Maria Marco i Marina Salcedo, mestres de Primària
Des de la revista El Fil, hem tingut el plaer de conversar amb una persona que continua donant vida i color a les nostres idees. En David Panyella, responsable de magatzem i reprografia a l’escola IPSI, ens ha permès conèixer com és la seva tasca i el seu impacte, ja que no només es desenvolupa en el petit magatzem de l’escola de Primària, sinó que abraça molts més espais i comeses. Tot seguit, us convidem a descobrir nous aspectes sobre el seu càrrec i la seva persona, us assegurem que en trobareu de ben interessants!
-Com has viscut el relleu al senyor Pelegrí?
Doncs la veritat és que va ser una mica complex. En un principi, quan es va pactar que vingués a treballar aquí a Primària, va quedar ben clar que havia d’estar “a cavall” entre els dos edificis, un temps a Batxillerat per ensenyar a la persona que agafava el meu lloc i, al mateix temps, un temps a Primària, per ser ensenyat per la persona que anava a rellevar.
Tot i això, entrar a l’edifici de Primària va ser molt fàcil; m’he trobat amb molta comoditat. Sou tres o quatre vegades més professors que allà i la veritat és que l’acceptació ha estat molt bona, el contacte amb el professors ha estat molt fàcil i, tot i que vaig estar molt bé a Batxillerat, la canalla petita és molt més receptiva.
-En què consisteix la teva tasca?
Com ja sabeu gestiono tot el que són les fotocòpies de l’edifici, però també les compres de material; des del paper higiènic que fem servir fins a una goma o un llapis. Per tant, el ventall és enorme, la meva gestió va més enllà de les fotocòpies. Tot i que és molta la demanda de còpies, també gestiono les compres internes de l’escola, sempre revisat i autoritzat per en Joan Pallerola, que és el meu cap directe del centre. M’encarrego de gestionar un volum i matisar-lo, ja que és important mantenir el control i la consciència del material que es demana perquè surtin bé els resultats.
-Hi ha algun aspecte que t’agradaria canviar del teu dia a dia?
He heretat una tasca molt ben feta, la feina del Pelegrí va ser extraordinària durant molts anys, però també considero que totes les feines es poden millorar o variar, fer-les teves, i això és el que he intentat fer. Una de les coses que creia que es podia millorar era que no feia falta tenir un “stock” intern tan elevat per poder satisfer les necessitats del centre. Per tant, hem reduït molt el material immobilitzat i el cost de pagar-lo anticipadament.
-Quines diferències observes respecte del teu lloc de treball anterior?
Vaig estar molt bé a batxillerat, perquè, ja es veu, m’agrada molt expressar-me i m’agrada molt el contacte. Vaig entrar aquí al Setembre del 2015 com a substitut d’una persona que deixava la secretaria, l’Albert Triviño, qui substituia alhora l’Anna Usó, secretària de direcció.
L’etapa de batxillerat va ser molt bonica, allà tenia molt contacte amb els adults -encara que tinguin 16 anys, són adults- i les seves famílies.
L’etapa de batxillerat va ser molt bonica, allà tenia molt contacte amb els adults (encara que tinguin 16 anys, són adults) i les seves famílies. Aquest aspecte m’agradava i això va ser una de les coses que vaig sentir que perdia quan vaig entrar al magatzem d’aquest edifici. Per contra, he guanyat amb vosaltres molt més contacte encara i molt més feeling amb els petits. Només pujar a una aula a entregar material i sentir tres o quatre “Hola David!” ja en tinc més que suficient, em sento satisfet. Hi ha molta personalització vers les persones que envolten l’escola i això és resultat del treball que feu els mestres.
–Què diries que és el més difícil de la teva tasca?
Em costa dir-te que hi hagi alguna cosa que no m’agradi fer, perquè penso que és la meva feina i, com a tal, l’he d’agafar. El que trobo més difícil de fer, potser, és preveure els materials consumibles que es gasten a gran velocitat, com, per exemple, mantenir l’estoc higiènic de l’escola, ja que no pots imaginar-te la quantitat de paper que demano cada setmana. D’altra banda, em preocupava l’envergadura de la gestió de llibres, m’inquietava fer-ho sol i l’ajuda de l’Alberto va ser essencial, no et pots imaginar què són 2 hores d’una persona que t’ajuda tant físicament com mental a gestionar una feina. Multiplicar-se per dos durant dues hores és sensacional.
Ara mateix porto un any des que vaig entrar al magatzem, i ja començo a veure la repetició de coses que van passar l’any passat, per tant, he pogut observar que aquest procés és molt cíclic i aquest any m’enganxaran menys coses.
-Què és el que t’agrada més de la teva tasca?
Sempre m’ha agradat molt gestionar, o sigui, acaparar una quantitat de feina o d’informació i resoldre-la ràpidament. M’agrada el renou que té aquesta feina i, sobretot, m’agrada que jo marco les pautes, jo planifico i gestiono. He de satisfer a tots per igual i ho intento fer, però m’agrada poder decidir com ho he de fer jo sol. Evidentment, també tinc un protocol a seguir i l’haig de respectar.
–Quins són els teus estudis formatius?
Vaig fer Cou i després, et seré franc, em vaig posar a treballar molt jove, amb 17 anys. No em vaig entendre amb el meu pare, ja que volia estudiar Arqueologia i ell s’hi va negar, així que m’he anat formant i he anat aprenent de la vida, no tinc estudis de carrera. He après a partir de diferents formacions com, per exemple, mediador escolar, m’interessen molt les coses del món de l’escola. M’agrada molt l’ambient escolar, crec que, d’alguna manera, també puc ensenyar alguna cosa, per molt petita que sigui.
També sóc emmarcador, em vaig posar a treballar en un negoci d’emmarcació on vaig aprendre des de baix i això també m’ha donat molt d’èmfasi a la vida. Penso que un negoci o qualsevol cosa a la vida s’ha d’aprendre des de la base: com muntar un quadre, com folrar-lo, com embossar-lo, com entregar-lo… i vaig acabar els últims anys en aquella feina venent els marcs, portant jo la botiga, tenint contacte amb la gent, aconsellant, ensenyant, oferint… vaja, ja ho veus, que m’agrada parlar. Vaig estar-hi fins l’any 2000, setze anys en aquest negoci.
Al 2000 va passar per la meva vida una possibilitat per la qual no hauria d’haver apostat, però vaig acabar fent, que és la de dirigir un centre de joc, una bolera. Sóc jugador de bitlles, i allò que tenia com a hobbie se’m va plantejar com possibilitat de dirigir un negoci. No m’ho vaig pensar. L’experiència no va ser gaire bona a nivell personal, ja que no tenia vida en absolut. Aleshores, vaig agafar un altre negoci d’emmarcació que ja estava creat, la persona es jubilava, però no va anar bé, així que vaig decidir parar i deixar-ho. Després d’uns anys d’impàs, vaig tenir l’ocasió de parlar amb el director general de l’escola, a qui ja coneixia, i em va donar la possibilitat d’entrar-hi, fins que al juliol de l’any passat se’m va oferir el lloc al magatzem.
-Canviaries de feina, ara?
Ara no, evidentment que no, estic molt ben aposentat. M’agrada la feina, el ritme i la gestió, a més de les persones que tinc al meu entorn. He tingut l’experiència suficient amb altres persones, com per dir: “aquí estic amb un molt bon equip (sempre hi ha excepcions perquè som moltes persones entre personal docent i no docent) però majoritàriament em porto molt bé amb tothom i això no té preu”.
M’aixeco al matí i tinc moltes ganes de venir. Sé trampejar els moments difícils, m’agraden molts els moments bons i em sento bé amb els companys que tinc. Això és el que valoro.
-Tens alguna afició que vulguis donar a conèixer?
Les bitlles van ser un modus vivendi durant molts anys, perquè vaig crear un club i una amistat de vint persones, molt bonica. Aquesta afició va generar estar amb les famílies i, a part de ser un joc i una activitat esportiva, vaig fer bons amics, alguns ho continuen sent avui en dia. És el “hobby” més real que he tingut.
-Quines expectatives de futur tens?
M’aixeco al matí i tinc moltes ganes de venir. Sé trampejar els moments difícils, m’agraden molts els moments bons i em sento bé amb els companys que tinc. Això és el que valoro.
M’agradaria continuar a Ipsi, però penso que això depèn de dues figures, de la part que contracta i de la que és contractada. Per la part del que és contractat, em satisfaria molt acabar la meva vida laboral aquí, he observat de quina manera es pot generar aquesta feina, i, tot i que em queden moltes coses per aprendre, penso que estic perfectament qualificat i capacitat per fer-ho. He vist que el Pelegrí es va jubilar als 70 anys, no sé si aguantaré tant, però suposo que sí, ja que cada vegada s’endarrereix més l’edat de jubilació. Per tant, sí que m’agradaria acabar la meva vida laboral aquí, em veig capacitat per poder-ho fer. He fet un gran salt, un gran salt endavant per totes les dificultats que he passat (que han quedat més que oblidades) però estic agraït per l’oportunitat, tot i que evidentment també me l’he guanyat. Crec que no m’avorriré de la meva tasca, en primer lloc, perquè no tens temps d’avorrir-te i en segon, perquè sempre hi ha molta renovació de persones, no de professors només, sinó que la gent en general va canviant, els nens van canviant i les maneres d’actuar també. És una feina que es pot modernitzar i es pot millorar. M’apassiona i m’agrada, per tant, crec que continuaré, però també depèn de la part que m’ha contractat.
–Per anar acabant… Com definiries la teva tasca en un titular?
A veure, que ningú em mal interpreti: “Sóc de tots, però només sóc un”. Em veig com una esponja enorme que us eixugo a tots, però a mi no m’eixuga ningú. Un exemple d’això serien alguns moments puntuals en què tinc la sensació que tot el que tenia previst i planificat com a tasca fins aquell moment, ho tinc fet, i aleshores amb una cosa tan simple com anar al lavabo i tornar, quan miro el correu han entrat 7 correus, 2 comandes i una trucada que l’has d’atendre i és urgent. És una feina que no es pot planificar mai realment, no tinc temps de dir: “avui has d’acabar”. La vostra feina, és la meva feina, haig de dir que, de tota manera, m’agrada la imprescindibilitat de la tasca, perquè em necessiteu i m’afalaga. En aquesta feina em sento viu, actiu, em passen les hores volant i hi ha dies que dic: “Ostres, però que ja hem de marxar i no he acabat!” Però és així, la meva feina mai s’acaba i aquesta activitat m’agrada.
Des de la revista, volem agrair al David la seva col·laboració, permetent que ens endinsem en el seu moment actual, però també en el seu passat i en les seves perspectives de futur. Gràcies a aquesta entrevista, hem pogut observar la seva percepció de molts moments importants que transcorren a l’escola i donar visibilitat a detalls que exerceix diariament i que potser desconeixíem. Esperem que aquesta petita finestra oberta al seu món hagi ajudat a escórrer una mica aquesta “esponja d’encàrrecs” que absorbeix, en moltes ocasions, tasques que no serien possibles de dur a terme amb eficiència per cadascun de nosaltres.
La seva entrevista és només un exemple de la quantitat de fites extraordinàries que realitzem cada dia i que serien enriquidores de compartir. És qüestió de creure en allò que fem, valorar-ho, respectar-ho i observar-ho com una aportació important per la comunitat educativa. Som peces d’un trencaclosques que encaixen en el gran paisatge de l’aprenentatge i, per això, encara queden moltes finestres per descobrir. Qui s’anima a ser el següent?
En David Panyella, Responsable de Magatzem i Reprografia a l’Escola IPSI, ens obre les portes del magatzem per parlar-nos de la seva tasca al centre.
Deixa un comentari