M Àngels Roig, mestra de Primària
En el context de la codocència hem de tenir present que la societat està en evolució constant i l’escola del segle XXI ha de caminar en paral·lel a aquesta societat canviant. Des de la profunda reflexió, a l’escola IPSI, veiem la conveniència d’un canvi de paradigma que abraci les múltiples necessitats i els reptes diferenciats de tots els nens i nenes en aquest context de societat dinàmica.
És des d’aquesta perspectiva que a l’escola anem reformulant els models d’ensenyament-aprenentatge i cercant les metodologies més adequades per caminar en aquesta direcció. Durant els darrers cursos s’ha anat incorporant, per exemple, el treball cooperatiu, potenciant la interacció entre iguals com a factor d’aprenentatge i garantint un major desenvolupament personal i social de tot l’alumnat. Aquest curs, un nou repte, ja iniciat anteriorment, serà avançar cap a la codocència i/o la multidocència.
La codocència suposa tenir dos docents a l’aula atenent conjuntament tot l’alumnat. Com veurem a continuació, hi ha diverses modalitats en funció de les necessitats de cada grup classe i els requeriments de cada activitat. La multidocència comporta que tots els alumnes d’un mateix nivell siguin atesos simultàniament per dos, tres o, com és el cas d’IPSI, fins a vuit docents. Es contempla en moments puntuals del curs o en treballs per projectes.
El terme que abraça les dues modalitats esmentades, codocència i multidocència, seria el team teaching, és a dir, el treball educatiu en equip.
La codocència (o multidocència) comporta que tots els alumnes d’un mateix nivell siguin atesos simultàniament per dos, tres o, com és el cas d’IPSI, fins a vuit docents…
Les diverses modalitats de codocència ofereixen moltes possibilitats pel que fa a l’atenció a alumnat. Hi ha molts nivells de col·laboració entre docents a l’aula, n’esmentarem els més representatius. En un primer nivell, el tutor dirigeix la sessió i el codocent atén un petit grup d’alumnes. Hi ha un segon nivell que possibilita la diversificació de tasques dins la mateixa aula agrupant els alumnes segons les necessitats. En un tercer nivell, els dos docents atenen tot l’alumnat que estarà distribuït en equips de treball cooperatiu amb els seus rols determinats. En un quart nivell, els dos mestres porten l’activitat conjuntament, un introdueix l’activitat i hi ha un enriquiment posterior per part de tots dos. Hi ha un darrer nivell on s’arriba a l’alternança dels rols dels dos docents quan la dinàmica ho requereixi. En tots els casos és imprescindible una coordinació elevada, una relació fluïda i complicitat entre els mestres.
En definitiva, en les sessions compartides es poden gestionar les metodologies i les activitats a l’aula de manera molt diversificada, agrupant i atenent alumnes determinats segons les seves necessitats, donant suports específics, preveient diferents tipus de tasques i rols per als alumnes més avantatjats, així com promovent tasques cooperatives, col·laboratives i incorporant el treball per projectes. També per aconseguir una màxima integració entre el grup d’iguals i que els nens i nenes acceptin les diferències, és molt important que tots participin de la vida de l’aula plenament, sense que els infants amb més barreres rebin suports addicionals externs.
Per aconseguir avançar en aquest model de docència, durant aquest curs s’han fet canvis molt significatius en l’organització de l’alumnat a tota la Primària. El primer ha estat unificar els horaris d’entrada a l’escola al matí i de sortida del recinte escolar a la tarda. En segon lloc s’han distribuït totes les àrees en tres blocs horaris diaris, dos al matí i un a la tarda. Tota aquesta organització permet la mobilitat del professorat d’un grup a l’altre amb molta més facilitat. Tots els tutors i tutores fan docència amb el seu grup-classe i van a fer de co-tutors, codocents, a un altre grup-classe assignat des de principi de curs. D’aquesta manera s’assoleix un alt grau de coneixement dels alumnes per part del codocent i la creació de lligams emocionals per arribar a esdevenir un altre referent per al grup. A més, es disposa d’un nombre determinat de mestres d’enllaç que fan docència a tota l’etapa. Per tant, cada grup-classe disposa, a més del seu tutor i de l’equip d’especialistes, d’un altre equip reduït de mestres, estable i amb continuïtat, que fan codocència col.laborant en la tutoria, en la gestió del grup a nivell convivencial i en l’orientació i acompanyament de cada alumne, durant un bon nombre d’hores a la setmana.
Durant aquest primer trimestre ja s’ha imposat aquest model a tots els cursos de Primària, les experiències estan sent molt enriquidores i els resultats molt satisfactoris.
Estem convençuts que la codocència i la multidocència suposen grans avantatges respecte a altres models educatius: els alumnes despleguen i adquireixen competències i habilitats de forma més autònoma…
Partint d’aquesta concepció educativa constatem que la bona praxi de la codocència facilita la consecució de tres objectius bàsics. En primer lloc, arribar a un model més inclusiu d’atenció a la diversitat amb tots els canvis implícits en l’atenció a l’alumnat. En segon lloc, permet ampliar la mirada, amb la complicitat professional, aconseguint un coneixement més elevat de les capacitats i les dificultats de tots els alumnes. I en tercer lloc, homogeneïtzar els estils docents. És clar que els mestres tenim estils molt diferents, però observant la praxi professional dels companys i incorporant la pràctica reflexiva i l’autoconeixement es va consolidant, cada vegada més, la cultura de centre.
Estem convençuts que la codocència i la multidocència suposen grans avantatges respecte a altres models educatius. Els alumnes despleguen i adquireixen competències i habilitats de forma més autònoma, ja que el disseny de les metodologies i activitats afavoreixen que l’alumne estigui més implicat en el seu procés d’aprenentatge. També permet que tinguin referents directes de treball en equip, els seus propis professors.
Finalment, des de la nostra òptica, promoure aules on es prioritzi la curiositat, la creativitat, la cooperació, l’esforç, l’experimentació i la bona convivència, afavorirà la motivació necessària en els alumnes per tal d’arribar a l’emoció d’aprendre. Si a més tenen dos mestres que els acompanyen, els escolten, els acullen, els atenen, i col·laboren en la seva educació integral com a persones, la codocència haurà estat un model ben exitós.
A l’IPSI aquest curs implantem la codocència o el ‘team teaching’ que és el treball educatiu en equip. De moment les experiències són molt encoratjadores.
Deixa un comentari