causes de la situació actual.
… el Brasil té una economia heretada del passat colonial, és a dir, s’ha convertit en un estat simplement exportador de matèries primeres.
Les respostes a la hipòtesi són diverses, i impliquen molts àmbits diferents referents al país. En primer lloc, cal remarcar l’economia brasilera com a molt potent però poc diversificada en els diferents sectors. Concretament, el Brasil té una economia heretada del passat colonial, és a dir, s’ha convertit en un estat simplement exportador de matèries primeres. Només cal observar que el 20 per cent del producte interior brut (PIB) de tot el país correspon al sector miner (generalment extractor). També l’extracció de petroli o el cultiu massiu de canya de sucre (per generar biocombustibles com l’etanol) són sectors que otenen gran part del seu benefici a partir de l’exportació a altres països. Malgrat que cal remarcar que en ambdós sectors hi ha una potent indústria de tractament i refinament, són els dos únics àmbits d’indústria que realment s’han desenvolupat els darrers anys. Això implica que, tanmateix, hi ha un sector secundari fort al país, però no és suficientment ampli com per provocar una “revolució industrial,” indispensable per al desenvolupament com a potència del primer món.
En segon lloc, el fet que es produeixi aquesta situació és essencial per solucionar el segon dels grans problemes endèmics del Brasil, que és la pobresa extrema i la desigualtat social. El 30 per cent de la població del país viu en gairebé extrema pobresa, i és una part de la societat que s’ha quedat estancada en un món que no possibilita l’ascens de classe. És aquí on la necessitat de generar llocs de treball de manufactura per part de la suposada indústria provocaria un punt d’inflexió. El fet de cobrar un sou mitjanament digne, propiciaria un creixement d’estatus social considerable per a moltes famílies que viuen de manera indigna a les faveles i barris marginals.
… un dels grans mals del Brasil (com també d’Espanya) és la corrupció i una classe política mediocre i desinteressada pels problemes socials urgents del país.
En tercer lloc, un dels grans mals del Brasil (com també d’Espanya) és la corrupció i una classe política mediocre i desinteressada pels problemes socials urgents del país. Probablement el nom de Lula da Silva és força conegut, a causa del seu carisma i popularitat, i també perquè durant el seu mandat (dues legislatures 2003-2010) va ser quan el Brasil va experimentar el creixement més important de l’últim segle i va catapultar-se a l’escena internacional. Si bé Lula forma part del PT (Partit dels Treballadors, tradicionalment d’esquerres) durant el seu govern va dur a terme una política pròpia de dretes, va fracassar en polítiques socials com en la repartició de terres entre el sindicat de petits agricultors i els grans terratinents, i la seva esperançadora proposta per disminuir la pobresa va ser insuficient. Davant d’aquesta situació va ser la seva successora Dilma Rousseff qui va acabar pagant la inestabilitat política (accentuada per la corrupció) que va acabar amb el seu impeachment.
Finalment l’arribada de l’actual president del Brasil Michel Temer, ha suposat el descontentament de la població, ja que és el candidat amb els índexs de popularitat més baixos de la història. Tota aquesta situació d’inestabilitat política ha anat acompanyada de l’esclat de grans casos de corrupció, implicant l’elit política (el mateix Temer, l’expresident de la cambra de diputats, del senat, i altres) i també dirigents de les majors empreses del país (com la petroliera Petrobras).
Tota aquesta situació política convulsa ha resultat en un agreujament de la crisi econòmica que s’havia plantejat, i la impossibilitat d’un govern fort que pugui gestionar la situació amb diligència i solvència. També els diners defraudats han causat un cert impacte en el capital de l’estat. La necessitat d’una classe política que estigui a l’altura és urgent, ja que l’allargament de la situació pot posar en perill el futur del desenvolupament del Brasil.
Finalment, per plasmar el concepte de paradoxa també s’ha tingut en compte l’impacte dels JJOO de Rio de Janeiro de 2016 que es preveia molt positiu i es considerava una oportunitat de reforma urbanística per la ciutat. La veritat és que, observats en perspectiva, un any més tard, han acabat resultant un fracàs econòmic, forçant a la ciutat a endeutar-se i a demanar diners a la capital central a costa de fortes retallades, inclòs el tancament de la principal universitat de la ciutat. De la mateixa manera, els problemes succeïts durant la celebració dels Jocs no han afavorit la bona imatge de la ciutat a l’estranger.
Resumint, les capacitats del Brasil són enormes, però no implicaran una projecció internacional com a gran potència fins que l’elit política es renovi i recuperi la confiança dels brasilers i brasileres. Així mateix el Brasil tampoc culminarà el seu progrés fins que no s’elimini l’alta taxa de pobresa social a través d’un enfortiment del sector industrial.
Les capacitats del Brasil són enormes, però no s’aprofitaran correctament fins que l’elit política es renovi i recuperi la confiança dels brasilers i brasileres.
El Brasil tampoc culminarà el seu progrés fins que s’elimini l’alta taxa de pobresa social a través d’un enfortiment del sector industrial i l’educació.
Una visió vivencial profunda del creixement del gegant sud-americà
Deixa un comentari