Text de Cris Garcia i fotos de Jordi Monge, pares i IPSI Runners
Han transcorregut 2 dies des de l’1 d’Octubre.
Encara ressonen arreu dels col·legis de Catalunya les actuacions i les càrregues policials sobre la població civil, que volia votar de forma pacífica.
Els Ipsi Runners, som un grup de pares i mares que sortim a córrer un dia a la setmana. Som un grup de gent esportiva, però no només. Ens mou, segur, la il·lusió de poder fer esport, el fet de compartir petits grans moments entre nosaltres, ens mouen reptes engrescadors, esportius i no esportius, ens mouen projectes solidaris, ens mouen i ens fan moure, per sort, moltes coses. Tothom hi és benvingut, tothom hi té cabuda, i tothom pensa diferent.
Després de més de 5 anys de fundar-se i sortir cada dimarts del món (del calendari escolar) a les 21h, i ser un munt de gent que cada setmana ens vestim amb el pantaló curt, pujant i baixant la ruta, d’anada i tornada, des de prop de l’escola i fins el Castell de Montjuïc, podem assegurar, que un Ipsi Runner mai surt a córrer sol!
Cada dimarts del món la mateixa ruta. El dimarts dia 3 d’octubre, no.
Han transcorregut 2 dies des de l’1 d’Octubre.
… volíem retre un record i homenatge, a tota aquella gent que pacíficament van voler votar l’1 d’Octubre i que, malauradament, es van trobar amb la desproporció de la força.
El grup de forma consensuada, vàrem decidir que volíem retre un record i homenatge, a tota aquella gent que pacíficament van voler votar l’1 d’Octubre i que, malauradament, es van trobar amb la desproporció de la força. Vàrem voler apropar-nos a molts dels llocs de votació entre l’Eixample i Gràcia.
No volíem sortir a córrer com cada dimarts. Res era normal.
Des del nostre punt de trobada, la Plaça Enriqueta Gallinat (Avda Roma/Borrell), vàrem enfilar direcció Nord. A cada escola que passàvem ens aturàvem uns moments, i reflexionàvem. Com a persones i com a pares. Volem deixar un món millor als nostres fills i filles. Un món de democràcia i llibertat. No podem quedar-nos indiferents.
Ruta: Escola Auró, Escola Industrial, IES Joan Boscà, Escola Pública Dolors Monserdà-Santapau, Departament d’Ensenyament, Escola Infant Jesús.
Córrer per aturar-nos! Aturar-nos de nit, tots junts, en silenci, uns moments, uns segons. I intentar reviure-ho. Estem sols, no hi ha ningú més, però no esteu sols. Pensem en vosaltres. Som vosaltres.
Contemplem, encara amb esglai, aquells espais de flors, de plors, de ràbia, de tristesa, però també de desitjos, d’anhels, d’amor. De perplexitat.
Espais amb escrits de nens, de pares, d’àvies. De professors, d’alumnes. Lletres lligades, lletres deslligades. Majúscules i minúscules. Gent del segle XX i del segle XXI. Bolígrafs, retoladors, llapis. Un únic crit: Llibertat!
Dibuixos, molts dibuixos.
Som a les Escoles, les nostres Escoles! Les ànimes educatives. Allà on sempre ens han ensenyat els valors del civisme i el respecte pels altres, i per les diferents maneres de pensar. Allà precisament. N’hem de poder parlar. No podem quedar-nos indiferents.
És dimarts, 3 d’octubre. Han transcorregut 2 dies des de l’1 d’Octubre. Tornem a casa. Són les 23h.
30.000 petjades per a la reflexió
30.000 petjades per a l’esperança
30.000 petjades per a la llibertat
Córrer per aturar-nos!
Per un mai més, i per un sempre.
Crònica de la sortida del 3 d’octubre dels IPSI Runners
Deixa un comentari