Ignasi Llobera, exalumne de l’IPSI
Dimecres 6 de setembre de 2017: els instituts de Catalunya reben una comunicació de la Generalitat on es diu que per tal d’“augmentar la rellevància de la Filosofia” a la Selectivitat, a partir d’enguany aquesta assignatura passarà de la Fase General a la Fase Específica. És a dir, fins ara els 25.000 alumnes que es presenten cada any a la Selectivitat podien triar fer l’examen d’Història o de Filosofia (quasi 17.000 triaven Filosofia), i a partir d’aquest juny només els d’humanitats, ciències socials i artístic podran triar fer l’examen de Filosofia a la Fase Específica. Si agafem la taula de ponderacions de l’examen de Filosofia per accedir als estudis universitaris d’aquestes branques de coneixement, veurem que per molts, l’examen de Filosofia no pondera ni poc ni gens, i que pels que sí que pondera són carreres amb notes d’accés en general molt baixes, per les quals els alumnes en tenen prou i de sobres amb la Fase General de la Selectivitat. Així doncs, quants alumnes es presentaran a l’examen de Filosofia aquest any? Arribaran al 10% dels que s’hi presentaven altres anys? Conclusió: sembla que el Consell Interuniversitari de Catalunya ha decidit que la millor manera d’“augmentar la rellevància de la Filosofia” a la Selectivitat és arraconar-la, marginar-la i minimitzar-la.
Per quin motiu s’ha pres aquesta decisió? A la comunicació oficial de la Generalitat no hi consta el motiu. Ara bé, s’hi diu que “aquest acord s’emmarca en el procés d’avançar cap a una proves PAU més competencials”. Però aquest no pot ser el motiu d’aquest canvi: la prova de Selectivitat de Filosofia n’és molt, de competencial. Per poder superar aquesta prova, l’alumnat no només ha de demostrar que sap filosofia, sinó que també ha de demostrar que fa filosofia. L’examen de Filosofia és fortament competencial: s’avaluen les competències de comprensió, d’exposició d’idees i d’argumentació crítica, que són cabdals no només per qualsevol estudi universitari, sinó per la vida mateixa.
Així doncs, quin és el motiu per prendre aquesta decisió? Tot sembla indicar que és no incomplir la Llei Wert d’Educació (altrament anomenada LOMCE) aprovada pel Parlament Espanyol el 2013, que ja arraconava la Filosofia en els seus plans d’estudi i fins i tot l’eliminava com a assignatura de 2n de Batxillerat.
El mateix 2013, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Resolució 440/X “sobre el manteniment de l’ètica filosòfica, la filosofia i la història de la filosofia en el currículum de l’ensenyament secundari obligatori i el batxillerat”, en la qual s’afirma que “el Parlament de Catalunya manifesta que els estudis d’ètica filosòfica i de filosofia tenen un paper formatiu fonamental, per la qual cosa considera que haurien de ser part del currículum bàsic de l’alumnat”.
… la Filosofia té un paper formatiu fonamental en aquelles competències que són cabdals no només per qualsevol estudi universitari, sinó per la vida mateixa.
Afortunadament, a Catalunya continuem tenint ‘Filosofia i Ciutadania’ (1r de Batxillerat) i ‘Història de la Filosofia’ (2n de Batxillerat) com a assignatures obligatòries per tot l’alumnat. A més, la Filosofia sembla que està de moda, amb sèries com Merlí que ja va per la seva tercera temporada i ja ha arribat a Netflix d’Amèrica Llatina i d’Estats Units. A Netflix també està triomfant The Good Place, una comèdia filosòfica produïda per la NBC. Al nostre país estan sortint iniciatives tan interessants com el Festival de Filosofia Barcelona Pensa que ja ha celebrat la seva quarta edició, i també la revista de divulgació filosòfica en català Filosofia Ara!, dirigida a qualsevol persona interessada en la Filosofia, i inspirada en la francesa PhiloMag i en la britànica PhilosophyNow.
Mentre aconseguim que la Filosofia torni a la Fase General de la Selectivitat, el que no ens podem deixar perdre són les assignatures obligatòries de Filosofia a 1r i 2n de Batxillerat.
Us explicaré una història. Hi havia una vegada un alumne de l’IPSI que va començar el Batxillerat científico-tècnic perquè estava convençut que es dedicaria a temes relacionats amb la informàtica i les matemàtiques. Però les classes de Filosofia li van obrir un món nou de preguntes colpidores, d’idees suggeridores, de lectures reveladores i de reflexions profundes. Tant el va entusiasmar la Filosofia, que després del Batxillerat va fer la carrera de Filosofia, el Màster en pensament Contemporani i es va Doctorar en ètica contemporània, amb menció internacional, per la Universitat de Barcelona. Avui en dia aquest ex-alumne de l’IPSI continua investigant qüestions filosòfiques mentre fa de professor de Filosofia al Col·legi Internacional SEK Catalunya de la Garriga.
Tinc molt bon record de tot aquest recorregut, que m’ha fet estar cada cop més convençut que la Filosofia té un paper formatiu fonamental en aquelles competències que són cabdals no només per qualsevol estudi universitari, sinó per la vida mateixa.
Per si algú encara pensés que la Filosofia és abstracta, obtusa, inútil i delirant, em permeto recomanar-vos un llibre de Peter Singer, un dels filòsofs més polèmics, famosos i influents d’avui en dia: (2009, disponible en castellà). Aquest és un llibre d’una gran qualitat filosòfica, accessible per a tots els públics, que aborda una qüestió de gran rellevància pel nostre món: el primer dels Objectius del Desenvolupament Sostenible de l’ONU, la fi de la pobresa.
Per sobre de tot, l’ensenyament de la Filosofia persegueix l’objectiu social de formar persones reflexives, íntegres i crítiques que arribin a ser ciutadans actius i compromesos que contribueixin a la bona salut democràtica del nostre país. I és per aquest objectiu social que hem de defensar la Filosofia dels atacs que està rebent.
Tal i com va escriure Irina Bokova, Directora General de la Unesco: “Davant la complexitat del món d’avui, la reflexió filosòfica és, sobretot, un crida a la humilitat, un pas endavant i un diàleg raonat, per construir solucions als reptes que estan fora del nostre control. Aquesta és la millor manera d’educar ciutadans il·lustrats, preparats per lluitar contra l’estupidesa i els prejudicis. Com més grans són les dificultats trobades, major serà la necessitat de la filosofia per donar sentit a qüestions de pau i desenvolupament sostenible”.
De la importància de la presència de la Filosofia en el currículum dels estudis postobligatoris i en la vida mateixa.
Eduard Casserras says
Jo canviaria el títol per aquest: La cerca del saber continua movent-me.
L’Ignasi ens ofereix en aquest personal article una confessió de les raons que hi ha darrera la seva fecunda trajectòria vital. Un regal de generositat i rigor. Res a veure amb una defensa convencional de gremi.